LIDERANT EL CONGRÉS DELS DIPUTATS TOT PASSANT PER NICARAGUA

Després del debat entre els dos clars candidats a la presidència del govern de l’Estat, Zapatero i Rajoy, semblava que ja no quedava quota mediàtica o protagonisme pels nostres candidats catalans al Congrés dels Diputats. Doncs bé, ni de bon tros ha estat així després de veure l’interessant debat organitzat per televisió de Catalunya on els nostres representants per ocupar un diputat a Madrid van exposar, amb més o menys encert, les seves propostes polítiques des de l’òptica i interessos catalans.

Una vegada acabada la interminable i ferragosa benvinguda del Sr. Cuní, amb un excés de pedagogia sobre el col·loqui i el seu funcionament, tots els candidats van marcar perfil ideològic amb pocs minuts. Tal i com va succeir durant el debat del dilluns, la candidata del Partit Popular, va centrar la pràctica totalitat dels seus esforços en posar de relleu els temes que més li interessaven, com la immigració, la possible crisis econòmica o la inflació, evitant entrar en els temes plantejats i argumentats per la resta dels tertulians, per tal de seguir la lamentable estratègia del seu líder estatal. Tot i la reduïda representació del Partit Popular a nivell català, degut en gran mesura a la pèssima imatge que ha donat de Catalunya a la resta de l’Estat, la seva representant va intentar desesparadament l’enfrontament directa amb la Sra. Chacón per reproduir la pugna PP-PSOE.

Crec que hi ha hagut coincidències puntuals, però importants, entre els postulats dels tres partits d’esquerres en el bloc de temes socials, sobretot en la necessitat de potenciar i millorar les línies mestres iniciades pel govern Zapatero. Per contra, les propostes de la Sra. Nadal i del Sr. Duran es varen centrar en adoptar mesures per fomentar la riquesa de les empreses i no en els mecanismes per redistribuir-la. Una vegada més, convergència ha navegat entre dues aigües sense desmarcar-se ni diferenciar-se dels seus antics socis de govern. Fet que indicar un símptoma clar de predisposició al pacte després de la jornada electoral.

Cal reconèixer el rol i les aportacions que varen desenvolupar els representats d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa, el Sr. Ridao i el Sr. Herrera respectivament, els quals varen mostrar el punt just de crítica i de propostes. D’aquesta manera, varen situar les seves reflexions en un bon nivell de rigor i d’interès, el qual, malauradament, no sempre ens tenen acostumats dintre dels seus propis partits.

Com era d’esperar, la tendència general al finalitzar el debat va estar, entre tots els grups, la d’atacar a la Sra. Chacón per tal d’intentar reduir la diferència en la intenció de vot que reflexen les enquestes. Amb una serenitat i senzillesa envejable, la candidata del PSC va argumentar i defensar la gestió feta i el projecte de futur pels propers quatre anys sense complexes i amb un liderat digna del polític més experimentat.

Tot i les diferències ideològiques i de programa electoral dels partits de Catalunya hem de tenir molt clar que el proper dia nou de març la presidència del govern es disputarà entre socialistes i populars. Les enquestes subratllen que la major part dels votants prefereixen que guanyi el PSOE per sobre del PP tot i que, després, aquesta preferència podria, si no recolzem el Sr. Zapatero el dia nou, no complir-se en benefici del Sr. Rajoy.

Cal doncs, fer un exercici de responsabilitat individual per tal de frenar una dreta conservadora, antiquada i arcaica que fomentarà la divisió lingüística, el transvasament de l’Ebre, la impugnació de l’Estatut i la defensa de les classes benestants, entre d’altres. Catalunya, i la resta de l’Estat, necessiten quatre anys més d’un govern progressista que pugui consolidar les polítiques engegades i apropar-nos a les garanties socials i col·lectives dels països nord europeus.