“PERSONES AL SERVEI DE PERSONES”

Resulta interessant analitzar el gran protagonisme que han tingut, al llarg dels anys, les organitzacions de persones que han nascut per tal d’aconseguir uns objectius comuns. Aquestes agrupacions han permès a l’individu que els seus interessos més diversos fossin representats d’una manera més efectiva que si ho haguessin fet individualment. Ha estat precisament la constatació d’aquest poder col·lectiu el que ens ha conduït a una societat clarament agrupacionista, la qual regula la major part de les nostres necessitats quotidianes a través d’entitats de tota mena.

De totes maneres, la meva intenció no és escriure sobre les diferents organitzacions que tenim actualment, sinó de les persones que en formen part. Sovint oblidem que l’essència de qualsevol associació són, precisament, aquestes, les persones que, amb les seves accions, donen forma i vida a una empresa, a un club, a una associació, a un col·lectiu o altres grups que comparteixen les mateixes inquietuds. Hem de ser conscients, doncs, que l’èxit o el fracàs del nostre col·lectiu estarà condicionat a la regulació intel·ligent dels seus recursos humans.

Per tal d’aconseguir que la nostra activitat perduri amb èxit al llarg dels anys, necessitem una implicació contínua i activa de tots els integrants del grup. En cas contrari estem evocats al fracàs i a la posterior desaparició ja que els objectius no es compliran. Aquesta implicació ens permetrà entrar en una dinàmica participativa caracteritzada per una vinculació vers el procediment i el resultat final.

D’aquestes línies, se’n desprèn l’elevat grau de responsabilitat de tots els dirigents que gestionen grups de treball de tot tipus. Són persones que han d’assumir un liderat, actuar com a referents i generar, en definitiva, un model a seguir.

Per altra banda, hem de fugir de la típica estructura jeràrquica i tradicional per fomentar-ne una altra de més participativa i eficient. Això suposa eliminar càrrecs de responsabilitat intermitjos i innecessaris que no afavoreixen la comunicació efectiva; així com fomentar dinàmiques de grups de treball on la opinió de tots els implicats tingui el mateix valor. Només d’aquesta manera podrem fer que tots els integrants se sentin responsables de les línies de treball establertes.

Qualsevol feina que requereixi tasques repetitives pot acabar essent monòtona i desmotivadora. És per això, que hem de potenciar els canals de comunicació entre tots els membres de l’organització per tal d’estar sempre informats de com se senten els nostres companys i poder prendre decisions coherents a les necessitats individuals i de conjunt. També és indispensable treballar per projectes o per responsabilitats ja que fomenta un compromís molt estret entre el treballador i el resultat de les seves actuacions.

Cal que tots els treballadors o col·laboradors coneguin els seus drets i deures de manera que qualsevol company pugui exigir a un altre el resultat que s’espera d’ell. Només així, amb unes rutines ben definides i una comunicació efectiva que arribi a tothom, aconseguirem un bon servei de cara a l’usuari extern i, també, un clima intern satisfactori.

També resulta interessant, el fet d’esperar que qualsevol acció que portem a terme tingui unes conseqüències positives per nosaltres. Aquesta repercussió ens anima a seguir en la mateixa línia. Per contra, en cas d’obtenir una resposta negativa o inexistent, tendirem a extingir la nostra resposta. És a dir, si aconseguim l’èxit en diferents ocasions i això no comporta cap conseqüència beneficiosa per a nosaltres, acabarem essent víctimes de la indiferència.

Com a gestors de persones hem d’intentar incentivar de diverses maneres les conductes encertades i aquelles que estan encaminades a la consecució dels objectius establerts. D’aquesta manera, s’aniran potenciant aquelles pautes que van en consonància amb la nostra missió o raó de ser. És imprescindible reconèixer i valorar l’esforç dels nostres companys de treball ja que, si no és així, hi haurà una tendència irreversible cap a la desmotivació i desimplicació d’aquells que han de portar a terme els projectes de tota organització.

Tots tenim la necessitat de pertinència a una societat, comunitat o grup en particular, els quals representen uns valors i principis que ens hi fan sentir identificats. Les empreses i altres organitzacions de persones no en són una excepció, ja que la gent que en forma part espera rebre un reconeixement que reafirmi aquest vincle de benefici recíproc.

QUAN MIRAR-SE EL MELIC NO DEIXA VEURE MÉS ENLLÀ

L’ESPORT, A LA SEU D’URGELL

Resulta unànime la consideració de l’esport com un dels agents socials més universals i consolidats que podem trobar en la societat moderna. Paral·lelament al desenvolupament i canvi constant de les civilitzacions de la humanitat, l’esport que avui coneixem ha anat prenent forma i adaptant-se constantment per donar pistes precises dels valors i normes que han regit el funcionament de cada grup o territori al llarg dels anys.

L’esport, amb totes les formes de manifestació existents, ha esdevingut una eina imprescindible i molt eficient per penetrar en el teixit social, tot esdevenint un fenomen de masses que mou milions de persones a tot el món. Aquesta activitat esportiva es pot manifestar en forma d’esport d’alta competició, escolar, de tractament de patologies, d’oci o, simplement, com activitat per mantenir la forma física. Totes aquestes modalitats tenen un denominador comú, i és el fet que, sota el paraigües de l’activitat física, fomenten un seguit de valors que ajuden al practicant a integrar-se al grup i a millorar la seva salut física i psicològica.

Tanmateix, cal anar més enllà i valorar tots aquells elements que s’amaguen darrere les múltiples manifestacions de l’esport. En són un clar exemple, les iniciatives de patrocini esportiu, la psicologia i fisiologia de l’esport, l’aprenentatge significatiu en educació física i la legislació esportiva. Aquesta diversitat, implica la participació d’esportistes, monitors, empresaris, metges, psicòlegs, aficionats, professors, arquitectes, polítics, periodistes o representants entre d’altres.

És vital tenir present que darrere de qualsevol acte esportiu es posen en marxa una gran quantitat de processos organitzatius i se’n deriven unes conseqüències que convé analitzar amb molta cura per la seva influència social.

No és necessari aprofundir molt en l’esport de la Seu per veure que s’ha convertit en el fenomen social més consolidat i acceptat de la ciutat. De manera directa o indirecta, l’esport pot mobilitzar fins a un 70 % del total de la població, la qual cosa posa de relleu l’abast i la repercussió que té en les nostres vides.

A la nostra ciutat, la dinàmica de clubs i associacions esportives ha marcat l’evolució de l’esport de competició, amb més d’una vintena d’associacions esportives que treballen per la promoció de la seva activitat esportiva. Algunes d’aquestes entitats, amb esportistes professionals que competeixen a nivell estatal i internacional i que ens representen a l’exterior. És, en gran mesura, a través dels nostres esportistes que la Seu s’ha de posicionar com a referent de l’esport del Pirineu, tan per la repercussió mediàtica que això suposa com per augmentar la implicació de tota la ciutat i també per fer créixer la inversió en infrastructures esportives. Per aconseguir-ho cal seguir treballant des de les juntes directives amb rigor i seriositat per crear una estructura organitzativa de club eficient que ens permeti assolir els nostres objectius.

Per altra banda, ens trobem el sector esportiu privat que veu l’esport d’oci i el seu entorn com una oportunitat de negoci rentable. Aquest sector ha d’experimentar un creixement important a la Seu i comarca tot seguint les tendències de les empreses que ofereixen serveis esportius en altres zones de Catalunya i centre Europa. Per propiciar-lo, hem de començar per explotar aquells serveis esportius que ja registren alts índex de consum en zones de característiques similars a la nostra. Una de les formules per assegurar la implantació de les empreses de serveis esportius és a través de la comercialització de les activitats al medi natural al col·lectiu turístic.

L’Alt Urgell té un patrimoni paisatgístic excepcional que ens interessa donar a conèixer a l’exterior; així com el gran ventall d’activitats que s’hi poden realitzar. Aquest potencial turístic esportiu que tenim depèn, en gran mesura, dels resultats de les accions que estan realitzant les administracions en matèria de turisme rural i actiu. I, també, de les infrastructures viàries per facilitar els accessos.

També vull remarcar el paper decisiu dels centres educatius en tot aquest procés, ja que tenen una influència fonamental en la creació d’hàbits esportius i saludables en l’etapa més sensible de les persones. Per tant, per un bon funcionament de tot el sistema esportiu és imprescindible que es faci una bona tasca des de l’escola, tot fomentant l’activitat física durant l’horari d’educació física i els extra escolars. Cal ser molt estrictes amb les activitats proposades i amb el seu funcionament per tal d’evitar que es repeteixin errors del passat i treure el màxim de profit. Per sort, des de les escoles de la Seu s’està treballant per tal que sigui així, amb uns índex de participació en activitats esportives molt alt i amb professionals amb uns coneixements, experiència i implicació molt destacats. Cal doncs, que tota la estructura esportiva de la ciutat estigui subordinada a l’esport escolar i que aquest funcioni degudament.

Ja per acabar, crec que val la pena reflexionar sobre la importància que tenen les persones que estan al capdavant de les diferents organitzacions esportives de la Seu i la tasca que desenvolupen. La clau està en ser ambiciosos i alhora realistes per fer de l’esport de la Seu un segell de qualitat i de referència a l’exterior. Per aconseguir-ho hem de ser metòdics i estrictes amb els nostres projectes i amb les tasques del dia a dia per guanyar-nos la confiança i el suport de la resta dels ciutadans. Entre tots podem minimitzar les dificultats i fer més grans els resultats.