Bona Festa Major a tothom!

Entre el 27 i el 31 d'agost es celebra la Festa Major de la Seu 2010. Adjunto el programa d'activitats. Per poder consultar el programa de la Festa Major 2010 seguir l'enllaç.

Fotografia de l'equip de futbol-7 de la Festa Major 2009

Bartumeu i Ordeig es reuneixen per potenciar les relacions entre La Seu i Andorra

En la trobada s’ha parlat de potenciar les relacions comercials entre La Seu i Andorra, i de la voluntat de contribuir a millorar les condicions laborals dels treballadors fronterers.

Jaume Bartumeu s’ha entrevistat aquest matí amb el portaveu del PSC-Progrés a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Òscar Ordeig. El cap de Govern ha escoltat les seves propostes i ha confirmat la seva voluntat de treballar en positiu per facilitar les bones relacions de veïnatge entre Andorra i l’Alt Urgell.

Segons ha manifestat Òscar Ordeig, “el més important és potenciar el diàleg entre les dues bandes de la frontera, perquè compartim moltes coses”. El portaveu del PSC-Progrés creu que es poden facilitar les relacions comercials i econòmiques, per exemple, eliminants alguns dels tràmits duaners que hi ha actualment, reduint el nombre de controls a una banda i altra de la frontera, i facilitant la implantació d’empreses i indústria al futur nou polígon industrial de La Seu.

Un altre dels temes tractats avui han estat les mesures que permetin als treballadors fronterers poder rebre un subsidi d’atur en un futur. En aquest sentit, Jaume Bartumeu ha explicat a Òscar Ordeig que, després d’una reunió mantinguda a Madrid entre el cap de Govern i el ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, s’ha posat en marxa una taula de treball entre els governs d’Espanya i d’Andorra per tal d’analitzar la situació i buscar possibles solucions.

Rangel i Ordeig es reuneixen amb empresaris

Joan Rangel es compromet a buscar solucions a les demandes dels empresaris per tal de facilitar el trànsit de mercaderies a la Duana de la Farga de Moles.

El portaveu del PSC-Progrés a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Òscar Ordeig, el Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, i el Subdelegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores, han mantingut un esmorzar de treball amb empresaris de la Seu i comarca per tal de facilitar i potenciar les relacions empresarials a través de la duana.

Durant la trobada s’ha analitzat la situació econòmica global i s’han exposat les demandes de les empreses de La Seu que cada dia han de creuar la duana entre Hispano-Andorrana. El fet que Andorra sigui un país extracomunitari comporta una sèrie tràmits administratius complementaris que dificulten el comerç entre els dos territoris. De fet, la duana terrestre de la Farga de Moles és una de les poques que encara queden a tot l’Estat, juntament amb les duanes de Ceuta i Melilla.

A més, durant la reunió s’ha repassat l’estat de les diferents obres i inversions del Govern de l’Estat a La Seu i al Pirineu. Entre d’altres, les obres de la Nacional-145, Nacional-260, la comissaria de Policia, el Fons Estatal d’Inversió Local, etc.

Joan Rangel també ha fet una visita a les instal•lacions de la Cooperativa Cadí per tal de conèixer de primera mà el seu funcionament.

Avui, més que mai, és important que les empreses tirin endavant i generin llocs de treball. Per això, també cal que es facilitin les exportacions i els intercanvis comercials a través de la Duana.

Estem al costat de les persones i al costat de les empreses per tal d’ajudar en tot el què puguem. Hem recollit les seves demandes, les estudiarem i properament hi aportarem solucions.

Obertura del nou pont del Serrat de la Capella

L’objectiu de la proposta és que l'equip de govern es posi en contacte amb el Ministeri de Foment per tal que en el termini més curt possible es pugui produir l’obertura.

Progrés vol que es pugui obrir el pas abans de finalitzar les obres de la N-145.

El pont fa prop d'un any que està construït però amb l'accés tancat.

El grup municipal del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu presentarà una proposta al plenari del dilluns que vé amb l'objectiu d'agilitzar l’obertura del nou Pont del Serrat de la Capella. Per aquest motiu, s'instarà a l’Ajuntament a que s’adreci al Ministeri de Foment, i més concretament a la Unitat de Carreteres de l’Estat a Lleida, per tal d’arribar als acords necessaris i fixar les mesures tècniques que permetin l’obertura del pont abans d’esperar a l’acabament de tota l’obra de millora de la carretera, que pot tardar més de dos anys.

Progrés recorda que el Pont del barri del Serrat de la Capella, i els seus accessos, ja fa dies que estan acabats, dins de les importants obres que està duent a terme el Ministeri de Foment de millora de la carretera de La Seu a Andorra N-145.

Tanmateix, els veïns no el poden utilitzar ja que està tancat, tot i la rellevància que té aquesta infraestructura per tal de facilitar la seguretat i la connxió del barri amb el centre de La Seu.

El mateix grup municipal manifesta que es posa a disposció dels veïns, i de l'equip de govern, per tal de fer les gestions necessàries amb l'objectiu que la nova connexió es posi en funcionament el més aviat millor i que no es retrassi més.

Aquest nou accés millora la seguretat dels veïns per accedir al barri i no s'entendria que estigués tancat més temps per aspectes administratius.

Existeixen formules administratives que permetrien fer una cessió anticipada del pont sense haver d'esperar dos anys més per tal que acabin les obres de la nacional.

Progrés vol el compliment del Pacte d’Austeritat

El grup municipal requereix al govern que faci complir els acords recollits en el Pacte d’Austeritat per l’any 2010.

Dels 250.000 euros de reducció de despesa previstos pel 2010, només se n’han fet 100.000 €.

Es pretén adequar la situació econòmica de l’Ajuntament amb l’actual context econòmic de moderació.

El grup municipal del PSC-Progrés a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell ha fet una proposta de plenari per tal de recordar a l’equip de govern que ha de complir els compromisos establerts en el Pacte d’Austeritat, aprovat en el ple en el mes d’abril de 2010. D’aquesta manera, en el termini de 10 dies, es demana que es presenti una proposta que permeti donar compliment al que estableix l’apartat 5.3 del Pacte d’Austeritat.

També es busca que, pel què fa al capítol 1 del pacte, que es tingui en compte la conveniència, o no, de disposar de tres regidors alliberats i de l’assessor polític donada la situació de precarietat econòmica en la que ens trobem.

Cal recordar que la crisi econòmica, des del mes d’abril fins ara, s’ha agreujat i que s’han anunciat mesures molt importants que afecten a les finances dels ajuntaments. La situació econòmica ha empitjorat i la resposta governamental no està sent la més adequada.

A més, Progrés recorda que alguns dels ingressos previstos per l’Ajuntament no es realitzaran degut a que s’ha fet una previsió poc realista.

Per aquests motius, des de Progrés es recorda que entre d’altres acords el Pacte preveia que en els plenaris del mes de juny i juliol es procediria a acordar retencions de crèdit per import de 250.000 euros en els capítols 1, 2 i 4 del pressupost municipal.

També cal destacar que els estalvis en el capítol 1 del pressupost, degut a l’aplicació del Real Decret 8/2010 de 20 de maig de 2010, s’han de destinar obligatòriament a amortitzar deute, i ,en cap cas, es poden utilitzar per tal de formar part del bloc de la retenció dels 250.000 € per l’any 2010 que preveia el Pacte.

Al mes de juny es va acordar una retenció de crèdit de 100.000 euros en diferents partides, però en el plenari del mes de juliol l’equip de govern no ha proposat cap acord per possibilitar el compliment del Pacte.

De moment, no hem complert ni la meitat dels compromisos del Pacte d’Austeritat que havíem adquirit pel 2010.

Aprovada la llei de sanitat de la Consellera Geli pels fronterers

Progrés celebra que el Govern de la Generalitat hagi resol aquest greuge d’accés a la sanitat publica després de més de 30 anys de reclamacions.

Els governs de la Generalitat quan CiU governava no van abordar mai aquesta qüestió.

Ordeig es reuneix amb la Consellera Geli per tal de sol·licitar-li agilitat en la posada en pràctica de la nova llei als centres sanitaris.

El grup municipal del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu es mostra molt satisfet de que, després de trenta anys, el Parlament de Catalunya hagi aprovat el Projecte de Llei impulsat pel Govern de la Generalitat que garanteix l’accés a la sanitat publica per part del col·lectiu de persones que viuen a La Seu i comarca i que treballen a Andorra.

Progrés recorda que la Llei aborda i resol reivindicacions històriques de diferents grups de persones que tenien dificultats per accedir a la sanitat publica i que fins ara no s’havien atès.

Des de Progrés, es reivindica el paper que ha desenvolupat el Departament de Salut, i en especial la Consellera Geli, en tot el procés. En les diferents reunions mantingudes amb el portaveu del grup del Progrés a l’Ajuntament de La Seu, Òscar Ordeig, aquesta es va comprometre a resoldre aquesta situació abans de finalitzar la legislatura.

També es recorda la importància que ha tingut en tot el procés el fet que el PSC-Progrés impulsés l’elaboració d’un estudi de la problemàtica dels treballadors fronteres, al despatx Llimona, i aprovat en un plenari de l’Ajuntament de La Seu. Estudi que ha servit de base per conèixer les principals problemàtiques a resoldre.

Tanmateix, es valora positivament que el grup parlamentari de CiU es sumi a la proposta que va presentar el Govern, tot i que es lamenta la seva passivitat i falta de sensibilitat durant els 24 anys que van tenir responsabilitats de govern a la Generalitat.

Tot just aprovada la nova Llei Sanitària, el portaveu del grup del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu, Òscar Ordeig, i la Consellera de Salut, Marina Geli, s’han reunit al mateix Parlament per tal buscar la manera d’agilitzar al màxim la posada en marxa de la nova Llei als centres sanitaris.

Segons el portaveu del grup municipal del PSC-Progrés, Òscar Ordeig, “el Govern de la Generalitat ha resolt una assignatura pendent que va deixar CiU durant els 24 anys que va estar a la Generalitat. Celebrem que ara se sumin a la iniciativa de la Conselleria”.

Òscar Ordeig també destaca que “la Consellera Geli s’ha compromès a fer les gestions necessàries per tal que l’aplicació pràctica de la llei sigui el més ràpida possible”.

Sentència del TC sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Segons les informacions rebudes fins el moment, el Tribunal ha declarat inconstitucionals algun dels 223 articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquest Tribunal no té l’autoritat moral que seria desitjable per emetre una sentència d’aquesta transcendència.

La sentència no ha donat la raó al PP, que va impugnar 129 articles de l’Estatut, ja que ha estat declarat constitucional, tot i que la sentència inclou algunes modificacions substancials que no compartim.

L’Estatut continua viu, segueix essent la llei de lleis catalana i es manté la vigència de la seva arquitectura fonamental i d’una gran majoria del seu contingut. De fet, no s’ha de tornar cap competència ni està en perill el finançament.

Reiterem la nostra convicció que Catalunya és una nació, per raons històriques i perquè així ho creuen i ho han expressat reiteradament els seus ciutadans

No renunciem a les aspiracions de Catalunya contingudes en l’Estatut que van votar els catalans.

Continuem defensant el contingut íntegre de l’Estatut, perquè l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és el reflex de l’aspiració majoritària d’autogovern de Catalunya i l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya. A més, el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals per definir l’encaix de Catalunya a Espanya a la llum de la realitat del segle XXI.

La Unitat és la millor via per defensar aquesta voluntat majoritària del poble català.

La indignació del poble de Catalunya davant la falta de visió política i història TC ha de ser expressada amb fermesa, determinació, serenitat i intel·ligència.

Hem d’evitar que la sentència d’un Tribunal sense autoritat moral desemboqui en un conflicte entre Catalunya i Espanya perquè les Corts espanyoles també van votar el nostre Estatut i hem de treballar perquè en defensin el seu contingut.

També perquè l’Estatut es va fer amb esperit de concòrdia i és amb esperit de concòrdia que Catalunya ha de saber aconseguir els seus objectius i aspiracions nacionals.

Copa del Món d'eslàlom a la Seu

La històrica ciutat de La Seu d'Urgell, als Pirineus catalans, té una tradició de més de 40 anys en organització competicions de piragüisme d'aigües braves. Els JJOO de Barcelona 1992 varen representar una fita important en aquesta vocació de suport al piragüisme d'eslàlom.

Després d'aquells dies memorables, que van representar la reintroducció de l'eslàlom al piragüisme olímpic, diverses proves de Copa del Món i els Campionats Mundials de 1988, 1999 i 2009 avalen les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre i l'equip organitzador.

La Copa del Món 2010, prevista del 25 al 27 de juny, representa per tota la ciutat una nova ocasió de prestar servei a la família canoista d'eslàlom.

Economia local per sortir de la crisi

Els dies 3 i 4 de juny La Seu d’Urgell acollirà la vint-i-unena Trobada Empresarial al Pirineu sota el títol de “2010, remuntem el vol?”. Una cita que agrupa ponents i assistents del món polític i empresarial d’arreu de l’Estat i que s’ha convertit en una referència per la qualitat dels seus ponents. Avui, més que mai, el debat sobre l’evolució de l’economia i les incògnites que genera està a l’ordre del dia de la ciutadania.

Escric aquestes línies després de constatar que, un dia rere l’altre, es parla molt de la globalització, dels mercats financers internacionals o de les grans indústries, però molt poc de l’economia local. Sempre he pensat que des de les institucions públiques locals també cal dedicar esforços i recursos per donar suport al teixit productiu, impulsar la creació d’empreses i estimular l’emprenedoria local.

A vegades, dóna la sensació que el desconeixement, o el desinterès, sobre com es pot impulsar la indústria més pròxima pot portar a justificar-se i lamentant que tot depèn de Govern Central, de la Unió Europea, dels Estats Units o de les grans multinacionals. Aquest conformisme no ajuda a buscar solucions empresarials des del món local que puguin combatre la crisi actual i eliminar algunes males pràctiques del passat.

És important ressaltar que la ciutat de La Seu, per primera vegada des de que es tenen registres, es troba per sobre dels 750 desocupats, essent una de les principals preocupacions dels ciutadans en els baròmetres d’opinió.

Per aquest motiu, des del grup municipal del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu impulsem la creació del Consell Municipal d’Economia Local amb la representació dels diferents agents econòmics de la ciutat. Posteriorment, caldria que aquest Consell Econòmic impulsés un Pla d’Actuació de l’Economia Local pels propers anys. La proposta es debatrà al plenari del dilluns de la setmana que ve.

Alguns dels principals objectius de la creació del Consell Municipal d’Economia Local són els de definir les bases per al desenvolupament econòmic local, formular projectes i plans d'actuació, fer un seguiment de l'economia local, establir relacions amb entitats, empreses i institucions i la divulgació de les actuacions de desenvolupament econòmic de La Seu.

Igual que passa en d’altres ciutats de Catalunya, La Seu compta amb un nombre important d’associacions, entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta en la promoció de l’economia local a través de diferents àmbits i sectors. Algunes d’aquestes entitats i institucions són, per exemple, l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell, Turisme Rural Alt Urgell, Associació d’Hostaleria, la Cambra de Comerç, Unió de Botiguers, Consell Comarcal, Turisme La Seu, FIDEM, Departament de Treball, Associació de Transfronterers, Col·legi d’Arquitectes o el mateix Ajuntament, entre d’altres.

A més, aquest espai de debat sobre l’economia local ha de tenir la presència d’empreses i empresaris que han esdevingut una referència en el seu sector i, que alguns d’ells, comercialitzen els seus productes arreu del món. Les seves experiències i aportacions són fonamentals per planificar i materialitzar un pla de treball ambiciós i realista al mateix temps.

Cal destacar que actualment no hi ha un espai de debat i de trobada de tots els agents econòmics de la ciutat que ajudi a consensuar mesures i coordinar actuacions per a la creació de llocs de treball i de riquesa al nostre territori.

A més, la conjuntura econòmica actual fa més necessari que mai impulsar un Pla d’Actuació de l’Economia Local pels propers anys. També és important tenir en compte i anticipar els efectes que tindran els diferents canvis que s’estan produint a Andorra, on gran part dels urgellencs hi treballen.

Per acabar, voldria deixar constància d’una frase de John Kenneth Galbraith, economista americà de mitjans del segle XX, que deia que “si no penses en el teu futur, no el tindràs”. Una cita que insta a mirar endavant amb optimisme, per construir un futur millor, tot aprenent dels errors del passat.