La Biblioteca de Sant Agustí i la Llar d'Infants

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu presentarà una proposta de plenari per ampliar l’horari d’obertura de la biblioteca municipal i, així, adaptar-lo a les necessitats dels seus usuaris.

Actualment, la biblioteca municipal només obre tres tardes i tres matins a la setmana. D’aquesta manera, els dilluns, dimecres i divendres la biblioteca té les portes obertes de 3 a 9 del vespre i els dimarts, dijous i dissabte ho fa de 9 a 3 del migdia. Aquests horaris del tot insuficients per atendre les necessitats i demandes dels ciutadans de la Seu.

La comunitat educativa i els ciutadans de la ciutat ja han sol·licitat en altres ocasions l’ampliació dels horaris de la biblioteca al govern municipal sense rebre cap tipus de resposta satisfactòria.

Aquesta mesura es facilitarà les condicions de consulta de la biblioteca del col·lectiu d’estudiants i altres persones de la nostra ciutat.

Un equipament cultural i educatiu com aquest ha d’estar al servei de la ciutadania el màxim d’hores possible. Per tant, l’Ajuntament ha d’escoltar i donar resposta a les demandes ciutadanes per tal de millorar els serveis municipals.

Per altra banda, també presentem una proposta en relació a la llar d'infants municipal per atendre les famílies dels nens i nenes que es varen quedar sense plaça. Aquesta iniciativa preveu l’ampliació de les places de llar d’infants aprofitant que les obres del nou equipament, situat al carrer St. Ermengol, estan a punt de finalitzar.

Amb la nova llar d’infants s’ha de preveure l’acceptació dels nens i nenes exclosos durant el procés de matriculació, així com, adaptar l’edat mínima dels nens fins als 4 mesos per tal que coincideixi amb el permís de maternitat.

Després del període d’inscripcions de les diferents llars d’infants de la ciutat, durant el mes de setembre, una vintena de nens i nenes es varen quedar sense plaça. Aquest fet agreuja la situació dels pares i mares de La Seu que tenen fills de 0 a 3 anys i que difícilment poden conciliar la vida familiar i laboral. Aquesta llista encara s’ha vist més incrementada per les famílies que han formalitzat l’inscripció una vegada iniciat el curs escolar o bé aquelles que no complien amb els requisits mínims fixats per les bases municipals.

També es proposarà que es facin totes previsions oportunes de professorat i de material des de l’equip de govern de l’Ajuntament per tal que els nens puguin iniciar el curs tan bon punt acabin les obres. La finalització d’aquestes obres es preveu que siguin a principis de novembre.

Si es planifica correctament no hi haurà cap problema per donar cabuda a totes les famílies que actualment no tenen plaça. A més, és del tot imprescindible reduir l’edat mínima d’accés dels 6 als 4 mesos per a poder conciliar millor la vida laboral i personal.

No s’entendria que no es donés resposta a totes les famílies que porten tant de temps esperant l'arribada d'aquest nou centre educatiu.

La crisi i les noves oportunitats

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement” Albert Einstein. Crisi, crisi i més crisi... aquest és el tema que ens ocupa i que monopolitza tots els magazines, informatius i col·loquis des de ja fa alguns mesos. Les contínues males notícies sobre la nacionalització de bancs, la fallida d’empreses, els expedients de regulació d’ocupació i l’alça desmesurada de preus minen la confiança del més optimista.

L’exdirector del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, destacava les similituds de la crisi actual amb la del 1929, sobretot pel fet que ambdues situacions tenen el seu origen en una profunda crisi financera i de consum. Tot i això, no són pocs els experts que eviten comparar les dues crisis econòmiques entenent que les característiques del 1929 i del 2008 són incomparables.

De totes maneres, no hem de perdre de vista que, històricament, els grans canvis i les grans revolucions s’han alimentat de moments de crisi i incertesa. En aquests moments, en què el model econòmic capitalista trontolla i sembla no tenir uns fonaments prou sòlids sembla perillar la continuïtat del sistema actual. De ben segur que aquelles organitzacions que millor s’adaptin als nous escenaris i a les noves necessitats dels ciutadans seran les que surtin abans de la crisi i liderin amb èxit el nou model econòmic que convé construir.

Amparo Moraleda, Presidenta d’IBM a Espanya, destaca que “només podem competir amb la innovació i el coneixement”. D’aquesta manera, apunta una de les línies estratègiques que cal potenciar entre els governs i les empreses per tal de sortir de la crisi. També caldrà fomentar la creativitat, la imaginació i la productivitat en un entorn que serà molt més competitiu i exigent i on no sobreviuran les organitzacions que no ofereixin productes de qualitat i amb valor afegit.

“Els obstacles al camí del dèbils es converteixen en el camí dels forts” de Thomas Carlyle. Aquesta frase il·lustra prou bé la idea abans comentada de que les persones, empreses o territoris que millor s’adaptin i es basin en el coneixement i la innovació seran les que estaran al capdavant d’una societat que necessitarà recuperar-se d’aquesta ensopegada global. La motivació, les habilitats, les capacitats i la formació del personal i el treball en equip seran imprescindibles per adaptar-se a un mercat en canvi constant que demandarà persones creatives, assertives i empàtiques.

Durant aquest procés de transformació per adaptar-se al nou escenari econòmic les nostres empreses patiran més del compte pel fet de tenir una indústria antiquada i desfasada que no ha estat capaç d’aprofitar les èpoques de bonança econòmica per a modernitzar-se. Amb uns índex de productivitat que estan a la cua d’Europa i una gestió conservadora i tradicional qualsevol canvi de model productiu que ens plantegem no serà possible si no és a través d’una crisi com la que estem vivint.

Sempre he pensat que davant dels problemes cal buscar la millor de les solucions. També, que després d’una crisi sorgeixen noves oportunitats i que quan es tanca una porta se’n obra una altra. Aquest context posa de relleu la necessitat de veure l’ampolla mig plena i de generar la confiança necessària per traçar el nostre propi camí. Espero que aquestes línies serveixin per encoratjar a les persones emprenedores i amb inquietud que no es conformen amb una visió apocalíptica del futur que ens espera.

Plenari del Consell Comarcal

Dia: dijous, 9 d'octubre de 2008
Hora: 20:00h
Lloc: sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

ORDRE DEL DIA
1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL
2. Conveni amb el Consorci AOC per a la prestació de serveis d'assistència tècnica a les administracions locals en l'àmbit de les TIC.
3. Conveni amb el Consorci AOC per a l'actuació del Consell Comarcal com a entitat col·laboradora.
4. Conveni amb els ajuntaments de la comarca pel servei d'assistència jurídica.
5. Modificació del contracte amb l'empresa Eurona Wifi Networks, SL per a l'explotació de la xarxa de telecomunicacions amb tecnologia sense fils.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI
6. Conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques pel servei de transport de viatgers 2008.
7. Conveni de partenariat per al desenvolupament d'un projecte en el marc del Fons Social Europeu: ratificació del Decret d'adhesió.
8. Conveni amb l'Ajuntament d'Organyà i la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt Urgell Meridional per la planta de transferència d'Organyà.
9. Declaració de BCIL de l'església de Sant Pere d'Arsèguel.
10. Declaració de BCIL de l'església de Santa Coloma d'Arsèguel.

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES
11. Conveni amb el Departament d'Educació, l'empresa TAURUS, SL i l'Ajuntament d'Oliana per impartir cicles formatius de gestió administrativa: ratificació de Decret.
12. Conveni amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per a la creació de l'Oficina d'Emancipació Jove.
13. Conveni amb el Departament de Salut per la Unitat Mòbil d'Atenció Primària (UMAP).
14. Moció sobre les tecnologies de la informació i la comunicació a l'Alt Urgell del grup PSC Progrés.
15. Moció per ampliar la dotació econòmica dels consells comarcals per a transport escolar
d'alumnes d'ensenyament no obligatori a les comarques de l'Alt Pirineu dels grups CIU i ERC.
16. Moció per a instar al govern de la Generalitat de Catalunya a la redacció del Pla Director de l'aeroport de la Seu d'Urgell dels grups CIU i ERC.
17. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.
18. Informes de Presidència.
19. Torn obert de paraules als alcaldes.
20. Precs i preguntes.

Un nou ROM per a l'Ajuntament

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha presentat una proposta al plenari del dilluns dia 6. En aquesta moció es proposa la creació d’una comissió de treball, amb representants de tots els grups polítics, per tal d’elaborar un nou Reglament Orgànic Municipal. També es demana admetre com a document de treball per a la comissió la proposta de Reglament elaborada per Progrés. Per últim, es proposa adquirir el compromís d’aprovar definitivament el nou Reglament abans d’acabar l’any per tal que tingui vigència a partir del dia 1 de gener del 2009.

El Reglament Orgànic Municipal (ROM) és un document de vital importància per al correcte funcionament intern de l’Ajuntament i de participació ciutadana. A més, el ROM vigent a l’Ajuntament de la Seu té més de 20 anys d’antiguitat ja que es va aprovar el 5 de maig del 1986.

Actualment, tan l’organització com el funcionament de l’ajuntament són molt més diferents i complexos que a l’any 1986.

Per aquests motius, des de Progrés es creu necessari actualitzar-lo d’acord amb les noves lleis i normatives que s’han aprovat durant els últims anys, tant a nivell autonòmic com estatal.

La redacció d’un nou Reglament Orgànic Municipal ajudarà a establir un nou marc de relacions entre els grups polítics del consistori i, entre aquest mateix i els ciutadans de la Seu. Per aquest motiu, cal obrir un procés de debat i reflexió entre tots els grups polítics per tal d’adaptar aquest reglament a les necessitats dels ciutadans i del propi ajuntament.

Un Pla Estratègic de Telecomunicacions Comarcal

Des del nostre grup al Consell Comarcal de l’Alt Urgell es proposa elaborar un Pla Estratègic d’Infraestructures Tecnològiques Comarcal que contingui un pla d’actuació entre el 2009 i el 2012.

La mateixa proposta inclou encarregar, abans de final d’any, un estudi que determini, exactament, l’estat en què es troben les comunicacions de telefonia mòbil, fixa, internet i televisió a tots els nuclis de la comarca. Així com, les incidències i anomalies que es detectin que dificultin el seu bon funcionament.

Presentem aquesta proposta amb l’objectiu de tenir un diagnòstic fiable de la situació actual de les tecnologies de la informació i la comunicació a la comarca i, també, de marcar uns objectius entre el 2009 i 2012 en funció de les necessitats tecnològiques detectades.

Aquest Pla Estratègic serà una eina molt útil per a poder sol·licitar noves línies de subvencions i el finançament necessari entre les diferents administracions per a poder afrontar amb garanties la precarietat d’algunes infraestructures tecnològiques de l’Alt Urgell.

També es posa de manifest la preocupació pel fet que el pressupost aprovat per a l’any 2008 del Consell Comarcal no contempla cap partida destinada a aquests tipus d’instal·lacions.

No cal recordar que el foment de les Tecnologies de la informació i la comunicació són de vital importància pel desenvolupament socioeconòmic de la nostra comarca i, especialment, pels nuclis de població més allunyats de la capital.

Des de Progrés creiem que al 2012 s’ha de garantir la cobertura de telefonia, internet i televisió a totes les llars de la comarca. A més a més, després de rebre 3 milions d’euros en subvencions per a la millora de les infraestructures tecnològiques a la comarca els resultats no han estat, ni de bon tros, els esperats.

Ja podeu consultar el nou Informatiu de Progrés

(Per descarregar-lo íntegrament cal clicar al damunt de la imatge)

La cobertura a la comarca

Durant els últims 6 anys, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha rebut prop de 3 milions d’euros sense que s’hagi millorat la cobertura de la telefonia fixa, mòbil,internet i televisió.

El nostre grup al Consell Comarcal de l’Alt Urgell troba que hi ha una manca de planificació i una mala gestió de les subvencions per a la millora de les infraestructures tecnològiques de la comarca després de la gran quantitat de diners rebuts per part de la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea.

Entre els anys 2002 i 2007 s’han rebut prop de 3 milions d’euros de diferents institucions amb l’objectiu de millorar les deficiències en la cobertura de la telefonia mòbil, telefonia fixa, internet i televisió de la comarca. Aquests diners han vingut del programa Territorios Digitales del Ministeri d’indústria, dels fons europeus FEDER i del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Després d’aquesta inversió milionària, la nostra comarca està a la cua de Catalunya en la cobertura d’internet, segons fons de l’Institut d’estadística de Catalunya, a la quarta posició per la cua.

Cal recordar que les deficiències en les infraestructures tecnològiques no són un problema d’alguns pocs nuclis sinó que afecta de forma generalitzada a molts pobles que no estan a prop de la capital de la comarca amb incidències i problemes constants.

A més a més, des de Progrés ja hem lamentat que el pressupost per a l’exercici 2008 del Consell no contempla cap partida per a solucionar els problemes de cobertura de telefonia fixa, mòbil, d’internet i de televisió.

Indubtablement, després de sis anys, les promeses continuen i els resultats no arriben. Els alcaldes i els seus veïns ja no poden esperar més temps per tenir cobertura de telèfon i internet. Personalment, crec que s'haurien de donar explicacions del perquè després de tan de temps i tants diners en subvencions estem igual que abans.

Les ajudes per a promoció de la ciutat

S’aprova amb nou mesos de retard amb una dotació que ha passat de 24.000 € a l’any 2003 a 16.000 € al 2008

El nostre grup ja va posar de manifest durant el plenari la rebaixa de les subvencions per a promoció de la ciutat en els últims cinc anys. Aquestes línies de subvencions, creades per Progrés el 1994, s’han vist reduïdes incomprensiblement des de l’any 2003. Passant d’una dotació de 24.000 € a l’any 2003 als 16.000 € del present any.

A més, aquestes subvencions s’aproven les bases amb nou mesos de retard provocant un endarreriment en el cobrament dels diners de les persones interessades.

Una vegada més s’aprova un projecte tard i amb deficiències importants que perjudica a les persones que han realitzat una inversió per a millorar la ciutat i que estan esperant aquests diners. Moltes són les persones que fa mesos que esperen les ajudes i que no les poden rebre per un tràmit administratiu.

L'inici del curs escolar

Us passo la valoració del nostre grup en relació a l'inici del nou curs escolar:

El PSC-Progrés destaca que, per primera vegada, els centres d’educació infantil, primària i secundària tindran mòduls prefabricats

El grup del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu destaca la mala planificació de l’equip de govern en matèria educativa coincidint amb l’inici del curs escolar ja que totes les línies educatives tindran mòduls prefabricats.

Pel què fa a la construcció de la nova llar d’infants cal recordar que l’Ajuntament va tardar tres anys a presentar-se a les convocatòries de subvencions de la Generalitat, fet que ha provocat que a dia d’avui encara no estigui acabat aquest nou equipament.

Pel què fa al nou centre de primària, el departament d’Educació de la Generalitat va adreçar un escrit a l’Ajuntament de La Seu, el juliol de 2005, sol·licitant la cessió d’uns terrenys d’entre 7.000 i 8.000 m2 de superfície per a la construcció d’un CEIP de dues línies. Aquest retard, en més de tres anys, de la cessió del terreny per a la nova escola de primària comportarà que el departament no pugui construir el nou centre fins d’aquí a uns dos o tres anys. Aquesta situació ha comportat que el nou equipament hagi de començar, provisionalment, en un mòdul prefabricat en un altre indret.

Pel què fa a l’Institut, el departament també va adreçar un altre escrit, el juliol de 2005, sol·licitant la cessió d’un terreny d’uns 8.000 m2 per a la construcció d’un IES de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat. En aquest cas, la situació de massificació també és força crítica ja que l’equip de govern encara no ha cedit el terreny al Departament d’Educació de la Generalitat per tal que pugui iniciar els tràmits per a les obres del nou institut.

Progrés recorda que porta més de tres anys insistint en la urgència de la construcció de nous centres educatius, a través de diverses propostes de plenari, per tal de poder donar resposta a l’augment demogràfic i de la immigració a la Seu.

10 mesures per afrontar la crisi

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha presentat un decàleg de mesures per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica que està vivint el nostre país i que també afecte els ciutadans de la Seu. Aquestes mesures seran debatudes durant el plenari del consistori urgellenc del proper dilluns.

No se’ns ha d’escapar que les diferents administracions públiques del país han presentat mesures per tal de reduir els efectes negatius d’aquesta crisi. Des del govern de l’Estat fins als ajuntaments han presentat accions concretes per ajudar a les famílies en una situació adversa i, també, per adaptar els pressupostos a la nova realitat.

Per aquests motius, l’Ajuntament de la Seu, com a primera institució de la ciutat, ha de donar exemple d’austeritat i de contenció de la despesa i adaptar-se a aquesta nova situació econòmica.

Les 10 mesures presentades pel nostre grup són les que segueixen:

1. Congelar l’augment d’impostos, taxes i preus públics municipals durant el 2009.

2. Congelar les retribucions, compensacions i salaris dels regidors del consistori per a l’exercici 2009.

3. Flexibilitzar les condicions de pagament dels contribuents. Pels contribuents que tenen domiciliat l’impost de l’IBI facilitar el pagament fraccionat en tres terminis enlloc dels dos actuals.

4. Reduir un 25% el tipus de l’impost de construccions (del 4% vigent al 3%).

5. Suspendre dietes i compensacions que no siguin imprescindibles.

6. Reduir les despeses de publicitat, propaganda i protocol, com a mínim, un 25%.

7. Replantejar projectes i inversions per tal de reduir la despesa prevista durant els exercicis 2008 i 2009 (Centre Cívic, Plaça del Camp del Codina...).

8. Augmentar les partides d’ajuts socials i beques.

9. Donar un nou impuls al sector turístic i al comerç a través d’un nou Pla Estratègic.

10. Dotar de més i millors recursos la borsa de treball de l’Ajuntament.

El nostre grup creu que des de l’Ajuntament es pot ajudar a les famílies més afectades per a aquesta situació de crisi. Al mateix temps, plantegem iniciatives municipals per a reactivar diferents sectors econòmics, com el comerç i el turisme, els quals pretenen compensar la davallada d’altres sectors econòmics, com el de la construcció.

Esperem rebre el suport de tots els grups del consistori en el debat d’aquesta proposta. Una proposta meditada, rigorosa i realista que ha de servir per a reaccionar i adaptar-nos als grans canvis viscuts durant els últims mesos que ens han situat en un escenari força complex i incert.

Bona Festa Major!

Pels que encara no hagin consultat el programa de la Festa Major d'aquest any a continuació us detallo les adreces on podeu trobar la programació general i la d'esports.

Bona Festa Major a tothom !

Ordre del dia del Plenari del Consell Comarcal

SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

Dia: dijous, 31 de juliol de 2008

Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal

Hora: 20:00 h

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL

2. Aprovació inicial d’una disposició general sobre tractament de dades de caràcter personal.

3. Donar compte del nomenament d’una assessora de presidència.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI

4. Conveni amb l'Agència Catalana de Consum per a la coordinació actuacions en matèria de consum 2008.

5. Conveni amb Pic del Cogulló, SL i l'Ajuntament d'Organyà sobre torre de telecomunicacions al Cogulló.

6. Declaració de BCIL de l’església de Santa Creu de Castellbó.

7. Declaració de BCIL de l’església de Sant Serni de Vila-rubla.

COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LES PERSONES

8. Conveni amb la Secretaria General de Joventut de delegació de competències any 2008.

9. Conveni amb el Departament d'Educació de delegació de competències curs 2008/2009.

10. Conveni amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania en matèria de Serveis Socials i famílies 2008 (Contracte Programa).

11. Conveni amb l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per la coordinació de Serveis Socials.

12. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.

13. Informes de Presidència.

14. Torn obert de paraules als alcaldes.

15. Precs i preguntes.

La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, una vella reivindicació

A través d’aquestes reflexions faig una petita contribució més i m’afegeixo a aquells que, de múltiples i variades maneres, defensen la personalitat i l’autonomia pròpia del nostre territori, del Pirineu. S’ha parlat molt sobre el Pirineu i, sobretot, entorn de quin ha de ser el seu paper en el mapa territorial català.

El poeta Jacint Verdaguer, a través de la seva obra l’Atlàntida, ja destacava els encants i la seva fascinació pel Pirineu en una de les seves obres més destacades i reconegudes. Altres, com polítics i l’opinió pública en general, també han analitzat la realitat de les zones de muntanya, sobretot entorn dels seus trets diferencials i de la necessitat de donar-li un tractament específic en relació a d’altres zones de la geografia catalana.

No és doncs, una novetat l’interès que ha suscitat al respecte, com tampoc les discrepàncies sorgides del mateix. Durant els anys de la República ja es parlava de les vegueries com la millor fórmula organitzativa pels catalans sense que aquestes, però, arribessin a materialitzar-se. Amb anterioritat a la democràcia el debat de la societat civil també impulsava aquesta reforma territorial i, sobretot, l’autonomia del Pirineu.

Posteriorment a aquests anys de dictadura, una vegada instaurades les institucions democràtiques, s’inclou l’especificitat de les zones de muntanya en un article de la Constitució Espanyola i es crea la Llei d’Alta Muntanya de 1983 per part del govern de la Generalitat.

A la nostra ciutat, Joan Ganyet, Amadeu Gallart o Joan Obiols, han estat personatges destacats que han fet doctrina sobre quin paper havien de jugar el Pirineu i la Seu en aquest nou escenari.

Una de les persones que millor representa aquesta defensa dels trets característics del Pirineu és, sense cap mena de dubte, el que va ser alcalde de la Seu entre els anys 1983 i 2003, en Joan Ganyet. Aquest apassionat de la Seu i de les muntanyes que ens envolten reflexionava entorn dels reptes de futur en la publicació La Seu 2012. Capital del Pirineu. Afirmant que “Ens interessa un Pirineu viu, jove, valoritzat, que jugui el seu paper, un paper distint però complementari de les grans ciutats veïnes, un Pirineu que afronti amb confiança el segle XXI”.

Ganyet, amb aquestes paraules, incidia en la necessitat d’estructurar un territori degudament planificat i amb ambició de futur per tal de reivindicar un paper protagonista.

Amb la nova divisió territorial que va començar a treballar el govern de Pasqual Maragall durant l’anterior govern tripartit i, ara, amb l’urgellenc Jordi Ausàs com a conseller, per fi es donarà resposta a una reivindicació històrica i llargament demandada per les poblacions pirinenques. No fa falta ser un expert per percebre que el dèficit de serveis i d’infraestructures és el més important de tot Catalunya. Cal dotar el Pirineu de personalitat administrativa pròpia i dels recursos suficients per minimitzar les desigualtats actuals.

De totes maneres, a ningú se li escapa que aquesta vegueria tan anhelada no serà una realitat fins que existeixi un consens ampli i incondicional per part de tots els pobles que ens permeti fer front comú entorn de les mateixes reivindicacions. La distància entre els pobles del Pirineu, fruit d’unes comunicacions pèssimes, ha limitat de manera important, al llarg dels anys, les relacions i les comunicacions entre nosaltres.

M’atreveixo a dir que la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, encara que a alguns no ho comparteixin, és una qüestió de temps. Tard o d’hora s’imposarà el sentit comú i es racionalitzarà la distribució territorial del nostre país donant resposta a realitats certament kafkianes. Només així, serem coherents i avançarem cap a la construcció d’una Catalunya justa amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus ciutadans.

El Pirineu i els seus habitants no podem esperar més anys per tal que la nostra vegueria sigui una realitat i no podem entrar en un debat, que semblava del tot superat, sobre la conveniència o no de la mateixa. Després de més de 70 anys de reflexions sobre aquest tema cal aprofitat l’escenari actual amb decisió i fermesa.

No cal dir que el nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha defensat, defensa i defensarà la nova divisió territorial que contempla la creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Amb aquesta finalitat sempre estarem oberts a sumar esforços i aprofitar sinèrgies amb els diferents pobles i forces polítiques del nostre territori per tal d’aconseguir-ho.

La nostra posició respecte els assessors del Consell

En reiterades ocasions hem mostrat el nostre malestar en relació a la contractació d'assessors dels partits polítics dels Consell Comarcal. Des del nostre punt de vista, aquesta és una institució amb una vocació de donar serveis tècnics als petits municipis de la comarca i realitzar inversions en infraestructures. Les reduïdes dimensions d'aquesta intitució no justifiquen la contractació d'assessors. ´

A continuació us recullo la nota de premsa que ha tret el nostre grup al Consell per tal que es pugui veure més detalladament el nostre posicionament:

"El Consell gasta més de 90.000 € en assessors pel president

Progrés creu del tot injustificada i desmesurada aquesta despesa. Per Progrés aquests diners haurien de servir per dotar de més i millors serveis i equipaments als municipis de la comarca en uns moments d’especial dificultat per la situació econòmica.

El grup del PSC-Progrés s’oposa a l’actual contractació de més assessors com a càrrecs de confiança per part del Consell Comarcal. El principal grup de l’oposició defensa un política de servei als municipis de la comarca i no la lliure contractació de persones vinculades als partits polítics de CiU i ERC.

Progrés recorda que apart d’aquesta despesa també es destina una part excessiva del pressupost a les dietes i compensacions del consellers de govern. En aquest sentit cal recordar que ja fa algunes setmanes el President es va negar a entregar còpies de les dietes i compensacions dels consellers de govern al qual està obligat per llei.

Progrés destaca que aquesta mesura suposarà una despesa de prop de 400.000 € al llarg dels quatre anys de legislatura i que aquests diners s’haurien d’utilitzar en la millora de les infraestructures actuals ja que, en molts casos, requereixen actuacions urgents.

També s’afirma que el Consell té una estructura de tècnics perfectament preparada per assumir les seves competències i que, en cap cas, necessita augmentar l’assessorament als consellers de govern.

Segons el grup del PSC-Progrés al Consell Comarcal “amb actuacions com a aquesta no donem resposta a les necessitats dels alcaldes i dels ciutadans de la comarca i fem cas omís de la situació econòmica que estem vivint”.

Progrés també destaca que “cal elaborar un pressupost centrat en les demandes i necessitats de la comarca i no en les necessitats dels partits polítics”."

El PSC de l'Alt Urgell participa a l'11è. Congrés

Aquest cap de setmana hem participat al Congrés del partit celebrat al Palau de Congressos de Barcelona. Com a novetats; s'ha escollit la nova executiva (amb el Montilla com a primer secretari) i també el president del partit (Isidre Molas).

També hem participat a les diferents comissions de treball on s'ha debatut sobre les línies mestres del partit en els propers anys. Veure documents de treball.

Ordre del dia del plenari de l'Ajuntament de la Seu

Dia 30 de juny de 2008
Hora: 20.00 hores
Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Seu

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació de l'acta de la sessió de 02.06.2008.

2. Aprovació d'un conveni sobre diverses actuacions al Pla Parcial de l'Hortal del Valira.

3. Aprovació del Text refós de la Modificació núm. 3 del PGOU (Ciutadella).

4. Acord sobre la fixació dels límits de protecció de la variant de la carretera N-260.

5. Designació d'un membre del Consell de Sostenibilitat.

6. Avocació d'una competència sobre recaptació.

7. Informes de l'Alcaldia.

8. Donar compte des del decrets dictats des del darrer ple ordinari.

9. Mocions grup d'IC-V sobre A. Ampliació dels serveis de la Seguretat Social a la Seu d'Urgell; B. Reconeixement polític i administratiu de la Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran: i C. Racionalització del funcionament del control de les Incapacitat laborals temporals dels treballadors de l'Alt Pirineu.

10. Moció del grup del PSC.-Progrés sobre atenció domiciliària a la petita infància.

11. Precs, preguntes i interpel•lacions.

Contingut de la proposta de creació del servei de mainaderes

Aquest és el contingut de la nostra proposta pel plenari d'avui dilluns. Espero que aquestes línies serveixin per aclarir el contingut de la nostra proposta després que vàries persones m'hagin comentat que en volien conèixer més detalls.

"Atès que una trentena de nens i nenes han quedat sense plaça a la Llar d’ Infants Municipal La Grandalla i que hauríem de poder oferir solucions alternatives a les famílies mentre no estigui acabada la nova Llar d’Infants Municipal.

Atès que a la nostra ciutat hi ha un percentatge important de població que té horaris laborals poc convencional (en particular, els treballadors transfronterers).

Atès que cada vegada hi ha més població nouvinguda que no tenen el suport de la família extensa i que cada vegada hi han més famílies monoparentals.

Atès que la conciliació de la vida familiar i laboral és cada cop més difícil i que les administracions hem de col·laborar en la recerca de solucions en aquest àmbit.

Atès que durant els primers anys de vida, l’absentisme escolar per malaltia és molt alt i que, tot i que els pares portin els nens a la llar d’infants, si no tenen família de suport, necessiten solucions alternatives (cuidadores a la llar).

Atès que seria important assegurar una formació de les persones que actualment cuiden nens a La Seu, així com regularitzar la seva situació laboral.

Atès que això crearia noves possibilitats laborals a dones de La Seu.

Atès que seria important establir convenis de col·laboració i donar algun tipus de cobertura i control de les entitats privades (per exemple, les ludoteques) que en aquest moment suporten aquesta càrrega.

Atès que aquesta iniciativa no representa cap despesa econòmica per a l’ajuntament i que l’únic que hauria d’aportar és un despatx per la formadora (pedagoga) i un local per a impartir aquesta formació.

Atès que altres ajuntaments de Catalunya, van iniciar al seu moment un programa de formació i supervisió de cuidadores d’infants a la llar i que l’experiència ha estat favorable.

Atès que la Fundació FIAS (FUNDACIÓ INNOVACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL) ofereix un programa anomenat SADAPI (SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA A LA PETITA INFÀNCIA). Aquest programa ofereix cura dels infants al domicili de la cuidadora, en horaris flexibles, amb un màxim de 3 infants per cuidadora. Garanteix, a més, que el domicili tingui les característiques i normes de seguretat adequades i que la cuidadora tingui la capacitat i la formació idònies.

Atès que la Fundació FIAS compta amb la col·laboració econòmica i institucional dels Ajuntaments on s’està prestant el servei i amb una subvenció de la Secretaria de la Família de la Generalitat de Catalunya.

Proposem al Ple que acordi el següent:

Que es contacti amb la Fundació FIAS (Fundació per la Innovació de l´Acció Social), a fi d’establir un conveni o un contracte de prestació de serveis, per a iniciar el programa SADAPI (Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància) de formació i supervisió de la tasca de les mainaderes.

Que aquest servei entri en funcionament el mes de setembre d’aquest any coincidint amb l’inici del curs escolar 2008/2009".

Plenari extraordinari del Consell Comarcal

Dia: Dijous, 26 de juny de 2008
Hora: 12:00
Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació Pla Comarcal de Joventut 2008-2009.

2. Aprovació del Pla comarcal per a l'Igualtat d'Oportunitats 2008-2011.

3. Conveni Aula dels Estudis Electes: ratificació de Decret.

4. Aprovació del conveni del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya França
Andorra (POCTEFA) per al projecte Randopirineus.

5. Declaració de BCIL de l'església de Sant Bartomeu de Favà.

Segur que tots els camins porten a Roma?

Sempre he pensat que quan una persona inicia qualsevol tipus de projecte o activitat el primer que ha de fer és reflexionar sobre l’objectiu final i, sobretot, sobre com s’aconseguirà. Quantes vegades hem estat testimonis i ens hem quedat estupefactes i, fins i tot indignats, al veure que es gasten múltiples esforços i diners inútilment com a conseqüència de no planificar les actuacions rigorosament? La resposta és ben clara. Per desgràcia és una pràctica habitual que limita les nostres possibilitats d’obtenir una millor rendibilitat del temps i dels esforços que hi dediquem.

Personalment, em quedo amb les cites que ens han deixat sobre l’estratègia dos autors de reconegut prestigi com el londinenc Sigmund Freud i el rus Savielly Tartakoven en relació a la importància de l’estratègia en la presa de decisions.

Freud, el pare de la psicoanàlisis, destaca que “no es pot solucionar alguna cosa si repeteixes el mateix que la va causar. Si utilitzes noves estratègies, el resultat canviarà”. Per Tartakoven, que era tot un mestre dels escacs, “La tàctica consisteix en saber què fer quan hi ha alguna cosa per fer. L’estratègia, en saber què fer quan no hi ha res per fer”.

L’estratègia, deixant de banda interpretacions massa tècniques i rebuscades, és el mecanisme de la planificació per excel·lència. Sense una estratègia clara, definida i pertinent no avançarem d’una forma prou coherent i rigorosa cap a objectius col·lectius de futur prou ambiciosos. En aquest sentit, la tradicional frase popular que diu que “tots els camins porten a Roma” cauria en total contradicció amb els principis de la planificació ja que si no es prenen les decisions encertades en cada moment les possibilitats d’assolir els objectius s’evaporen.

En relació a la importància de la planificació i d’una estratègia consistent m’agradaria reflexionar sobre el camí, estratègic o no, que actualment s’està traçant a la nostra comarca. Un tema que, com a conseller comarcal i com a alt urgellenc, m’inquieta. Aquesta comarca necessita tenir un horitzó de futur prou ambiciós i planificat que li permeti donar un pas definitiu en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i, alhora, que potenciï el sector econòmic d’una manera clara i ambiciosa.

Avui, més que mai, hem d’agafar el timó i marcar el rumb per afrontar amb garanties els reptes que se’ns plantegen. Hem de definir on som, on volem arribar i com ho farem per arribar-hi. Si no és així, no estarem en condicions de manifestar el nostre posicionament i negociar amb garanties temes tant importants com l’aeroport, la vegueria, la capitalitat, els fronterers, els projectes interterritorials, la relació amb Europa, la inversió en projectes de muntanya, les comunicacions viàries i tecnològiques i un llarg etcètera d’oportunitats que no es poden deixar escapar.

Després de molts anys amb la mateixa dinàmica de govern comarcal veiem que no hi ha una visió global del territori ni una planificació que ens identifiqui i diferenciï de la resta de comarques. Manca trobar un segell, una marca o una personalitat pròpia que ens permeti, a través d’un procés estratègic, ser la comarca de referència del Pirineu.

Sense anar més lluny, l’Institut Català d’Estadística de Catalunya situava, no fa gaires dies, la nostra comarca a la quarta posició per la cua pel què fa a la cobertura en el servei de noves tecnologies.

La comarca i, els seus veïns, necessiten urgentment un nou impuls i noves accions per revitalitzar i dinamitzar els sectors turístic, empresarial i social. Cada nova oportunitat perduda ens allunya de la possibilitat de poder construir una comarca més justa, cohesionada i amb projecció de futur. Cal apostar per treballar amb el consens necessari entre tots els grups polítics pel benefici comú, fugint dels interessos partidistes que hem de lamentar tot sovint.

Per acabar, només voldria destacar que el nostre grup al Consell ja està treballant en aquesta direcció i amb les idees clares per tal de liderar un canvi que doni més garanties de progrés per a la comarca. Tot i això, només ho aconseguirem si ho fem de manera planificada, consensuada i tranquil·la amb el conjunt del territori i els seus alcaldes.

La nostra proposta per atendre les 30 famílies que es quedaran sense plaça de llar d’infants

El nostre grup proposarà al proper plenari mesures alternatives per donar cobertura a les prop de 30 famílies de nens i nenes que s’han quedat sense plaça de Llar d’Infants de la Seu. Aquesta actuació permetria conciliar millor la vida familiar i laboral de les famílies de La Seu i, en especial, les que treballen a Andorra.

Després del període de pre-inscripcions de les diferents llars d’infants de la ciutat, una trentena de nens i nenes s’han quedat sense plaça. Aquest fet agreuja la situació dels pares i mares de La Seu que tenen fills de 0 a 3 anys i que difícilment poden conciliar la vida familiar i laboral. A més, la no coincidència entre els horaris laborals de les famílies i els horaris de la Llar d’Infants fa que siguin necessàries mesures alternatives per a abordar el problema.

La proposta contempla que es contacti amb la Fundació FIAS (Fundació per la Innovació de l’Acció Social) per tal que s’implanti a la nostra ciutat el Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància.

Aquest servei té les següents característiques:

1ª. Vetllar per la continuïtat de l’ambient familiar on diferents infants conviuen en el marc de la quotidianitat de la llar i en un clima estimulant i educatiu.
2ª. Cada persona adulta té al seu càrrec tres infants de 0 a 3 anys.
3ª. És un servei flexible a les necessitats de cada família. S’atén l’infant durant les hores en què els seus pares no poden estar amb ell.
4ª. És adaptable a la demanda que genera les diferents condicions laborals de la família.
5ª. És pròxim a la unitat familiar de l’infant: l’objectiu és crear minixarxes de famílies mainaderes.

Tanmateix, les mainaderes hauran de tenir la capacitat i la formació idònies i, a més, durant tot el temps que dura el contracte laboral, la fundació FIAS fa un seguiment del procés per tal de garantir una òptima qualitat.

També es recorda que aquesta iniciativa no suposa cap despesa extraordinària a l’Ajuntament perquè només s’ha de proporcionar un local per a fer la formació a les mainaderes. Al mateix temps, dóna noves possibilitats laborals a persones de la Seu.

Jo penso que els poders públics han de donar resposta, recolzar i tenir iniciatives encaminades a millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar. Cal dir que, en altres poblacions catalanes on es duu a terme l’experiència d’aquest servei, aquesta ha estat del tot positiva i satisfactòria.

El perquè del nostre “no” al pressupost 2008 i de les al•legacions al mateix

Val la pena reflexionar sobre els motius pels quals el nostre grup està en contra del pressupost 2008. Deixant de banda diferències de criteri polític entre govern i oposició, amb el pressupost del 2008, s’ha creat un precedent, a través de la Societat d’Urbanisme de la Seu, amb la venda de patrimoni per finançar despesa corrent. Un fet inusual en qualsevol dels pressupostos aprovats pel consistori urgellenc.

Tothom entendrà que vendre patrimoni per pagar salaris i despesa corrent porta a l’Ajuntament i, a qualsevol empresa, a un carreró sense sortida. Per aquest motiu, les nostres al·legacions proposen reduir la despesa corrent i destinar aquests diners a polítiques d’habitatge, tal i com contempla la llei d’urbanisme des de l’any 2005.

Aquestes al·legacions en contra del Pressupost 2008 aprovat en la sessió plenària del passat 7 d’abril volen ser una alternativa al mateix.

En les al·legacions presentades es destaca que el pressupost municipal rep 1,8 milions d’euros de la venda de patrimoni municipal a través de la Societat d’Habitatge. La meitat, 835.000 € es destina a finançar despesa corrent i l’altra meitat a finançar inversions. Aquests diners, segons la llei d’urbanisme, s’haurien de servir per a promocionar l’habitatge de protecció oficial i, en cap cas, per pagar la despesa corrent del consistori.

Cal recordar que les societats com la d’Habitatge no es poden quedar sense recursos ni descapitalitzar-se durant els primers anys de vida.

En les al·legacions presentades es proposa que es redueixi la despesa ordinària per import de 835.000 €, quantitat equivalent a l’ ingrés de la venda de patrimoni, diners que serveixen per a finançar despeses de personal, festes, publicitat, etc. D’aquesta manera es planteja destinar l’estalvi de 835.000 € a l’adquisició de nou patrimoni per a l’Ajuntament, a la promoció d’habitatge o a capitalitzar la societat municipal d’habitatge de cara a actuacions per als propers anys.

També es proposen mesures d’estalvi que es redueixi la despesa de personal que s’ha incrementat un 70 % en els 5 anys de gestió de CiU- ERC de 3,6 milions d’euros el 2003, a 6,2 milions d’euros el 2008, i una reducció dels sous dels polítics, que s’han incrementat en un 90 % respecte el pressupost de l’any anterior.

Crec que és imprudent i irresponsable vendre les propietats per poder pagar els salaris dels treballadors i les despeses d’activitats i festes. Aquesta situació evidencia el descontrol actual en la gestió.

Cap on va la nostra comarca?

A continuació us reprodueixo unes línies de la reflexió que va fer el nostre grup durant la sessió plenària d'ahir del Consell Comarcal. Després de gairebé un any des de la constitució del nou Consell vàrem voler mostrar el nostre malestar per un seguit d'aspectes que no ens permeten treballar en condicions i que no milloren la situació actual dels municipis alturgellencs.

La relfelxió del nostre grup és la que segueix:

"No ens agrada com s’està gestionant els diferents projectes del Consell. Massa sovint el nostre grup, el qual representa un col·lectiu molt important de la comarca. No se’ns convoca a presentacions, recepcions oficials, rodes de premsa i se’ns fa arribat tard i malament la informació.

Per posar alguns exemples del què comento; El dimarts d’aquesta setmana la presentació del Programa de Parelles Lingüistiques. Vàrem veure per TV i per la premsa com vostè i el seu company de l’Ajuntament de la Seu s’ho feien i s’ho desfeien tots dos sols. Tampoc se’ns va convocar a l’obertura de pliques de la pòlissa de tresoreria. No hem pogut consultar el Pla Comarcal de Joventut després de demanar-lo reiterades vegades fins 24 hores abans. No hem pogut consultar el Pla d’Igualtat d’oportunitats, el qual també l’hem demanat fins 24 hores abans.

Un altre aspecte és el fet que es va rebre el Secretari de telecomunicacions de la Generalitat i el Sr. Kim Faura al Consell i es va fer roda de premsa i tampoc se’ns va avisar per tal de rebre’ls com a consellers.

Hem tardat set mesos a poder obtenir la liquidació de la inversió en noves tecnologies a la comarca en motiu del tancament de territorios digitales. Havent de presentar vàries instàncies i insistir en múltiples ocasions.

No se'ns ha facilitat el llistat de les comensacions i dietes dels consellers, després de vàries instàncies i més de dos mesos d'espera.

Tampoc se’ns va comunicar quan es va fer l'elaboració ni la presentació del Pla Estratègic de la Comarca per part del Sr. Joan Carles Gil.

No se’ns va comunicar, com a consellers, de la organització del curs de dret urbanístic, molt greu si tenim en compte que hem d’estar al corrent del què organitza la nostra institució. I més, si es tracta d’un curs que va adreçat a nosaltres.

No s’ha convocat junta de portaveus per parlar de les demandes dels ajuntaments en relació al pla de camins per tal de presentar la sol·licitud de subvenció quan fa dies que els ajuntaments han presentat les seves aportacions.

Les convocatòries o cartes d’actes que es fan arriben quan ja ha passat el dia.

Un dels temes més preocupant de tot, segurament que és la sensació que tenen alguns alcaldes de que aquesta institució no els recolza al 100% i sense fissures. El Consell, i el seu president, com no pot ser d’altre manera, està i estarà sempre al servei dels nostres alcaldes per ajudar-los en tot el què faci falta. Com a grup no tolerarem actituds que poguessin anar en altres direccions i prendrem les mesures que faci falta per evitar-ho. Esperem màxima responsabilitat per tots els que estem en aquesta taula.

Per no parlar de la seva incoherència i demagògia amb el tema de la foto del president. Resulta que pràcticament tot el finançament d’aquesta institució prové de la generalitat i vostè té una actitud de menyspreu i de mofa cap a la institució que representa Catalunya i cap al nostre grup.

Ens dirà el què vulgui però, la veritat és que pensem que a vostè aquesta pèssima dinàmica ja li va bé. Creiem que després de quasi un any des de la seva presa de possessió el balanç amb vostè de president és reprovable i qüestionable.

Els consellers del consell comarcal som tots els que estem en aquesta taula, per tan li demanaria un mica més de respecte per les persones que en formen part. Sobretot pels que no estan a govern.

Nosaltres hem intentat tenir una actitud exemplar en pro de la millora de les infraestructures i els serveis de la comarca i no hem rebut el mateix tracte per part seva"

Ja podeu consultar el nou Informatiu del PSC Progrés

NOU PLENARI DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

El proper dijous 29 de maig s’ha convocat una sessió plenària del Consell Comarcal a un quart de nou del vespre a la sala d’actes. A l’ordre del dia, un dels punts més trascendentals que hi ha és l’aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012 que ha elaborat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Aquest pla defineix les inversions previstes per part de la Generalitat durant els propers cinc anys a les deu comarques de muntanya que hi ha a Catalunya. Per tant, una vegada realitzada l’aprovació inicial del document, aquest dijous, valdrà la pena estudiar amb detall el seu contingut per tal de poder-hi presentar propostes de millora, si s'escau.

A continuació detallo l’ordre del dia de la sessió plenària:

1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL

2. Aprovació de modificació de l’ordenança fiscal del servei de teleassistència domiciliària.

3. Aprovació del Conveni de cooperació i assistència municipal amb la Diputació de Lleida.

4. Aprovació del conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística per cursos de català a Oliana.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI

5. Aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012.

6. Declaració Béns Culturals d'Interès Local.

7. Aprovació dels estatuts del Consorci Alt Urgell-Cerdanya pel desenvolupament del nou programa Leader.

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES

8. Conveni amb l’ajuntament de Cava i la Fundació Escolta Josep Querol per a l’organització d’un camp de treball al municipi de Cava.

9. Aprovació del Pla comarcal de Joventut 2008.

10. Aprovació del Pla comarcal per a l'Igualtat d'Oportunitats 2008.

11. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.

12. Informes de Presidència.

13. Torn obert de paraules als alcaldes.

14. Precs i preguntes.

Moció conjunta del PSC-Progrés i ICV pel proper plenari

El dilluns de la setmana que vé es celebrarà plenari a l'Ajuntament de la Seu a les 8 del vespre. Durant aquesta sessió el nostre grup i el grup d'Iniciativa per Catalunya Verds presentarem una proposta conjuntament. Aquesta proposta fa referència a la necessitat que hi ha a la nostra ciutat de construir un nou institut degut a la massificació del centre actual. Per altra banda, també es demanarà la convocatòria del Consell Escolar Municipal.

A continuació us detallo la moció que hem entrat per registre de l'Ajuntament, la qual es debatrà durant el plenari:

"Atès que urgeix a la nostra ciutat una planificació educativa rigorosa que afronti els nous reptes que la societat planteja.

Atès que una de les necessitats més urgents de La Seu i comarca és disposar d’un nou IES.

Atès que el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya, en un escrit de 19 de juliol de 2005, sol·licitava la cessió d’un terreny per a la construcció d’un IES.

Atès que, a data d’avui, el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya no ha rebut la cessió del terreny necessari per a la construcció del nou Institut.

Atès que els grups municipals que presenten conjuntament aquesta moció consideren PRIORITARI la construcció d’un nou Institut de Secundària a La Seu.

Atès que existeix a La Seu el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL (Llei 25/1985 de 10 de desembre) amb les funcions i competències que li atribueix l’esmentada Llei i el Decret 404/1987 de 22 de desembre que la desenvolupa.

Atès que en el Capítol III, article 17.1 de l’esmentada Llei, diu textualment: “Els consells escolars municipals han d’ésser consultats per l’Administració educativa, i també poden ésser consultats pels Ajuntaments respectius, sobre les qüestions següents: [...] L’emplaçament de centres docents dins la demarcació municipal”.

Atès que només la col·laboració compromesa i eficaç entre els diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu ajudarà a avançar des d’una democràcia representativa a una democràcia participativa.

Proposem al ple l’adopció dels acords següents:

1. Reiterar al Departament d’Educació de la Generalitat la necessitat urgent de construir un segon Institut a la nostra ciutat degut a la saturació del centre actual i a la voluntat de potenciar els cicles formatius.

2. Expressar la voluntat de cedir al Departament d’Educació el primer terreny d’equipament disponible resultant del desenvolupament dels plans parcials previstos de la zona del Camí Ral de Cerdanya.

3. Convocar i reunir el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL per tal que:

a. Informar de l’estat de la qüestió pel que fa a l’emplaçament i a la construcció d’un nou Institut.
b. Debatre en el seu si tot allò que sigui del seu interès."

"Polítiques educatives (i municipals) i la formació professional"

El diumenge passat, la companya i amiga Conxita Rabasa, va escriure un article sobre les polítiques educatives al Periòdic d'Andorra. L'article, com no podia ser d'una altra manera, en línia amb la seva autora, és una referència en sector educatiu i, en concret, sobre la situació actual de la formació professional. Us passo les línies de l'autora per tal que gaudiu de les seves reflexions (A la foto: Conxita Rabasa, la primera començant per l'esquerra):

"D’un temps ençà, hom veu la necessitat d’una revisió de les Polítiques Educatives. I aquesta revisió, no només s’imposa en les que expliciten grans idees (sempre convenients, perquè és el seu marc teòric, filosòfic i socioeducatiu), sinó també en les polítiques educatives municipals. Hom exigeix d’aquestes, projectes que desenvolupin aquestes idees, que les concretin, que les contextualitzin i les facin possibles.

Ningú no pot negar que la formació professional ha estat, al nostre país, una mena de Ventafocs del Sistema educatiu. Recordem l’anomenada “Professional” del darrer terç del segle passat, com una branca del gran tronc educatiu, que va crear grans expectatives però que no va assolir els objectius plantejats. L’obsessió per la unificació i la poca flexibilitat del sistema foren, tal vegada, algunes de les causes que ho van provocar. Amb tot, en aquells anys ( a més de les modalitats de F.P. que s’impartien al Col·legi La Salle), hi va haver iniciatives municipals pioneres en aquest àmbit. A La Seu, va néixer el que es va anomenar “L’Aula Pre-taller”. Nois i noies de 12 a 14 anys, que tenien dificultats per a seguir el currículum i manifestaven el seu desig de “treballar”, estaven a l’escola normalment i durant unes hores a la setmana rebien formació específica d’algun ofici. També, en aquells anys, nasqué l’ Escola Taller que encara funciona a la nostra ciutat.

Més tard, amb la nova Reforma Educativa (LOGSE), aquestes iniciatives es van haver de revisar i adaptar. El desenvolupament d’aquesta Llei i de les posteriors ha permès enfocar la formació professional (Cicles Formatius) amb una certa garantia d’èxit, però no suficient.

Al nostre país, sempre s’ha plantejat la Formació Professional no com una finalitat en ella mateixa, sinó com a un mitjà per arribar a la Universitat: la gran preocupació dels legisladors en matèria educativa ha estat com podia l’estudiant, un cop acabats uns estudis professionals determinats, accedir a la Universitat, perquè aquest era l’objectiu final. És ben cert que aquesta possibilitat és molt important: no es pot barrar el pas als estudiants que són a la Formació Professional per a que puguin arribar a la Universitat i s’han d’establir els mecanismes necessaris per a fer-ho possible. Ara bé, només podrem revaloritzar la formació professional si rep la consideració social que necessita, si la valorem tal com es mereix i tal com s’imposa en un món com el nostre, i si volem caminar pel segle XXI amb unes mínimes garanties d’èxit de competitivitat. I tots sabem que, si això és necessari des d’un punt de vista general, més ho és des de la perspectiva concreta urgellenca i pirinenca.

Són múltiples i diverses les causes que han produït, en el nostre país, un canvi en la perspectiva de les famílies envers l’educació dels fills. Als anys 70, les primeres Lleis educatives de la transició van permetre que la societat catalana (i espanyola en general) accedís, progressivament, a uns nivells de formació i d’educació mai assolits fins al moment: l’escolarització obligatòria i la concepció de l’educació com un dret universal van ser els eixos del canvi que es va anar produint. Així, a una societat que venia d’una època elitista, en la qual només un sector minço tenia accés a l’educació superior, se li obrien les portes per arribar a la Universitat amb més o menys esforç (en general, val a dir que amb més que amb menys). “Fer una carrera” va ser (i ho és encara) l’objectiu de moltes famílies per als seus fills o filles, potser en un intent de sublimació d’aquelles aspiracions que ells mateixos no van poder veure mai satisfetes. Avui en dia, ja es qüestiona tot això i veiem que hi ha moltes persones que es guanyen molt millor la vida amb un “ofici” que amb una carrera universitària i són, tal vegada, més feliços, perquè tots sabem que si ens agrada la feina que fem, avancem cap a una millor satisfacció personal i, per tant, a una millor qualitat de vida.

Ha arribat l’hora, doncs, de superar arcaics traumes socials i generacionals per a enfocar la formació professional dels nostres joves d’una manera realista, pràctica i decidida. Necessitem professionals formats, preparats per entrar en un món laboral que sabem difícil i competitiu, però també els necessitem il·lusionats i “vocacionals” (si se’m permet la paraula).

La revisió de la branca de la formació professional necessàriament haurà de passar per Polítiques Educatives que contemplin una flexibilització dels sistema que faci possible i eficaç l’atenció a la diversitat dels nois i noies. Tot això no serà possible sense la implicació dels Ajuntaments, com a poders públics més propers al ciutadà. Aquesta hauran de dissenyar polítiques municipals compromeses que contemplin:

La col·laboració amb les institucions educatives per tal de facilitar-los les infraestructures necessàries.

La recerca de sinèrgies amb els sectors empresarials i econòmics de la zona que permetin planificar una formació professional adaptada al territori i que respongui a les seves necessitats.

La promoció de la participació ciutadana (i, en especial, els centres educatius) l en les propostes.

I tot això, amb un eix vertebrador: la priorització del “capital humà” en general i de les persones en particular.

Conxita Rabasa i Castellarnau
Regidora PSC- Progrés
Ajuntament de La Seu d’Urgell"

Al final, acord sobre la nova variant de la Seu

Després del plenari d’ahir dimarts, el qual va servir per debatre les accions que ha d’impulsar l’Ajuntament pel què fa a la nova variant de la N-260 haig de confessar que estic molt satisfet.

Hem aconseguit un acord, entre totes les forces, que ens permet afrontar amb importants garanties el repte de decidir quin és el millor traçat pel interessos de la Seu.

L’ampliació del període d’al·legacions, la comissió d’experts i el procés de participació ens acostaran a la millor de les múltiples solucions que s’han apuntat durant les últimes setmanes. I, el què és més important, tindrem arguments sòlids i contrastats per tal de demanar les modificacions que més ens beneficiïn.

Com segurament ja sabreu, durant el plenari del passat mes de setembre del 2007 el nostre grup ja va proposar la creació d’una comissió político-tècnica per tal d’explorar quin traçat és el que té més avantatges pels interessos de la Seu. Per algun motiu, aquesta comissió no s’ha arribat a crear.

El passat dia 2 d’abril es va publicar al B.O.E l’estudi informatiu de la nova variant de la carretera N-260 que promou el Ministeri de Foment, atorgant 30 dies hàbils per a presentar-hi les al·legacions pertinents. Davant d’aquesta situació i de la falta d’informació que teníem al respecte ens vàrem decidir a demanar aquest plenari extraordinari per impulsar un acord que ens permetés tenir la opinió d’experts i dels diferents sectors de la ciutat.

Segons comenta el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el Títol IX i a l’article 98a exposa que “el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació”.

Amb les nombroses intervencions dels ciutadans que ens acompanyaven durant la sessió es va demostrar l'interés i, alhora, els dubtes que hi ha sobre aquest tema entre la població. Per tant, queda en evidència que els ciutadans esperaven que s'obris un debat de ciutat per tal de participar de la decisió final, com no podia ser d'altra manera. Amb l'acord final es garanteix que això sigui així amb criteris tècnics i participació ciutadana.

A continuació us passo els quatre punts de l’acord que vàrem prendre ahir per unanimitat de tots els grups.

“Per unanimitat de tots els grups del consistori s’acorda:

1. Sol·licitar al Ministeri de Foment l’ampliació del període d’al·legacions de 30 a 90 dies hàbils per tal de poder estudiar la proposta amb detall.

2. Crear una comissió de 7 tècnics i especialistes en infraestructures, urbanisme i dinamització econòmica per tal que analitzin la proposta del Ministeri de Foment i, al mateix temps, proposin alternatives de millora. Els tècnics proposats pel plenari seran els següents: Joan Gurrera, Ole Thorson, Joan Carles Gil, Ramon Ganyet, Jordi Ramírez, Miquel Duelo i Esteve Comes.

3. Obrir un diàleg participatiu amb els representats dels diferents sectors econòmics i social per tal d’analitzar la proposta de la comissió de tècnics.

4. Assegurar que la decisió final tingui el menor impacte mediambiental, socioeconòmic i faciliti les connexions amb la Seu.”

Sol.licitem un plenari extraordinari

A continuació us detallo el contingut de la sol.licitud que vàrem presentar a l'Ajuntament on demanàvem la celebració d'un plenari extraordinari per tal de debatre el traçat de la nova variant de la N-260.

Exposàvem els següents arguments:

Que el setembre del 2007 el grup del PSC-Progrés va proposar la creació d’una comissió político-tècnica per tal d’explorar quin traçat és el que té més avantatges pels interessos de la Seu i poder fer sentir la nostra veu, carregada d’arguments, davant dels responsables del Ministeri de Foment.

Que el passat dia 28 de març va entrar al registre de l’Ajuntament l’estudi informatiu que Fomento fa de la nova variant N-260.

Que el passat 2 d’abril es va publicar al B.O.E. el traçat de l’estudi informatiu atorgant 30 dies hàbils per presentar-hi les al·legacions pertinents.

Que l’Ajuntament ha de liderar un debat de ciutat amb la finalitat d’aconseguir un posicionament únic i fonamentat que defensi els interessos estratègics de la nostra ciutat.

Que a dia d’avui l’equip de govern ni ha manifestat el seu posicionament ni ha estat transparent a l’hora de comunicar que l’estudi informatiu de la nova variant es trobava a disposició de tots els regidors i ciutadans en general.

Que el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el Títol IX i a l’article 98a exposa que:

“el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació, sense que cap regidor pugui sol·licitar més de tres anualment. En aquest últim cas, la celebració d’aquest ple no es pot endarrerir més enllà de quinze dies hàbils des que ha estat sol·licitada i no es pot incorporar l’assumpte a l’ordre del dia d’un ple ordinari o d’un altre extraordinari amb més assumptes si els sol·licitants de la convocatòria no ho autoritzen expressament.”

Per tots els motius anteriorment exposats sol·licitem que es convoqui un Plenari Extraordinari en el termini més breu possible amb un únic punt a l’odre del dia el qual seria el següent; “Acord sobre les mesures a adoptar en defensa dels interessos de la Seu en relació a l’estudi informatiu de la variant de la Seu d’Urgell ctra. N-260 del tram la Seu d’Urgell-Adrall que el Ministerio de Fomento té a informació pública des del passat dia 2 d’abril”.

Activitats destacades a la Seu

Avui divendres hi ha la presentació del llibre "Oli en un llum" d'Ignasi Rebés al Consell Comarcal de l'Alt Urgell a les 8 del vespre.

També es celebrarà la Fira de Primavera a la nostra ciutat durant tot el cap de setmana. Us detallo el programa d'activitats del divendres, dissabte i diumenge:

Divendres 11 d'abril:
Tarda-vespre: entrada del bestiar

Dissabte 12 d'abril:
10,00h Obertura al públic del recinte firal
17,00h Demostració de gossos d'atura, al pavelló esportiu municipal

Diumenge 13 d'abril:
10,00h 13è Concurs Català de la raça frisona
Mostra de vaques bruna dels Pirineus i frisona de Catalunya

El dissabte hi ha un altre acte de primavera a la sala St. Domènec. Però en aquest cas és el Festival de Primavera de l'Escola Municipal de Música que començarà a les 6 de la tarda.

El mateix dissabte a les 10 del vespre es presentarà el llibre "Jo i altres poemes" d'Andreu Escales al Centre Cívic del Passeig.

Per últim, durant tot el diumenge es disputaran els Campionats de Catalunya de Petanca i Ciclisme que organitza la Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts Psíquics. L'horari serà de 9 a 19 hores i es disputarà a les Pistes Municipals de Petanca i als carrers de la Seu.

La "Punxada" del Riu Segre

“Una de les grans contradiccions de la naturalesa humana és que únicament valorem les coses una vegada es tornen escasses. Apreciem el valor de l’aigua quan el pou s’ha assecat. I els pous no només s’estan assecant en les regions tradicionals amb tendència a la sequera, sinó també en zones que no associem tradicionalment amb escassetat d’aigua” (Elizabeth Dowdeswell, Secretària General de les Nacions Unides).

Immersos en un medi natural que canvia i evoluciona constantment l’aigua ha deixat de ser un bé natural abundant per convertir-se en un recurs escàs que cal administrar amb eficiència i responsabilitat.

Actualment ens trobem capbussats en un intens debat sobre la sequera i les accions que cal emprendre per tal de gestionar amb eficàcia i celeritat la situació actual. Si persisteixen els pobres nivells de precipitacions i de reserves dels pantans dels últims mesos no tardarem a patir-ne les conseqüències en els consums de les nostres llars i indústries.

Cal, doncs, prendre consciència de l’extrema situació de sequera que pateix Catalunya i recolzar les accions pertinents i vàlides que assegurin el subministrament a tots els ciutadans. No podem caure en el parany de la confrontació entre diferents territoris per un bé de primera necessitat com és l’aigua. Alguns ja han aprofitat aquesta situació de crisis per a criticar el govern i la seva gestió en aquesta matèria.

Els catalans, en general, creiem fermament amb el principi de solidaritat entre els pobles i com a pirinencs també tenim molt interioritzat el dret universal de l’aigua. Tot i això, l’escenari actual requereix estudiar amb deteniment i responsabilitat les diferents opcions per tal d’aconseguir l’objectiu de portar aigua a la conca del Llobregat tot minimitzant els perjudicis col·laterals; siguin d’impacte mediambientals o econòmics.

La proposta presentada pel Conseller Baltasar per tal de fer front a la sequera, a través del transvasament del riu Segre a l’alçada d’Isòvol, no em deixa indiferent sinó que em preocupa ja que els cabals registrats en els últims mesos han estat molt minsos. Segons fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua, si l’opció del transvasament prospera, el cabal mínim ecològic es mantindrà en tot moment per tal de no causar danys medi ambientals i de consum al territori.

Per fer-ho, des de la Conselleria es garanteix que no es faran captacions d’aigua si el cabal no és superior a 3 m3 per segon. Paradoxalment, si analitzem els cabals oficials registrats des de l’estació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre a Isòvol dels últims sis mesos veurem que només es varen superar els 3 m3 per segon durant tres dies. Aquestes dades fan que sigui tècnicament inviable la captació d’aigua des de la capçalera del Segre d’1,1 m3 per segon durant sis mesos ja que la major part dels dies no hi baixa prou aigua.

Caldria destacar que les captacions d’aigua que es fan a les capçaleres dels rius perjudiquen notablement la seva continuïtat ja que habitualment no disposen d’afluents ni d’embassaments que puguin compensar i regular el desviament d’aigua i les seves conseqüències.

Durant els últims dies han estat molts els experts, tècnics o enginyers que han desaconsellat aquest mini transvasament del riu a Isòvol al·legant que cal tenir en compte altres opcions més viables i econòmicament més rentables. Aquesta seria una actuació que, segons informen els mitjans, costaria uns 40 milions d’euros i que tindria un caràcter provisional. La major part dels experts i estudis sobre el tema apunten a que una de les opcions més lògiques seria fer la captació al riu Ebre a l’alçada de Mequinensa. Altres també destaquen la possibilitat de repetir el transport d’aigua en vaixells tal i com s’ha fet altres vegades.

La solució no serà senzilla i de ben segur que no estarà exempta de polèmica, motius pels quals cal que tots estiguem a l’alçada de les circumstàncies per tal de posar remei a la crisis sobrevinguda i també planificar una nova cultura de l’aigua pel futur.

Ja per acabar, voldria destacar el nostre recolzament al manifest elaborat a la Diputació de Lleida durant aquesta setmana el qual ha estat recolzat per múltiples ajuntaments i consells comarcals de la província. Des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell també ens hem adherit al comunicat de la Diputació i hem afegit alguns aspectes que hem considerat rellevants. A instància del Sr. Jordi Mas, portaveu del grup del PSC, es va convocar una junta de portaveus per tractar el tema i elaborar un comunicat unitari. En aquest document, que s’aprovarà durant el plenari del dilluns que ve, es destaquen els següents cinc punts:

Primer. Subscriure en la seva totalitat la Declaració del Segre signada en data 31 de març de 2008 a la Diputació de Lleida, pels presidents del Consells Comarcals, alcaldes de capitals de comarca de tota la demarcació, i els representants dels partits politics presents a la Diputació de Lleida amb el següent contingut.

Segon. Demanar al Departament de Medi Ambient que millorin i assegurin els abastaments d’aigua als municipis del Pirineu que tenen problemes per obtenir aigua de boca i han d’abastir-se amb cisternes, sovint provinents de les reserves del nostre municipi.

Tercer. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que continuï invertint en infraestructures hidràuliques que permetin un us racional de l’aigua en l’agricultura com ja es va fer amb el rec dels 4 pobles i cal fer amb el rec del marge esquerra del Segre que abasta els municipis d’Alàs, la Seu d’Urgell, Montferrer i Ribera de l’Urgellet.

Quart. Continuar impulsant accions i campanyes per a fomentar un us racional de l’aigua al nostre municipi. La recent campanya de dosificadors permetrà un estalvi diari de 60.000 litres, però cal avançar en noves estratègies que reforcin, d’una banda, la pedagogia sobre el canvi d’hàbits i de l’altra, un major estalvi per part d’administracions i particulars.

Cinquè. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat, al President del Parlament, al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, al Síndic de greuges, als sindicats agraris, a les comunitats de regants, als Consells Comarcals de Catalunya, a les diputacions de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, al ministeri de Medi Ambient i a altres entitats que es puguin veure afectades pel transvasament del riu Segre.