El passat dilluns 20 d’agost es va celebrar l’acte inaugural de la Convenció pel Futur. Aquesta convenció neix amb l’objectiu d’establir un espai de reflexió sobre els nous reptes de la societat catalana. Compartint uns ideals socialistes i d’esquerres s’intenta aprofundir sobre aspectes econòmics, socials, culturals o polítics d’especial rellevància. En són exemple, la cohesió social, l’autogovern, la projecció de Catalunya a l’exterior, la gestió eficaç dels serveis públics, la potenciació de la cultura i els coneixements i un llarg etcètera de temes ben diversos.
Va ser durant l’acte d’obertura d’aquesta convenció que el Sr. Antoni Castells, Conseller d’Economia de la Generalitat, va afirmar que el PSC ha de saber combinar “transformació social” i “afirmació nacional” per poder ser el partit de referència. El Conseller va comentar que els principis del socialisme i el catalanisme han d’anar lligats i degudament complementats per tal que tothom s’hi senti identificat.
Personalment, m’agrada veure com una de les figures polítiques més rellevants de Catalunya reivindica que el partit dels socialistes lideri el canvi social i identitari del futur. En un context integrador, tolerant i participatiu el sentiment d’autoafirmació nacional sorgirà de manera espontània i natural, fruit de les diverses sensibilitats que conviuen a casa nostra. Sempre he pensat que la por i la desconfiança d’uns i altres és el principal escull pel qual una gran part dels catalans mai s’han sentit com a casa. Cal trobar un discurs nacional basat més en les persones i menys en les idees per tal que tothom que visqui a Catalunya se’n senti orgullós. Un discurs que no sigui patrimoni exclusiu de determinats partits polítics ni de col·lectius concrets.
Els moviments migratoris han fet i estan fent que la demografia de Catalunya estigui en transformació constant des de fa molts anys. Cal aprofitar aquesta riquesa cultural i ètnica per redefinir qui som i què pensem. Només en un procés inclusiu i lliure es crearà un ambient de confiança que farà que tothom estimi Catalunya i la seva cultura.
De totes maneres, aquest debat serà del tot estèril si no som capaços de construir una societat més justa, més solidària amb els més desafavorits. Hem de prioritzar la integració i la igualtat del poble per evitar exclusions socials. També cal que Catalunya sigui una potència econòmica per tal que generi prou riquesa i llocs de treball que permetin viure-hi dignament. Si una persona no té les seves necessitats bàsiques cobertes i té dificultats per sobreviure és improbable que es preocupi pel lloc on viu.
Amb la suma de tots construirem una identitat nacional que vertaderament englobi a tothom, una identitat nacional integradora i canviant. Només així totes les persones que viuen a Catalunya se’n sentiran orgulloses i, de pas, evitarem repetir errors del passat.
Va ser durant l’acte d’obertura d’aquesta convenció que el Sr. Antoni Castells, Conseller d’Economia de la Generalitat, va afirmar que el PSC ha de saber combinar “transformació social” i “afirmació nacional” per poder ser el partit de referència. El Conseller va comentar que els principis del socialisme i el catalanisme han d’anar lligats i degudament complementats per tal que tothom s’hi senti identificat.
Personalment, m’agrada veure com una de les figures polítiques més rellevants de Catalunya reivindica que el partit dels socialistes lideri el canvi social i identitari del futur. En un context integrador, tolerant i participatiu el sentiment d’autoafirmació nacional sorgirà de manera espontània i natural, fruit de les diverses sensibilitats que conviuen a casa nostra. Sempre he pensat que la por i la desconfiança d’uns i altres és el principal escull pel qual una gran part dels catalans mai s’han sentit com a casa. Cal trobar un discurs nacional basat més en les persones i menys en les idees per tal que tothom que visqui a Catalunya se’n senti orgullós. Un discurs que no sigui patrimoni exclusiu de determinats partits polítics ni de col·lectius concrets.
Els moviments migratoris han fet i estan fent que la demografia de Catalunya estigui en transformació constant des de fa molts anys. Cal aprofitar aquesta riquesa cultural i ètnica per redefinir qui som i què pensem. Només en un procés inclusiu i lliure es crearà un ambient de confiança que farà que tothom estimi Catalunya i la seva cultura.
De totes maneres, aquest debat serà del tot estèril si no som capaços de construir una societat més justa, més solidària amb els més desafavorits. Hem de prioritzar la integració i la igualtat del poble per evitar exclusions socials. També cal que Catalunya sigui una potència econòmica per tal que generi prou riquesa i llocs de treball que permetin viure-hi dignament. Si una persona no té les seves necessitats bàsiques cobertes i té dificultats per sobreviure és improbable que es preocupi pel lloc on viu.
Amb la suma de tots construirem una identitat nacional que vertaderament englobi a tothom, una identitat nacional integradora i canviant. Només així totes les persones que viuen a Catalunya se’n sentiran orgulloses i, de pas, evitarem repetir errors del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada