Augmentar impostos en temps de crisi

Durant el plenari de l’Ajuntament de la Seu del dia 3 de novembre es varen aprovar les ordenances fiscals per a l’exercici 2009 amb els vots en contra del nostre grup atorgant un termini de 30 dies hàbils per presentar-hi al·legacions. Essent coherents amb el nostre vot contrari per l’augment de la pràctica totalitat dels impostos i taxes municipals el grup del PSC-Progrés hi ha presentat al·legacions que s’hauran de sotmetre votació abans de final d’any.

Quasi tots els ajuntament i ciutadans del país coincideixen a destacar que l’adversa i excepcional situació econòmica que estem vivint requereix la congelació de la major part dels impostos i taxes municipals per tal de no augmentar més la pressió fiscal a les famílies i empreses d’arreu. De totes maneres, pel què sembla, aquesta no és la tendència que se segueix a la nostra ciutat.

Si tenim en compte l’estat de les finances municipals cal destacar que, en primer lloc, els que provenen del l’Impost de Bens immobles (IBI) han augmentat un 45% en els últims cinc anys mentre que la inflació només ho ha fet un 20%. Això significa que l’Ajuntament ha passat d’ingressar 1,9 a 2,8 milions d’euros per aquest concepte en l’últim quinquenni.

Per altra banda, les aportacions de l’Estat i la Generalitat han augmentat un 46% i un 76% respectivament durant els últims cinc anys, mentre que la inflació només ho ha fet un 20%. Això significa que l’Ajuntament ha passat de 1,8 a 3 milions d’euros en ingressos provinents de l’Estat i la Generalitat en els darrers cinc anys.

A més a més, hem de tenir en compte que, el dia 28 de novembre, el Consell de Ministres va aprovar un Decret Llei amb l’objectiu de crear un fons especial de diners pels ajuntaments amb la finalitat de pal·liar els efectes de la crisi econòmica a través del foment de les obres públiques i amb una dotació de 8.000 milions d’euros. D’aquests diners, l’Ajuntament de la Seu rebrà prop de 2,3 milions d’euros que no estaven previstos al pressupost. En el moment de l’aprovació de les ordenances fiscals l’Ajuntament no coneixia aquesta línia de subvenció del Govern de l’Estat que suposarà un ingrés extraordinari de 2,3 milions d’euros. Per tant, aquest ingrés extraordinari facilita d’una manera important la nostra proposta de congelació d’impostos.

Un altre aspecte a destacar és el fet que l’índex de Preus al Consum (IPC) a 30 de novembre era del 2,4% amb previsions de continuar descendint durant el mes de desembre tot acostant-se al 2%. Això suposarà un augment dels impostos de l’Ajuntament de quasi el doble de la inflació ja que la pujada que va aprovar l’equip de govern era del 4,5%. Els experts avancen que, fins i tot, podríem entrar en un període de baixada de preus o de deflació durant l’any 2009 que accentuaria, encara més, aquesta pujada dels tributs locals.

La mesura de congelar impostos no és nova sinó que ja s’havia aplicat en altres exercicis fiscals com els del 1994, 1997 i 2002, amb governs de Progrés, i amb una situació econòmica molt més favorable que l’actual.

No fa falta ser un expert per veure que cal incentivar el sector de la construcció per tal de compensar la crisi actual a través d’una disminució del tipus vigent el qual es troba al màxim que permet la normativa. Aquesta reducció proposada pel nostre grup és del 25% (del 4% al 3%) de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ja que aquest es troba al màxim que permet la normativa vigent.

També demanem un canvi en la classificació de categories de carrers aprovada per l’Ajuntament per a calcular l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) ja que és arbitraria i sense un criteri objectiu que justifiqui el mètode emprat. Aquesta nova classificació no està justificada ni per la productivitat ni per la ubicació de les seves empreses i suposa una clara penalització d’unes empreses respecte de les altres. En alguns casos, es podria arribar a doblar la quota a pagar al 2009 respecte la del 2008.

Tanmateix, aquest augment d’impostos té deficiències de forma ja que si tenim en compte la Llei 51/2002, de 27 de desembre, d’Hisendes Locals és preceptiu l’existència d’un estudi econòmic que justifiqui qualsevol augment de les taxes i preus públics, el qual tampoc s’ha elaborat. En el plenari del dia 3 de novembre no constava a l’expedient de modificació de les ordenances cap estudi econòmic que justifiqués els augments i modificacions que es varen acordar fet que podria suposar la nul·litat de ple dret dels acords que es varen prendre.

Per últim, també es sol·licita la reducció d’un 25% les quotes mensuals de les Llars d’Infants Municipals i de l’Escola Municipal de Música. Actualment, l’Ajuntament rep una subvenció important de la Generalitat de Catalunya per a l’Escola de Música la qual s’hauria de destinar, com a mínim el 50% d’aquesta subvenció, per reduir proporcionalment les quotes vigents.

El nou Fons d’Inversió Local contra la crisi

L’anunci sobre el decret llei aprovat durant el Consell de Ministres del passat dia 28 de novembre no ha deixat a ningú indiferent. Des del mateix President de l’Estat fins a la immensa majoria dels alcaldes i alcaldesses dels municipis d’arreu del territori han coincidit en qualificar la mesura com a pertinent, generosa i sense precedents. Dintre del Pla per a l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació es crea un fons extraordinari d’inversió pública pels ajuntaments i altres entitats amb una dotació de més d’11.000 milions d’euros. D’aquests, es calcula que, una part molt important, uns 1.200 milions d’euros, podran finançar obres públiques dels municipis catalans.

En total, amb aquesta injecció de diners es pretén crear uns 300.000 llocs de treball a tot l’Estat, sobretot, en els sectors més estratègics de l’economia. Per fer-ho, s’incentiven especialment els projectes de recerca, desenvolupament i innovació amb la finalitat d’obtenir una indústria que atorgui un paper destacat al coneixement i al valor afegit dels seus productes i serveis.

Sense cap mena de dubte, aquesta és una mesura valenta, hàbil i incisiva, tant per la quantitat de diners aportada com pel fet que els ajuntaments en són els canalitzadors i principals protagonistes. Amb aquesta decisió es posen de relleu, una vegada més, la vocació municipalista i les polítiques de proximitat del govern de l’Estat; el qual ha iniciat un nou camí en les relacions entre les administracions.

Aquestes noves línies de subvencions només podran finançar obra pública de nova planificació, que generi ocupació i amb aportacions del 100% sobre el cost total. Rebent el 70% d’aquests diners en el moment d’adjudicar el projecte de les obres i el 30% restant al finalitzar-les. En cap cas, aquests diners serviran per a reduir el deute o finançar obres que ja s’estan executant en els diferents municipis ja que aquestes actuacions ja han de comptar amb el finançament necessari. Per tal d’agilitzar el procediment administratiu de la contractació i complir amb els terminis establerts s’haurà de tramitar la modalitat d’urgència prevista per la Llei de Contractes del Sector Públic.

Les obres que es sol·licitin seran de fins a 5 milions d’euros i s’hauran de licitar, com a màxim, un mes després de la resolució de la subvenció. Les actuacions podran ser des de la rehabilitació i millora d’espais públics, equipaments socials, sanitaris, educatius, culturals, esportius, infraestructures de xarxa viària, de sanejament, d’enllumenat, de telecomunicacions i altres. També es poden acollir al programa les actuacions de conservació de patrimoni municipal i històric, de xarxa d’abastament d’aigua, de promoció de turisme o de mobilitat sostenible, entre d’altres.

Aquesta iniciativa, molt ben rebuda per la pràctica totalitat de la comunitat política, denota una canvi de model de finançament entre les diferents administracions apostant d’un manera clara i inequívoca pels ajuntaments com a principals elements vertebradors del territori i dels seus ciutadans. Atenent, en part, una de les principals reivindicacions dels ajuntaments i participant més activament en les polítiques públiques amb un paper protagonista i destacat.

Pel què fa a les aportacions que rebrà cada municipi, val a dir que oscil·laran entorn els 177 € per habitant. Per tant, a una ciutat com la Seu d’Urgell, d’uns 13.000 habitants, li pertoquen uns 2,3 milions d’euros. Una quantitat de diners que s’hauran d’invertir en actuacions iniciades al 2009 i acabades abans de finalitzar el primer trimestre de 2010.

Les sol·licituds hauran d’anar acompanyades de projectes amb les característiques tècniques i pressupostàries de les actuacions i l‘acta de l’acord del plenari de l’Ajuntament. Cal tenir en compte que les obres sol·licitades no poden estar previstes al pressupost del 2009 ni estar cofinançades per cap altra administració ja que l’objectiu del programa és generar noves inversions públiques extraordinàries.

Degut a la importància de la mesura i a la necessitat d’actuar amb celeritat (es poden presentar les sol·licituds fins al 24 de gener de 2009) el grup del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ja ha demanat la celebració d’un plenari extraordinari per acordar les actuacions que s’han d’incloure en aquesta nova línia de subvencions. Tal i com contempla la normativa de règim local l’alcalde ha de convocar un plenari, en un termini de 15 dies, per tal de debatre entorn de les inversions que seran prioritàries i que compleixin els requisits que ha fixat el Ministeri d’Administracions Públiques.

De ben segur que, davant de la situació econòmica que estem patint, aquesta iniciativa ajudarà als ajuntaments, empreses i treballadors a amortiguar les conseqüències i permetrà afrontar el futur amb més garanties d’èxit. De totes maneres, tot i aquestes mesures de caràcter extraordinari, caldrà continuar treballant de valent per tal d’implantar un nou model de finançament local més just i solidari per a tots els ajuntaments.

Proposta per tal de regularitzar els enterraments civils

La proposta que presentem al plenari de l'Ajuntament de la Seu contempla la cessió d’espais, l’elaboració d’un protocol i facilitar dues persones de l’Ajuntament per a les cerimònies d'enterraments civils. Aquesta és una iniciativa conjunta entre els grups del PSC-Progrés i d’IC-Verds.

Aquesta proposta sorgeix motivada pel fet que, en aquests moments, les cerimònies d’acomiadament civil a la Seu no tenen una oferta clara i protocolaritzada malgrat una creixent demanda social. Per aquest motiu, la mateixa pretén acordar la cessió d’equipaments municipals, a més de la sala de Sant Domènec, on el seu ús per a finalitats de cerimònia civil d’acomiadament ja fou acordat en un plenari anterior.

Com a segon punt també es proposa elaborar un protocol per a la celebració correcta i normalitzada d’una cerimònia d’enterrament civil d’acord amb els usos i costums dels municipis catalans. El tercer punt fa referència a la necessitat de preveure dues persones, per part de l’Ajuntament, per realitzar les tasques de mestre de cerimònies i ajudar i col·laborar amb la família del difunt en tot el procés d’organització de l’acte d’enterrament.

El quart i últim punt proposa comunicar a les empreses funeràries locals la materialització del present acord per tal que puguin adequar els seus serveis funeraris als continguts del mateix.

Cal ajudar a les famílies dels difunts que ho desitgin en tot el què puguem i oferir un servei integral per acomiadar-los dignament. A més, la diversitat cultural i religiosa no afebleix la vida cívica d’una població sinó que pot enfortir-la si les institucions públiques faciliten raonablement les aspiracions dels diversos sectors socials.

Aquests són els continguts de l'acord que es sotmetran a votació el proper dilluns:

1. Facultar la Junta de Govern Local per tal que pugui cedir locals per a finalitats de cerimònia civil d’acomiadament, en especial St. Domènec, tal com ja s’acordà en un plenari anterior, i la Capella de la Immaculada, quan estiguin les obres acabades.

2. Elaborar un protocol per a la celebració correcta i normalitzada d’una cerimònia d’enterrament civil d’acord amb els usos i costums dels municipis catalans amb experiència suficient per poder-lo posar a disposició de les famílies.

3. Preveure dues persones, per part de l’Ajuntament, per realitzar les tasques de mestre de cerimònies i ajudar i col·laborar amb la família del difunt en tot el procés d’organització de l’acte d’enterrament.

4. Comunicar a les empreses funeràries locals la materialització del present acord per tal que puguin adequar els seus serveis funeraris als continguts del mateix.

5. Que entri en vigor, com a màxim, a partir del dia 1 d’abril de 2009.

Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO)

En l'actual conjuntura econòmica internacional de crisi financera i econòmica la Generalitat de Catalunya haurà de fer front a un augment considerable d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), entre els que destaquen els de Nissan, que pot provocar l’acomiadament de 1.680 treballadors, i els de Seat, el qual el Departament de Treball ha autoritzat no fa gaires dies parcialment.

Segons Treball, aquesta mesura suposarà, en el pitjor dels casos, la suspensió dels contractes de 1.969 treballadors, els quals no són pocs. Davant d’aquesta situació és important concretar projectes industrials de futur per a les plantes que tenen aquestes i altres companyies a Catalunya i afrontar el període de negociació amb els sindicats amb la voluntat de realitzar només els ajustaments de plantilla imprescindibles. Davant la presentació dels ERO la Conselleria ha de garantir que cap d’aquests ERO encobreixi una decisió empresarial sota l’excusa de la crisi, que impliqui un procés de deslocalització o un greuge dels drets laborals.

Cal aprofitar al màxim la legislació vigent que exigeix la presentació de plans socials per minimitzar les conseqüències dels expedients per als treballadors.

Respecte al nombre d’EROs i de treballadors afectats les dades mostren que l’any 1993, en el punt àlgid de l’anterior crisi, es van autoritzar 3.718 expedients d’extinció de contracte, que van afectar 38.414 treballadors.

L’any 2003 vàrem trobar que el resultat va ser de 463 expedients d’extinció que van afectar 10.712 treballadors. Entre l’octubre de 2007 i el setembre de 2008 s’han autoritzat 357 EROs d’extinció a Catalunya, que han suposat l’acomiadament de 6.892 persones.

Pel que fa als expedients de suspensió de contractes que impliquen que el treballador passa a l’atur per un temps, però passat el període de suspensió torna a ocupar el seu lloc de treball, l’any 1993 es van autoritzar 908 expedients d’aquest tipus que van afectar 62.374 treballadors.

Entre octubre de 2007 i setembre d’enguany s’han acceptat 124 EROs de suspensió, que estan afectant temporalment 2.745 treballadors, xifres lleugerament superiors a les que va haver l’any 2003.

A Catalunya la població ocupada en la indústria s’ha mantingut estable en els darrers anys entre 700 o 800 mil persones. Actualment, hi ha la major quantitat de persones treballant de la història a Catalunya amb un total de 3 milions i mig de treballadors.

Fins el juny es va produir una creació neta d’ocupació, amb un augment de l’atur però també del nombre de persones ocupades.

Un altre aspecte destacable és el compliment estricte del Tractat de Lisboa, en termes de treball: un 70% de persones ocupades d’entre 16 i 64 anys, més d’un 60% de dones ocupades i més del 50% de majors de 55 anys ocupats.

Aquí teniu la notícia de l'expedient de regulació:

El rumb d'Obama i dels Estats Units

El 4 de novembre de 2008 ja ha passat a la Història com el dia en que Barack Obama va aconseguir la victòria en les presidencials dels Estats Units.

Segons les dades que faciliten les cadenes de televisió més importants, Obama hauria aconseguit 349 vots electorals, per 163 de McCain, en el que seria la victòria més àmplia des de que Clinton guanyés a Bob Dole al 1992.

Aquesta victòria, sumada a l’obtinguda al Congrés i al Senat, ha de permetre al Partit Demòcrata i al President electe Barack Obama portar a terme sense dificultats el seu programa de reformes legislatives.

Obama ha guanyat en els estats en que ho van fer Kerry i Gore als anys 2004 i 2000 respectivament, consolidant feus tradicionals com la costa est, des de Maine a New Jersei, la regió dels grans llacs, i la costa oest, des de Washington a Califòrnia.

A més a més ha guanyat a la majoria dels anomenats “Battleground States”, on Bush va cimentar la seva victòria i què McCain confiava en guanyar. Així, la victòria d’Obama a Florida, Ohio, Pensilvània, o Virgínia ha estat la clau per alçar-se guanyador.

Cal felicitar al guanyador i al poble dels Estats Units, que ha optat pel canvi, per girar full a l’etapa Bush i donar una oportunitat a l’esperança. Barack Obama representa la necessitat de canvi davant la política neocon portada a terme els darrers 8 anys, durant l’Administració de George W. Bush.

Ha estat la campanya més decisiva de les últimes dècades, que ha fet d’Obama un candidat del present i un president del futur.

El llegat de George W. Bush en ha deixat; unilateralisme, guerra preventiva, invasió d’Irak, conservadorisme moral, foment del capitalisme salvatge i la major crisi econòmica dels darrers 100 anys.

En aquests mesos, Barack Obama ha aconseguit que les noves generacions s’interessin per la política, que els més desafavorits confiïn en les seves promeses, i que el conjunt de la societat cregui en el seu discurs. La victòria d’Obama, exemplifica, en definitiva, la victòria també de la convicció que la participació en política serveix per canviar fets i realitats, petites o grans

Per la resta del món, i en particular per a Espanya, la victòria d’Obama ha de significar un canvi en la política exterior dels EUA. Això suposarà el retorn a una política internacional basada en el multilateralisme, el respecte a les Nacions Unides, el foment de la pau i del diàleg.

Un canvi d’escenari total, que donarà pas a polítiques multilaterals i consens internacional.

A continuació podeu veure el primer discurs d'Obama com a guanyador de les eleccions:

Algunes dades sobre els impostos municipals

Durant el plenari del dilluns el nostre grup va votar en contra de l’augment del 4,5% de tots els impostos de l’Ajuntament de cara al 2009. El mes de setembre ja vàrem defensar la congelació dels impostos per tal de no augmentar més la pressió fiscal en una situació de crisi econòmica com la que estem vivint.

De fet els anys 1994, 1997 i 2002, quan els nostres companys de partit tenien la responsabilitat de govern, ja es varen congelar els impostos en situacions econòmiques molt més favorables de la que estem vivint actualment.

Segons les dades presentades per l’equip de govern de l’Ajuntament la recaptació total de l’IBI entre el 2003 i el 2008 ha augmentat un 45% mentre que l’augment dels preus només ho ha fet un 20%. Aquesta diferència evidencia que l’equip de govern té marge de maniobra suficient per congelar els impostos ja que ha recaptat molts més diners en els últims anys.

També cal destacar que l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) que paguen les empreses de la Seu es pot veure augmentat, en alguns casos, fins a un 100% ja que l’equip de govern penalitza a 10 carrers de la ciutat. Aquesta nova classificació d’aquests carrers comportarà un augment de l’IAE.

Per últim, destacar que els diners que rep l’Ajuntament per part del govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya han augmentat d’una manera molt important durant els últims cinc anys. D’aquesta manera, les aportacions de la Generalitat han augmentat un 76% i les de l’Estat ho han fet un 46%.

Amb aquest augment del 4,5% s'incompleix una de les mesures anunciades hores abans, que és pujar els impostos per sobre de l’IPC.

Resulta evident doncs, que amb un augment de la recaptació de prop del 50% de l’IBI i les transferències de l’Estat i la Generalitat en els darrers cinc anys dona marge de maniobra suficient per congelar els impostos el 2009.

Us adjunto una altra gràfica on es veu molt clarament la tendència dels últims cinc anys dels conceptes comentats anteriorment:

La Biblioteca de Sant Agustí i la Llar d'Infants

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu presentarà una proposta de plenari per ampliar l’horari d’obertura de la biblioteca municipal i, així, adaptar-lo a les necessitats dels seus usuaris.

Actualment, la biblioteca municipal només obre tres tardes i tres matins a la setmana. D’aquesta manera, els dilluns, dimecres i divendres la biblioteca té les portes obertes de 3 a 9 del vespre i els dimarts, dijous i dissabte ho fa de 9 a 3 del migdia. Aquests horaris del tot insuficients per atendre les necessitats i demandes dels ciutadans de la Seu.

La comunitat educativa i els ciutadans de la ciutat ja han sol·licitat en altres ocasions l’ampliació dels horaris de la biblioteca al govern municipal sense rebre cap tipus de resposta satisfactòria.

Aquesta mesura es facilitarà les condicions de consulta de la biblioteca del col·lectiu d’estudiants i altres persones de la nostra ciutat.

Un equipament cultural i educatiu com aquest ha d’estar al servei de la ciutadania el màxim d’hores possible. Per tant, l’Ajuntament ha d’escoltar i donar resposta a les demandes ciutadanes per tal de millorar els serveis municipals.

Per altra banda, també presentem una proposta en relació a la llar d'infants municipal per atendre les famílies dels nens i nenes que es varen quedar sense plaça. Aquesta iniciativa preveu l’ampliació de les places de llar d’infants aprofitant que les obres del nou equipament, situat al carrer St. Ermengol, estan a punt de finalitzar.

Amb la nova llar d’infants s’ha de preveure l’acceptació dels nens i nenes exclosos durant el procés de matriculació, així com, adaptar l’edat mínima dels nens fins als 4 mesos per tal que coincideixi amb el permís de maternitat.

Després del període d’inscripcions de les diferents llars d’infants de la ciutat, durant el mes de setembre, una vintena de nens i nenes es varen quedar sense plaça. Aquest fet agreuja la situació dels pares i mares de La Seu que tenen fills de 0 a 3 anys i que difícilment poden conciliar la vida familiar i laboral. Aquesta llista encara s’ha vist més incrementada per les famílies que han formalitzat l’inscripció una vegada iniciat el curs escolar o bé aquelles que no complien amb els requisits mínims fixats per les bases municipals.

També es proposarà que es facin totes previsions oportunes de professorat i de material des de l’equip de govern de l’Ajuntament per tal que els nens puguin iniciar el curs tan bon punt acabin les obres. La finalització d’aquestes obres es preveu que siguin a principis de novembre.

Si es planifica correctament no hi haurà cap problema per donar cabuda a totes les famílies que actualment no tenen plaça. A més, és del tot imprescindible reduir l’edat mínima d’accés dels 6 als 4 mesos per a poder conciliar millor la vida laboral i personal.

No s’entendria que no es donés resposta a totes les famílies que porten tant de temps esperant l'arribada d'aquest nou centre educatiu.

La crisi i les noves oportunitats

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement” Albert Einstein. Crisi, crisi i més crisi... aquest és el tema que ens ocupa i que monopolitza tots els magazines, informatius i col·loquis des de ja fa alguns mesos. Les contínues males notícies sobre la nacionalització de bancs, la fallida d’empreses, els expedients de regulació d’ocupació i l’alça desmesurada de preus minen la confiança del més optimista.

L’exdirector del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, destacava les similituds de la crisi actual amb la del 1929, sobretot pel fet que ambdues situacions tenen el seu origen en una profunda crisi financera i de consum. Tot i això, no són pocs els experts que eviten comparar les dues crisis econòmiques entenent que les característiques del 1929 i del 2008 són incomparables.

De totes maneres, no hem de perdre de vista que, històricament, els grans canvis i les grans revolucions s’han alimentat de moments de crisi i incertesa. En aquests moments, en què el model econòmic capitalista trontolla i sembla no tenir uns fonaments prou sòlids sembla perillar la continuïtat del sistema actual. De ben segur que aquelles organitzacions que millor s’adaptin als nous escenaris i a les noves necessitats dels ciutadans seran les que surtin abans de la crisi i liderin amb èxit el nou model econòmic que convé construir.

Amparo Moraleda, Presidenta d’IBM a Espanya, destaca que “només podem competir amb la innovació i el coneixement”. D’aquesta manera, apunta una de les línies estratègiques que cal potenciar entre els governs i les empreses per tal de sortir de la crisi. També caldrà fomentar la creativitat, la imaginació i la productivitat en un entorn que serà molt més competitiu i exigent i on no sobreviuran les organitzacions que no ofereixin productes de qualitat i amb valor afegit.

“Els obstacles al camí del dèbils es converteixen en el camí dels forts” de Thomas Carlyle. Aquesta frase il·lustra prou bé la idea abans comentada de que les persones, empreses o territoris que millor s’adaptin i es basin en el coneixement i la innovació seran les que estaran al capdavant d’una societat que necessitarà recuperar-se d’aquesta ensopegada global. La motivació, les habilitats, les capacitats i la formació del personal i el treball en equip seran imprescindibles per adaptar-se a un mercat en canvi constant que demandarà persones creatives, assertives i empàtiques.

Durant aquest procés de transformació per adaptar-se al nou escenari econòmic les nostres empreses patiran més del compte pel fet de tenir una indústria antiquada i desfasada que no ha estat capaç d’aprofitar les èpoques de bonança econòmica per a modernitzar-se. Amb uns índex de productivitat que estan a la cua d’Europa i una gestió conservadora i tradicional qualsevol canvi de model productiu que ens plantegem no serà possible si no és a través d’una crisi com la que estem vivint.

Sempre he pensat que davant dels problemes cal buscar la millor de les solucions. També, que després d’una crisi sorgeixen noves oportunitats i que quan es tanca una porta se’n obra una altra. Aquest context posa de relleu la necessitat de veure l’ampolla mig plena i de generar la confiança necessària per traçar el nostre propi camí. Espero que aquestes línies serveixin per encoratjar a les persones emprenedores i amb inquietud que no es conformen amb una visió apocalíptica del futur que ens espera.

Plenari del Consell Comarcal

Dia: dijous, 9 d'octubre de 2008
Hora: 20:00h
Lloc: sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

ORDRE DEL DIA
1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL
2. Conveni amb el Consorci AOC per a la prestació de serveis d'assistència tècnica a les administracions locals en l'àmbit de les TIC.
3. Conveni amb el Consorci AOC per a l'actuació del Consell Comarcal com a entitat col·laboradora.
4. Conveni amb els ajuntaments de la comarca pel servei d'assistència jurídica.
5. Modificació del contracte amb l'empresa Eurona Wifi Networks, SL per a l'explotació de la xarxa de telecomunicacions amb tecnologia sense fils.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI
6. Conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques pel servei de transport de viatgers 2008.
7. Conveni de partenariat per al desenvolupament d'un projecte en el marc del Fons Social Europeu: ratificació del Decret d'adhesió.
8. Conveni amb l'Ajuntament d'Organyà i la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt Urgell Meridional per la planta de transferència d'Organyà.
9. Declaració de BCIL de l'església de Sant Pere d'Arsèguel.
10. Declaració de BCIL de l'església de Santa Coloma d'Arsèguel.

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES
11. Conveni amb el Departament d'Educació, l'empresa TAURUS, SL i l'Ajuntament d'Oliana per impartir cicles formatius de gestió administrativa: ratificació de Decret.
12. Conveni amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per a la creació de l'Oficina d'Emancipació Jove.
13. Conveni amb el Departament de Salut per la Unitat Mòbil d'Atenció Primària (UMAP).
14. Moció sobre les tecnologies de la informació i la comunicació a l'Alt Urgell del grup PSC Progrés.
15. Moció per ampliar la dotació econòmica dels consells comarcals per a transport escolar
d'alumnes d'ensenyament no obligatori a les comarques de l'Alt Pirineu dels grups CIU i ERC.
16. Moció per a instar al govern de la Generalitat de Catalunya a la redacció del Pla Director de l'aeroport de la Seu d'Urgell dels grups CIU i ERC.
17. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.
18. Informes de Presidència.
19. Torn obert de paraules als alcaldes.
20. Precs i preguntes.

Un nou ROM per a l'Ajuntament

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha presentat una proposta al plenari del dilluns dia 6. En aquesta moció es proposa la creació d’una comissió de treball, amb representants de tots els grups polítics, per tal d’elaborar un nou Reglament Orgànic Municipal. També es demana admetre com a document de treball per a la comissió la proposta de Reglament elaborada per Progrés. Per últim, es proposa adquirir el compromís d’aprovar definitivament el nou Reglament abans d’acabar l’any per tal que tingui vigència a partir del dia 1 de gener del 2009.

El Reglament Orgànic Municipal (ROM) és un document de vital importància per al correcte funcionament intern de l’Ajuntament i de participació ciutadana. A més, el ROM vigent a l’Ajuntament de la Seu té més de 20 anys d’antiguitat ja que es va aprovar el 5 de maig del 1986.

Actualment, tan l’organització com el funcionament de l’ajuntament són molt més diferents i complexos que a l’any 1986.

Per aquests motius, des de Progrés es creu necessari actualitzar-lo d’acord amb les noves lleis i normatives que s’han aprovat durant els últims anys, tant a nivell autonòmic com estatal.

La redacció d’un nou Reglament Orgànic Municipal ajudarà a establir un nou marc de relacions entre els grups polítics del consistori i, entre aquest mateix i els ciutadans de la Seu. Per aquest motiu, cal obrir un procés de debat i reflexió entre tots els grups polítics per tal d’adaptar aquest reglament a les necessitats dels ciutadans i del propi ajuntament.

Un Pla Estratègic de Telecomunicacions Comarcal

Des del nostre grup al Consell Comarcal de l’Alt Urgell es proposa elaborar un Pla Estratègic d’Infraestructures Tecnològiques Comarcal que contingui un pla d’actuació entre el 2009 i el 2012.

La mateixa proposta inclou encarregar, abans de final d’any, un estudi que determini, exactament, l’estat en què es troben les comunicacions de telefonia mòbil, fixa, internet i televisió a tots els nuclis de la comarca. Així com, les incidències i anomalies que es detectin que dificultin el seu bon funcionament.

Presentem aquesta proposta amb l’objectiu de tenir un diagnòstic fiable de la situació actual de les tecnologies de la informació i la comunicació a la comarca i, també, de marcar uns objectius entre el 2009 i 2012 en funció de les necessitats tecnològiques detectades.

Aquest Pla Estratègic serà una eina molt útil per a poder sol·licitar noves línies de subvencions i el finançament necessari entre les diferents administracions per a poder afrontar amb garanties la precarietat d’algunes infraestructures tecnològiques de l’Alt Urgell.

També es posa de manifest la preocupació pel fet que el pressupost aprovat per a l’any 2008 del Consell Comarcal no contempla cap partida destinada a aquests tipus d’instal·lacions.

No cal recordar que el foment de les Tecnologies de la informació i la comunicació són de vital importància pel desenvolupament socioeconòmic de la nostra comarca i, especialment, pels nuclis de població més allunyats de la capital.

Des de Progrés creiem que al 2012 s’ha de garantir la cobertura de telefonia, internet i televisió a totes les llars de la comarca. A més a més, després de rebre 3 milions d’euros en subvencions per a la millora de les infraestructures tecnològiques a la comarca els resultats no han estat, ni de bon tros, els esperats.

Ja podeu consultar el nou Informatiu de Progrés

(Per descarregar-lo íntegrament cal clicar al damunt de la imatge)

La cobertura a la comarca

Durant els últims 6 anys, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha rebut prop de 3 milions d’euros sense que s’hagi millorat la cobertura de la telefonia fixa, mòbil,internet i televisió.

El nostre grup al Consell Comarcal de l’Alt Urgell troba que hi ha una manca de planificació i una mala gestió de les subvencions per a la millora de les infraestructures tecnològiques de la comarca després de la gran quantitat de diners rebuts per part de la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea.

Entre els anys 2002 i 2007 s’han rebut prop de 3 milions d’euros de diferents institucions amb l’objectiu de millorar les deficiències en la cobertura de la telefonia mòbil, telefonia fixa, internet i televisió de la comarca. Aquests diners han vingut del programa Territorios Digitales del Ministeri d’indústria, dels fons europeus FEDER i del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Després d’aquesta inversió milionària, la nostra comarca està a la cua de Catalunya en la cobertura d’internet, segons fons de l’Institut d’estadística de Catalunya, a la quarta posició per la cua.

Cal recordar que les deficiències en les infraestructures tecnològiques no són un problema d’alguns pocs nuclis sinó que afecta de forma generalitzada a molts pobles que no estan a prop de la capital de la comarca amb incidències i problemes constants.

A més a més, des de Progrés ja hem lamentat que el pressupost per a l’exercici 2008 del Consell no contempla cap partida per a solucionar els problemes de cobertura de telefonia fixa, mòbil, d’internet i de televisió.

Indubtablement, després de sis anys, les promeses continuen i els resultats no arriben. Els alcaldes i els seus veïns ja no poden esperar més temps per tenir cobertura de telèfon i internet. Personalment, crec que s'haurien de donar explicacions del perquè després de tan de temps i tants diners en subvencions estem igual que abans.

Les ajudes per a promoció de la ciutat

S’aprova amb nou mesos de retard amb una dotació que ha passat de 24.000 € a l’any 2003 a 16.000 € al 2008

El nostre grup ja va posar de manifest durant el plenari la rebaixa de les subvencions per a promoció de la ciutat en els últims cinc anys. Aquestes línies de subvencions, creades per Progrés el 1994, s’han vist reduïdes incomprensiblement des de l’any 2003. Passant d’una dotació de 24.000 € a l’any 2003 als 16.000 € del present any.

A més, aquestes subvencions s’aproven les bases amb nou mesos de retard provocant un endarreriment en el cobrament dels diners de les persones interessades.

Una vegada més s’aprova un projecte tard i amb deficiències importants que perjudica a les persones que han realitzat una inversió per a millorar la ciutat i que estan esperant aquests diners. Moltes són les persones que fa mesos que esperen les ajudes i que no les poden rebre per un tràmit administratiu.

L'inici del curs escolar

Us passo la valoració del nostre grup en relació a l'inici del nou curs escolar:

El PSC-Progrés destaca que, per primera vegada, els centres d’educació infantil, primària i secundària tindran mòduls prefabricats

El grup del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu destaca la mala planificació de l’equip de govern en matèria educativa coincidint amb l’inici del curs escolar ja que totes les línies educatives tindran mòduls prefabricats.

Pel què fa a la construcció de la nova llar d’infants cal recordar que l’Ajuntament va tardar tres anys a presentar-se a les convocatòries de subvencions de la Generalitat, fet que ha provocat que a dia d’avui encara no estigui acabat aquest nou equipament.

Pel què fa al nou centre de primària, el departament d’Educació de la Generalitat va adreçar un escrit a l’Ajuntament de La Seu, el juliol de 2005, sol·licitant la cessió d’uns terrenys d’entre 7.000 i 8.000 m2 de superfície per a la construcció d’un CEIP de dues línies. Aquest retard, en més de tres anys, de la cessió del terreny per a la nova escola de primària comportarà que el departament no pugui construir el nou centre fins d’aquí a uns dos o tres anys. Aquesta situació ha comportat que el nou equipament hagi de començar, provisionalment, en un mòdul prefabricat en un altre indret.

Pel què fa a l’Institut, el departament també va adreçar un altre escrit, el juliol de 2005, sol·licitant la cessió d’un terreny d’uns 8.000 m2 per a la construcció d’un IES de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat. En aquest cas, la situació de massificació també és força crítica ja que l’equip de govern encara no ha cedit el terreny al Departament d’Educació de la Generalitat per tal que pugui iniciar els tràmits per a les obres del nou institut.

Progrés recorda que porta més de tres anys insistint en la urgència de la construcció de nous centres educatius, a través de diverses propostes de plenari, per tal de poder donar resposta a l’augment demogràfic i de la immigració a la Seu.

10 mesures per afrontar la crisi

El nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha presentat un decàleg de mesures per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica que està vivint el nostre país i que també afecte els ciutadans de la Seu. Aquestes mesures seran debatudes durant el plenari del consistori urgellenc del proper dilluns.

No se’ns ha d’escapar que les diferents administracions públiques del país han presentat mesures per tal de reduir els efectes negatius d’aquesta crisi. Des del govern de l’Estat fins als ajuntaments han presentat accions concretes per ajudar a les famílies en una situació adversa i, també, per adaptar els pressupostos a la nova realitat.

Per aquests motius, l’Ajuntament de la Seu, com a primera institució de la ciutat, ha de donar exemple d’austeritat i de contenció de la despesa i adaptar-se a aquesta nova situació econòmica.

Les 10 mesures presentades pel nostre grup són les que segueixen:

1. Congelar l’augment d’impostos, taxes i preus públics municipals durant el 2009.

2. Congelar les retribucions, compensacions i salaris dels regidors del consistori per a l’exercici 2009.

3. Flexibilitzar les condicions de pagament dels contribuents. Pels contribuents que tenen domiciliat l’impost de l’IBI facilitar el pagament fraccionat en tres terminis enlloc dels dos actuals.

4. Reduir un 25% el tipus de l’impost de construccions (del 4% vigent al 3%).

5. Suspendre dietes i compensacions que no siguin imprescindibles.

6. Reduir les despeses de publicitat, propaganda i protocol, com a mínim, un 25%.

7. Replantejar projectes i inversions per tal de reduir la despesa prevista durant els exercicis 2008 i 2009 (Centre Cívic, Plaça del Camp del Codina...).

8. Augmentar les partides d’ajuts socials i beques.

9. Donar un nou impuls al sector turístic i al comerç a través d’un nou Pla Estratègic.

10. Dotar de més i millors recursos la borsa de treball de l’Ajuntament.

El nostre grup creu que des de l’Ajuntament es pot ajudar a les famílies més afectades per a aquesta situació de crisi. Al mateix temps, plantegem iniciatives municipals per a reactivar diferents sectors econòmics, com el comerç i el turisme, els quals pretenen compensar la davallada d’altres sectors econòmics, com el de la construcció.

Esperem rebre el suport de tots els grups del consistori en el debat d’aquesta proposta. Una proposta meditada, rigorosa i realista que ha de servir per a reaccionar i adaptar-nos als grans canvis viscuts durant els últims mesos que ens han situat en un escenari força complex i incert.

Bona Festa Major!

Pels que encara no hagin consultat el programa de la Festa Major d'aquest any a continuació us detallo les adreces on podeu trobar la programació general i la d'esports.

Bona Festa Major a tothom !

Ordre del dia del Plenari del Consell Comarcal

SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

Dia: dijous, 31 de juliol de 2008

Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal

Hora: 20:00 h

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL

2. Aprovació inicial d’una disposició general sobre tractament de dades de caràcter personal.

3. Donar compte del nomenament d’una assessora de presidència.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI

4. Conveni amb l'Agència Catalana de Consum per a la coordinació actuacions en matèria de consum 2008.

5. Conveni amb Pic del Cogulló, SL i l'Ajuntament d'Organyà sobre torre de telecomunicacions al Cogulló.

6. Declaració de BCIL de l’església de Santa Creu de Castellbó.

7. Declaració de BCIL de l’església de Sant Serni de Vila-rubla.

COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LES PERSONES

8. Conveni amb la Secretaria General de Joventut de delegació de competències any 2008.

9. Conveni amb el Departament d'Educació de delegació de competències curs 2008/2009.

10. Conveni amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania en matèria de Serveis Socials i famílies 2008 (Contracte Programa).

11. Conveni amb l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per la coordinació de Serveis Socials.

12. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.

13. Informes de Presidència.

14. Torn obert de paraules als alcaldes.

15. Precs i preguntes.

La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, una vella reivindicació

A través d’aquestes reflexions faig una petita contribució més i m’afegeixo a aquells que, de múltiples i variades maneres, defensen la personalitat i l’autonomia pròpia del nostre territori, del Pirineu. S’ha parlat molt sobre el Pirineu i, sobretot, entorn de quin ha de ser el seu paper en el mapa territorial català.

El poeta Jacint Verdaguer, a través de la seva obra l’Atlàntida, ja destacava els encants i la seva fascinació pel Pirineu en una de les seves obres més destacades i reconegudes. Altres, com polítics i l’opinió pública en general, també han analitzat la realitat de les zones de muntanya, sobretot entorn dels seus trets diferencials i de la necessitat de donar-li un tractament específic en relació a d’altres zones de la geografia catalana.

No és doncs, una novetat l’interès que ha suscitat al respecte, com tampoc les discrepàncies sorgides del mateix. Durant els anys de la República ja es parlava de les vegueries com la millor fórmula organitzativa pels catalans sense que aquestes, però, arribessin a materialitzar-se. Amb anterioritat a la democràcia el debat de la societat civil també impulsava aquesta reforma territorial i, sobretot, l’autonomia del Pirineu.

Posteriorment a aquests anys de dictadura, una vegada instaurades les institucions democràtiques, s’inclou l’especificitat de les zones de muntanya en un article de la Constitució Espanyola i es crea la Llei d’Alta Muntanya de 1983 per part del govern de la Generalitat.

A la nostra ciutat, Joan Ganyet, Amadeu Gallart o Joan Obiols, han estat personatges destacats que han fet doctrina sobre quin paper havien de jugar el Pirineu i la Seu en aquest nou escenari.

Una de les persones que millor representa aquesta defensa dels trets característics del Pirineu és, sense cap mena de dubte, el que va ser alcalde de la Seu entre els anys 1983 i 2003, en Joan Ganyet. Aquest apassionat de la Seu i de les muntanyes que ens envolten reflexionava entorn dels reptes de futur en la publicació La Seu 2012. Capital del Pirineu. Afirmant que “Ens interessa un Pirineu viu, jove, valoritzat, que jugui el seu paper, un paper distint però complementari de les grans ciutats veïnes, un Pirineu que afronti amb confiança el segle XXI”.

Ganyet, amb aquestes paraules, incidia en la necessitat d’estructurar un territori degudament planificat i amb ambició de futur per tal de reivindicar un paper protagonista.

Amb la nova divisió territorial que va començar a treballar el govern de Pasqual Maragall durant l’anterior govern tripartit i, ara, amb l’urgellenc Jordi Ausàs com a conseller, per fi es donarà resposta a una reivindicació històrica i llargament demandada per les poblacions pirinenques. No fa falta ser un expert per percebre que el dèficit de serveis i d’infraestructures és el més important de tot Catalunya. Cal dotar el Pirineu de personalitat administrativa pròpia i dels recursos suficients per minimitzar les desigualtats actuals.

De totes maneres, a ningú se li escapa que aquesta vegueria tan anhelada no serà una realitat fins que existeixi un consens ampli i incondicional per part de tots els pobles que ens permeti fer front comú entorn de les mateixes reivindicacions. La distància entre els pobles del Pirineu, fruit d’unes comunicacions pèssimes, ha limitat de manera important, al llarg dels anys, les relacions i les comunicacions entre nosaltres.

M’atreveixo a dir que la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, encara que a alguns no ho comparteixin, és una qüestió de temps. Tard o d’hora s’imposarà el sentit comú i es racionalitzarà la distribució territorial del nostre país donant resposta a realitats certament kafkianes. Només així, serem coherents i avançarem cap a la construcció d’una Catalunya justa amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus ciutadans.

El Pirineu i els seus habitants no podem esperar més anys per tal que la nostra vegueria sigui una realitat i no podem entrar en un debat, que semblava del tot superat, sobre la conveniència o no de la mateixa. Després de més de 70 anys de reflexions sobre aquest tema cal aprofitat l’escenari actual amb decisió i fermesa.

No cal dir que el nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha defensat, defensa i defensarà la nova divisió territorial que contempla la creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Amb aquesta finalitat sempre estarem oberts a sumar esforços i aprofitar sinèrgies amb els diferents pobles i forces polítiques del nostre territori per tal d’aconseguir-ho.

La nostra posició respecte els assessors del Consell

En reiterades ocasions hem mostrat el nostre malestar en relació a la contractació d'assessors dels partits polítics dels Consell Comarcal. Des del nostre punt de vista, aquesta és una institució amb una vocació de donar serveis tècnics als petits municipis de la comarca i realitzar inversions en infraestructures. Les reduïdes dimensions d'aquesta intitució no justifiquen la contractació d'assessors. ´

A continuació us recullo la nota de premsa que ha tret el nostre grup al Consell per tal que es pugui veure més detalladament el nostre posicionament:

"El Consell gasta més de 90.000 € en assessors pel president

Progrés creu del tot injustificada i desmesurada aquesta despesa. Per Progrés aquests diners haurien de servir per dotar de més i millors serveis i equipaments als municipis de la comarca en uns moments d’especial dificultat per la situació econòmica.

El grup del PSC-Progrés s’oposa a l’actual contractació de més assessors com a càrrecs de confiança per part del Consell Comarcal. El principal grup de l’oposició defensa un política de servei als municipis de la comarca i no la lliure contractació de persones vinculades als partits polítics de CiU i ERC.

Progrés recorda que apart d’aquesta despesa també es destina una part excessiva del pressupost a les dietes i compensacions del consellers de govern. En aquest sentit cal recordar que ja fa algunes setmanes el President es va negar a entregar còpies de les dietes i compensacions dels consellers de govern al qual està obligat per llei.

Progrés destaca que aquesta mesura suposarà una despesa de prop de 400.000 € al llarg dels quatre anys de legislatura i que aquests diners s’haurien d’utilitzar en la millora de les infraestructures actuals ja que, en molts casos, requereixen actuacions urgents.

També s’afirma que el Consell té una estructura de tècnics perfectament preparada per assumir les seves competències i que, en cap cas, necessita augmentar l’assessorament als consellers de govern.

Segons el grup del PSC-Progrés al Consell Comarcal “amb actuacions com a aquesta no donem resposta a les necessitats dels alcaldes i dels ciutadans de la comarca i fem cas omís de la situació econòmica que estem vivint”.

Progrés també destaca que “cal elaborar un pressupost centrat en les demandes i necessitats de la comarca i no en les necessitats dels partits polítics”."

El PSC de l'Alt Urgell participa a l'11è. Congrés

Aquest cap de setmana hem participat al Congrés del partit celebrat al Palau de Congressos de Barcelona. Com a novetats; s'ha escollit la nova executiva (amb el Montilla com a primer secretari) i també el president del partit (Isidre Molas).

També hem participat a les diferents comissions de treball on s'ha debatut sobre les línies mestres del partit en els propers anys. Veure documents de treball.

Ordre del dia del plenari de l'Ajuntament de la Seu

Dia 30 de juny de 2008
Hora: 20.00 hores
Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Seu

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació de l'acta de la sessió de 02.06.2008.

2. Aprovació d'un conveni sobre diverses actuacions al Pla Parcial de l'Hortal del Valira.

3. Aprovació del Text refós de la Modificació núm. 3 del PGOU (Ciutadella).

4. Acord sobre la fixació dels límits de protecció de la variant de la carretera N-260.

5. Designació d'un membre del Consell de Sostenibilitat.

6. Avocació d'una competència sobre recaptació.

7. Informes de l'Alcaldia.

8. Donar compte des del decrets dictats des del darrer ple ordinari.

9. Mocions grup d'IC-V sobre A. Ampliació dels serveis de la Seguretat Social a la Seu d'Urgell; B. Reconeixement polític i administratiu de la Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran: i C. Racionalització del funcionament del control de les Incapacitat laborals temporals dels treballadors de l'Alt Pirineu.

10. Moció del grup del PSC.-Progrés sobre atenció domiciliària a la petita infància.

11. Precs, preguntes i interpel•lacions.

Contingut de la proposta de creació del servei de mainaderes

Aquest és el contingut de la nostra proposta pel plenari d'avui dilluns. Espero que aquestes línies serveixin per aclarir el contingut de la nostra proposta després que vàries persones m'hagin comentat que en volien conèixer més detalls.

"Atès que una trentena de nens i nenes han quedat sense plaça a la Llar d’ Infants Municipal La Grandalla i que hauríem de poder oferir solucions alternatives a les famílies mentre no estigui acabada la nova Llar d’Infants Municipal.

Atès que a la nostra ciutat hi ha un percentatge important de població que té horaris laborals poc convencional (en particular, els treballadors transfronterers).

Atès que cada vegada hi ha més població nouvinguda que no tenen el suport de la família extensa i que cada vegada hi han més famílies monoparentals.

Atès que la conciliació de la vida familiar i laboral és cada cop més difícil i que les administracions hem de col·laborar en la recerca de solucions en aquest àmbit.

Atès que durant els primers anys de vida, l’absentisme escolar per malaltia és molt alt i que, tot i que els pares portin els nens a la llar d’infants, si no tenen família de suport, necessiten solucions alternatives (cuidadores a la llar).

Atès que seria important assegurar una formació de les persones que actualment cuiden nens a La Seu, així com regularitzar la seva situació laboral.

Atès que això crearia noves possibilitats laborals a dones de La Seu.

Atès que seria important establir convenis de col·laboració i donar algun tipus de cobertura i control de les entitats privades (per exemple, les ludoteques) que en aquest moment suporten aquesta càrrega.

Atès que aquesta iniciativa no representa cap despesa econòmica per a l’ajuntament i que l’únic que hauria d’aportar és un despatx per la formadora (pedagoga) i un local per a impartir aquesta formació.

Atès que altres ajuntaments de Catalunya, van iniciar al seu moment un programa de formació i supervisió de cuidadores d’infants a la llar i que l’experiència ha estat favorable.

Atès que la Fundació FIAS (FUNDACIÓ INNOVACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL) ofereix un programa anomenat SADAPI (SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA A LA PETITA INFÀNCIA). Aquest programa ofereix cura dels infants al domicili de la cuidadora, en horaris flexibles, amb un màxim de 3 infants per cuidadora. Garanteix, a més, que el domicili tingui les característiques i normes de seguretat adequades i que la cuidadora tingui la capacitat i la formació idònies.

Atès que la Fundació FIAS compta amb la col·laboració econòmica i institucional dels Ajuntaments on s’està prestant el servei i amb una subvenció de la Secretaria de la Família de la Generalitat de Catalunya.

Proposem al Ple que acordi el següent:

Que es contacti amb la Fundació FIAS (Fundació per la Innovació de l´Acció Social), a fi d’establir un conveni o un contracte de prestació de serveis, per a iniciar el programa SADAPI (Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància) de formació i supervisió de la tasca de les mainaderes.

Que aquest servei entri en funcionament el mes de setembre d’aquest any coincidint amb l’inici del curs escolar 2008/2009".

Plenari extraordinari del Consell Comarcal

Dia: Dijous, 26 de juny de 2008
Hora: 12:00
Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació Pla Comarcal de Joventut 2008-2009.

2. Aprovació del Pla comarcal per a l'Igualtat d'Oportunitats 2008-2011.

3. Conveni Aula dels Estudis Electes: ratificació de Decret.

4. Aprovació del conveni del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya França
Andorra (POCTEFA) per al projecte Randopirineus.

5. Declaració de BCIL de l'església de Sant Bartomeu de Favà.

Segur que tots els camins porten a Roma?

Sempre he pensat que quan una persona inicia qualsevol tipus de projecte o activitat el primer que ha de fer és reflexionar sobre l’objectiu final i, sobretot, sobre com s’aconseguirà. Quantes vegades hem estat testimonis i ens hem quedat estupefactes i, fins i tot indignats, al veure que es gasten múltiples esforços i diners inútilment com a conseqüència de no planificar les actuacions rigorosament? La resposta és ben clara. Per desgràcia és una pràctica habitual que limita les nostres possibilitats d’obtenir una millor rendibilitat del temps i dels esforços que hi dediquem.

Personalment, em quedo amb les cites que ens han deixat sobre l’estratègia dos autors de reconegut prestigi com el londinenc Sigmund Freud i el rus Savielly Tartakoven en relació a la importància de l’estratègia en la presa de decisions.

Freud, el pare de la psicoanàlisis, destaca que “no es pot solucionar alguna cosa si repeteixes el mateix que la va causar. Si utilitzes noves estratègies, el resultat canviarà”. Per Tartakoven, que era tot un mestre dels escacs, “La tàctica consisteix en saber què fer quan hi ha alguna cosa per fer. L’estratègia, en saber què fer quan no hi ha res per fer”.

L’estratègia, deixant de banda interpretacions massa tècniques i rebuscades, és el mecanisme de la planificació per excel·lència. Sense una estratègia clara, definida i pertinent no avançarem d’una forma prou coherent i rigorosa cap a objectius col·lectius de futur prou ambiciosos. En aquest sentit, la tradicional frase popular que diu que “tots els camins porten a Roma” cauria en total contradicció amb els principis de la planificació ja que si no es prenen les decisions encertades en cada moment les possibilitats d’assolir els objectius s’evaporen.

En relació a la importància de la planificació i d’una estratègia consistent m’agradaria reflexionar sobre el camí, estratègic o no, que actualment s’està traçant a la nostra comarca. Un tema que, com a conseller comarcal i com a alt urgellenc, m’inquieta. Aquesta comarca necessita tenir un horitzó de futur prou ambiciós i planificat que li permeti donar un pas definitiu en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i, alhora, que potenciï el sector econòmic d’una manera clara i ambiciosa.

Avui, més que mai, hem d’agafar el timó i marcar el rumb per afrontar amb garanties els reptes que se’ns plantegen. Hem de definir on som, on volem arribar i com ho farem per arribar-hi. Si no és així, no estarem en condicions de manifestar el nostre posicionament i negociar amb garanties temes tant importants com l’aeroport, la vegueria, la capitalitat, els fronterers, els projectes interterritorials, la relació amb Europa, la inversió en projectes de muntanya, les comunicacions viàries i tecnològiques i un llarg etcètera d’oportunitats que no es poden deixar escapar.

Després de molts anys amb la mateixa dinàmica de govern comarcal veiem que no hi ha una visió global del territori ni una planificació que ens identifiqui i diferenciï de la resta de comarques. Manca trobar un segell, una marca o una personalitat pròpia que ens permeti, a través d’un procés estratègic, ser la comarca de referència del Pirineu.

Sense anar més lluny, l’Institut Català d’Estadística de Catalunya situava, no fa gaires dies, la nostra comarca a la quarta posició per la cua pel què fa a la cobertura en el servei de noves tecnologies.

La comarca i, els seus veïns, necessiten urgentment un nou impuls i noves accions per revitalitzar i dinamitzar els sectors turístic, empresarial i social. Cada nova oportunitat perduda ens allunya de la possibilitat de poder construir una comarca més justa, cohesionada i amb projecció de futur. Cal apostar per treballar amb el consens necessari entre tots els grups polítics pel benefici comú, fugint dels interessos partidistes que hem de lamentar tot sovint.

Per acabar, només voldria destacar que el nostre grup al Consell ja està treballant en aquesta direcció i amb les idees clares per tal de liderar un canvi que doni més garanties de progrés per a la comarca. Tot i això, només ho aconseguirem si ho fem de manera planificada, consensuada i tranquil·la amb el conjunt del territori i els seus alcaldes.

La nostra proposta per atendre les 30 famílies que es quedaran sense plaça de llar d’infants

El nostre grup proposarà al proper plenari mesures alternatives per donar cobertura a les prop de 30 famílies de nens i nenes que s’han quedat sense plaça de Llar d’Infants de la Seu. Aquesta actuació permetria conciliar millor la vida familiar i laboral de les famílies de La Seu i, en especial, les que treballen a Andorra.

Després del període de pre-inscripcions de les diferents llars d’infants de la ciutat, una trentena de nens i nenes s’han quedat sense plaça. Aquest fet agreuja la situació dels pares i mares de La Seu que tenen fills de 0 a 3 anys i que difícilment poden conciliar la vida familiar i laboral. A més, la no coincidència entre els horaris laborals de les famílies i els horaris de la Llar d’Infants fa que siguin necessàries mesures alternatives per a abordar el problema.

La proposta contempla que es contacti amb la Fundació FIAS (Fundació per la Innovació de l’Acció Social) per tal que s’implanti a la nostra ciutat el Servei d’Atenció Domiciliària a la Petita Infància.

Aquest servei té les següents característiques:

1ª. Vetllar per la continuïtat de l’ambient familiar on diferents infants conviuen en el marc de la quotidianitat de la llar i en un clima estimulant i educatiu.
2ª. Cada persona adulta té al seu càrrec tres infants de 0 a 3 anys.
3ª. És un servei flexible a les necessitats de cada família. S’atén l’infant durant les hores en què els seus pares no poden estar amb ell.
4ª. És adaptable a la demanda que genera les diferents condicions laborals de la família.
5ª. És pròxim a la unitat familiar de l’infant: l’objectiu és crear minixarxes de famílies mainaderes.

Tanmateix, les mainaderes hauran de tenir la capacitat i la formació idònies i, a més, durant tot el temps que dura el contracte laboral, la fundació FIAS fa un seguiment del procés per tal de garantir una òptima qualitat.

També es recorda que aquesta iniciativa no suposa cap despesa extraordinària a l’Ajuntament perquè només s’ha de proporcionar un local per a fer la formació a les mainaderes. Al mateix temps, dóna noves possibilitats laborals a persones de la Seu.

Jo penso que els poders públics han de donar resposta, recolzar i tenir iniciatives encaminades a millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar. Cal dir que, en altres poblacions catalanes on es duu a terme l’experiència d’aquest servei, aquesta ha estat del tot positiva i satisfactòria.

El perquè del nostre “no” al pressupost 2008 i de les al•legacions al mateix

Val la pena reflexionar sobre els motius pels quals el nostre grup està en contra del pressupost 2008. Deixant de banda diferències de criteri polític entre govern i oposició, amb el pressupost del 2008, s’ha creat un precedent, a través de la Societat d’Urbanisme de la Seu, amb la venda de patrimoni per finançar despesa corrent. Un fet inusual en qualsevol dels pressupostos aprovats pel consistori urgellenc.

Tothom entendrà que vendre patrimoni per pagar salaris i despesa corrent porta a l’Ajuntament i, a qualsevol empresa, a un carreró sense sortida. Per aquest motiu, les nostres al·legacions proposen reduir la despesa corrent i destinar aquests diners a polítiques d’habitatge, tal i com contempla la llei d’urbanisme des de l’any 2005.

Aquestes al·legacions en contra del Pressupost 2008 aprovat en la sessió plenària del passat 7 d’abril volen ser una alternativa al mateix.

En les al·legacions presentades es destaca que el pressupost municipal rep 1,8 milions d’euros de la venda de patrimoni municipal a través de la Societat d’Habitatge. La meitat, 835.000 € es destina a finançar despesa corrent i l’altra meitat a finançar inversions. Aquests diners, segons la llei d’urbanisme, s’haurien de servir per a promocionar l’habitatge de protecció oficial i, en cap cas, per pagar la despesa corrent del consistori.

Cal recordar que les societats com la d’Habitatge no es poden quedar sense recursos ni descapitalitzar-se durant els primers anys de vida.

En les al·legacions presentades es proposa que es redueixi la despesa ordinària per import de 835.000 €, quantitat equivalent a l’ ingrés de la venda de patrimoni, diners que serveixen per a finançar despeses de personal, festes, publicitat, etc. D’aquesta manera es planteja destinar l’estalvi de 835.000 € a l’adquisició de nou patrimoni per a l’Ajuntament, a la promoció d’habitatge o a capitalitzar la societat municipal d’habitatge de cara a actuacions per als propers anys.

També es proposen mesures d’estalvi que es redueixi la despesa de personal que s’ha incrementat un 70 % en els 5 anys de gestió de CiU- ERC de 3,6 milions d’euros el 2003, a 6,2 milions d’euros el 2008, i una reducció dels sous dels polítics, que s’han incrementat en un 90 % respecte el pressupost de l’any anterior.

Crec que és imprudent i irresponsable vendre les propietats per poder pagar els salaris dels treballadors i les despeses d’activitats i festes. Aquesta situació evidencia el descontrol actual en la gestió.

Cap on va la nostra comarca?

A continuació us reprodueixo unes línies de la reflexió que va fer el nostre grup durant la sessió plenària d'ahir del Consell Comarcal. Després de gairebé un any des de la constitució del nou Consell vàrem voler mostrar el nostre malestar per un seguit d'aspectes que no ens permeten treballar en condicions i que no milloren la situació actual dels municipis alturgellencs.

La relfelxió del nostre grup és la que segueix:

"No ens agrada com s’està gestionant els diferents projectes del Consell. Massa sovint el nostre grup, el qual representa un col·lectiu molt important de la comarca. No se’ns convoca a presentacions, recepcions oficials, rodes de premsa i se’ns fa arribat tard i malament la informació.

Per posar alguns exemples del què comento; El dimarts d’aquesta setmana la presentació del Programa de Parelles Lingüistiques. Vàrem veure per TV i per la premsa com vostè i el seu company de l’Ajuntament de la Seu s’ho feien i s’ho desfeien tots dos sols. Tampoc se’ns va convocar a l’obertura de pliques de la pòlissa de tresoreria. No hem pogut consultar el Pla Comarcal de Joventut després de demanar-lo reiterades vegades fins 24 hores abans. No hem pogut consultar el Pla d’Igualtat d’oportunitats, el qual també l’hem demanat fins 24 hores abans.

Un altre aspecte és el fet que es va rebre el Secretari de telecomunicacions de la Generalitat i el Sr. Kim Faura al Consell i es va fer roda de premsa i tampoc se’ns va avisar per tal de rebre’ls com a consellers.

Hem tardat set mesos a poder obtenir la liquidació de la inversió en noves tecnologies a la comarca en motiu del tancament de territorios digitales. Havent de presentar vàries instàncies i insistir en múltiples ocasions.

No se'ns ha facilitat el llistat de les comensacions i dietes dels consellers, després de vàries instàncies i més de dos mesos d'espera.

Tampoc se’ns va comunicar quan es va fer l'elaboració ni la presentació del Pla Estratègic de la Comarca per part del Sr. Joan Carles Gil.

No se’ns va comunicar, com a consellers, de la organització del curs de dret urbanístic, molt greu si tenim en compte que hem d’estar al corrent del què organitza la nostra institució. I més, si es tracta d’un curs que va adreçat a nosaltres.

No s’ha convocat junta de portaveus per parlar de les demandes dels ajuntaments en relació al pla de camins per tal de presentar la sol·licitud de subvenció quan fa dies que els ajuntaments han presentat les seves aportacions.

Les convocatòries o cartes d’actes que es fan arriben quan ja ha passat el dia.

Un dels temes més preocupant de tot, segurament que és la sensació que tenen alguns alcaldes de que aquesta institució no els recolza al 100% i sense fissures. El Consell, i el seu president, com no pot ser d’altre manera, està i estarà sempre al servei dels nostres alcaldes per ajudar-los en tot el què faci falta. Com a grup no tolerarem actituds que poguessin anar en altres direccions i prendrem les mesures que faci falta per evitar-ho. Esperem màxima responsabilitat per tots els que estem en aquesta taula.

Per no parlar de la seva incoherència i demagògia amb el tema de la foto del president. Resulta que pràcticament tot el finançament d’aquesta institució prové de la generalitat i vostè té una actitud de menyspreu i de mofa cap a la institució que representa Catalunya i cap al nostre grup.

Ens dirà el què vulgui però, la veritat és que pensem que a vostè aquesta pèssima dinàmica ja li va bé. Creiem que després de quasi un any des de la seva presa de possessió el balanç amb vostè de president és reprovable i qüestionable.

Els consellers del consell comarcal som tots els que estem en aquesta taula, per tan li demanaria un mica més de respecte per les persones que en formen part. Sobretot pels que no estan a govern.

Nosaltres hem intentat tenir una actitud exemplar en pro de la millora de les infraestructures i els serveis de la comarca i no hem rebut el mateix tracte per part seva"

Ja podeu consultar el nou Informatiu del PSC Progrés

NOU PLENARI DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

El proper dijous 29 de maig s’ha convocat una sessió plenària del Consell Comarcal a un quart de nou del vespre a la sala d’actes. A l’ordre del dia, un dels punts més trascendentals que hi ha és l’aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012 que ha elaborat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Aquest pla defineix les inversions previstes per part de la Generalitat durant els propers cinc anys a les deu comarques de muntanya que hi ha a Catalunya. Per tant, una vegada realitzada l’aprovació inicial del document, aquest dijous, valdrà la pena estudiar amb detall el seu contingut per tal de poder-hi presentar propostes de millora, si s'escau.

A continuació detallo l’ordre del dia de la sessió plenària:

1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ, FINANCES I COOPERACIÓ MUNICIPAL

2. Aprovació de modificació de l’ordenança fiscal del servei de teleassistència domiciliària.

3. Aprovació del Conveni de cooperació i assistència municipal amb la Diputació de Lleida.

4. Aprovació del conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística per cursos de català a Oliana.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI

5. Aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012.

6. Declaració Béns Culturals d'Interès Local.

7. Aprovació dels estatuts del Consorci Alt Urgell-Cerdanya pel desenvolupament del nou programa Leader.

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES

8. Conveni amb l’ajuntament de Cava i la Fundació Escolta Josep Querol per a l’organització d’un camp de treball al municipi de Cava.

9. Aprovació del Pla comarcal de Joventut 2008.

10. Aprovació del Pla comarcal per a l'Igualtat d'Oportunitats 2008.

11. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.

12. Informes de Presidència.

13. Torn obert de paraules als alcaldes.

14. Precs i preguntes.

Moció conjunta del PSC-Progrés i ICV pel proper plenari

El dilluns de la setmana que vé es celebrarà plenari a l'Ajuntament de la Seu a les 8 del vespre. Durant aquesta sessió el nostre grup i el grup d'Iniciativa per Catalunya Verds presentarem una proposta conjuntament. Aquesta proposta fa referència a la necessitat que hi ha a la nostra ciutat de construir un nou institut degut a la massificació del centre actual. Per altra banda, també es demanarà la convocatòria del Consell Escolar Municipal.

A continuació us detallo la moció que hem entrat per registre de l'Ajuntament, la qual es debatrà durant el plenari:

"Atès que urgeix a la nostra ciutat una planificació educativa rigorosa que afronti els nous reptes que la societat planteja.

Atès que una de les necessitats més urgents de La Seu i comarca és disposar d’un nou IES.

Atès que el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya, en un escrit de 19 de juliol de 2005, sol·licitava la cessió d’un terreny per a la construcció d’un IES.

Atès que, a data d’avui, el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya no ha rebut la cessió del terreny necessari per a la construcció del nou Institut.

Atès que els grups municipals que presenten conjuntament aquesta moció consideren PRIORITARI la construcció d’un nou Institut de Secundària a La Seu.

Atès que existeix a La Seu el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL (Llei 25/1985 de 10 de desembre) amb les funcions i competències que li atribueix l’esmentada Llei i el Decret 404/1987 de 22 de desembre que la desenvolupa.

Atès que en el Capítol III, article 17.1 de l’esmentada Llei, diu textualment: “Els consells escolars municipals han d’ésser consultats per l’Administració educativa, i també poden ésser consultats pels Ajuntaments respectius, sobre les qüestions següents: [...] L’emplaçament de centres docents dins la demarcació municipal”.

Atès que només la col·laboració compromesa i eficaç entre els diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu ajudarà a avançar des d’una democràcia representativa a una democràcia participativa.

Proposem al ple l’adopció dels acords següents:

1. Reiterar al Departament d’Educació de la Generalitat la necessitat urgent de construir un segon Institut a la nostra ciutat degut a la saturació del centre actual i a la voluntat de potenciar els cicles formatius.

2. Expressar la voluntat de cedir al Departament d’Educació el primer terreny d’equipament disponible resultant del desenvolupament dels plans parcials previstos de la zona del Camí Ral de Cerdanya.

3. Convocar i reunir el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL per tal que:

a. Informar de l’estat de la qüestió pel que fa a l’emplaçament i a la construcció d’un nou Institut.
b. Debatre en el seu si tot allò que sigui del seu interès."

"Polítiques educatives (i municipals) i la formació professional"

El diumenge passat, la companya i amiga Conxita Rabasa, va escriure un article sobre les polítiques educatives al Periòdic d'Andorra. L'article, com no podia ser d'una altra manera, en línia amb la seva autora, és una referència en sector educatiu i, en concret, sobre la situació actual de la formació professional. Us passo les línies de l'autora per tal que gaudiu de les seves reflexions (A la foto: Conxita Rabasa, la primera començant per l'esquerra):

"D’un temps ençà, hom veu la necessitat d’una revisió de les Polítiques Educatives. I aquesta revisió, no només s’imposa en les que expliciten grans idees (sempre convenients, perquè és el seu marc teòric, filosòfic i socioeducatiu), sinó també en les polítiques educatives municipals. Hom exigeix d’aquestes, projectes que desenvolupin aquestes idees, que les concretin, que les contextualitzin i les facin possibles.

Ningú no pot negar que la formació professional ha estat, al nostre país, una mena de Ventafocs del Sistema educatiu. Recordem l’anomenada “Professional” del darrer terç del segle passat, com una branca del gran tronc educatiu, que va crear grans expectatives però que no va assolir els objectius plantejats. L’obsessió per la unificació i la poca flexibilitat del sistema foren, tal vegada, algunes de les causes que ho van provocar. Amb tot, en aquells anys ( a més de les modalitats de F.P. que s’impartien al Col·legi La Salle), hi va haver iniciatives municipals pioneres en aquest àmbit. A La Seu, va néixer el que es va anomenar “L’Aula Pre-taller”. Nois i noies de 12 a 14 anys, que tenien dificultats per a seguir el currículum i manifestaven el seu desig de “treballar”, estaven a l’escola normalment i durant unes hores a la setmana rebien formació específica d’algun ofici. També, en aquells anys, nasqué l’ Escola Taller que encara funciona a la nostra ciutat.

Més tard, amb la nova Reforma Educativa (LOGSE), aquestes iniciatives es van haver de revisar i adaptar. El desenvolupament d’aquesta Llei i de les posteriors ha permès enfocar la formació professional (Cicles Formatius) amb una certa garantia d’èxit, però no suficient.

Al nostre país, sempre s’ha plantejat la Formació Professional no com una finalitat en ella mateixa, sinó com a un mitjà per arribar a la Universitat: la gran preocupació dels legisladors en matèria educativa ha estat com podia l’estudiant, un cop acabats uns estudis professionals determinats, accedir a la Universitat, perquè aquest era l’objectiu final. És ben cert que aquesta possibilitat és molt important: no es pot barrar el pas als estudiants que són a la Formació Professional per a que puguin arribar a la Universitat i s’han d’establir els mecanismes necessaris per a fer-ho possible. Ara bé, només podrem revaloritzar la formació professional si rep la consideració social que necessita, si la valorem tal com es mereix i tal com s’imposa en un món com el nostre, i si volem caminar pel segle XXI amb unes mínimes garanties d’èxit de competitivitat. I tots sabem que, si això és necessari des d’un punt de vista general, més ho és des de la perspectiva concreta urgellenca i pirinenca.

Són múltiples i diverses les causes que han produït, en el nostre país, un canvi en la perspectiva de les famílies envers l’educació dels fills. Als anys 70, les primeres Lleis educatives de la transició van permetre que la societat catalana (i espanyola en general) accedís, progressivament, a uns nivells de formació i d’educació mai assolits fins al moment: l’escolarització obligatòria i la concepció de l’educació com un dret universal van ser els eixos del canvi que es va anar produint. Així, a una societat que venia d’una època elitista, en la qual només un sector minço tenia accés a l’educació superior, se li obrien les portes per arribar a la Universitat amb més o menys esforç (en general, val a dir que amb més que amb menys). “Fer una carrera” va ser (i ho és encara) l’objectiu de moltes famílies per als seus fills o filles, potser en un intent de sublimació d’aquelles aspiracions que ells mateixos no van poder veure mai satisfetes. Avui en dia, ja es qüestiona tot això i veiem que hi ha moltes persones que es guanyen molt millor la vida amb un “ofici” que amb una carrera universitària i són, tal vegada, més feliços, perquè tots sabem que si ens agrada la feina que fem, avancem cap a una millor satisfacció personal i, per tant, a una millor qualitat de vida.

Ha arribat l’hora, doncs, de superar arcaics traumes socials i generacionals per a enfocar la formació professional dels nostres joves d’una manera realista, pràctica i decidida. Necessitem professionals formats, preparats per entrar en un món laboral que sabem difícil i competitiu, però també els necessitem il·lusionats i “vocacionals” (si se’m permet la paraula).

La revisió de la branca de la formació professional necessàriament haurà de passar per Polítiques Educatives que contemplin una flexibilització dels sistema que faci possible i eficaç l’atenció a la diversitat dels nois i noies. Tot això no serà possible sense la implicació dels Ajuntaments, com a poders públics més propers al ciutadà. Aquesta hauran de dissenyar polítiques municipals compromeses que contemplin:

La col·laboració amb les institucions educatives per tal de facilitar-los les infraestructures necessàries.

La recerca de sinèrgies amb els sectors empresarials i econòmics de la zona que permetin planificar una formació professional adaptada al territori i que respongui a les seves necessitats.

La promoció de la participació ciutadana (i, en especial, els centres educatius) l en les propostes.

I tot això, amb un eix vertebrador: la priorització del “capital humà” en general i de les persones en particular.

Conxita Rabasa i Castellarnau
Regidora PSC- Progrés
Ajuntament de La Seu d’Urgell"