dimecres, 22 de desembre del 2010

dijous, 9 de desembre del 2010

Apostant per la descentralització al Pirineu


Els regidors de Progrés presentaran la proposta en el Ple del proper dilluns dia 13, per tal de fer-la arribar al futur President de la Generalitat

La proposta del grup de Progrés pretén que el futur de govern de la Generalitat sortit de les eleccions al Parlament celebrades el 28 de novembre, no doni un pas enrere en les polítiques descentralitzadores de reconeixement del Pirineu aplicades en els últims set anys. Durant aquest període el Pirineu ha mantingut fil directe amb Barcelona, la qual cosa ha permès donar resposta a moltes de les reivindicacions històriques de la comarca.

El PSC- Progrés creu que s’ha de seguir apostant d’una manera clara i contundent a favor del Pirineu, defensant un equilibri territorial propi que augmenti la representació política i acosti els serveis de les administracions públiques al territori.

El reconeixement a la nostra singularitat i diferències fa més difícil la discriminació per motiu de residència cap als nostres ciutadans i ciutadanes, evitant a la vegada desplaçaments innecessaris a Lleida o a Barcelona.
Un procés contrari no permetria resoldre les deficiències i necessitats que encara hi ha en els serveis públics i en les infraestructures.

Tot això ha anat acompanyat en els últims anys de l’obertura de delegacions territorials de diferents departaments de la Generalitat arreu del Pirineu. El nou govern sembla ara que estaria disposat a eliminar gran part d’aquests serveis, excusant-se en la crisi econòmica.

La proposta del PSC-Progrés sol•licita al cap de llista de CiU, Sr. Artur Mas, com a futur President de la Generalitat, que continuï apostant per la descentralització al Pirineu i que, en cap cas, elimini les Delegacions Territorials existents.

dijous, 2 de desembre del 2010

Punt i a part després del 28-N


No descobreixo res en afirmar que els resultats de les eleccions del passat 28 de novembre varen ser poc més que un desastre per el PSC. Els motius de la davallada, molt variats i complexos. Des de la crisi, al soroll del tripartit, la falta de comunicació, l’estatut, la manca d’un discurs de país, el desgast de la política, etc.


Més enllà d’entrar en valoracions excessivament pessimistes que impedeixin la necessitat de mirar endavant i replantejar tot el què calgui, crec que cal fer un punt i a part en un seguit d’aspectes estratègics.


Un punt i a part, tal i com ha anunciat el President Montilla, que passa per convocar un Congrés extraordinari del partit socialista que renovi la direcció, i al mateix temps, renovi cares i discursos.


Un punt i a part, amb l’objectiu de definir els fonaments ideològics i organitzatius de futur del PSC. On coincideixo plenament amb l’alcalde Ros al defensar que hem d’aspirar a ser “el pal de paller” de la política catalana amb un projecte d’esquerres i catalanista.


Un punt i a part, perquè la nova direcció faci seu el discurs de la socialdemocràcia europea, que treballa per tornar al creixement econòmic i a la prosperitat tot invertint en educació i innovació, i no en retallades socials i rebaixes d’impostos com defensen els partits conservadors.


Un punt i a part, per fusionar d’una vegada les dues ànimes del partit i redefinir les relacions entre el PSC i el PSOE, que passen per guanyar una major autonomia i independència entre les dues formacions.


Un punt i a part, que aposti clarament per una nació catalana amb les màximes competències polítiques, dins d’una Espanya federalista que en respecti la pluralitat i la diversitat identitària.


Un punt i a part, en la manera de fer política tal i com l’entenem avui, a través d’una major proximitat i implicació amb els ciutadans i ciutadanes. La política unidireccional i des de la distància s’ha acabat! La ciutadania reclama que els seus representants “es posin a la seva pell” i que donin solucions concretes als problemes del dia a dia. Cal donar missatges clars i entenedors i tenir una actitud oberta i receptiva permanentment. També amb canvis substancials de la llei electoral actual que donin la possibilitat, entre d’altres, de fer llistes obertes.


Un punt i a part, per reivindicar i rellançar els nostres valors i principis de solidaritat i justícia social, els quals són plenament vigents en el context de crisi i de canvis que estem vivint a tot Europa.


Un punt i a part, per tal de buscar la unitat d’acció i el consens indispensables entre les diferents sensibilitats del nostre partit. I això només s’aconseguirà amb generositat i amb un lideratge decidit i visionari.


Finalment, també un punt i a part, per tal de fer un relleu generacional de la nostra classe política que tingui perfectament interioritzats tots els aspectes anteriorment assenyalats i amb l’energia i il·lusió necessàries per tirar-los endavant.


Cal treballar bé i ràpid per tal de preparar una alternativa de govern progressista i fer un bon control des de l’oposició del Parlament. Les temptacions del futur nou govern de fer retallades socials per fer front a la crisi han de trobar una resposta clara i contundent.


De moment, pel què fa al Pirineu, tot apunta a que es farà marxa enrere en el procés de descentralització dels diferents Departaments de la Generalitat. Provocant, novament, que haguem de desplaçar-nos a la capital i que tornem a ser, tal i com afirma el Sr. Batalla, “el rerepaís” quan es refereix al Pirineu. Una expressió marginal i gens apropiada que il·lustra perfectament la percepció dels governs convergents cap a casa nostra.


Cal donar temps al Sr. Mas per tal que pugui aterrar i prendre decisions, però també haurà de tenir en compte que va a contrarellotge ja que la crisi i els problemes de la gent segueixen presents. De fet, podria ser que els mateixos motius que han ajudat a portar CiU a la Generalitat, i que abans he comentat, siguin al mateix temps, les principals preocupacions del futur Govern.

dijous, 25 de novembre del 2010

Dia internacional contra la violència envers les dones a La Seu d'Urgell. Lectura de manifest i minut de silenci en record de les víctimes.

Montse Tura: "Reclamem un Pirineu amb Vida"


En un acte públic celebrat aquest dimecres a La Seu d’Urgell la consellera de justícia, Montserrat Tura acusa a CiU de menysprear el paper dels ajuntaments en favor de la Generalitat.


La número 2 de la llista electoral per Barcelona, Montserrat Tura va manifestar que cal seguir apostant per un “ Pirineu que tingui vida i a la vegada sigui curós amb el paisatge i la natura” i, en aquest sentit, el vot socialista és la millor garantia per seguir apropant-se a les muntanyes.


Tura va assegurar que el PSC no demana el 28 de novembre el vot de l’agraïment perquè “l’obligació de qualsevol govern és fer les coses bé i millorar les condicions de vida dels seus ciutadans”.


Per la consellera, votar al Partit dels Socialistes de Catalunya és continuar el camí de les polítiques progressistes i descentralitzadores iniciades l’any 2003.


En aquesta línia va ressaltar la necessitat de saber aprofitar-se dels avenços tecnològics que s’han aconseguit durant els governs de Maragall i Montilla per millorar el benestar de les persones. Tura va posa com exemple la possibilitat que “un vehicle itinerant adaptat pugui anar d’una localitat a un altre per realitzar ressonàncies magnètiques sense necessitat que les persones tinguin que recórrer llargues distàncies per fer-les”.


Montserrat Tura va acusar a Convergència i Unió de voler apropiar-se de Catalunya, sense pensar que “ Catalunya és de tots” i va assegurar que “és un error menysprear als ajuntaments en favor de la Generalitat”.


També els hi va recriminar el fet d’intentar donar lliçons, i en clara referència a l’equip actual de govern de l’ajuntament de La Seu d’Urgell encapçalat per Albert Batalla, de posar pals a les rodes a l’hora de facilitar terrenys per crear-ne noves infraestructures. A més va denunciar la falta d’honestedat de CiU en el cas del Palau de la Música.


En els últims 7 anys, els governs progressistes han invertit més del doble que els últims 10 anys dels governs de CiU a la nostra comarca, més de 220 milions d’euros, la qual cosa significa una aposta clara a favor del Pirineu, per les seves reivindicacions històriques i per la descentralització.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Treballant per un Nou Hospital a La Seu


Geli explica que el Departament de Salut aposta per un nou hospital durant la trobada a La Seu amb el portaveu de Progrés, Òscar Ordeig, i professionals del sector sanitari.


També anuncia que s’ha finalitzat el Pla Funcional del nou hospital i que l’any que ve es podria començar a redactar el projecte.


Nou Hospital a la Seu:

La Consellera de Salut i número dos de la llista per Girona a les eleccions del Parlament, Marina Geli, ha assegurat que el govern català construirà un nou hospital a La Seu d’Urgell. També ha destacat que, finalitzat el Pla Funcional d’aquest nou hospital, ara cal esperar que l’any vinent es comenci a redactar el projecte del nou centre sanitari, que estaria ubicat a l’Horta del Valira.


Aquestes paraules de la Consellera han estat pronunciades en el marc de la trobada que ha mantingut amb el portaveu del grup del PSC-Progrés a l’Ajuntament de La Seu, Òscar Ordeig, per tal d’analitzar la situació sanitària de la zona. També s’ha celebrat una xerrada-col.loqui amb professionals del sector sanitari a la sala del Centre Cívic del Passeig on s’han donat a conèixer aquestes qüestions.


Els professionals de la sanitat de La Seu han pogut fer arribar en primera persona les inquietuds i opinions sobre l’estat actual dels serveis sanitaris a la comarca.


Targeta sanitària pels fronterers:

Per altra banda, la Consellera també ha reivindicat la nova llei d’universalització de la sanitat pública, impulsada per la pròpia Conselleria de Salut, i que dóna accés als centres sanitaris als treballadors andorrans que viuen a La Seu i comarca. D’aquesta manera, es posa punt i final a una situació de discriminació dels fronterers que feia anys que durava i que els governs de CiU mai s’havien interessat en resoldre.


El portaveu del PSC-Progrés a La Seu, Òscar Ordeig, afirma que “el Departament de Salut ha complert amb més inversions que mai. A més, ja s’està treballant per tal de construir un nou hospital, una reivindicació històrica de casa nostra”.

divendres, 5 de novembre del 2010

La Catedral de la Seu, patrimoni de la Humanitat


Escric aquestes línies després que el plenari de l’Ajuntament de la Seu aprovés per unanimitat la proposta presentada pel grup municipal del PSC-Progrés per endegar els tràmits per tal que el Conjunt Monumental de la Catedral de La Seu sigui declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

No fa falta ser un expert en economia ni en turisme per adonar-se que, en temps de crisi, cal apostar per potenciar aquells actius que ens diferencien de la resta de territoris, tot fugint d’aventures o d’inversions que tinguin un final incert o que, senzillament, no siguin rentables econòmicament i socialment.

Aconseguir formar part del llistat patrimonial més selecte i prestigiós que existeix actualment a nivell internacional ens permetrà donar a conèixer el nostre patrimoni arreu del món i projectar la nostra ciutat.
A la Seu podem presumir de tenir un conjunt monumental d’estil romànic del segle XII de gran singularitat i enorme bellesa que fou construït pel bisbe Sant Ot.

A més, aquest engloba un museu diocesà i un arxiu històric, actualment en construcció, amb peces i escrits de gran valor que cal donar a conèixer encara més. Per posar-ne alguns exemples, formen part del museu el Beatus del S.X (només n’hi ha dos a Catalunya) i diversos murals del S.XII.

Pel que fa a l’arxiu, aquest comptarà amb un text amb fragments escrits en català que són anteriors als de les Homilies d’Organyà.
Tanmateix, aquest conjunt monumental arquitectònic format per la Catedral de Sta. Maria d’Urgell, els Claustres i l’Església de Sant Miquel constitueix un Patrimoni Històric i Artístic singular que ens dóna personalitat com a ciutat pirinenca. L’important pes polític i cultural que han tingut La Seu i el Bisbat al llarg dels anys, amb la figura del Copríncep d’Andorra, dóna encara més rellevància i solvència a la proposta que defensem.

Cal recordar que, des de l’any 1972, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura), a través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, promou un Pla de Protecció dels Béns Culturals i Naturals del món (Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial –world heritage). El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO és qui decideix la inserció de béns naturals o culturals a la Llista del Patrimoni Mundial. Aquest Comitè exigeix complir una sèrie de requisits per a que un bé sigui considerat de valor universal excepcional.


Alguns conjunts arquitectònics del nostre país, com les Esglésies de la Vall de Boí o el Monestir de Poblet, així com altres béns immaterials com la Patum de Berga, ja han obtingut la categoria de Patrimoni Mundial.


Val a dir que el conjunt catedralici de La Seu reuneix molts dels requisits que la UNESCO exigeix per a ser inclòs en l’esmentada llista; singularitat arquitectònica, bellesa del seu conjunt, obra mestra, àrea cultural, obres literàries, etc.

Aquests són alguns dels requisits demandats per la UNESCO als quals hem de donar forma a través d’un bon projecte tècnic.
Aconseguir aquesta fita suposaria una oportunitat única, històrica i molt ambiciosa pel reconeixement a nivell internacional, així com un revulsiu econòmic i turístic per a la nostra ciutat.

Ens conduiria, indubtablement, a una dinamització, sense precedents, del nostre centre històric, així com dels diferents agents econòmics de la nostra ciutat: comerços, restaurants, hotels...

Val la pena destacar que durant la meva visita amb l’Arquebisbe d'Urgell i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, al Palau Episcopal ens va fer extensiu el seu recolzament en la iniciativa i la seva voluntat de que aquesta arribi “a bon port”. Per acabar, voldria remarcar que aquest només és un punt de partida, l’inici d’un camí que no serà fàcil.

Caldrà treballar de valent i amb les idees clares, buscant complicitats amb les diferents administracions públiques: la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol.

El primer esglaó passa per elaborar un bon projecte tècnic que posi de manifest la qualitat de la proposta presentada davant del comitè avaluador. I, com no pot ser d’altra manera, implicar al màxim totes les entitats, associacions i ciutadans de la ciutat per tal d’impulsar la candidatura.


De ben segur que si anem tots junts i treballem amb esforç i compromís ho aconseguirem. No en tingueu cap dubte.