Passejant per la Vall de Cabó

El cap de setmana, passejada per la Vall de Cabó (de 12 hores) amb visita al cim del Boumort, el Pou de Gel, el Forat de la Paella, Senyus, etc... Un entorn natural difícil d'igualar tot i que el dia no era ben nítid.

Augment d´impostos a les rendes més altes

Augmentar els impostos de les rendes més altes: Amb la crisi, menys ingressos i més despesa... Em sembla que és la única manera d´equil.librar els pressupostos de l´Estat d´una manera justa i raonable. Només afectaria a les persones amb uns ingressos superiors als 60.000 € a l´any. Veure notícia.

Bones i males notícies sobre la crisi

La taxa interanual del segon trimestre, amb un -4,1%, suposa el pitjor registre en un trimestre des del 1970 (veure notícia). Tot i això, avui també es publiquen algunes dades que apunten tímides recuperacions en la borsa i en el PIB de França i Alemnya. Apunto alguns d'aquests símptomes de recuperació:

• El PIB dels dos motors europeus, Alemanya i França, puja un 0,3% en el segon trimestre de l'any revifant l'esperança d'una recuperació a l'Eurozona (veure notícia).
• 
  
• La borsa supera els 11.000 punts i marca màxim anual gràcies a la moderació de la crisi (veure notícia).
• 
  
• Segons el Banc Central Europeu, la zona euro sortirà de la crisi al 2010 i creixerà un 1,5% el 2011 (veure notícia).

Obama i el futur d'Àfrica

El president nord-americà Barack Obama va condemnar, l'11 de juliol, en un discurs al Parlament de Ghana, als tirans que s'enriqueixen i orquestren guerres a l'Àfrica i va instar els africans a lluitar pel seu propi destí, combatent les pràctiques antidemocràtiques, els conflictes i les malalties. Obama va assegurant el suport dels Estats Units en aquesta dura travessa. Us adjunto el vídeo de la visita i algun fragment del seu discurs.

El Nou Finançament de Catalunya

Ja fa algunes setmanes des de la presentació pública del nou acord de finançament entre els governs de la Generalitat i el de l’Estat. Des de llavors, s’han publicat múltiples i variades valoracions i opinions sobre el mateix, tant per part de la societat civil com dels diferents grups polítics. Tot i això, tal i com passa tot sovint, no s’ha reflexionat en profunditat sobre les característiques i particularitats d’aquest nou model de finançament. Els grans i genèrics titulars de la premsa sobre la qüestió no ajuden a donar missatges més neutrals i objectius sobre el contingut per tal que tothom en pugui fer una valoració individual i poc condicionada.

Per aquest motiu, a continuació presentaré alguns dels aspectes principals d’aquest nou model de finançament pel país que facilitarà la identificació de les novetats i millores en comparació amb el model anterior.

Entre aquests aspectes, cal destacar els següents: 1. Els ingressos de la Generalitat provindran gairebé exclusivament dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya. 2. El govern català disposarà de més capacitat de decisió sobre els seus impostos. 3. Els recursos per càpita de Catalunya se situaran, per primera vegada, per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes. 4. El sistema d’anivellament permetrà que una part dels impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana reverteixi en més recursos per a la Generalitat. 5. El model conté elements essencials de bilateralitat: la negociació ha estat de govern a govern; Catalunya fixa la seva contribució a la solidaritat i reforça el finançament de competències específiques. 6. La variable bàsica per distribuir els recursos anivellats serà la població. El model integra, doncs, l’augment de població registrat per Catalunya i, per tant, reconeix els efectes del fenomen migratori. 7. S’actualitzaran anualment les variables bàsiques del model, com la població, i es revisaran cada cinc anys els paràmetres estructurals del sistema.

Dintre dels aspectes enumerats es troba l’acord que fa referència al sistema tributari, el qual contempla que la Generalitat augmentarà el percentatge de participació en els impostos estatals del 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials. D’aquesta manera, el govern català podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos i, per tant, dissenyar una política fiscal pròpia. Això comportarà que la Generalitat disposi de més capacitat normativa sobre els seus tributs; és a dir, podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos. En l’IRPF, per exemple, podrà legislar sobre la tarifa, el mínim exempt o les deduccions. En l’acord s’insta al govern de l’Estat a buscar fórmules perquè la Generalitat disposi de capacitat normativa en la fase minorista de l’IVA, d’acord amb la normativa europea.

També apareix el concepte del mecanisme d’anivellament. Aquest concepte ve determinat pels serveis bàsics de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). Així, amb el nou model, el 75% dels recursos tributaris de cada comunitat es destinaran a un fons que es distribuirà de forma anivellada d’acord amb la població. L’altre 25% correspondrà a la Generalitat de Catalunya que, per primer cop, es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans. En concret, Catalunya estarà cinc punts per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en recursos per càpita. En valors absoluts, l’increment de recursos que suposarà el nou model és molt semblant a les estimacions realitzades per reconegudes institucions catalanes.

A més a més, les variables més rellevants per distribuir l’increment de recursos són: la variació de la població entre 1999 i 2009 (fet que corregeix la injustícia causada per una de les mancances més importants de l’acord del 2001 que no contemplava el fenomen immigratori), la població dependent (factor que tampoc preveia el model actual) i les disparitats entre la capacitat fiscal i els ingressos per càpita. Aquestes correccions permeten que els recursos que rebrà Catalunya siguin molts superiors als que ha rebut fins ara.

Cal tenir en compte que hi ha una parida de recursos necessaris i urgents que se situa entre els 3.400 i 3.600 milions d’euros. El nou model aportarà gradualment al conjunt de comunitats autònomes una xifra molt superior als 9.000M€ inicialment previstos per l’Estat.

Un altre element important a tenir en compte és el fons de garantia dels serveis bàsics el qual té per objectiu que totes les comunitats autònomes puguin prestar els serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions. Està integrat pel 75% dels tributs (la cistella d’impostos de cada comunitat autònoma) i una aportació del govern de l’Estat. Tal com estableix l’Estatut, la variable bàsica per distribuir aquests recursos és la població, ajustada per factors com els costos sanitaris, la població en edat escolar i la de més de 65 anys, entre d’altres.

Es distingeix entre dos fons complementaris d’ajustament: el de suficiència i el de competitivitat. El seu objectiu és fer viable la implementació generalitzada del nou sistema. El fons de competitivitat s’instrumenta per compensar aquelles comunitats que tenen uns recursos per càpita inferiors a la mitjana o a la seva capacitat fiscal. Aquest fons es reparteix d’acord amb la població de les comunitats afectades. El fons de suficiència actua com a element d’ajust del model amb l’objectiu de garantir un guany mínim per a totes les comunitats.

Aquesta estructura de finançament autonòmic permet afirmar que Catalunya avança cap a un model de relació de caràcter federal, ja que permet que una part de l’esforç fiscal que Catalunya realitza per sobre de la mitjana es destini a la solidaritat i una altra part acaba revertint en majors recursos per als seus ciutadans. El sistema defineix, per primer cop, un criteri d’equitat i racionalitza el funcionament de la solidaritat interterritorial. En resum, Catalunya aconsegueix un major autogovern, que li dóna més poder de decisió en la línia dels models que tenen estats federals com Alemanya o Canadà, els quals combinen l’autonomia tributària amb la solidaritat.

Aquest nou model entrarà en vigor el 2009 i, des del primer any d’aplicació, Catalunya quedarà per sobre de la mitjana en recursos per habitant. L’aportació addicional que realitza el govern de l’Estat es durà a terme de forma gradual: el 70% el 2009, el 85% el 2010 i el 100% el 2011. També existeix una garantia per tal que aquesta dotació s’incrementi un 30% l’any 2012. Es tracta d’una millora addicional dels resultats fruit de la negociació.

El nou model també és molt més transparent que l’anterior. El funcionament del principal fons de solidaritat del sistema, el fons de garantia dels serveis bàsics, permet visualitzar quines comunitats autònomes hi aporten recursos i quines en reben. Aquest mecanisme, doncs, fa explícita la solidaritat interterritorial, fet que permet acabar amb l’opacitat que havia caracteritzat el model vigent fins ara.

Finalment, l’acord preveu la millora substancial del finançament d’aquelles competències que són específiques de la Generalitat de Catalunya, com per exemple les institucions penitenciàries i els mossos d’esquadra. Aquests recursos addicionals s’incorporaran i es consolidaran a la dotació del fons de suficiència. A més, en el marc de les polítiques regionals, es crea el fons de cooperació, un instrument amb objectius semblants als de l’actual fons de compensació interterritorial (FCI).

En resum, tot aquest ball de xifres i normes financeres demostren que les negociacions entre les dues parts han estat llargues, intenses i gens fàcils. Aquest nou model aportarà més capacitat i autonomia en la gestió dels nostres recursos i, el què és més important, aportarà més diners per finançar els serveis i les infraestructures dels catalans. Sense cap mena de dubte, aquest augment de recursos per Catalunya ha estat la fita més important aconseguida mai per un Govern Català. Tot i això, tampoc vull obviar que cal seguir treballant per augmentar encara més el nostre autogovern de cara al futur per aconseguir esdevenir una societat més justa, solidària i competitiva.

Bossa d’ajuts socials del Consell Comarcal

Aquesta setmana va sortir a la premsa que el Consell Comarcal crearia una gran bossa d’ajuts socials per fer front a la crisi (Veure notícia). Després d’estudiar la proposta que s’ha de votar avui al plenari del Consell veiem com la gran bossa en qüestió és de només 15.000 €. Aquest import, que ha de servir per atendre les famílies que pitjor ho estan passant amb la crisi, representa un augment de menys de l'1% del pressupost de serveis socials del consell pel 2009. La veritat, una vergonya voler afrontar les necessitats de les famílies de la comarca amb 15.000 €. I el que és més preocupant, aquesta previsió s’ha fet pels anys 2009 i 2010.

A més, de la nostra proposta (veure proposta) de dotar les ajudes socioeconòmiques de menjador escolar pel curs 2009/2010 amb 30.000 més, passant de 90.000 € a 120.000 € per curs (augment del 30%) res de res, per variar. Això sí, la nostra insistència amb la necessitat d’augmentar les partides d’ajudes socials ha servit per esgarrapar aquests 15.000 € de la bossa social.

Plenari del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Dia: dijous, 30 de juliol de 2009
Hora: 20:00
Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal
Caràcter de la Sessió: Ordinari

ORDRE DEL DIA:
1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI
2. Aprovació del Conveni amb el Consorci Alt Urgell-Cerdanya per a la cessió de despatxos i prestació de serveis de suport comptable.

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES
3. Aprovació del Contracte Programa ICD 2009/2010 SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones).
4. Aprovació del Contracte programa DASC de Serveis Socials 2009.
5. Aprovació de l’Addenda del Conveni amb el Departament d'Educació curs 2009-2010.
6. Aprovació del reglament regulador de funcionament i ús del servei de transport i menjador escolar obligatori.
7. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.
8. Informes de Presidència.
9. Torn obert de paraules als alcaldes.
10. Precs i preguntes.

Augment de les ajudes de menjador escolar

Amb aquesta iniciativa es pretén elevar els percentatges dels ajuts socioeconòmics i les rendes mínimes per accedir-hi. També augmentar el pressupost total assignat per aquest concepte. El President, Jesús Fierro, accepta obrir un període de diàleg amb el grup de Progrés per modificar les bases reguladores de les ajudes.

El grup del PSC-Progrés al Consell Comarcal de l’Alt Urgell proposa una sèrie de modificacions i millores substancials de les bases reguladores de la concessió d’ajuts individuals de menjador per necessitats socioeconòmiques als alumnes d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Aquestes modificacions servirien per augmentar el percentatge actual de les ajudes de menjador, així com, per elevar el llindar mínim per accedir-hi ja que aquest és molt baix.

Progrés es mostra satisfet del compromís adquirit pel President del Consell Comarcal durant el plenari del dijous en el qual es va comprometre a obrir un període de diàleg i de reflexió entorn de la modificació d’aquestes bases i de les propostes del grup del Progrés.

El nostre grup comarcal també destaca la problemàtica actual per tal que algunes de les famílies subvencionades puguin fer efectiu el percentatge restant de l’ajuda de menjador. Aquest aspecte també s’ha de tenir en compte de cara al curs vinent.

Actualment, les ajudes de menjador escolar es troben entre el 25% i el 100% del cost total i amb un pressupost total de 92.000 € per curs. A més, la renda familiar mínima per accedir-hi oscil·la entre els 150 € i els 350 € al mes i per càpita. Unes quantitats que cal revisar, segons Progrés, per tal d’arribar al màxim de famílies amb dificultats econòmiques i socials. Les bases reguladores vigents van ser aprovades l’agost del 2006.

Volem unes bases que responguin a la situació de crisi actual i que ajudin a les famílies que més ho necessiten a partir del proper curs escolar. Vivim una situació econòmica excepcional que requereix solucions i aportacions econòmiques excepcionals i urgents. Insistirem en la necessitat d’augmentar els diners destinats als ajuts de menjador.

Baixar el preu de l'habitatge públic?

(Article publicat al Periòdic d'Andorra el 10.05.09)

M’agradaria adornar aquestes línies de reflexió sobre l’habitatge públic amb dues frases cèlebres pronunciades per Napoleó Bonaparte (1769-1821). Aquest emperador francès va dir que "res pot anar bé en un sistema polític en el qual les paraules contradiuen els fets”. La segona cita de Napoleó la reservo pel final del text com a afegitó dels aspectes que aniré comentant.

Amb aquesta citació històrica pretenc recuperar el debat i la polèmica que ha sorgit aquesta setmana entorn de la necessitat, o no, de rebaixar els preus dels habitatges de protecció oficial de la Seu per tal d’adaptar-los a la frenada que ha patit el sector de la construcció.

A partir d’una proposta de plenari del grup municipal de Progrés, incomprensiblement rebutjada per CIU i ERC, es demanava sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la revisió dels preus de venda dels habitatges públics ja que, en alguns casos, el cost d’aquests habitatges pot estar pràcticament al mateix preu que els pisos del mercat lliure.

El mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. També recull que les Administracions públiques han de poder disposar d’informació actualitzada, vàlida i fiable, a fi de poder actuar amb precisió i dissenyar les polítiques adequades per a la població.

Cal tenir present que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya marca el preu màxim de venda dels habitatges de protecció oficial de preu concertat i de règims general i especial. El mateix Departament, elabora una classificació entre les diferents zones geogràfiques i poblacions de Catalunya amb els preus màxims de venda dels habitatges de protecció oficial.

Actualment, la Seu d’Urgell està classificada a la zona B, amb un preu màxim de venda de 2.183 € / m2 pel que respecta al preu de l’habitatge concertat. Cal recordar que durant molts anys, i fins fa poc, la nostra ciutat es trobava a la zona C. Estar classificat a la zona B suposa un encariment molt important dels preus d’adquisició dels habitatges de protecció oficial pels ciutadans i un preu molt aproximat, a dia d’avui, al preu de lliure mercat.

Un dels motius pels quals això succeeix és el fet que l’estudi per fixar aquests nous preus i zones es va realitzar amb dades d’un moment de màxima expansió del sector de la construcció i dels preus dels habitatges. Tot i això, com a conseqüència de la crisi econòmica, hi ha hagut una important davallada dels preus dels habitatges de renda lliure a tot Catalunya i també a la nostra ciutat.

Aquesta davallada o caiguda dels preus dels habitatges en el cas de la ciutat de La Seu ha provocat que el preu fixat per a l’habitatge concertat tingui molt poca diferència sobre el preu de lliure mercat. Per aquests motius, cal reivindicar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el canvi de classificació de la ciutat de la Seu, passant de zona B (2.183 € / m2) a la zona C (1.773 € / m2).

En temps de crisi cal adaptar les polítiques públiques a la realitat que estem vivint. Els preus dels pisos protegits són massa cars per les possibilitats dels ciutadans i massa elevats si els comparem amb els de mercat.

Crec que aquest és un clar exemple de que alguna cosa grinyola a la política municipal de la nostra ciutat ja que no som capaços de trobar un punt d’acord que permeti abaratir els pisos públics pels ciutadans que més ho necessiten. De fet, estic convençut que una àmplia majoria dels urgellencs no entenen aquest “no” de CIU i ERC i que estarien d’acord en que cal un replantejament d’aquests preus de forma urgent.

Davant de situacions com aquesta me’n recordo de la frase de Napoleó quan deia que “és injust que una generació sigui compromesa per l’anterior. S’ha de trobar la manera de preservar les generacions futures de la inhabilitat de les presents”.

Rebaixar un 20% els habitatges de protecció oficial per adaptar-se a la crisi

Ahir dilluns, durant el plenari, el nostre grup va presentar una proposta d’acord de plenari amb l’objectiu de rebaixar, com a mínim, un 20% el preu dels habitatges de protecció oficial a La Seu. Per fer-ho, el grup de Progrés proposava sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el canvi de classificació de la ciutat de la Seu, passant de zona B (2.183 € / m2) a la zona C (1.773 € / m2).

Al mateix acord es demanaria que el mateix Departament tingui en compte el descens en el preu actual dels habitatges de lliure mercat i fixi, en conseqüència, uns nous preus màxims de venda per a l’habitatge concertat, i de règims especial i general. Aquest acord es faria arribar a la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques per tal de fer-lo arribar a altres poblacions que hi poguessin estar interessades.

L’article 137 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. Al mateix temps, les Administracions públiques han de poder disposar d’informació actualitzada, vàlida i fiable, a fi de poder actuar amb precisió i dissenyar les polítiques adequades per a la població.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya marca el preu màxim de venda dels habitatges de protecció oficial de preu concertat i de règims general i especial. Amb aquests preus s’elabora una classificació entre les diferents zones geogràfiques i poblacions de Catalunya amb els preus màxims de venda dels habitatges de protecció oficial.

Cal recordar que La Seu d’Urgell, actualment, està classificada a la zona B, amb un preu màxim de venda de 2.183 € / m2. pel que respecta al preu de l’habitatge concertat. Per contra, la nostra ciutat havia estat classificada, des de sempre, com a zona C.

Aquesta classificació a la zona B suposa un encariment molt important dels preu d’adquisició dels habitatges de protecció oficial pels ciutadans i un preu molt aproximat, a dia d’avui, al preu de lliure mercat. L’estudi per fixar aquests nous preus i zones es va realitzar amb dades d’un moment de màxima expansió del sector de la construcció i dels preus dels habitatges.

La davallada o caiguda dels preus dels habitatges per la crisi en el cas de la ciutat de La Seu ha provocat que el preu fixat per a l’habitatge concertat tingui molt poca diferència sobre el preu de lliure mercat.

Resulta evident que en temps de crisi cal adaptar les normatives a la realitat que estem vivint. Els preus dels pisos protegits són massa cars per les possibilitats dels ciutadans. A més, aquesta proposta es podria fer extensiva a d’altres ajuntaments de Catalunya durant els propers mesos.

Per desgràcia, i ja acostuma a ser habitual, la nostra proposta va rebutjada amb els vots a favor dels grups de la oposició i els vots en contra de CiU i ERC.

Proposta per ordenar l'espai públic de la Seu

El grup de Progrés a l’Ajuntament de la Seu ha presentat una proposta per tal d’elaborar una ordenança municipal que reguli la instal·lació de terrasses a la via pública per d’establiments d’hostaleria. Amb aquesta proposta es pretén iniciar els estudis que han de servir de referència per regular l’ocupació de la via pública amb taules i cadires i/o terrasses.

També proposa implicar el sector de l’hostaleria per tal que puguin participar i opinar durant el procés d’elaboració de la ordenança municipal.

Aquesta iniciativa pretén elaborar una ordenança municipal reguladora que determini les característiques tècniques i estètiques de les llicències per ocupar la via pública amb taules i cadires i/o terrasses. Actualment, La Seu compta amb un gran nombre d’establiments del sector de la hostaleria que ocupen la via pública amb taules i cadires i/o terrasses, sobretot durant els mesos de primavera i estiu.

Una ordenança d’aquest tipus regularia aspectes com el temps màxim de l’autorització, el tipus d’establiments autoritzats, els elements permesos, l’espai a ocupar, les condicions d’ús, el muntatge i el desmuntatge, la superfície, els horaris, els materials, els colors, etc. L'estudi també hauria de contemplar un sistema de control i seguiment per vetllar pel correcte funcionament i compliment de la llicència en qüestió.

De fet, el Pla General d’Ordenació Urbana de la Seu del 2002, en la seva disposició addicional, ja contemplava la obligació que en el termini de 2 anys, des de la seva aprovació definitiva, calia elaborar una ordenança municipal de via pública i del paisatge urbà. Aquest termini s’ha superat amb escreix sense que s’hagi iniciat el procés per a la seva aprovació.

Cal donar compliment a l’acord del 2002 del Pla General que preveia definir les característiques de les terrasses. No tenir aquesta ordenança provoca i provocarà, en un futur, problemes en l’estètica i en la utilització de la via pública per part dels ciutadans.

Manifest dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics

"Trenta anys després de les primeres eleccions municipals democràtiques, celebrades el 3 d’abril de 1979, la gent del PSC-Progrés i IC-Verds reunida a La Seu d’Urgell, volem manifestar:

1er) L’orgull d’haver participat des del govern de l’Ajuntament en l’històric procés de transformació i millora que ha conegut la nostra ciutat, un procés obert i participatiu que ha generat la il·lusió i la complicitat d’una àmplia majoria dels urgellencs.

2n) L’accent social i cultural en l’acció política; la democratització de l’administració pública local; l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana del 1980 i la seva actualització l’any 2002; el procés de recuperació després dels tràgics aiguats de 1982; la fita dels Jocs Olímpics de 1992; l’aposta per la qualitat de l’espai públic i dels equipaments col·lectius i el lideratge de La Seu al Pirineu, són alguns dels trets definidors que han inspirat els Ajuntaments de Progrés i que han marcat profundament el present i el futur de La Seu.

3er) L’agraïment molt sincer per la important contribució dels regidors de tots els grups polítics que han format part dels consistoris municipals en els darrers 30 anys, així com per l’ajut inestimable del conjunt dels urgellencs, sense el qual hauria estat impossible l’assoliment dels ambiciosos objectius de benestar col·lectiu que varen plantejar- se des del primer moment.

4rt) La plena convicció que el projecte i el model de ciutat que hem anat conformant durant els governs de Progrés, 1979-2003, són avui plenament vigents i que són la més segura garantia de futur per a la nostra ciutat.

5è) Reiterar el compromís de les dues formacions polítiques que han donat suport a aquest projecte al llarg dels anys, el PSC i IC, de continuar treballant amb la il·lusió renovada pel model de ciutat ordenada, culta, cohesionada i respectuosa amb el seu entorn natural."

El Pirineu d'Obiols i Domenjó

Els escriptors alturgellencs Joan Obiols i Isidre Domenjó presentaran aquest dissabte en un acte conjunt els seus dos nous llibres, ‘La Gramola’ i ‘Pensar el Pirineu’, que tenen com a nexe d’unió el territori pirinenc. L’acte de presentació d’aquestes dues obres està previst a les sis de la tarda, a l’Hotel Andria de la Seu.

Per una banda, Joan Obiols presenta el llibre la “Gramola” amb un recull de relats orals al llarg de l’Alt Pirineu i l’Aran dintre de la col·lecció “El Pirineu i la poesia de la història”. D’altra banda, Isidre Domenjó, presenta per aquest Sant Jordi un llibre que recopila una selecció d’articles d’opinió sobre el Pirineu.

La reivindicació de la vegueria, les relacions amb Andorra, les noves tecnologies, l’aeroport i el tren, són algunes de les temàtiques que aborda “Pensar el Pirineu”. De ben segur que serà un acte molt interessant i didàctic que valdrà la pena no perdre’s.

Les antenes de la Seu i el Centre Cultural les Monges

Des del nostre grup a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell hem presentat una proposta de plenari amb l’objectiu d’elaborar un estudi tècnic que determini les superfícies útils i l’estat actual de les mateixes del bloc més antic del Centre Cultural “les Monges”. Amb la proposta també es pretén obrir un període de reflexió entre tots els grups polítics per determinar i consensuar les possibilitats, necessitats i usos futurs per tal de completar el Pla Director.

Progrés recorda que el Centre Cultural “les Monges” és un conjunt de tres grans edificis ubicats al centre de la Seu i amb una superfície construïda molt important que ha permès donar cabuda de forma satisfactòria a les escoles municipals i a altres activitats lligades a la formació.

També que enguany fa deu anys de la compra d’aquest complex cultural i educatiu i que, des de llavors, s’han planificat els usos que havia d’encabir, de forma consensuada, a través d’un Pla Director que va servir de base per a les posteriors obres realitzades.

Dels tres grans blocs que consta aquest complex, el bloc més antic i que gira al voltant de l’antiga església de la Immaculada no té encara els usos definits ni s’hi han realitzat obres de reforma.

Actualment, en aquest bloc hi ha una superfície aproximada d’uns 1.000 metres quadrats repartits en quatre plantes que ofereixen noves possibilitats pel desenvolupament d’activitats culturals i formatives. Cal planificar la utilització d’aquests espais per tal de garantir-ne una gestió eficaç i racional dels mateixos.

L’edifici de les Monges s’ha convertit en un centre de referència de cultura i formació i cal planificar degudament la gestió dels espais que resten per no caure en la improvisació d’altres vegades.

La Torre, que es situaria al Pla de les Forques, permetria agrupar les antenes que es troben disperses pel centre de la Seu.

Aquesta actuació era un dels principals projectes del programa Territorios Digitales (2003/2006) sense que s’arribés a materialitzar.

Per altra banda, també hem presentat una proposta pel plenari amb la finalitat d’encarregar un estudi tècnic per a la construcció d’una torre de comunicacions al Pla de les Forques per tal que agrupi totes les antenes que actualment es troben en el mateix Pla de les Forques i les existents al centre de La Seu per tal de minimitzar l’impacte paisatgístic.

També es ressalta la necessitat de recuperar el projecte de construir una Torre de Comunicacions al Pla de les Forques que centralitzi totes les torres i antenes de comunicacions que actualment operen a La Seu,

Hi ha la necessitat de buscar el finançament necessari al Govern central i a la Generalitat per a la construcció de la citada Torre de Comunicacions. Una vegada realitzat l’estudi i resolt el finançament de l’obra es pretén encarregar el projecte constructiu de la Torre per complir amb les finalitats citades. Al mateix temps, aquesta actuació pretén ser una nova fita visual de la ciutat.

Des de l’any 2002 existeix unanimitat per part dels diferents grups polítics de l’Ajuntament entorn de la necessitat de construir una torre de comunicacions al Pla de les Forques per tal de centralitzar totes les antenes que actualment hi ha distribuïdes pel centre de La Seu i al mateix indret del Pla de les Forques.

Els últims anys, el nombre de torres, antenes i parabòliques ha seguit augmentant, sobretot al capdamunt del Pla de les Forques, sense que aquest fet hagi suposat una disminució de les que es troben al centre de la ciutat.

Un dels objectius principals del projecte de Territorios Digitales era la construcció d’una torre de comunicacions que donés aquest servei sense que aquesta actuació s’hagi arribat a materialitzar.

L’Ajuntament ha de garantir una infraestructura que doni servei a les diferents antenes que actualment hi ha escampades pel centre de la Seu i al mateix Pla de les Forques.

Proposta per potenciar els serveis tècnics comarcals

Des del nostre grup al Consell Comarcal de l’Alt Urgell es proposa que s’iniciïn els tràmits administratius pertinents per a la convocatòria i contractació d’un Enginyer de Camins, Canals i Ports. Aquesta proposta té com a principal objectiu potenciar els serveis tècnics comarcals per a millorar la planificació d’infraestructures i equipaments i, al mateix temps, donar suport i assessorament tècnic als municipis petits.

Actualment, el Consell Comarcal no compta amb un Enginyer de Camins, Canals i Ports per a donar suport a la redacció de projectes als municipis de l’Alt Urgell, així com, per la redacció dels propis projectes. També es destaca que l’Alt Urgell compta amb una gran quantitat de nuclis de població petits i distribuïts desigualment per arreu de la comarca i que, els municipis als que pertanyen, no disposen de recursos suficients per poder disposar d’uns equips tècnics suficients per atendre les seves necessitats.

Un dels objectius principals dels Consells Comarcals ha de ser el de donar tot el suport tècnic necessari als seus Ajuntaments per tal de facilitar la gestió del dia a dia i, a la vegada, ajudar a la planificació i elaboració de projectes per a la millora dels equipaments i infraestructures municipals.

Cal tenir en compte que la major part dels Ajuntaments no es poden permetre afrontar tot sols els costos econòmics que suposaria la contractació d’un Enginyer per a l’elaboració dels seus projectes.

A més, la situació de crisi econòmica actual facilitaria la contractació d’un professional d’aquestes característiques a un cost raonable per les possibilitats pressupostàries del Consell.

Les funcions dels enginyers de camins són molt àmplies i se centren, entre d’altres, en la concepció i realització de projectes de carreteres, ponts, preses, aeroports, dics, clavegueram, abastiment d’aigües, depuradores, instal·lacions urbanes, assessoria urbanística i mediambiental, carrers, ferrocarrils, xarxes de canonades, aparcaments, instal·lacions i treballs hidràulics i la planificació del transport.

Altres de les competències principals d’aquests Enginyers són la de redactar plans directors d’ordenació, plans parcials, estudis de detall, plans d’ordenació urbana, estudis de reparcel·lació, plans especials, projectes d’expropiacions, normes subsidiàries i complementàries de planejament i altres.

Cal recordar que fa alguns anys el Consell ja va disposar del serveis d’un enginyer, amb bons resultats pels ajuntaments i pel propi Consell.

És necessari millorar la planificació territorial de la comarca i decidir quines infraestructures i equipaments volem pel futur. Això només és possible amb un augment els recursos tècnics per donar més i millors serveis als alcaldes i, al mateix temps, disminuir les despeses supèrflues.

Trobada amb els treballadors transfronterers

El grup de Progrés de la Seu es va reunir amb representants l’Associació de treballadors fronterers d’Andorra, el president del Consell de Residents Espanyols a Andorra, Pere Blanch, i amb la diputada al Parlament, Agnès Pardell, entorn de les necessitats i principals demandes del col·lectiu fronterer.

A la mateixa reunió la diputada del PSC al Parlament, Agnès Pardell, es va solidaritzar amb el col·lectiu de treballadors de la Seu i comarca que treballen a Andorra i es va comprometre a fer arribar la problemàtica al govern de la Generalitat a través de la Consellera de Treball, Mar Serna.

Progrés va reafirmar el seu compromís amb l’Associació de fronterers amb aquesta trobada i va recordar que s’estan esperant les conclusions d’un estudi tècnic que realitzi un diagnòstic acurat de la problemàtica actual. Aquest estudi és conseqüència de la proposta de plenari del grup del PSC-Progrés al mes de maig del 2008 i que està punt de finalitzar.

Des del grup municipal del PSC-Progrés es va comprometre a continuar treballant per tal d’obrir al màxim les portes del govern català i espanyol, tant a l’Associació com a totes les persones que diàriament creuen la frontera andorrana per anar a treballar.

Estem davant d’una bona ocasió per afrontar de manera decidida la situació dels transfronterers. Cal la complicitat i l’ajuda dels governs de la Generalitat i de l’Estat per tal de garantir els drets de les persones que treballen a Andorra. Pardell s’ha compromès a fer els passos necessaris per tal de buscar la millor de les solucions, tan a nivell sanitari, fiscal com laboral.

Esperem doncs, que es continuï avançant en tots els fronts possibles per tal de “posar fil a l’agulla” a una situació s’ha agreujat notablement amb la crisi econòmica actual.

En relació a aquest tema recordar que demà dijous hi ha una conferència organitzada per l'associació de transfroterers sota el títol "Froterers i drets sanitaris". A les 21 hores a la sala d'actes de l'Ajuntament. Web de l'Associació de Transfroterers.

Pla de Bolonya, Sí o No?

Ahir dilluns, a les 19.30 hores, la diputada Agnès Pardell i Marc Vivancos varen presentear les línies mestre del nou model universitari europeu conegut com a Pla Bolonya. També es va formalitzat l’acte de constitució de la nova Federació de les Joventuts Socialistes dels Pirineus.

Un cop constituïda la JSC de la Federació de les Comarques dels Pirineus, ha tingut lloc una xerrada – debat entorn al Pla de Bolonya. L’acte ha comptat amb la participació de la Diputada del PSC per Lleida al Parlament i ex - degana de la Facultat de Dret i Economia de la UdL, Agnès Pardell; el responsable a la UB de l’AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya), Marc Vivancos; i el Primer Secretari de la JSC als Pirineus, Edgar Martínez.

Amb actes com el d’avui, tant la constitució d’una nova Federació als Pirineus, com el fet d’organitzar un debat entorn al Pla de Bolonya, demostren la implicació i la responsabilitat dels joves a la societa i, sobretot, amb els temes que els afecten i els preocupen.

Per la seva part, el primer secretari de les JSC del Pirineu, Edgar Martínez, va destacar que treballaran per atendre les demandes i inquietuds dels joves del Pirineu i reivindicar un paper destacat a la societat per fer valdre la seva visió en els aspectes importants.

Hipotecant el futur amb la venda de l’aigua

Aquestes últimes setmanes hem viscut un intens debat municipal sobre les convocatòries i l’accés a la informació per part dels grups que formen part de la oposició del consistori urgellenc. Tot i això, aquest aspecte, imprescindible i necessari per a poder desenvolupar la responsabilitat política amb mínimes garanties, no ha deixat espai als mitjans de comunicació per explicar altres aspectes preocupants que està preparant l’equip de govern. Com ara, l’externalització o la venda del servei municipal d’aigua a la Societat d’Habitatge i Urbanisme, la qual és de capital municipal.

De fet, l’externalització del servei d’aigua, que tot seguit detallaré, ja s’hauria materialitzat si no hagués estat per les repetides deficiències i mancances de la documentació a l’expedient i per semblar més una maniobra financera i especulativa que no un pas endavant en la millora d’aquest servei per a tots els veïns de la Seu.

El pressupost municipal que el govern ha aprovat per a l’any 2009 preveu els ingressos que suposarà aquesta “venda” per 2,5 milions d’euros, per un període de 50 anys, i cobrant tot el preu el primer any. Per tant, a canvi de rebre 2,5 milions d’euros a l’any 2009 l’Ajuntament perdrà tots els drets d’explotació fins l’any 2059. Aquest fet suposa un clar perjudici per a tots els futurs governs municipals a partir d’ara ja que es quedaran sense un actiu i un ingrés molt important durant els 49 anys restants.

Per entendre aquesta maniobra, en primer lloc, és necessari recordar que, actualment, l’Ajuntament de la Seu té un deute de 15 milions d’euros, el 110 % dels recursos ordinaris, fet que suposa trobar-se al límit legal autoritzat. La impossibilitat d’endeutar-se més directament fa que el govern municipal actual vengui a la Societat d’Habitatge i Urbanisme el servei d’aigua per 2,5 milions d’euros. Per fer-ho, la Societat demana un crèdit de 2,8 milions d’euros i així pot pagar a l’Ajuntament la suposada venda. Al tractar-se d’una societat amb activitat econòmica pròpia els seus deutes no se sumen amb els de l’Ajuntament tot i que aquest crèdit l’hauran d’acabar pagant els ciutadans a través del rebut de l’aigua.

Tanmateix, ens trobem davant d’una maniobra financera o un “joc de mans” de dubtosa ètica i del tot reprovable en gestió pública per endeutar encara més l’Ajuntament i, al mateix temps, perdent un actiu important com és el servei municipal d’aigua i els seus ingressos per un període de 49 anys.

Això és més greu si tenim en compte que, amb aquesta aportació de 2,5 milions d’euros, l’Ajuntament finançarà despesa corrent i de personal. Per tant, es repeteix la situació de l’any passat quan es va vendre patrimoni municipal, amb la venda de parcel·les de l’Horta del Valira, per a finançar despeses del dia a dia. És evident que aquesta actitud no té futur ni a mig ni a llarg termini ja que esgota el patrimoni i els recursos municipals del futur amb la única justificació de poder fer front a les despeses corrents, sense aplicar un política de contenció i d’austeritat per equilibrar ingressos i despeses.

Aquesta operació també contempla un augment del preu de l’aigua per a tots els ciutadans durant el segon quadrimestre del 2009 ja que la quota fixa dels rebuts passarà de 1,98 a 9 €. Aquesta modificació representa un augment del 350%. També s’augmentarà notablement el 3r. tram del consum.

No deixa de sorprendre el fet que, havent augmentat en els darrers 6 anys, les aportacions de l’Estat Central i de la Generalitat de Catalunya en un 50% i un 400 % respectivament, això no hagi suposat una moderació i una contenció en l’augment dels impostos municipals. Si en els últims 6 anys els preus han augmentat un 21%, els ingressos de l’Impost de Bens Immobles (IBI), (ingrés més important de l’Ajuntament), ho ha fet un 50%. En aquest context, encara és més irracional i qüestionable haver de vendre patrimoni o alienar la gestió de l’aigua per tancar el pressupost del 2009.

Externalitzacions municipals pel 2009

El nostre grup municipal a l’Ajuntament de la Seu evidencia el desmantellament de l’estructura municipal actual a través de múltiples externalitzacions dels serveis municipals sense un projecte clar de ciutat ni d’idees ambicioses amb el pressupost per a l’exercici 2009.

El pressupost 2009, que s’hauria de sotmetre a votació avui dilluns, contempla l’externalització de varis serveis públics com l’aigua, la neteja viària i els serveis socials. Així com, unes despeses corrents, sobretot de personal, excessives i inviables per al normal funcionament de l’Ajuntament. A més, una vegada més, s’utilitza la Societat d’Urbanisme, HIULS, per especular financerament i endeutar més la corporació i no per a fomentar polítiques d’accés a l’habitatge.

Pel què fa a l’externalització de la neteja viària es contempla una aportació a la Mancomunitat d’Escombraries de 538.436 € pel 2009 suposant una augment del cost d’aquest servei del 45% respecte la mitjana del cost dels últims 5 anys.

L’Ajuntament té unes despeses de capítol 1 de personal excessives ja que representen un 53% del pressupost total de l’Ajuntament. Es recorda que les administracions públiques es mouen entorn del 30% de despesa en personal i que la situació de l’Ajuntament de la Seu és insostenible.

Amb el pressupost 2009 es pretén vendre l’explotació del servei d’aigua per uns 3 milions d’euros per un període de 50 anys. Per tant, a canvi de rebre 3 milions d’euros a l’any 2009 l’Ajuntament perdrà els drets d’explotació fins a l’any 2059. Aquest fet suposa un clar perjudici per a tots els governs municipals que entrin a l’Ajuntament a partir d’ara ja que es quedaran sense un ingrés molt important.

Amb aquesta aportació de 3 milions d’euros es finançarà despesa corrent del consistori. Per tant, es repeteix la situació de la venta de patrimoni per a finançar despesa corrent. També cal recordar que aquests diners extraordinaris s’aconseguiran a través d’un crèdit de la Societat d’Urbanisme HIULS, de capital municipal. Per tant, a través d’aquesta operació especulativa l’Ajuntament es pot endeutar més del què ho podria fer directament.

Aquesta operació també contempla un augment del preu del preu de l’aigua per a tots els ciutadans previst pel 2009 ja que la quota fixa dels rebuts passa de 1,98 a 9 € a cada rebut (augment del 360%). També s’augmentarà el 3r. tram del consum.

Amb aquest pressupost hipotequem als Ajuntaments del futur ja que, en un any de crisi, augmentem els impostos 3 vegades per sobre de la inflació, endeutem a l’Ajuntament per sobre els límits legals i ens venem el servei d’aigua per 50 anys i cobrem tot el preu al primer any.

Segurament que la manca de transparència amb la documentació del pressupost responia a un clar interès d’alguns membres de l’equip de govern per amagar la veritat sobre les xifres i els continguts del pitjor pressupost presentat en els darrers anys.

Augmentar impostos en temps de crisi

Durant el plenari de l’Ajuntament de la Seu del dia 3 de novembre es varen aprovar les ordenances fiscals per a l’exercici 2009 amb els vots en contra del nostre grup atorgant un termini de 30 dies hàbils per presentar-hi al·legacions. Essent coherents amb el nostre vot contrari per l’augment de la pràctica totalitat dels impostos i taxes municipals el grup del PSC-Progrés hi ha presentat al·legacions que s’hauran de sotmetre votació abans de final d’any.

Quasi tots els ajuntament i ciutadans del país coincideixen a destacar que l’adversa i excepcional situació econòmica que estem vivint requereix la congelació de la major part dels impostos i taxes municipals per tal de no augmentar més la pressió fiscal a les famílies i empreses d’arreu. De totes maneres, pel què sembla, aquesta no és la tendència que se segueix a la nostra ciutat.

Si tenim en compte l’estat de les finances municipals cal destacar que, en primer lloc, els que provenen del l’Impost de Bens immobles (IBI) han augmentat un 45% en els últims cinc anys mentre que la inflació només ho ha fet un 20%. Això significa que l’Ajuntament ha passat d’ingressar 1,9 a 2,8 milions d’euros per aquest concepte en l’últim quinquenni.

Per altra banda, les aportacions de l’Estat i la Generalitat han augmentat un 46% i un 76% respectivament durant els últims cinc anys, mentre que la inflació només ho ha fet un 20%. Això significa que l’Ajuntament ha passat de 1,8 a 3 milions d’euros en ingressos provinents de l’Estat i la Generalitat en els darrers cinc anys.

A més a més, hem de tenir en compte que, el dia 28 de novembre, el Consell de Ministres va aprovar un Decret Llei amb l’objectiu de crear un fons especial de diners pels ajuntaments amb la finalitat de pal·liar els efectes de la crisi econòmica a través del foment de les obres públiques i amb una dotació de 8.000 milions d’euros. D’aquests diners, l’Ajuntament de la Seu rebrà prop de 2,3 milions d’euros que no estaven previstos al pressupost. En el moment de l’aprovació de les ordenances fiscals l’Ajuntament no coneixia aquesta línia de subvenció del Govern de l’Estat que suposarà un ingrés extraordinari de 2,3 milions d’euros. Per tant, aquest ingrés extraordinari facilita d’una manera important la nostra proposta de congelació d’impostos.

Un altre aspecte a destacar és el fet que l’índex de Preus al Consum (IPC) a 30 de novembre era del 2,4% amb previsions de continuar descendint durant el mes de desembre tot acostant-se al 2%. Això suposarà un augment dels impostos de l’Ajuntament de quasi el doble de la inflació ja que la pujada que va aprovar l’equip de govern era del 4,5%. Els experts avancen que, fins i tot, podríem entrar en un període de baixada de preus o de deflació durant l’any 2009 que accentuaria, encara més, aquesta pujada dels tributs locals.

La mesura de congelar impostos no és nova sinó que ja s’havia aplicat en altres exercicis fiscals com els del 1994, 1997 i 2002, amb governs de Progrés, i amb una situació econòmica molt més favorable que l’actual.

No fa falta ser un expert per veure que cal incentivar el sector de la construcció per tal de compensar la crisi actual a través d’una disminució del tipus vigent el qual es troba al màxim que permet la normativa. Aquesta reducció proposada pel nostre grup és del 25% (del 4% al 3%) de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ja que aquest es troba al màxim que permet la normativa vigent.

També demanem un canvi en la classificació de categories de carrers aprovada per l’Ajuntament per a calcular l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) ja que és arbitraria i sense un criteri objectiu que justifiqui el mètode emprat. Aquesta nova classificació no està justificada ni per la productivitat ni per la ubicació de les seves empreses i suposa una clara penalització d’unes empreses respecte de les altres. En alguns casos, es podria arribar a doblar la quota a pagar al 2009 respecte la del 2008.

Tanmateix, aquest augment d’impostos té deficiències de forma ja que si tenim en compte la Llei 51/2002, de 27 de desembre, d’Hisendes Locals és preceptiu l’existència d’un estudi econòmic que justifiqui qualsevol augment de les taxes i preus públics, el qual tampoc s’ha elaborat. En el plenari del dia 3 de novembre no constava a l’expedient de modificació de les ordenances cap estudi econòmic que justifiqués els augments i modificacions que es varen acordar fet que podria suposar la nul·litat de ple dret dels acords que es varen prendre.

Per últim, també es sol·licita la reducció d’un 25% les quotes mensuals de les Llars d’Infants Municipals i de l’Escola Municipal de Música. Actualment, l’Ajuntament rep una subvenció important de la Generalitat de Catalunya per a l’Escola de Música la qual s’hauria de destinar, com a mínim el 50% d’aquesta subvenció, per reduir proporcionalment les quotes vigents.

El nou Fons d’Inversió Local contra la crisi

L’anunci sobre el decret llei aprovat durant el Consell de Ministres del passat dia 28 de novembre no ha deixat a ningú indiferent. Des del mateix President de l’Estat fins a la immensa majoria dels alcaldes i alcaldesses dels municipis d’arreu del territori han coincidit en qualificar la mesura com a pertinent, generosa i sense precedents. Dintre del Pla per a l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació es crea un fons extraordinari d’inversió pública pels ajuntaments i altres entitats amb una dotació de més d’11.000 milions d’euros. D’aquests, es calcula que, una part molt important, uns 1.200 milions d’euros, podran finançar obres públiques dels municipis catalans.

En total, amb aquesta injecció de diners es pretén crear uns 300.000 llocs de treball a tot l’Estat, sobretot, en els sectors més estratègics de l’economia. Per fer-ho, s’incentiven especialment els projectes de recerca, desenvolupament i innovació amb la finalitat d’obtenir una indústria que atorgui un paper destacat al coneixement i al valor afegit dels seus productes i serveis.

Sense cap mena de dubte, aquesta és una mesura valenta, hàbil i incisiva, tant per la quantitat de diners aportada com pel fet que els ajuntaments en són els canalitzadors i principals protagonistes. Amb aquesta decisió es posen de relleu, una vegada més, la vocació municipalista i les polítiques de proximitat del govern de l’Estat; el qual ha iniciat un nou camí en les relacions entre les administracions.

Aquestes noves línies de subvencions només podran finançar obra pública de nova planificació, que generi ocupació i amb aportacions del 100% sobre el cost total. Rebent el 70% d’aquests diners en el moment d’adjudicar el projecte de les obres i el 30% restant al finalitzar-les. En cap cas, aquests diners serviran per a reduir el deute o finançar obres que ja s’estan executant en els diferents municipis ja que aquestes actuacions ja han de comptar amb el finançament necessari. Per tal d’agilitzar el procediment administratiu de la contractació i complir amb els terminis establerts s’haurà de tramitar la modalitat d’urgència prevista per la Llei de Contractes del Sector Públic.

Les obres que es sol·licitin seran de fins a 5 milions d’euros i s’hauran de licitar, com a màxim, un mes després de la resolució de la subvenció. Les actuacions podran ser des de la rehabilitació i millora d’espais públics, equipaments socials, sanitaris, educatius, culturals, esportius, infraestructures de xarxa viària, de sanejament, d’enllumenat, de telecomunicacions i altres. També es poden acollir al programa les actuacions de conservació de patrimoni municipal i històric, de xarxa d’abastament d’aigua, de promoció de turisme o de mobilitat sostenible, entre d’altres.

Aquesta iniciativa, molt ben rebuda per la pràctica totalitat de la comunitat política, denota una canvi de model de finançament entre les diferents administracions apostant d’un manera clara i inequívoca pels ajuntaments com a principals elements vertebradors del territori i dels seus ciutadans. Atenent, en part, una de les principals reivindicacions dels ajuntaments i participant més activament en les polítiques públiques amb un paper protagonista i destacat.

Pel què fa a les aportacions que rebrà cada municipi, val a dir que oscil·laran entorn els 177 € per habitant. Per tant, a una ciutat com la Seu d’Urgell, d’uns 13.000 habitants, li pertoquen uns 2,3 milions d’euros. Una quantitat de diners que s’hauran d’invertir en actuacions iniciades al 2009 i acabades abans de finalitzar el primer trimestre de 2010.

Les sol·licituds hauran d’anar acompanyades de projectes amb les característiques tècniques i pressupostàries de les actuacions i l‘acta de l’acord del plenari de l’Ajuntament. Cal tenir en compte que les obres sol·licitades no poden estar previstes al pressupost del 2009 ni estar cofinançades per cap altra administració ja que l’objectiu del programa és generar noves inversions públiques extraordinàries.

Degut a la importància de la mesura i a la necessitat d’actuar amb celeritat (es poden presentar les sol·licituds fins al 24 de gener de 2009) el grup del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ja ha demanat la celebració d’un plenari extraordinari per acordar les actuacions que s’han d’incloure en aquesta nova línia de subvencions. Tal i com contempla la normativa de règim local l’alcalde ha de convocar un plenari, en un termini de 15 dies, per tal de debatre entorn de les inversions que seran prioritàries i que compleixin els requisits que ha fixat el Ministeri d’Administracions Públiques.

De ben segur que, davant de la situació econòmica que estem patint, aquesta iniciativa ajudarà als ajuntaments, empreses i treballadors a amortiguar les conseqüències i permetrà afrontar el futur amb més garanties d’èxit. De totes maneres, tot i aquestes mesures de caràcter extraordinari, caldrà continuar treballant de valent per tal d’implantar un nou model de finançament local més just i solidari per a tots els ajuntaments.

Proposta per tal de regularitzar els enterraments civils

La proposta que presentem al plenari de l'Ajuntament de la Seu contempla la cessió d’espais, l’elaboració d’un protocol i facilitar dues persones de l’Ajuntament per a les cerimònies d'enterraments civils. Aquesta és una iniciativa conjunta entre els grups del PSC-Progrés i d’IC-Verds.

Aquesta proposta sorgeix motivada pel fet que, en aquests moments, les cerimònies d’acomiadament civil a la Seu no tenen una oferta clara i protocolaritzada malgrat una creixent demanda social. Per aquest motiu, la mateixa pretén acordar la cessió d’equipaments municipals, a més de la sala de Sant Domènec, on el seu ús per a finalitats de cerimònia civil d’acomiadament ja fou acordat en un plenari anterior.

Com a segon punt també es proposa elaborar un protocol per a la celebració correcta i normalitzada d’una cerimònia d’enterrament civil d’acord amb els usos i costums dels municipis catalans. El tercer punt fa referència a la necessitat de preveure dues persones, per part de l’Ajuntament, per realitzar les tasques de mestre de cerimònies i ajudar i col·laborar amb la família del difunt en tot el procés d’organització de l’acte d’enterrament.

El quart i últim punt proposa comunicar a les empreses funeràries locals la materialització del present acord per tal que puguin adequar els seus serveis funeraris als continguts del mateix.

Cal ajudar a les famílies dels difunts que ho desitgin en tot el què puguem i oferir un servei integral per acomiadar-los dignament. A més, la diversitat cultural i religiosa no afebleix la vida cívica d’una població sinó que pot enfortir-la si les institucions públiques faciliten raonablement les aspiracions dels diversos sectors socials.

Aquests són els continguts de l'acord que es sotmetran a votació el proper dilluns:

1. Facultar la Junta de Govern Local per tal que pugui cedir locals per a finalitats de cerimònia civil d’acomiadament, en especial St. Domènec, tal com ja s’acordà en un plenari anterior, i la Capella de la Immaculada, quan estiguin les obres acabades.

2. Elaborar un protocol per a la celebració correcta i normalitzada d’una cerimònia d’enterrament civil d’acord amb els usos i costums dels municipis catalans amb experiència suficient per poder-lo posar a disposició de les famílies.

3. Preveure dues persones, per part de l’Ajuntament, per realitzar les tasques de mestre de cerimònies i ajudar i col·laborar amb la família del difunt en tot el procés d’organització de l’acte d’enterrament.

4. Comunicar a les empreses funeràries locals la materialització del present acord per tal que puguin adequar els seus serveis funeraris als continguts del mateix.

5. Que entri en vigor, com a màxim, a partir del dia 1 d’abril de 2009.

Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO)

En l'actual conjuntura econòmica internacional de crisi financera i econòmica la Generalitat de Catalunya haurà de fer front a un augment considerable d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), entre els que destaquen els de Nissan, que pot provocar l’acomiadament de 1.680 treballadors, i els de Seat, el qual el Departament de Treball ha autoritzat no fa gaires dies parcialment.

Segons Treball, aquesta mesura suposarà, en el pitjor dels casos, la suspensió dels contractes de 1.969 treballadors, els quals no són pocs. Davant d’aquesta situació és important concretar projectes industrials de futur per a les plantes que tenen aquestes i altres companyies a Catalunya i afrontar el període de negociació amb els sindicats amb la voluntat de realitzar només els ajustaments de plantilla imprescindibles. Davant la presentació dels ERO la Conselleria ha de garantir que cap d’aquests ERO encobreixi una decisió empresarial sota l’excusa de la crisi, que impliqui un procés de deslocalització o un greuge dels drets laborals.

Cal aprofitar al màxim la legislació vigent que exigeix la presentació de plans socials per minimitzar les conseqüències dels expedients per als treballadors.

Respecte al nombre d’EROs i de treballadors afectats les dades mostren que l’any 1993, en el punt àlgid de l’anterior crisi, es van autoritzar 3.718 expedients d’extinció de contracte, que van afectar 38.414 treballadors.

L’any 2003 vàrem trobar que el resultat va ser de 463 expedients d’extinció que van afectar 10.712 treballadors. Entre l’octubre de 2007 i el setembre de 2008 s’han autoritzat 357 EROs d’extinció a Catalunya, que han suposat l’acomiadament de 6.892 persones.

Pel que fa als expedients de suspensió de contractes que impliquen que el treballador passa a l’atur per un temps, però passat el període de suspensió torna a ocupar el seu lloc de treball, l’any 1993 es van autoritzar 908 expedients d’aquest tipus que van afectar 62.374 treballadors.

Entre octubre de 2007 i setembre d’enguany s’han acceptat 124 EROs de suspensió, que estan afectant temporalment 2.745 treballadors, xifres lleugerament superiors a les que va haver l’any 2003.

A Catalunya la població ocupada en la indústria s’ha mantingut estable en els darrers anys entre 700 o 800 mil persones. Actualment, hi ha la major quantitat de persones treballant de la història a Catalunya amb un total de 3 milions i mig de treballadors.

Fins el juny es va produir una creació neta d’ocupació, amb un augment de l’atur però també del nombre de persones ocupades.

Un altre aspecte destacable és el compliment estricte del Tractat de Lisboa, en termes de treball: un 70% de persones ocupades d’entre 16 i 64 anys, més d’un 60% de dones ocupades i més del 50% de majors de 55 anys ocupats.

Aquí teniu la notícia de l'expedient de regulació:

El rumb d'Obama i dels Estats Units

El 4 de novembre de 2008 ja ha passat a la Història com el dia en que Barack Obama va aconseguir la victòria en les presidencials dels Estats Units.

Segons les dades que faciliten les cadenes de televisió més importants, Obama hauria aconseguit 349 vots electorals, per 163 de McCain, en el que seria la victòria més àmplia des de que Clinton guanyés a Bob Dole al 1992.

Aquesta victòria, sumada a l’obtinguda al Congrés i al Senat, ha de permetre al Partit Demòcrata i al President electe Barack Obama portar a terme sense dificultats el seu programa de reformes legislatives.

Obama ha guanyat en els estats en que ho van fer Kerry i Gore als anys 2004 i 2000 respectivament, consolidant feus tradicionals com la costa est, des de Maine a New Jersei, la regió dels grans llacs, i la costa oest, des de Washington a Califòrnia.

A més a més ha guanyat a la majoria dels anomenats “Battleground States”, on Bush va cimentar la seva victòria i què McCain confiava en guanyar. Així, la victòria d’Obama a Florida, Ohio, Pensilvània, o Virgínia ha estat la clau per alçar-se guanyador.

Cal felicitar al guanyador i al poble dels Estats Units, que ha optat pel canvi, per girar full a l’etapa Bush i donar una oportunitat a l’esperança. Barack Obama representa la necessitat de canvi davant la política neocon portada a terme els darrers 8 anys, durant l’Administració de George W. Bush.

Ha estat la campanya més decisiva de les últimes dècades, que ha fet d’Obama un candidat del present i un president del futur.

El llegat de George W. Bush en ha deixat; unilateralisme, guerra preventiva, invasió d’Irak, conservadorisme moral, foment del capitalisme salvatge i la major crisi econòmica dels darrers 100 anys.

En aquests mesos, Barack Obama ha aconseguit que les noves generacions s’interessin per la política, que els més desafavorits confiïn en les seves promeses, i que el conjunt de la societat cregui en el seu discurs. La victòria d’Obama, exemplifica, en definitiva, la victòria també de la convicció que la participació en política serveix per canviar fets i realitats, petites o grans

Per la resta del món, i en particular per a Espanya, la victòria d’Obama ha de significar un canvi en la política exterior dels EUA. Això suposarà el retorn a una política internacional basada en el multilateralisme, el respecte a les Nacions Unides, el foment de la pau i del diàleg.

Un canvi d’escenari total, que donarà pas a polítiques multilaterals i consens internacional.

A continuació podeu veure el primer discurs d'Obama com a guanyador de les eleccions:

Algunes dades sobre els impostos municipals

Durant el plenari del dilluns el nostre grup va votar en contra de l’augment del 4,5% de tots els impostos de l’Ajuntament de cara al 2009. El mes de setembre ja vàrem defensar la congelació dels impostos per tal de no augmentar més la pressió fiscal en una situació de crisi econòmica com la que estem vivint.

De fet els anys 1994, 1997 i 2002, quan els nostres companys de partit tenien la responsabilitat de govern, ja es varen congelar els impostos en situacions econòmiques molt més favorables de la que estem vivint actualment.

Segons les dades presentades per l’equip de govern de l’Ajuntament la recaptació total de l’IBI entre el 2003 i el 2008 ha augmentat un 45% mentre que l’augment dels preus només ho ha fet un 20%. Aquesta diferència evidencia que l’equip de govern té marge de maniobra suficient per congelar els impostos ja que ha recaptat molts més diners en els últims anys.

També cal destacar que l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) que paguen les empreses de la Seu es pot veure augmentat, en alguns casos, fins a un 100% ja que l’equip de govern penalitza a 10 carrers de la ciutat. Aquesta nova classificació d’aquests carrers comportarà un augment de l’IAE.

Per últim, destacar que els diners que rep l’Ajuntament per part del govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya han augmentat d’una manera molt important durant els últims cinc anys. D’aquesta manera, les aportacions de la Generalitat han augmentat un 76% i les de l’Estat ho han fet un 46%.

Amb aquest augment del 4,5% s'incompleix una de les mesures anunciades hores abans, que és pujar els impostos per sobre de l’IPC.

Resulta evident doncs, que amb un augment de la recaptació de prop del 50% de l’IBI i les transferències de l’Estat i la Generalitat en els darrers cinc anys dona marge de maniobra suficient per congelar els impostos el 2009.

Us adjunto una altra gràfica on es veu molt clarament la tendència dels últims cinc anys dels conceptes comentats anteriorment:

La Biblioteca de Sant Agustí i la Llar d'Infants

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu presentarà una proposta de plenari per ampliar l’horari d’obertura de la biblioteca municipal i, així, adaptar-lo a les necessitats dels seus usuaris.

Actualment, la biblioteca municipal només obre tres tardes i tres matins a la setmana. D’aquesta manera, els dilluns, dimecres i divendres la biblioteca té les portes obertes de 3 a 9 del vespre i els dimarts, dijous i dissabte ho fa de 9 a 3 del migdia. Aquests horaris del tot insuficients per atendre les necessitats i demandes dels ciutadans de la Seu.

La comunitat educativa i els ciutadans de la ciutat ja han sol·licitat en altres ocasions l’ampliació dels horaris de la biblioteca al govern municipal sense rebre cap tipus de resposta satisfactòria.

Aquesta mesura es facilitarà les condicions de consulta de la biblioteca del col·lectiu d’estudiants i altres persones de la nostra ciutat.

Un equipament cultural i educatiu com aquest ha d’estar al servei de la ciutadania el màxim d’hores possible. Per tant, l’Ajuntament ha d’escoltar i donar resposta a les demandes ciutadanes per tal de millorar els serveis municipals.

Per altra banda, també presentem una proposta en relació a la llar d'infants municipal per atendre les famílies dels nens i nenes que es varen quedar sense plaça. Aquesta iniciativa preveu l’ampliació de les places de llar d’infants aprofitant que les obres del nou equipament, situat al carrer St. Ermengol, estan a punt de finalitzar.

Amb la nova llar d’infants s’ha de preveure l’acceptació dels nens i nenes exclosos durant el procés de matriculació, així com, adaptar l’edat mínima dels nens fins als 4 mesos per tal que coincideixi amb el permís de maternitat.

Després del període d’inscripcions de les diferents llars d’infants de la ciutat, durant el mes de setembre, una vintena de nens i nenes es varen quedar sense plaça. Aquest fet agreuja la situació dels pares i mares de La Seu que tenen fills de 0 a 3 anys i que difícilment poden conciliar la vida familiar i laboral. Aquesta llista encara s’ha vist més incrementada per les famílies que han formalitzat l’inscripció una vegada iniciat el curs escolar o bé aquelles que no complien amb els requisits mínims fixats per les bases municipals.

També es proposarà que es facin totes previsions oportunes de professorat i de material des de l’equip de govern de l’Ajuntament per tal que els nens puguin iniciar el curs tan bon punt acabin les obres. La finalització d’aquestes obres es preveu que siguin a principis de novembre.

Si es planifica correctament no hi haurà cap problema per donar cabuda a totes les famílies que actualment no tenen plaça. A més, és del tot imprescindible reduir l’edat mínima d’accés dels 6 als 4 mesos per a poder conciliar millor la vida laboral i personal.

No s’entendria que no es donés resposta a totes les famílies que porten tant de temps esperant l'arribada d'aquest nou centre educatiu.

La crisi i les noves oportunitats

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement” Albert Einstein. Crisi, crisi i més crisi... aquest és el tema que ens ocupa i que monopolitza tots els magazines, informatius i col·loquis des de ja fa alguns mesos. Les contínues males notícies sobre la nacionalització de bancs, la fallida d’empreses, els expedients de regulació d’ocupació i l’alça desmesurada de preus minen la confiança del més optimista.

L’exdirector del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, destacava les similituds de la crisi actual amb la del 1929, sobretot pel fet que ambdues situacions tenen el seu origen en una profunda crisi financera i de consum. Tot i això, no són pocs els experts que eviten comparar les dues crisis econòmiques entenent que les característiques del 1929 i del 2008 són incomparables.

De totes maneres, no hem de perdre de vista que, històricament, els grans canvis i les grans revolucions s’han alimentat de moments de crisi i incertesa. En aquests moments, en què el model econòmic capitalista trontolla i sembla no tenir uns fonaments prou sòlids sembla perillar la continuïtat del sistema actual. De ben segur que aquelles organitzacions que millor s’adaptin als nous escenaris i a les noves necessitats dels ciutadans seran les que surtin abans de la crisi i liderin amb èxit el nou model econòmic que convé construir.

Amparo Moraleda, Presidenta d’IBM a Espanya, destaca que “només podem competir amb la innovació i el coneixement”. D’aquesta manera, apunta una de les línies estratègiques que cal potenciar entre els governs i les empreses per tal de sortir de la crisi. També caldrà fomentar la creativitat, la imaginació i la productivitat en un entorn que serà molt més competitiu i exigent i on no sobreviuran les organitzacions que no ofereixin productes de qualitat i amb valor afegit.

“Els obstacles al camí del dèbils es converteixen en el camí dels forts” de Thomas Carlyle. Aquesta frase il·lustra prou bé la idea abans comentada de que les persones, empreses o territoris que millor s’adaptin i es basin en el coneixement i la innovació seran les que estaran al capdavant d’una societat que necessitarà recuperar-se d’aquesta ensopegada global. La motivació, les habilitats, les capacitats i la formació del personal i el treball en equip seran imprescindibles per adaptar-se a un mercat en canvi constant que demandarà persones creatives, assertives i empàtiques.

Durant aquest procés de transformació per adaptar-se al nou escenari econòmic les nostres empreses patiran més del compte pel fet de tenir una indústria antiquada i desfasada que no ha estat capaç d’aprofitar les èpoques de bonança econòmica per a modernitzar-se. Amb uns índex de productivitat que estan a la cua d’Europa i una gestió conservadora i tradicional qualsevol canvi de model productiu que ens plantegem no serà possible si no és a través d’una crisi com la que estem vivint.

Sempre he pensat que davant dels problemes cal buscar la millor de les solucions. També, que després d’una crisi sorgeixen noves oportunitats i que quan es tanca una porta se’n obra una altra. Aquest context posa de relleu la necessitat de veure l’ampolla mig plena i de generar la confiança necessària per traçar el nostre propi camí. Espero que aquestes línies serveixin per encoratjar a les persones emprenedores i amb inquietud que no es conformen amb una visió apocalíptica del futur que ens espera.