dilluns, 31 de gener de 2011

L’alternativa progressista a La Seu


Afirmava Saivit Simon que “és més important el govern de les persones que l’administració de les coses”. Podríem afegir-hi que per al govern de les persones és necessària una “visió”, un port d’arribada explicat als ciutadans i participat per ells. Són reflexions que se m’acudeixen a l’observar l’evolució de La Seu en els darrers 8 anys. Mirat amb perspectiva, sembla que l’ajuntament encapçalat per CiU no hagi estat a l’alçada ni en “govern de les persones ni en l’administració de les coses”.


Una atmosfera de lenta decadència ofega La Seu, accelerada amb la crisi econòmica general, però que ja s’albirava en els anys 2002 i successius, quan encara es vivia el boom de la construcció a tot el país i també al Pirineu. Què ha passat? Quins són els símptomes? Quina n'és la causa? Els símptomes són ben clars; L’Ajuntament governat per CiU i ERC no ha estat motor d’activitat econòmica (8 anys sense fer el nou polígon industrial ), ni ha actuat com a motor de projecció exterior de la ciutat. Aquella Seu exemple d’iniciatives i polítiques innovadores des de la recuperació de la democràcia, l’any 1979 fins al 2003, que actuava com a referència dels municipis del Pirineu, s’ha eclipsat, s’ha fos, ha perdut pistonada.


L’administració municipal resulta poc menys que inaccessible per als ciutadans, que troben portes i obstacles al contacte amb els responsables polítics. Aquella administració austera i eficient governada per Progrés ha deixat pas, amb un increment espectacular i innecessari de personal, a un ajuntament burocratitzat i amorf, que deixa perdre oportunitat rere oportunitat. Per exemple, no s’ha presentat a cap de les 7 convocatòries de la Llei de Barris de la Generalitat, que ha permès millores espectaculars a ciutats com ara Balaguer, Solsona, Tremp i Ripoll. Qui no ha sabut gestionar els temps d’abundància, probablement, no està en condicions de gestionar la precarietat. És, alhora curiós i trist constatar com el gran increment de l’endeutament des de l’any 2003 (d’un 180%) ha estat acompanyat de l’augment d’impostos més fort de la democràcia (33% dels principals impostos), en els 7 anys en que els municipis catalans han rebut més ajut econòmic que mai des de la Generalitat. Aquest lent deteriorament general de la ciutat pot observar-se cada dia amb la pèrdua constant de qualitat de l’espai públic.


Podem preguntar-nos ara quina és la causa de la situació descrita. Des del meu punt de vista, contrastat amb centenars d’urgellencs i urgellenques de totes les edats i condicions, la causa és l’absència de model de ciutat per part dels responsables de l’Ajuntament. No hi ha projecte, no hi ha aquella “visió” a que feia referència al començament del present escrit.


L’alcalde Batalla i CiU no tenen model, gestionen el dia a dia amb bona fe, sense dubte, però sense projecte gran, sense estratègia a mig termini, el que duu com a conseqüència el devessall d’anuncis de grans obres i equipaments que es queden en promeses incomplertes. On són el nou institut, el nou CAP, la nova escola LaValira, la nova residència de la gent gran, el nou cementiri, la nova piscina coberta o el nou teatre auditori proclamats als quatre vents? Què se n’ha fet d’aquella propaganda buida?


A la vista de les actuals circumstàncies, a la vista de la deriva cap a la pèrdua d’expectatives de futur i de qualitat de La Seu, es fa del tot punt necessari un replantejament a fons de la política municipal en el seu conjunt. Recordant les paraules del president Kennedy: “Lluny del què pot fer la nació per tu, planteja’t què pots fer tu per la nació”, hem de preguntar-nos cadascú de nosaltres, què podem fer per La Seu.


Em sembla imprescindible la formació d’una àmplia alternativa progressista, en la que hi tinguin un paper actiu tots els sectors ciutadans que volen el millor per la nostra ciutat, (joves, gent gran, professionals, gent dels àmbits cultural, esportiu, econòmic, etc.) persones molt preocupades per la manca de resposta de l’Ajuntament als reptes de futur i que volen un cop de timó per mirar el futur amb optimisme. Persones que sumin, que aportin idees, que participin activament en un nou projecte que dibuixi el camí cap una Seu, de nou, capdavantera del Pirineu. Model de creació de riquesa, de convivència i de progrés.

Cap comentari: