Contingut de la proposta de creació del servei de mainaderes

Aquest és el contingut de la nostra proposta pel plenari d'avui dilluns. Espero que aquestes línies serveixin per aclarir el contingut de la nostra proposta després que vàries persones m'hagin comentat que en volien conèixer més detalls.

"Atès que una trentena de nens i nenes han quedat sense plaça a la Llar d’ Infants Municipal La Grandalla i que hauríem de poder oferir solucions alternatives a les famílies mentre no estigui acabada la nova Llar d’Infants Municipal.

Atès que a la nostra ciutat hi ha un percentatge important de població que té horaris laborals poc convencional (en particular, els treballadors transfronterers).

Atès que cada vegada hi ha més població nouvinguda que no tenen el suport de la família extensa i que cada vegada hi han més famílies monoparentals.

Atès que la conciliació de la vida familiar i laboral és cada cop més difícil i que les administracions hem de col·laborar en la recerca de solucions en aquest àmbit.

Atès que durant els primers anys de vida, l’absentisme escolar per malaltia és molt alt i que, tot i que els pares portin els nens a la llar d’infants, si no tenen família de suport, necessiten solucions alternatives (cuidadores a la llar).

Atès que seria important assegurar una formació de les persones que actualment cuiden nens a La Seu, així com regularitzar la seva situació laboral.

Atès que això crearia noves possibilitats laborals a dones de La Seu.

Atès que seria important establir convenis de col·laboració i donar algun tipus de cobertura i control de les entitats privades (per exemple, les ludoteques) que en aquest moment suporten aquesta càrrega.

Atès que aquesta iniciativa no representa cap despesa econòmica per a l’ajuntament i que l’únic que hauria d’aportar és un despatx per la formadora (pedagoga) i un local per a impartir aquesta formació.

Atès que altres ajuntaments de Catalunya, van iniciar al seu moment un programa de formació i supervisió de cuidadores d’infants a la llar i que l’experiència ha estat favorable.

Atès que la Fundació FIAS (FUNDACIÓ INNOVACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL) ofereix un programa anomenat SADAPI (SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA A LA PETITA INFÀNCIA). Aquest programa ofereix cura dels infants al domicili de la cuidadora, en horaris flexibles, amb un màxim de 3 infants per cuidadora. Garanteix, a més, que el domicili tingui les característiques i normes de seguretat adequades i que la cuidadora tingui la capacitat i la formació idònies.

Atès que la Fundació FIAS compta amb la col·laboració econòmica i institucional dels Ajuntaments on s’està prestant el servei i amb una subvenció de la Secretaria de la Família de la Generalitat de Catalunya.

Proposem al Ple que acordi el següent:

Que es contacti amb la Fundació FIAS (Fundació per la Innovació de l´Acció Social), a fi d’establir un conveni o un contracte de prestació de serveis, per a iniciar el programa SADAPI (Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància) de formació i supervisió de la tasca de les mainaderes.

Que aquest servei entri en funcionament el mes de setembre d’aquest any coincidint amb l’inici del curs escolar 2008/2009".

Plenari extraordinari del Consell Comarcal

Dia: Dijous, 26 de juny de 2008
Hora: 12:00
Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació Pla Comarcal de Joventut 2008-2009.

2. Aprovació del Pla comarcal per a l'Igualtat d'Oportunitats 2008-2011.

3. Conveni Aula dels Estudis Electes: ratificació de Decret.

4. Aprovació del conveni del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya França
Andorra (POCTEFA) per al projecte Randopirineus.

5. Declaració de BCIL de l'església de Sant Bartomeu de Favà.

Segur que tots els camins porten a Roma?

Sempre he pensat que quan una persona inicia qualsevol tipus de projecte o activitat el primer que ha de fer és reflexionar sobre l’objectiu final i, sobretot, sobre com s’aconseguirà. Quantes vegades hem estat testimonis i ens hem quedat estupefactes i, fins i tot indignats, al veure que es gasten múltiples esforços i diners inútilment com a conseqüència de no planificar les actuacions rigorosament? La resposta és ben clara. Per desgràcia és una pràctica habitual que limita les nostres possibilitats d’obtenir una millor rendibilitat del temps i dels esforços que hi dediquem.

Personalment, em quedo amb les cites que ens han deixat sobre l’estratègia dos autors de reconegut prestigi com el londinenc Sigmund Freud i el rus Savielly Tartakoven en relació a la importància de l’estratègia en la presa de decisions.

Freud, el pare de la psicoanàlisis, destaca que “no es pot solucionar alguna cosa si repeteixes el mateix que la va causar. Si utilitzes noves estratègies, el resultat canviarà”. Per Tartakoven, que era tot un mestre dels escacs, “La tàctica consisteix en saber què fer quan hi ha alguna cosa per fer. L’estratègia, en saber què fer quan no hi ha res per fer”.

L’estratègia, deixant de banda interpretacions massa tècniques i rebuscades, és el mecanisme de la planificació per excel·lència. Sense una estratègia clara, definida i pertinent no avançarem d’una forma prou coherent i rigorosa cap a objectius col·lectius de futur prou ambiciosos. En aquest sentit, la tradicional frase popular que diu que “tots els camins porten a Roma” cauria en total contradicció amb els principis de la planificació ja que si no es prenen les decisions encertades en cada moment les possibilitats d’assolir els objectius s’evaporen.

En relació a la importància de la planificació i d’una estratègia consistent m’agradaria reflexionar sobre el camí, estratègic o no, que actualment s’està traçant a la nostra comarca. Un tema que, com a conseller comarcal i com a alt urgellenc, m’inquieta. Aquesta comarca necessita tenir un horitzó de futur prou ambiciós i planificat que li permeti donar un pas definitiu en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i, alhora, que potenciï el sector econòmic d’una manera clara i ambiciosa.

Avui, més que mai, hem d’agafar el timó i marcar el rumb per afrontar amb garanties els reptes que se’ns plantegen. Hem de definir on som, on volem arribar i com ho farem per arribar-hi. Si no és així, no estarem en condicions de manifestar el nostre posicionament i negociar amb garanties temes tant importants com l’aeroport, la vegueria, la capitalitat, els fronterers, els projectes interterritorials, la relació amb Europa, la inversió en projectes de muntanya, les comunicacions viàries i tecnològiques i un llarg etcètera d’oportunitats que no es poden deixar escapar.

Després de molts anys amb la mateixa dinàmica de govern comarcal veiem que no hi ha una visió global del territori ni una planificació que ens identifiqui i diferenciï de la resta de comarques. Manca trobar un segell, una marca o una personalitat pròpia que ens permeti, a través d’un procés estratègic, ser la comarca de referència del Pirineu.

Sense anar més lluny, l’Institut Català d’Estadística de Catalunya situava, no fa gaires dies, la nostra comarca a la quarta posició per la cua pel què fa a la cobertura en el servei de noves tecnologies.

La comarca i, els seus veïns, necessiten urgentment un nou impuls i noves accions per revitalitzar i dinamitzar els sectors turístic, empresarial i social. Cada nova oportunitat perduda ens allunya de la possibilitat de poder construir una comarca més justa, cohesionada i amb projecció de futur. Cal apostar per treballar amb el consens necessari entre tots els grups polítics pel benefici comú, fugint dels interessos partidistes que hem de lamentar tot sovint.

Per acabar, només voldria destacar que el nostre grup al Consell ja està treballant en aquesta direcció i amb les idees clares per tal de liderar un canvi que doni més garanties de progrés per a la comarca. Tot i això, només ho aconseguirem si ho fem de manera planificada, consensuada i tranquil·la amb el conjunt del territori i els seus alcaldes.

La nostra proposta per atendre les 30 famílies que es quedaran sense plaça de llar d’infants

El nostre grup proposarà al proper plenari mesures alternatives per donar cobertura a les prop de 30 famílies de nens i nenes que s’han quedat sense plaça de Llar d’Infants de la Seu. Aquesta actuació permetria conciliar millor la vida familiar i laboral de les famílies de La Seu i, en especial, les que treballen a Andorra.

Després del període de pre-inscripcions de les diferents llars d’infants de la ciutat, una trentena de nens i nenes s’han quedat sense plaça. Aquest fet agreuja la situació dels pares i mares de La Seu que tenen fills de 0 a 3 anys i que difícilment poden conciliar la vida familiar i laboral. A més, la no coincidència entre els horaris laborals de les famílies i els horaris de la Llar d’Infants fa que siguin necessàries mesures alternatives per a abordar el problema.

La proposta contempla que es contacti amb la Fundació FIAS (Fundació per la Innovació de l’Acció Social) per tal que s’implanti a la nostra ciutat el Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància.

Aquest servei té les següents característiques:

1ª. Vetllar per la continuïtat de l’ambient familiar on diferents infants conviuen en el marc de la quotidianitat de la llar i en un clima estimulant i educatiu.
2ª. Cada persona adulta té al seu càrrec tres infants de 0 a 3 anys.
3ª. És un servei flexible a les necessitats de cada família. S’atén l’infant durant les hores en què els seus pares no poden estar amb ell.
4ª. És adaptable a la demanda que genera les diferents condicions laborals de la família.
5ª. És pròxim a la unitat familiar de l’infant: l’objectiu és crear minixarxes de famílies mainaderes.

Tanmateix, les mainaderes hauran de tenir la capacitat i la formació idònies i, a més, durant tot el temps que dura el contracte laboral, la fundació FIAS fa un seguiment del procés per tal de garantir una òptima qualitat.

També es recorda que aquesta iniciativa no suposa cap despesa extraordinària a l’Ajuntament perquè només s’ha de proporcionar un local per a fer la formació a les mainaderes. Al mateix temps, dóna noves possibilitats laborals a persones de la Seu.

Jo penso que els poders públics han de donar resposta, recolzar i tenir iniciatives encaminades a millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar. Cal dir que, en altres poblacions catalanes on es duu a terme l’experiència d’aquest servei, aquesta ha estat del tot positiva i satisfactòria.

El perquè del nostre “no” al pressupost 2008 i de les al•legacions al mateix

Val la pena reflexionar sobre els motius pels quals el nostre grup està en contra del pressupost 2008. Deixant de banda diferències de criteri polític entre govern i oposició, amb el pressupost del 2008, s’ha creat un precedent, a través de la Societat d’Urbanisme de la Seu, amb la venda de patrimoni per finançar despesa corrent. Un fet inusual en qualsevol dels pressupostos aprovats pel consistori urgellenc.

Tothom entendrà que vendre patrimoni per pagar salaris i despesa corrent porta a l’Ajuntament i, a qualsevol empresa, a un carreró sense sortida. Per aquest motiu, les nostres al·legacions proposen reduir la despesa corrent i destinar aquests diners a polítiques d’habitatge, tal i com contempla la llei d’urbanisme des de l’any 2005.

Aquestes al·legacions en contra del Pressupost 2008 aprovat en la sessió plenària del passat 7 d’abril volen ser una alternativa al mateix.

En les al·legacions presentades es destaca que el pressupost municipal rep 1,8 milions d’euros de la venda de patrimoni municipal a través de la Societat d’Habitatge. La meitat, 835.000 € es destina a finançar despesa corrent i l’altra meitat a finançar inversions. Aquests diners, segons la llei d’urbanisme, s’haurien de servir per a promocionar l’habitatge de protecció oficial i, en cap cas, per pagar la despesa corrent del consistori.

Cal recordar que les societats com la d’Habitatge no es poden quedar sense recursos ni descapitalitzar-se durant els primers anys de vida.

En les al·legacions presentades es proposa que es redueixi la despesa ordinària per import de 835.000 €, quantitat equivalent a l’ ingrés de la venda de patrimoni, diners que serveixen per a finançar despeses de personal, festes, publicitat, etc. D’aquesta manera es planteja destinar l’estalvi de 835.000 € a l’adquisició de nou patrimoni per a l’Ajuntament, a la promoció d’habitatge o a capitalitzar la societat municipal d’habitatge de cara a actuacions per als propers anys.

També es proposen mesures d’estalvi que es redueixi la despesa de personal que s’ha incrementat un 70 % en els 5 anys de gestió de CiU- ERC de 3,6 milions d’euros el 2003, a 6,2 milions d’euros el 2008, i una reducció dels sous dels polítics, que s’han incrementat en un 90 % respecte el pressupost de l’any anterior.

Crec que és imprudent i irresponsable vendre les propietats per poder pagar els salaris dels treballadors i les despeses d’activitats i festes. Aquesta situació evidencia el descontrol actual en la gestió.

Cap on va la nostra comarca?

A continuació us reprodueixo unes línies de la reflexió que va fer el nostre grup durant la sessió plenària d'ahir del Consell Comarcal. Després de gairebé un any des de la constitució del nou Consell vàrem voler mostrar el nostre malestar per un seguit d'aspectes que no ens permeten treballar en condicions i que no milloren la situació actual dels municipis alturgellencs.

La relfelxió del nostre grup és la que segueix:

"No ens agrada com s’està gestionant els diferents projectes del Consell. Massa sovint el nostre grup, el qual representa un col·lectiu molt important de la comarca. No se’ns convoca a presentacions, recepcions oficials, rodes de premsa i se’ns fa arribat tard i malament la informació.

Per posar alguns exemples del què comento; El dimarts d’aquesta setmana la presentació del Programa de Parelles Lingüistiques. Vàrem veure per TV i per la premsa com vostè i el seu company de l’Ajuntament de la Seu s’ho feien i s’ho desfeien tots dos sols. Tampoc se’ns va convocar a l’obertura de pliques de la pòlissa de tresoreria. No hem pogut consultar el Pla Comarcal de Joventut després de demanar-lo reiterades vegades fins 24 hores abans. No hem pogut consultar el Pla d’Igualtat d’oportunitats, el qual també l’hem demanat fins 24 hores abans.

Un altre aspecte és el fet que es va rebre el Secretari de telecomunicacions de la Generalitat i el Sr. Kim Faura al Consell i es va fer roda de premsa i tampoc se’ns va avisar per tal de rebre’ls com a consellers.

Hem tardat set mesos a poder obtenir la liquidació de la inversió en noves tecnologies a la comarca en motiu del tancament de territorios digitales. Havent de presentar vàries instàncies i insistir en múltiples ocasions.

No se'ns ha facilitat el llistat de les comensacions i dietes dels consellers, després de vàries instàncies i més de dos mesos d'espera.

Tampoc se’ns va comunicar quan es va fer l'elaboració ni la presentació del Pla Estratègic de la Comarca per part del Sr. Joan Carles Gil.

No se’ns va comunicar, com a consellers, de la organització del curs de dret urbanístic, molt greu si tenim en compte que hem d’estar al corrent del què organitza la nostra institució. I més, si es tracta d’un curs que va adreçat a nosaltres.

No s’ha convocat junta de portaveus per parlar de les demandes dels ajuntaments en relació al pla de camins per tal de presentar la sol·licitud de subvenció quan fa dies que els ajuntaments han presentat les seves aportacions.

Les convocatòries o cartes d’actes que es fan arriben quan ja ha passat el dia.

Un dels temes més preocupant de tot, segurament que és la sensació que tenen alguns alcaldes de que aquesta institució no els recolza al 100% i sense fissures. El Consell, i el seu president, com no pot ser d’altre manera, està i estarà sempre al servei dels nostres alcaldes per ajudar-los en tot el què faci falta. Com a grup no tolerarem actituds que poguessin anar en altres direccions i prendrem les mesures que faci falta per evitar-ho. Esperem màxima responsabilitat per tots els que estem en aquesta taula.

Per no parlar de la seva incoherència i demagògia amb el tema de la foto del president. Resulta que pràcticament tot el finançament d’aquesta institució prové de la generalitat i vostè té una actitud de menyspreu i de mofa cap a la institució que representa Catalunya i cap al nostre grup.

Ens dirà el què vulgui però, la veritat és que pensem que a vostè aquesta pèssima dinàmica ja li va bé. Creiem que després de quasi un any des de la seva presa de possessió el balanç amb vostè de president és reprovable i qüestionable.

Els consellers del consell comarcal som tots els que estem en aquesta taula, per tan li demanaria un mica més de respecte per les persones que en formen part. Sobretot pels que no estan a govern.

Nosaltres hem intentat tenir una actitud exemplar en pro de la millora de les infraestructures i els serveis de la comarca i no hem rebut el mateix tracte per part seva"

Ja podeu consultar el nou Informatiu del PSC Progrés

NOU PLENARI DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

El proper dijous 29 de maig s’ha convocat una sessió plenària del Consell Comarcal a un quart de nou del vespre a la sala d’actes. A l’ordre del dia, un dels punts més trascendentals que hi ha és l’aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012 que ha elaborat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Aquest pla defineix les inversions previstes per part de la Generalitat durant els propers cinc anys a les deu comarques de muntanya que hi ha a Catalunya. Per tant, una vegada realitzada l’aprovació inicial del document, aquest dijous, valdrà la pena estudiar amb detall el seu contingut per tal de poder-hi presentar propostes de millora, si s'escau.

A continuació detallo l’ordre del dia de la sessió plenària:

1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL

2. Aprovació de modificació de l’ordenança fiscal del servei de teleassistència domiciliària.

3. Aprovació del Conveni de cooperació i assistència municipal amb la Diputació de Lleida.

4. Aprovació del conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística per cursos de català a Oliana.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI

5. Aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012.

6. Declaració Béns Culturals d'Interès Local.

7. Aprovació dels estatuts del Consorci Alt Urgell-Cerdanya pel desenvolupament del nou programa Leader.

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES

8. Conveni amb l’ajuntament de Cava i la Fundació Escolta Josep Querol per a l’organització d’un camp de treball al municipi de Cava.

9. Aprovació del Pla comarcal de Joventut 2008.

10. Aprovació del Pla comarcal per a l'Igualtat d'Oportunitats 2008.

11. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.

12. Informes de Presidència.

13. Torn obert de paraules als alcaldes.

14. Precs i preguntes.

Moció conjunta del PSC-Progrés i ICV pel proper plenari

El dilluns de la setmana que vé es celebrarà plenari a l'Ajuntament de la Seu a les 8 del vespre. Durant aquesta sessió el nostre grup i el grup d'Iniciativa per Catalunya Verds presentarem una proposta conjuntament. Aquesta proposta fa referència a la necessitat que hi ha a la nostra ciutat de construir un nou institut degut a la massificació del centre actual. Per altra banda, també es demanarà la convocatòria del Consell Escolar Municipal.

A continuació us detallo la moció que hem entrat per registre de l'Ajuntament, la qual es debatrà durant el plenari:

"Atès que urgeix a la nostra ciutat una planificació educativa rigorosa que afronti els nous reptes que la societat planteja.

Atès que una de les necessitats més urgents de La Seu i comarca és disposar d’un nou IES.

Atès que el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya, en un escrit de 19 de juliol de 2005, sol·licitava la cessió d’un terreny per a la construcció d’un IES.

Atès que, a data d’avui, el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya no ha rebut la cessió del terreny necessari per a la construcció del nou Institut.

Atès que els grups municipals que presenten conjuntament aquesta moció consideren PRIORITARI la construcció d’un nou Institut de Secundària a La Seu.

Atès que existeix a La Seu el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL (Llei 25/1985 de 10 de desembre) amb les funcions i competències que li atribueix l’esmentada Llei i el Decret 404/1987 de 22 de desembre que la desenvolupa.

Atès que en el Capítol III, article 17.1 de l’esmentada Llei, diu textualment: “Els consells escolars municipals han d’ésser consultats per l’Administració educativa, i també poden ésser consultats pels Ajuntaments respectius, sobre les qüestions següents: [...] L’emplaçament de centres docents dins la demarcació municipal”.

Atès que només la col·laboració compromesa i eficaç entre els diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu ajudarà a avançar des d’una democràcia representativa a una democràcia participativa.

Proposem al ple l’adopció dels acords següents:

1. Reiterar al Departament d’Educació de la Generalitat la necessitat urgent de construir un segon Institut a la nostra ciutat degut a la saturació del centre actual i a la voluntat de potenciar els cicles formatius.

2. Expressar la voluntat de cedir al Departament d’Educació el primer terreny d’equipament disponible resultant del desenvolupament dels plans parcials previstos de la zona del Camí Ral de Cerdanya.

3. Convocar i reunir el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL per tal que:

a. Informar de l’estat de la qüestió pel que fa a l’emplaçament i a la construcció d’un nou Institut.
b. Debatre en el seu si tot allò que sigui del seu interès."

"Polítiques educatives (i municipals) i la formació professional"

El diumenge passat, la companya i amiga Conxita Rabasa, va escriure un article sobre les polítiques educatives al Periòdic d'Andorra. L'article, com no podia ser d'una altra manera, en línia amb la seva autora, és una referència en sector educatiu i, en concret, sobre la situació actual de la formació professional. Us passo les línies de l'autora per tal que gaudiu de les seves reflexions (A la foto: Conxita Rabasa, la primera començant per l'esquerra):

"D’un temps ençà, hom veu la necessitat d’una revisió de les Polítiques Educatives. I aquesta revisió, no només s’imposa en les que expliciten grans idees (sempre convenients, perquè és el seu marc teòric, filosòfic i socioeducatiu), sinó també en les polítiques educatives municipals. Hom exigeix d’aquestes, projectes que desenvolupin aquestes idees, que les concretin, que les contextualitzin i les facin possibles.

Ningú no pot negar que la formació professional ha estat, al nostre país, una mena de Ventafocs del Sistema educatiu. Recordem l’anomenada “Professional” del darrer terç del segle passat, com una branca del gran tronc educatiu, que va crear grans expectatives però que no va assolir els objectius plantejats. L’obsessió per la unificació i la poca flexibilitat del sistema foren, tal vegada, algunes de les causes que ho van provocar. Amb tot, en aquells anys ( a més de les modalitats de F.P. que s’impartien al Col·legi La Salle), hi va haver iniciatives municipals pioneres en aquest àmbit. A La Seu, va néixer el que es va anomenar “L’Aula Pre-taller”. Nois i noies de 12 a 14 anys, que tenien dificultats per a seguir el currículum i manifestaven el seu desig de “treballar”, estaven a l’escola normalment i durant unes hores a la setmana rebien formació específica d’algun ofici. També, en aquells anys, nasqué l’ Escola Taller que encara funciona a la nostra ciutat.

Més tard, amb la nova Reforma Educativa (LOGSE), aquestes iniciatives es van haver de revisar i adaptar. El desenvolupament d’aquesta Llei i de les posteriors ha permès enfocar la formació professional (Cicles Formatius) amb una certa garantia d’èxit, però no suficient.

Al nostre país, sempre s’ha plantejat la Formació Professional no com una finalitat en ella mateixa, sinó com a un mitjà per arribar a la Universitat: la gran preocupació dels legisladors en matèria educativa ha estat com podia l’estudiant, un cop acabats uns estudis professionals determinats, accedir a la Universitat, perquè aquest era l’objectiu final. És ben cert que aquesta possibilitat és molt important: no es pot barrar el pas als estudiants que són a la Formació Professional per a que puguin arribar a la Universitat i s’han d’establir els mecanismes necessaris per a fer-ho possible. Ara bé, només podrem revaloritzar la formació professional si rep la consideració social que necessita, si la valorem tal com es mereix i tal com s’imposa en un món com el nostre, i si volem caminar pel segle XXI amb unes mínimes garanties d’èxit de competitivitat. I tots sabem que, si això és necessari des d’un punt de vista general, més ho és des de la perspectiva concreta urgellenca i pirinenca.

Són múltiples i diverses les causes que han produït, en el nostre país, un canvi en la perspectiva de les famílies envers l’educació dels fills. Als anys 70, les primeres Lleis educatives de la transició van permetre que la societat catalana (i espanyola en general) accedís, progressivament, a uns nivells de formació i d’educació mai assolits fins al moment: l’escolarització obligatòria i la concepció de l’educació com un dret universal van ser els eixos del canvi que es va anar produint. Així, a una societat que venia d’una època elitista, en la qual només un sector minço tenia accés a l’educació superior, se li obrien les portes per arribar a la Universitat amb més o menys esforç (en general, val a dir que amb més que amb menys). “Fer una carrera” va ser (i ho és encara) l’objectiu de moltes famílies per als seus fills o filles, potser en un intent de sublimació d’aquelles aspiracions que ells mateixos no van poder veure mai satisfetes. Avui en dia, ja es qüestiona tot això i veiem que hi ha moltes persones que es guanyen molt millor la vida amb un “ofici” que amb una carrera universitària i són, tal vegada, més feliços, perquè tots sabem que si ens agrada la feina que fem, avancem cap a una millor satisfacció personal i, per tant, a una millor qualitat de vida.

Ha arribat l’hora, doncs, de superar arcaics traumes socials i generacionals per a enfocar la formació professional dels nostres joves d’una manera realista, pràctica i decidida. Necessitem professionals formats, preparats per entrar en un món laboral que sabem difícil i competitiu, però també els necessitem il·lusionats i “vocacionals” (si se’m permet la paraula).

La revisió de la branca de la formació professional necessàriament haurà de passar per Polítiques Educatives que contemplin una flexibilització dels sistema que faci possible i eficaç l’atenció a la diversitat dels nois i noies. Tot això no serà possible sense la implicació dels Ajuntaments, com a poders públics més propers al ciutadà. Aquesta hauran de dissenyar polítiques municipals compromeses que contemplin:

La col·laboració amb les institucions educatives per tal de facilitar-los les infraestructures necessàries.

La recerca de sinèrgies amb els sectors empresarials i econòmics de la zona que permetin planificar una formació professional adaptada al territori i que respongui a les seves necessitats.

La promoció de la participació ciutadana (i, en especial, els centres educatius) l en les propostes.

I tot això, amb un eix vertebrador: la priorització del “capital humà” en general i de les persones en particular.

Conxita Rabasa i Castellarnau
Regidora PSC- Progrés
Ajuntament de La Seu d’Urgell"

Al final, acord sobre la nova variant de la Seu

Després del plenari d’ahir dimarts, el qual va servir per debatre les accions que ha d’impulsar l’Ajuntament pel què fa a la nova variant de la N-260 haig de confessar que estic molt satisfet.

Hem aconseguit un acord, entre totes les forces, que ens permet afrontar amb importants garanties el repte de decidir quin és el millor traçat pel interessos de la Seu.

L’ampliació del període d’al·legacions, la comissió d’experts i el procés de participació ens acostaran a la millor de les múltiples solucions que s’han apuntat durant les últimes setmanes. I, el què és més important, tindrem arguments sòlids i contrastats per tal de demanar les modificacions que més ens beneficiïn.

Com segurament ja sabreu, durant el plenari del passat mes de setembre del 2007 el nostre grup ja va proposar la creació d’una comissió político-tècnica per tal d’explorar quin traçat és el que té més avantatges pels interessos de la Seu. Per algun motiu, aquesta comissió no s’ha arribat a crear.

El passat dia 2 d’abril es va publicar al B.O.E l’estudi informatiu de la nova variant de la carretera N-260 que promou el Ministeri de Foment, atorgant 30 dies hàbils per a presentar-hi les al·legacions pertinents. Davant d’aquesta situació i de la falta d’informació que teníem al respecte ens vàrem decidir a demanar aquest plenari extraordinari per impulsar un acord que ens permetés tenir la opinió d’experts i dels diferents sectors de la ciutat.

Segons comenta el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el Títol IX i a l’article 98a exposa que “el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació”.

Amb les nombroses intervencions dels ciutadans que ens acompanyaven durant la sessió es va demostrar l'interés i, alhora, els dubtes que hi ha sobre aquest tema entre la població. Per tant, queda en evidència que els ciutadans esperaven que s'obris un debat de ciutat per tal de participar de la decisió final, com no podia ser d'altra manera. Amb l'acord final es garanteix que això sigui així amb criteris tècnics i participació ciutadana.

A continuació us passo els quatre punts de l’acord que vàrem prendre ahir per unanimitat de tots els grups.

“Per unanimitat de tots els grups del consistori s’acorda:

1. Sol·licitar al Ministeri de Foment l’ampliació del període d’al·legacions de 30 a 90 dies hàbils per tal de poder estudiar la proposta amb detall.

2. Crear una comissió de 7 tècnics i especialistes en infraestructures, urbanisme i dinamització econòmica per tal que analitzin la proposta del Ministeri de Foment i, al mateix temps, proposin alternatives de millora. Els tècnics proposats pel plenari seran els següents: Joan Gurrera, Ole Thorson, Joan Carles Gil, Ramon Ganyet, Jordi Ramírez, Miquel Duelo i Esteve Comes.

3. Obrir un diàleg participatiu amb els representats dels diferents sectors econòmics i social per tal d’analitzar la proposta de la comissió de tècnics.

4. Assegurar que la decisió final tingui el menor impacte mediambiental, socioeconòmic i faciliti les connexions amb la Seu.”

Sol.licitem un plenari extraordinari

A continuació us detallo el contingut de la sol.licitud que vàrem presentar a l'Ajuntament on demanàvem la celebració d'un plenari extraordinari per tal de debatre el traçat de la nova variant de la N-260.

Exposàvem els següents arguments:

Que el setembre del 2007 el grup del PSC-Progrés va proposar la creació d’una comissió político-tècnica per tal d’explorar quin traçat és el que té més avantatges pels interessos de la Seu i poder fer sentir la nostra veu, carregada d’arguments, davant dels responsables del Ministeri de Foment.

Que el passat dia 28 de març va entrar al registre de l’Ajuntament l’estudi informatiu que Fomento fa de la nova variant N-260.

Que el passat 2 d’abril es va publicar al B.O.E. el traçat de l’estudi informatiu atorgant 30 dies hàbils per presentar-hi les al·legacions pertinents.

Que l’Ajuntament ha de liderar un debat de ciutat amb la finalitat d’aconseguir un posicionament únic i fonamentat que defensi els interessos estratègics de la nostra ciutat.

Que a dia d’avui l’equip de govern ni ha manifestat el seu posicionament ni ha estat transparent a l’hora de comunicar que l’estudi informatiu de la nova variant es trobava a disposició de tots els regidors i ciutadans en general.

Que el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el Títol IX i a l’article 98a exposa que:

“el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació, sense que cap regidor pugui sol·licitar més de tres anualment. En aquest últim cas, la celebració d’aquest ple no es pot endarrerir més enllà de quinze dies hàbils des que ha estat sol·licitada i no es pot incorporar l’assumpte a l’ordre del dia d’un ple ordinari o d’un altre extraordinari amb més assumptes si els sol·licitants de la convocatòria no ho autoritzen expressament.”

Per tots els motius anteriorment exposats sol·licitem que es convoqui un Plenari Extraordinari en el termini més breu possible amb un únic punt a l’odre del dia el qual seria el següent; “Acord sobre les mesures a adoptar en defensa dels interessos de la Seu en relació a l’estudi informatiu de la variant de la Seu d’Urgell ctra. N-260 del tram la Seu d’Urgell-Adrall que el Ministerio de Fomento té a informació pública des del passat dia 2 d’abril”.

Activitats destacades a la Seu

Avui divendres hi ha la presentació del llibre "Oli en un llum" d'Ignasi Rebés al Consell Comarcal de l'Alt Urgell a les 8 del vespre.

També es celebrarà la Fira de Primavera a la nostra ciutat durant tot el cap de setmana. Us detallo el programa d'activitats del divendres, dissabte i diumenge:

Divendres 11 d'abril:
Tarda-vespre: entrada del bestiar

Dissabte 12 d'abril:
10,00h Obertura al públic del recinte firal
17,00h Demostració de gossos d'atura, al pavelló esportiu municipal

Diumenge 13 d'abril:
10,00h 13è Concurs Català de la raça frisona
Mostra de vaques bruna dels Pirineus i frisona de Catalunya

El dissabte hi ha un altre acte de primavera a la sala St. Domènec. Però en aquest cas és el Festival de Primavera de l'Escola Municipal de Música que començarà a les 6 de la tarda.

El mateix dissabte a les 10 del vespre es presentarà el llibre "Jo i altres poemes" d'Andreu Escales al Centre Cívic del Passeig.

Per últim, durant tot el diumenge es disputaran els Campionats de Catalunya de Petanca i Ciclisme que organitza la Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts Psíquics. L'horari serà de 9 a 19 hores i es disputarà a les Pistes Municipals de Petanca i als carrers de la Seu.

La "Punxada" del Riu Segre

“Una de les grans contradiccions de la naturalesa humana és que únicament valorem les coses una vegada es tornen escasses. Apreciem el valor de l’aigua quan el pou s’ha assecat. I els pous no només s’estan assecant en les regions tradicionals amb tendència a la sequera, sinó també en zones que no associem tradicionalment amb escassetat d’aigua” (Elizabeth Dowdeswell, Secretària General de les Nacions Unides).

Immersos en un medi natural que canvia i evoluciona constantment l’aigua ha deixat de ser un bé natural abundant per convertir-se en un recurs escàs que cal administrar amb eficiència i responsabilitat.

Actualment ens trobem capbussats en un intens debat sobre la sequera i les accions que cal emprendre per tal de gestionar amb eficàcia i celeritat la situació actual. Si persisteixen els pobres nivells de precipitacions i de reserves dels pantans dels últims mesos no tardarem a patir-ne les conseqüències en els consums de les nostres llars i indústries.

Cal, doncs, prendre consciència de l’extrema situació de sequera que pateix Catalunya i recolzar les accions pertinents i vàlides que assegurin el subministrament a tots els ciutadans. No podem caure en el parany de la confrontació entre diferents territoris per un bé de primera necessitat com és l’aigua. Alguns ja han aprofitat aquesta situació de crisis per a criticar el govern i la seva gestió en aquesta matèria.

Els catalans, en general, creiem fermament amb el principi de solidaritat entre els pobles i com a pirinencs també tenim molt interioritzat el dret universal de l’aigua. Tot i això, l’escenari actual requereix estudiar amb deteniment i responsabilitat les diferents opcions per tal d’aconseguir l’objectiu de portar aigua a la conca del Llobregat tot minimitzant els perjudicis col·laterals; siguin d’impacte mediambientals o econòmics.

La proposta presentada pel Conseller Baltasar per tal de fer front a la sequera, a través del transvasament del riu Segre a l’alçada d’Isòvol, no em deixa indiferent sinó que em preocupa ja que els cabals registrats en els últims mesos han estat molt minsos. Segons fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua, si l’opció del transvasament prospera, el cabal mínim ecològic es mantindrà en tot moment per tal de no causar danys medi ambientals i de consum al territori.

Per fer-ho, des de la Conselleria es garanteix que no es faran captacions d’aigua si el cabal no és superior a 3 m3 per segon. Paradoxalment, si analitzem els cabals oficials registrats des de l’estació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre a Isòvol dels últims sis mesos veurem que només es varen superar els 3 m3 per segon durant tres dies. Aquestes dades fan que sigui tècnicament inviable la captació d’aigua des de la capçalera del Segre d’1,1 m3 per segon durant sis mesos ja que la major part dels dies no hi baixa prou aigua.

Caldria destacar que les captacions d’aigua que es fan a les capçaleres dels rius perjudiquen notablement la seva continuïtat ja que habitualment no disposen d’afluents ni d’embassaments que puguin compensar i regular el desviament d’aigua i les seves conseqüències.

Durant els últims dies han estat molts els experts, tècnics o enginyers que han desaconsellat aquest mini transvasament del riu a Isòvol al·legant que cal tenir en compte altres opcions més viables i econòmicament més rentables. Aquesta seria una actuació que, segons informen els mitjans, costaria uns 40 milions d’euros i que tindria un caràcter provisional. La major part dels experts i estudis sobre el tema apunten a que una de les opcions més lògiques seria fer la captació al riu Ebre a l’alçada de Mequinensa. Altres també destaquen la possibilitat de repetir el transport d’aigua en vaixells tal i com s’ha fet altres vegades.

La solució no serà senzilla i de ben segur que no estarà exempta de polèmica, motius pels quals cal que tots estiguem a l’alçada de les circumstàncies per tal de posar remei a la crisis sobrevinguda i també planificar una nova cultura de l’aigua pel futur.

Ja per acabar, voldria destacar el nostre recolzament al manifest elaborat a la Diputació de Lleida durant aquesta setmana el qual ha estat recolzat per múltiples ajuntaments i consells comarcals de la província. Des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell també ens hem adherit al comunicat de la Diputació i hem afegit alguns aspectes que hem considerat rellevants. A instància del Sr. Jordi Mas, portaveu del grup del PSC, es va convocar una junta de portaveus per tractar el tema i elaborar un comunicat unitari. En aquest document, que s’aprovarà durant el plenari del dilluns que ve, es destaquen els següents cinc punts:

Primer. Subscriure en la seva totalitat la Declaració del Segre signada en data 31 de març de 2008 a la Diputació de Lleida, pels presidents del Consells Comarcals, alcaldes de capitals de comarca de tota la demarcació, i els representants dels partits politics presents a la Diputació de Lleida amb el següent contingut.

Segon. Demanar al Departament de Medi Ambient que millorin i assegurin els abastaments d’aigua als municipis del Pirineu que tenen problemes per obtenir aigua de boca i han d’abastir-se amb cisternes, sovint provinents de les reserves del nostre municipi.

Tercer. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que continuï invertint en infraestructures hidràuliques que permetin un us racional de l’aigua en l’agricultura com ja es va fer amb el rec dels 4 pobles i cal fer amb el rec del marge esquerra del Segre que abasta els municipis d’Alàs, la Seu d’Urgell, Montferrer i Ribera de l’Urgellet.

Quart. Continuar impulsant accions i campanyes per a fomentar un us racional de l’aigua al nostre municipi. La recent campanya de dosificadors permetrà un estalvi diari de 60.000 litres, però cal avançar en noves estratègies que reforcin, d’una banda, la pedagogia sobre el canvi d’hàbits i de l’altra, un major estalvi per part d’administracions i particulars.

Cinquè. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat, al President del Parlament, al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, al Síndic de greuges, als sindicats agraris, a les comunitats de regants, als Consells Comarcals de Catalunya, a les diputacions de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, al ministeri de Medi Ambient i a altres entitats que es puguin veure afectades pel transvasament del riu Segre.

Ja podeu consultar la nova edició de l'informatiu del PSC Progrés a la Seu

Jordi Ausàs deixa de ser alcalde de la Seu per iniciar una nova etapa

D’aquí a poques hores es celebrarà un plenari extraordinari a l’Ajuntament de la nostra ciutat per tal de donar compte de la renúncia de l’alcalde Jordi Ausàs. Aquest és un pas necessari per tal de poder exercir la seva nova tasca com a Conseller de Governació i Administracions Públiques del govern de la Generalitat.

La veritat és que tot ha estat molt ràpid, quasi sense temps per pair els resultats de les últimes eleccions generals i de poder fer balanç de tot plegat.

No se’m escapa que, independentment de la nostra rivalitat en el terreny municipal, aquest és un nomenament d’una responsabilitat i honorabilitat molt important, i com a tal, només puc fer que felicitar-lo sincerament i desitjar-li molta sort de cara al futur per tal de poder construir el país que tots volem des del govern d'Entesa.

Més enllà de les discrepàncies que hem pogut tenir al llarg dels últims anys (com a regidor de l’oposició i com Alcalde), avui acaba una etapa de 9 anys a l’Ajuntament de la Seu que de ben segur que recordarà durant molt de temps. En gran part, degut al fet que va recollir el relleu a l’alcaldia del Joan Ganyet.

Per acabar, només voldria comentar que estic convençut que amb en Jordi i la Conselleria de Governació trobarem el temps i la manera per tirar endavant nous projectes que beneficiïn les comarques del Pirineu i de la Seu.

Una vegada més Jordi, enhorabona i felicitats en aquesta nova etapa que comences.

RESULTATS I COMPARATIVA DE LES ELECCIONS GENERALS A LA SEU D'URGELL

Després del nerviosisme per la baixada de la participació, en especial a Catalunya, els sondejos a peu d’urna primer i, els avanços dels recomptes després, ens acostaven a una majoria socialista suficient al Congrés dels Diputats.

Tot i la pujada singular del Partit Popular, amb un augment de cinc diputats, el PSOE ha aconseguit revalidar l’avantatge de la legislatura passada amb uns resultats excel·lents (169 diputats). El secret d’aquesta victòria electoral s’explica, sobretot, gràcies al vot dels catalans, els quals, conscients dels què ens hi jugàvem ens vàrem bolcar amb els nostres candidats; la Tere Cunillera, la Carme Chacón i el president Zapatero (45,33% de vots i 25 escons).

Pel què fa a la nostra ciutat, el resultat també ha estat excel·lent ja que el PSC ha aconseguit un 39% dels vots amb un augment del 4,65% respecte els vots del 2004. Cal tenir en compte que la participació ha baixat el què provoca que sigui més difícil mantenir el nombre total de vots. Ho demostra el fet que el PSC ha estat l’únic partit de la Seu que ha augmentat els seus vots respecte de l’any 2004.

Des d’aquestes línies el nostre grup vol agrair a totes les persones de la Seu que han confiat en nosaltres i ens han ajudat a mantenir un govern progressista que permeti materialitzar les necessitats i les aspiracions de Catalunya i dels catalans.

A continuació us passo els gràfics de resultats amb l'evolució del vot des de les eleccions del 2000 i del 2004 a la Seu.

Notícies relacionades:

Resultats de la Seu d'Urgell

Resultats a la província de Lleida

Resultats eleccions generals 2008

ACTE FINAL DE CAMPANYA AL PALAU SANT JORDI

El dijous passat vàrem estar al míting final de campanya al Palau Sant Jordi de Barcelona amb una delegació de simatitzants de la comarca. Segons els organitzadors de l'acte es van aplegar 40.000 persones per escoltar a Zapatero, Felipe González, Chacón, Hereu i Montilla. Encara no havia tingut temps de penjar les fotografies que heu vist de l'acte el qual va ser molt impressionant i espectacular.

LIDERANT EL CONGRÉS DELS DIPUTATS TOT PASSANT PER NICARAGUA

Després del debat entre els dos clars candidats a la presidència del govern de l’Estat, Zapatero i Rajoy, semblava que ja no quedava quota mediàtica o protagonisme pels nostres candidats catalans al Congrés dels Diputats. Doncs bé, ni de bon tros ha estat així després de veure l’interessant debat organitzat per televisió de Catalunya on els nostres representants per ocupar un diputat a Madrid van exposar, amb més o menys encert, les seves propostes polítiques des de l’òptica i interessos catalans.

Una vegada acabada la interminable i ferragosa benvinguda del Sr. Cuní, amb un excés de pedagogia sobre el col·loqui i el seu funcionament, tots els candidats van marcar perfil ideològic amb pocs minuts. Tal i com va succeir durant el debat del dilluns, la candidata del Partit Popular, va centrar la pràctica totalitat dels seus esforços en posar de relleu els temes que més li interessaven, com la immigració, la possible crisis econòmica o la inflació, evitant entrar en els temes plantejats i argumentats per la resta dels tertulians, per tal de seguir la lamentable estratègia del seu líder estatal. Tot i la reduïda representació del Partit Popular a nivell català, degut en gran mesura a la pèssima imatge que ha donat de Catalunya a la resta de l’Estat, la seva representant va intentar desesparadament l’enfrontament directa amb la Sra. Chacón per reproduir la pugna PP-PSOE.

Crec que hi ha hagut coincidències puntuals, però importants, entre els postulats dels tres partits d’esquerres en el bloc de temes socials, sobretot en la necessitat de potenciar i millorar les línies mestres iniciades pel govern Zapatero. Per contra, les propostes de la Sra. Nadal i del Sr. Duran es varen centrar en adoptar mesures per fomentar la riquesa de les empreses i no en els mecanismes per redistribuir-la. Una vegada més, convergència ha navegat entre dues aigües sense desmarcar-se ni diferenciar-se dels seus antics socis de govern. Fet que indicar un símptoma clar de predisposició al pacte després de la jornada electoral.

Cal reconèixer el rol i les aportacions que varen desenvolupar els representats d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa, el Sr. Ridao i el Sr. Herrera respectivament, els quals varen mostrar el punt just de crítica i de propostes. D’aquesta manera, varen situar les seves reflexions en un bon nivell de rigor i d’interès, el qual, malauradament, no sempre ens tenen acostumats dintre dels seus propis partits.

Com era d’esperar, la tendència general al finalitzar el debat va estar, entre tots els grups, la d’atacar a la Sra. Chacón per tal d’intentar reduir la diferència en la intenció de vot que reflexen les enquestes. Amb una serenitat i senzillesa envejable, la candidata del PSC va argumentar i defensar la gestió feta i el projecte de futur pels propers quatre anys sense complexes i amb un liderat digna del polític més experimentat.

Tot i les diferències ideològiques i de programa electoral dels partits de Catalunya hem de tenir molt clar que el proper dia nou de març la presidència del govern es disputarà entre socialistes i populars. Les enquestes subratllen que la major part dels votants prefereixen que guanyi el PSOE per sobre del PP tot i que, després, aquesta preferència podria, si no recolzem el Sr. Zapatero el dia nou, no complir-se en benefici del Sr. Rajoy.

Cal doncs, fer un exercici de responsabilitat individual per tal de frenar una dreta conservadora, antiquada i arcaica que fomentarà la divisió lingüística, el transvasament de l’Ebre, la impugnació de l’Estatut i la defensa de les classes benestants, entre d’altres. Catalunya, i la resta de l’Estat, necessiten quatre anys més d’un govern progressista que pugui consolidar les polítiques engegades i apropar-nos a les garanties socials i col·lectives dels països nord europeus.

(IN)CIVISME A LA NOSTRA CIUTAT?

El divendres de la setmana passada llegia a la premsa que desgraciadament hi va haver un altre atropellament d’un vianant al carrer Josep de Zulueta. La veritat és que son d’aquests fets que et deixen de pedra i et preguntes si es podia haver evitat l’accident i, fins a quin punt, tots plegats tenim la responsabilitat i mecanismes per tal d’evitar que es repeteixi en un futur.

Arrel d’aquest succés escric aquestes línies com a reflexió sobre el deteriorament i la necessitat de reforçar les normes de convivència. Com a ciutadans hem de tenir molt clar que qualsevol col·lectiu necessita unes normes de comportament i de civisme per tal de garantir els drets individuals però també uns deures i restriccions per no perjudicar a terceres persones que conviuen i comparteixen els mateixos espais que nosaltres.

Veig amb certa preocupació com augmenta a marxes forçades l’interès individual per sobre del general amb efectes perjudicials per la qualitat de la convivència i del patrimoni públic. La nostra ciutat no és una excepció d’aquesta deixadesa dels interessos col·lectius i posa de relleu la necessitat d’analitzar la situació per, posteriorment, posar-hi “fil a l’agulla” amb les mesures oportunes.

Crec que la Seu necessita un “pla de xoc”, “programa de civisme” o “pla de convivència” (qualsevol nom és bo si els continguts del programa son encertats) per tal de millorar la conscienciació i el civisme de les persones que compartim els espais públics.

Els excrements de gossos, la brutícia al carrer, els cotxes mal aparcats, el respecte als passos de vianants, el manteniment de balcons i façanes, el reciclatge o el respecte als veïns son alguns dels problemes quotidians i creixents que ens trobem als nostres carrers cada dia.

Estic convençut que la solució no passa només per endurir les sancions a les conductes irresponsables, sinó en engegar actuacions de conscienciació a tots els sectors socials de la ciutat per tal de donar a conèixer la repercussió de les nostres accions sobre els nostres veïns i també els beneficis individuals i col·lectius d’emprendre accions respectuoses i responsables.

Des de les institucions, als centres educatius, a les entitats sense ànim de lucre, a les empreses, fins als diferents col·lectius de persones cal consensuar i assumir les noves pautes de comportament per tal de tenir ciutadans compromesos, responsables i coherents amb les seves accions quotidianes. Crec que tots estaríem d’acord en que cal una actuació decidida de conscienciació i, posteriorment, sancionadora per reconduir aquesta situació.

EL CONSELL, UN PRESTADOR DE SERVEIS PELS PETITS MUNICIPIS

Amb aquestes línies comento el nostre posicionament respecte la proposta de pressupost que es va sotmetre a votació durant la sessió plenària del Consell Comarcal d'ahir dijous. Una sessió de dues hores i mitja que va centrar gran part del seu debat en les diferents propostes i projectes de cara al 2008.

El pressupost del Consell recull una gran quantitat d’informació sobre les iniciatives i actuacions previstes per l’equip de govern durant el 2008. En total, més de 10.000.000 € i un programa anual d’inversions de 5.690.000 €.

Algunes de les propostes presentades, com és normal, les compartim amb l’equip de govern ja que entenem que responen a necessitats molt concretes de la comarca. De totes maneres, a part de les actuacions puntuals, no ens agrada el plantejament global del pressupost presentat.

El Consell Comarcal, i per tant el seu pressupost, hauria de ser una institució que dotés de recursos i serveis als municipis de la comarca. Nosaltres sempre hem defensat aquesta vocació de treball descentralitzat i sobre el terreny, conjuntament amb els alcaldes de la comarca.

Aquest pressupost centra molts dels seu recursos en crear estructures més grans i centralitzades a la Seu (com l’ampliació del Consell, el Centre de Serveis o la Seu del Serveis Socials).

Pensem que hem d’ajudar “in situ” als nostres municipis i pobles amb més serveis tècnics, jurídics i millores en les seves infraestructures bàsiques. Treballar conjuntament amb els alcaldes als seus ajuntaments i que aquests no s’hagin de desplaçar contínuament a la capital.

No pot ser que una figura tan important com és un arquitecte per a qualsevol dels nostres municipis no estigui creada des del Consell. Els ajuntaments no tenen capacitat per afrontar les demandes urbanístiques tot sols. Tots coneixem les dificultats que es trobem els ajuntaments petits per tal de poder controlar i ordenar el fort creixement urbanístic dels darrers anys.

Els nostres ajuntaments tenen molts pocs recursos per afrontar i gestionar el dia a dia. No sé fins a quin punt els ajudarà a tirar endavant i a gestionar millor els seu recursos el fet que el consell comarcal es gasti: 120.000 € en un centre comarcal de Serveis Socials, 750.000 € en les obres de la seu del Consell i 160.000 € en el centre de serveis de la Seu.

En aquest pressupost tenim una quantitat molt limitada de recursos econòmics de lliure disposició (781.407 €) i moltes dificultats per finançar les despesa corrent del Consell. Per aquest motiu, és del tot desproporcionat gastar-se 83.000 € (11% de total) cada any i 332.000 en tota la legislatura en assessors quan hi ha una estructura tècnica i administrativa que ja cobreix les necessitats de la institució. Si afegim les despeses dels òrgans de govern i els assessors suma un total de 141.000 € a l’any (suposa un 18% dels diners de lliure disposició).

Un altre tema que ens preocupa és la construcció de la nova depuradora de Montferrer a càrrec de l’ACA. La que tenim és petita i amb la falta de pluges té moltes més dificultats per treballar correctament. Esperem que des del govern s’insisteixi el màxim possible per tal de poder començar les obres durant aquest 2008.

També hem de trobar la manera de destinar ajudes als municipis per al manteniment dels seus camins a través d’un Programa de Manteniment de camins.

Projecte Interreg: cal que es destini a un projecte d’enllaç entre diferents països tal i com persegueix aquesta línia de subvenció. No com el 2007 amb el manteniment del marge dret del riu Segre.

Ens preocupen algunes partides, sobretot d’inversions, que no tenim garanties de finançament. Com ara Territorios Digitales i el Programa de Desenvolupament Rural.

Si no rebem finançament per continuar el programa de Territorios Digitales, o altres programes que vagin en la mateixa direcció, tindrem un problema important per solucionar els problemes de cobertura de telefonia i d’internet a la comarca.

També ens preocupa la poca concreció i la viabilitat de projectes que s’estan repetint en els darrers pressupostos i que encara estan molt verds: la Planta de biomassa (100.000 €) i la Planta fotovoltaica (252.000 €).

Només es destinen 5.144 € a projectes solidaris (el què coneixem com el 0,7 % al tercer mon). Seria bo revisar la base sobre la qual es calcula aquest import. Per fer-ho, el fons català de cooperació elabora propostes per fer-ne els càlculs que s’allunyen, i molt, de la realitat d’aquest pressupost de 5.000 €.

Per tots els motius comentats el nostre vot va ser contrari a la proposta de pressupost presentada per l’equip de govern.

AVUI ES VOTA EL PRESSUPOST DEL CONSELL COMARCAL PEL 2008

Avui hi ha plenari del Consell Comarcal a les 8 del vespre. Es començarà la sessió fent una junta general de la societat anònima IAUSA la qual és propietat del Consell Comarcal. Tot seguit es donarà pas al plenari del Consell Comarcal amb la proposta del pressupost del 2008 per a sotmetre a votació com a punt més important de l’ordre del dia. Aquesta votació de ben segur que aixecarà forces discrepàncies degut a la importància del seu contingut i també degut al fet que condicionarà l’activitat del Consell durant tot l’any. També es proposa l’aprovació de dos convenis amb l’ajuntament de la Seu per a la contractació de personal de serveis socials i educació.

Un tema que s’ha afegit a última hora és la moció conjunta que presentarem tots els grups del Consell per tal d’expressar el nostre malestar i reclamar solucions a les contínues averies d’internet i telefonia mòbil per part de l’empresa Telefònica. Aquest acord es farà extensiu a la Generalitat i al Govern de l’Estat.

A continuació us passo els punts de l’ordre del dia d’IAUSA i del Consell Comarcal:

20:00 h: JUNTA GENERAL DE LA SOCIETAT INICIATIVES ALT URGELL

1. Cessament de membres del Consell d’Administració
2. Nomenament de nous membres del Consell d’administració
3. Aprovació de la previsió d’ingressos i despeses, exercici 2008 i plantilla de personal
4. Estat dels diferents projectes i actuacions de l’empresa.
5. Torn de paraules.

20:30 h: PLENARI DEL CONSELL COMARCAL

1. Aprovació d’acta de la sessió anterior
2. Aprovació de les bases de subvencions per al lloguer de l’aula de formació del Telecentre
3. Aprovació de la modificació del Reglament de funcionament del Telecentre
4. Aprovació del Pressupost per a l’exercici 2008 i de la plantilla de personal
5. Oferta pública d’ocupació 2008.
6. Fixar dates del Ple per a l’any 2008:
7. Al·legacions al Pla de Transports de Catalunya: transport interurbà i altres transports per carretera.
8. Conveni amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i l’Associació ASPID per a la inserció laboral de persones amb discapacitats.
9. Conveni amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per a la coordinació de serveis socials.
10. Conveni amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per contractació del dinamitzador del Pla d’Educació i Entorn de la Seu d’Urgell.
11. Donar compte de Decrets de Presidència i Resolucions de Gerència.
12. Informes de presidència
13. Precs i preguntes.
14. Torn de paraules als alcaldes.

QUI ÉS IRRESPONSABLE?

Durant el plenari del dilluns, la nostra regidora Conxita Rabassa, va intervindre a través d'un prec per tal de respondre a les acusacions de la regidora Anna Vives la qual titllava al nostre grup d'irresponsable per haver emès un comunicat de premsa on exposàvem el nostre posicionament contrari a la fusió dels serveis socials de l'Ajuntament i del Consell Comarcal.

Bé, després de vàries demandes de persones interessades en poder llegir el text de la seva intervenció a continuació us el passo sencer:

Prec Conxita Rabassa: "Llegeixo, en la premsa del proppassat 25 de gener, les declaracions de la Sra. Regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Sra. Vives, com a reacció al comunicat de premsa que el grup municipal del PSC- PROGRÉS havia fet, amb data 24 de gener, sobre els canvis que l’equip de govern impulsa en aquesta Regidoria.

Només començar a llegir, em sorprèn l’adjectiu que empra la Sra. Regidora: “IRRESPONSABLE”. I aquest adjectiu no es refereix al contingut de l’esmentat comunicat de premsa, sinó que s’atribueix al “principal grup de l’oposició”. No es parla d’opinió, manifestació, paraules... “irresponsables”, sinó que la irresponsabilitat, segons la Sra. Regidora, és del “principal grup de l’oposició”.
I jo, davant aquest adjectiu, com a mínim desagradable i lleig en la forma i absolutament denigrant en la seva significació, faig les següents reflexions (consideracions) que vull donar a conèixer públicament:

1ª. El “principal grup de l’oposició”, Sra. Regidora, no pot ser irresponsable, perquè no té responsabilitat de govern; la responsabilitat correspon a qui governa; per tant, també li correspon (si fos el cas) la irresponsabilitat. Com a oposició i grup més votat, tenim tot el dret d’opinar, de discrepar (i de manifestar-ho) de les decisions i de les accions del grup de govern sense que, per això, se’ns pugui titllar d’irresponsables.

Així doncs, i partint de la premisa que el grup no pot ser “irresponsable”, foren les manifestacions del grup les que podrien estar subjectes a consideració per part de vostè. Les paraules que denoten l’opinió del principal grup de l’oposició, podrien ser considerades amb molts adjectius que tindrien una connotació negativa. El diccionari ens en proporciona molts: opinions no encertades, discutibles, errònies...., però tampoc, ni en cap cas, “irresponsables”.

2ª. Tot grup humà i en el cas que ens ocupa, el principal grup de l’oposició, no és un ens abstracte, difús, desdibuixat... Tot grup humà està integrat per persones, cadascuna d’elles amb nom i cognoms, cada persona única en la seva diversitat. Al moment en què hom diu d’un grup que és “irresponsable”, tots els seus integrants són acusats d’aquesta irresponsabilitat. Aleshores, no és només el grup que se sent al·ludit, sinó cadascun dels membres que l’integren. Personalment, com a Regidora d’aquest “principal grup de l’oposició” i que participo a l’Àrea d’Atenció a les Persones, em sento, com a conseqüència, ofesa, perquè aquesta és la connotació que té per a mi aquest adjectiu, la d’un greuge, la d’una ofensa.

Ni el grup al qual pertanyo (li recordo, “principal grup de l’oposició”) ni jo mateixa no ens mereixem ser titllats d’”irresponsables” i VOSTÈ (I TAMBÉ CADASCUN DELS MEMBRES DE L’EQUIP DE GOVERN) HO SAP BEN BÉ: Ens han tingut i ens tenen amb actitud de participació i col·laboració sempre que ho han necessitat o requerit. I no estic parlant de sessions de treball més o menys protocol·làries com els Plens i les Comissions Informatives, sinó en tasques molt feixugues que ens han suposat ( i ens estan suposant) moltes hores de dedicació, d’implicació i de compartir també tota una experiència, tot un currículum professional i posar-lo a la seva disposició. Li ben asseguro que per a nosaltres hauria estat molt més fàcil demanar de l’equip de govern la “responsabilitat” de fer aquesta feina i després limitar-nos a criticar-la.

Sra. Regidora, no són gratuïtes ni la meva indignació ni la meva decepció davant les seves paraules. D’una banda, per tot això que acabo d’expressar, que no deixaria d’estar en el pla de la dialèctica. D’altra banda, i en un àmbit molt més concret, perquè és la primera vegada en la meva vida que algú em titlla d’”irresponsable”. I no crec que NINGÚ em pugui donar lliçons de responsabilitat en les tasques que duc a terme.

3ª. Faig una darrera reflexió, aquest cop sobre el valor de les paraules, sobre el valor de la paraula en general: la paraula és una joia massa preciosa com per a emprar-la de manera lleugera o banal. I si ho és la paraula en general, encara ho ha de ser més la paraula emprada amb una connotació negativa que implica una desconsideració cap a la paraula mateixa i cap a les persones que en són destinatàries".

QUAN MIRAR-SE EL MELIC NO DEIXA VEURE MÉS ENLLÀ

Escric aquestes línies per comentar el resultat de la proposta que varem presentar al plenari de l’Ajuntament del dilluns. La nostra iniciativa va fer referència a la necessitat de redactar Plans Especials pels barris del Poble Sec, St. Antoni i St. Pere i, d’aquesta manera, poder ordenar el creixement urbanístic d’aquests nuclis. (veure proposta). La veritat és que es tracta d’una proposta molt treballada i consensuada amb especialistes en planificació urbanística, arquitectes, legalistes i els mateixos veïns dels barris; parteix de la nostra responsabilitat, com a principal grup de la oposició, de denunciar les coses que no es fan ben fetes, com el desgavell d’infraestructures, d’habitatges i de serveis que afecten a la qualitat de vida dels veïns i, al mateix temps, presentar una proposta per actuar eficientment.

Personalment, estava convençut que aquesta vegada l’equip de govern no buscaria dreceres ni excuses per tal de no votar a favor de la nostra proposta i, així, començar a treballar junts per a garantir un creixement ordenat i coherent amb les possibilitats reals d’aquests nuclis. Nosaltres, des de la nostra posició a l’Ajuntament, no tenim cap altra alternativa que sotmetre la proposta a votació al consistori per tal que sigui el mateix equip de govern qui llavors ho materialitzi i faci efectiva la seva responsabilitat de govern.

Crec que els arguments presentats al mateix plenari i, posteriorment, als mitjans de comunicació per votar-hi en contra son pobres i, alguns d’ells demagògics. Resulta lamentable i reprovable que l’equip de govern no fes mans i mànigues per tal de tancar un acord i, així, iniciar de forma immediata les accions oportunes. Nosaltres varem presentar la proposta per registre a l’Ajuntament cinc dies abans del plenari amb l’objectiu que la poguessin estudiar i no va ser fins el mateix moment de la sessió que l’equip de govern va presentar quatre esmenes pensades amb la única finalitat de no recolzar la proposta de Progrés. Crec que si hi havia la més mínima intenció d’arribar a un acord se’ns havia d’haver convocat amb antelació i treballar conjuntament.

La Llei d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya especifica molt clarament en el seu article 67 els supòsits i característiques dels Plans Especials Urbanístics i la seva posterior execució. La mateixa llei contempla que s’han de suspendre les llicències d’obres de forma obligatòria en el moment en què s’aprova la redacció d’un Pla Especial. Tal i com s’ha fet a Castellciutat i al Centre Històric, on s’han hagut de suspendre les llicències d’obres durant la redacció dels seus Plans de Millora i Especial, respectivament.

No entenc, doncs, com es vota en contra de la proposta al·legant que la suspensió de llicències és il·legal si la mateixa llei obliga a fer aquesta suspensió quan es redacta un Pla Especial. Aquest argumentari només pot indicar dues coses: la desconeixença de la legislació vigent i la necessitat de buscar tres peus al gat, tot realitzant una interpretació parcial de la proposta. Estic convençut que durant els propers mesos lamentarem la oportunitat perduda i patirem les conseqüències d’una mala gestió urbanística.

A banda de la decepció del nostre grup al veure com es deixa enrere una proposta tan ambiciosa i necessària, val a dir que m’indigna la interpretació que fa el Sr. Batalla al subscriure les següents afirmacions sobre el tema: “A banda d’aquest fet, cal recordar que suspendre llicències en aquestes zones suposaria també paralitzar el desenvolupament del SUD1 i el SUD2, cosa que evitaria obtenir ràpidament una parcel·la d’equipaments que la Seu necessita de forma urgent. Un motiu més per votar-hi en contra. Tinc la sensació que el PSC està més preocupat d’aturar el desenvolupament del SUD1 i el SUD2, que no pas per la construcció que s’estigui fent als barris al terme municipal de les Valls de Valira”.

En primer lloc, voldria comentar que la nostra proposta en cap moment parla d’aturar el desenvolupament dels sectors SUD-1 i SUD-2 sinó de la necessitat de posar ordre als barris. En segon lloc, trobo irrespectuós que es mofi de la nostra proposta dient que només tenim interès en posar pals a les rodes en el creixement dels dos sectors abans esmentats doncs, si per nosaltres fos, els equipaments als quals el Sr. Batalla fa referència ja faria temps que tindrien ubicació en terrenys molt més adients per a la seva proximitat centre urbà.

Tal i com va comentar una persona del públic en un dels plenaris, em preocupa que una persona que d’aquí poc serà alcalde no actuï, única i exclusivament, pels interessos de la Seu. És preocupant veure quin va ser el posicionament del Sr. Batalla des del Parlament respecte la descentralització de la Generalitat al Pirineu, com també ho és no voler veure la necessitat d’aturar aquest desgavell urbanístic per motius merament partidistes. La cultura popular diu que “rectificar és de savis” però sembla ser que això no és així per alguns polítics que sempre actuen en clau de partit, posant la carrera professional per davant dels interessos de les ciutats que governen o governaran...

Cal recordar que el regidor d’Urbanisme va haver de desmentir al Sr. Batalla durant aquest darrer plenari en relació a les declaracions que ell mateix havia fet als veïns dels barris, mostrant, així, una preocupant desconeixença de la realitat urbanística de la Seu. Batalla va assegurar als veïns que, en cap cas es destinaria el SUD-1 i SUD-2 al sector terciari logístic ja que el Pla General de la Seu els contemplava com a zona residencial, quan des del 2002 tothom és coneixedor de la seva classificació.

Aquest desconeixement de la realitat urbanística de la Seu i la seva excessiva doctrina de partit rebaixen la seva capacitació com a futur alcalde i dificulten les possibilitats d’afrontar amb garanties els reptes de futur de la nostra ciutat.

Des del nostre grup hem treballat, treballem i treballarem, ja sigui des de la oposició com des de govern, per tal de construir una ciutat ordenada, justa i plural; més enllà de visions simplistes, considerant que les bones idees poden venir de qualsevol direcció.

DINAR AMB EL PRESIDENT DEL GOVERN A LLEIDA

El dissabte 16 de febrer es celebrarà un acte de precampanya electoral amb el President Zapatero als Camps Elisis de Lleida, amb dinar inclòs. Des de la Seu d’Urgell organitzem un autobús per anar-hi. De moment, ja som quasi 50 persones. Si no t'ho vols perdre encara hi ha temps per apuntar-s’hi i pagar el preu del dinar (10 €). Recordeu que les places son limitades.

Per assistir-hi podeu trucar al 973 354 663 de 9 a 12 h. i de 6 a 8 h.

ESCOLA D'HIVERN A TARRAGONA

Sota el títol “Governem amb les persones” aquest cap de setmana es va celebrar la XXIIª Escola d’Hivern dels socialistes catalans a Tarragona. Un grup de Progrés de la Seu hi vàrem anar per conèixer i participar en les conferències i debats entorn de l’evolució econòmica i de la pluralitat social de l’Estat.