(Article publicat al Periòdic d'Andorra el 10.05.09)
M’agradaria adornar aquestes línies de reflexió sobre l’habitatge públic amb dues frases cèlebres pronunciades per Napoleó Bonaparte (1769-1821). Aquest emperador francès va dir que "res pot anar bé en un sistema polític en el qual les paraules contradiuen els fets”. La segona cita de Napoleó la reservo pel final del text com a afegitó dels aspectes que aniré comentant.
Amb aquesta citació històrica pretenc recuperar el debat i la polèmica que ha sorgit aquesta setmana entorn de la necessitat, o no, de rebaixar els preus dels habitatges de protecció oficial de la Seu per tal d’adaptar-los a la frenada que ha patit el sector de la construcció.
A partir d’una proposta de plenari del grup municipal de Progrés, incomprensiblement rebutjada per CIU i ERC, es demanava sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la revisió dels preus de venda dels habitatges públics ja que, en alguns casos, el cost d’aquests habitatges pot estar pràcticament al mateix preu que els pisos del mercat lliure.
El mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. També recull que les Administracions públiques han de poder disposar d’informació actualitzada, vàlida i fiable, a fi de poder actuar amb precisió i dissenyar les polítiques adequades per a la població.
Cal tenir present que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya marca el preu màxim de venda dels habitatges de protecció oficial de preu concertat i de règims general i especial. El mateix Departament, elabora una classificació entre les diferents zones geogràfiques i poblacions de Catalunya amb els preus màxims de venda dels habitatges de protecció oficial.
Actualment, la Seu d’Urgell està classificada a la zona B, amb un preu màxim de venda de 2.183 € / m2 pel que respecta al preu de l’habitatge concertat. Cal recordar que durant molts anys, i fins fa poc, la nostra ciutat es trobava a la zona C. Estar classificat a la zona B suposa un encariment molt important dels preus d’adquisició dels habitatges de protecció oficial pels ciutadans i un preu molt aproximat, a dia d’avui, al preu de lliure mercat.
Un dels motius pels quals això succeeix és el fet que l’estudi per fixar aquests nous preus i zones es va realitzar amb dades d’un moment de màxima expansió del sector de la construcció i dels preus dels habitatges. Tot i això, com a conseqüència de la crisi econòmica, hi ha hagut una important davallada dels preus dels habitatges de renda lliure a tot Catalunya i també a la nostra ciutat.
Aquesta davallada o caiguda dels preus dels habitatges en el cas de la ciutat de La Seu ha provocat que el preu fixat per a l’habitatge concertat tingui molt poca diferència sobre el preu de lliure mercat. Per aquests motius, cal reivindicar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el canvi de classificació de la ciutat de la Seu, passant de zona B (2.183 € / m2) a la zona C (1.773 € / m2).
En temps de crisi cal adaptar les polítiques públiques a la realitat que estem vivint. Els preus dels pisos protegits són massa cars per les possibilitats dels ciutadans i massa elevats si els comparem amb els de mercat.
Crec que aquest és un clar exemple de que alguna cosa grinyola a la política municipal de la nostra ciutat ja que no som capaços de trobar un punt d’acord que permeti abaratir els pisos públics pels ciutadans que més ho necessiten. De fet, estic convençut que una àmplia majoria dels urgellencs no entenen aquest “no” de CIU i ERC i que estarien d’acord en que cal un replantejament d’aquests preus de forma urgent.
Davant de situacions com aquesta me’n recordo de la frase de Napoleó quan deia que “és injust que una generació sigui compromesa per l’anterior. S’ha de trobar la manera de preservar les generacions futures de la inhabilitat de les presents”.
Amb aquesta citació històrica pretenc recuperar el debat i la polèmica que ha sorgit aquesta setmana entorn de la necessitat, o no, de rebaixar els preus dels habitatges de protecció oficial de la Seu per tal d’adaptar-los a la frenada que ha patit el sector de la construcció.
A partir d’una proposta de plenari del grup municipal de Progrés, incomprensiblement rebutjada per CIU i ERC, es demanava sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la revisió dels preus de venda dels habitatges públics ja que, en alguns casos, el cost d’aquests habitatges pot estar pràcticament al mateix preu que els pisos del mercat lliure.
El mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. També recull que les Administracions públiques han de poder disposar d’informació actualitzada, vàlida i fiable, a fi de poder actuar amb precisió i dissenyar les polítiques adequades per a la població.
Cal tenir present que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya marca el preu màxim de venda dels habitatges de protecció oficial de preu concertat i de règims general i especial. El mateix Departament, elabora una classificació entre les diferents zones geogràfiques i poblacions de Catalunya amb els preus màxims de venda dels habitatges de protecció oficial.
Actualment, la Seu d’Urgell està classificada a la zona B, amb un preu màxim de venda de 2.183 € / m2 pel que respecta al preu de l’habitatge concertat. Cal recordar que durant molts anys, i fins fa poc, la nostra ciutat es trobava a la zona C. Estar classificat a la zona B suposa un encariment molt important dels preus d’adquisició dels habitatges de protecció oficial pels ciutadans i un preu molt aproximat, a dia d’avui, al preu de lliure mercat.
Un dels motius pels quals això succeeix és el fet que l’estudi per fixar aquests nous preus i zones es va realitzar amb dades d’un moment de màxima expansió del sector de la construcció i dels preus dels habitatges. Tot i això, com a conseqüència de la crisi econòmica, hi ha hagut una important davallada dels preus dels habitatges de renda lliure a tot Catalunya i també a la nostra ciutat.
Aquesta davallada o caiguda dels preus dels habitatges en el cas de la ciutat de La Seu ha provocat que el preu fixat per a l’habitatge concertat tingui molt poca diferència sobre el preu de lliure mercat. Per aquests motius, cal reivindicar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el canvi de classificació de la ciutat de la Seu, passant de zona B (2.183 € / m2) a la zona C (1.773 € / m2).
En temps de crisi cal adaptar les polítiques públiques a la realitat que estem vivint. Els preus dels pisos protegits són massa cars per les possibilitats dels ciutadans i massa elevats si els comparem amb els de mercat.
Crec que aquest és un clar exemple de que alguna cosa grinyola a la política municipal de la nostra ciutat ja que no som capaços de trobar un punt d’acord que permeti abaratir els pisos públics pels ciutadans que més ho necessiten. De fet, estic convençut que una àmplia majoria dels urgellencs no entenen aquest “no” de CIU i ERC i que estarien d’acord en que cal un replantejament d’aquests preus de forma urgent.
Davant de situacions com aquesta me’n recordo de la frase de Napoleó quan deia que “és injust que una generació sigui compromesa per l’anterior. S’ha de trobar la manera de preservar les generacions futures de la inhabilitat de les presents”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada