dijous, 27 de desembre del 2007
dijous, 20 de desembre del 2007
NO CREUS QUE LA COMUNICACIÓ POLÍTICA LOCAL HAURIA DE CANVIAR?
Avui al matí s’ha celebrat l’últim plenari de l’any al Consell Comarcal. Amb més de trenta punts a l’ordre del dia ha estat una sessió llarga però amb temes força interessants.
La veritat és que la meva percepció, al acabar el plenari, independentment de la llarga llista de punts i temes abordats, ha estat d’una certa decepció pel poc interès que mostra l’equip de govern en obrir espais de debat i de negociació sobre les accions de govern.
Més enllà de les diferències de criteri crec que govern i oposició tenen el deure i la obligació de mantenir una comunicació constant i regular de les accions que es decideixen des del Consell per tal de buscar el màxim consens i la màxima participació de tots plegats. Crec que tenim la responsabilitat d’anar més enllà en les relacions entre els diferents grups, tan govern com oposició, per tal que l’acció de govern tingui més recolzament social.
Per la nostra part, ja hem comunicat en reiterades ocasions als plenaris i a les diferents comissions que exercirem la nostra responsabilitat política amb constància, fermesa i, sobretot d’una manera constructiva i positiva. Esperem doncs, rebre el mateix tracte per part del seu president amb un canvi d’actitud que ens impliqui i ens beneficiï a tots plegats.
Crec, amb tota sinceritat, que basar el nostre sistema polític local amb ressentiments passats i recels només ens portarà a no tenir un projecte de ciutat ambiciós i prou consolidat. I, també a no poder-lo defensar davant de tercers amb prou força. De moment, tinc els meus dubtes que, entre tots plegats, estiguem anant pel bon camí.
dimecres, 19 de desembre del 2007
VISITA DEL PRESIDENT A LA SEU DEL PSC
El passat divendres 14 de desembre vàrem rebre la visita del President Montilla a la Seu d'Urgell. Després de vàries trobades protocolàries amb diferents representants de les institucions de la comarca es va reunir amb els militants i simpatitzants del PSC a l'Alt Urgell. El President ens va explicar en primera persona les accions previstes pel Govern de la Generalitat al conjunt de Catalunya i especificament pel Pirineu. Va ser una trobada molt profitosa i una bona oportunitat per a exposar les problemàtiques i les necessitats de la gent del Pirineu. RECEPCIÓ DEL PRESIDENT A L'AJUNTAMENT DE LA SEU
Moment en què el President va arribar a l'Ajuntament on l'esperava l'alcalde i els regidors.
dijous, 29 de novembre del 2007
FELICITATS PER A LA REVISTA VIURE ALS PIRINEUS
Cal felicitar a la revista Viure als Pirineus i, com no pot ser d’altra manera, a tot el seu equip de treball ja que, en l’últim baròmetre de mitjans de comunicació de Catalunya ha obtingut uns resultats molt positius. Prop del 50% de la gent de l’Alt Urgell reconeix que segueix l’actualitat del territori a través de la revista. A més a més, es destaca que és la publicació mensual més llegida de la comarca.Si aquest aspecte hi afegim la gran aposta que s’ha fet des de la direcció de la revista per a la creació de la nova pàgina web (entrar a Viure als Pirineus), de ben segur que les previsions de futur seran immillorables.
Si voleu podeu consultar l'informe públic en pdf publicat per la Fundacc on es mostren els resultats (veure pàgina 169 del document).
Ànims de tot cor amb la revista i la pàgina web!
COMISSIÓ DE TREBALL DE SERVEIS AL TERRITORI
Seguint amb el pla de participació ciutadana que vàrem iniciar fa alguns mesos, durant aquesta setmana li hem donat continuïtat amb la convocatòria de vàries reunions sectorials per a presentar i recollir propostes. Avui dijous 29 de novembre a les 20:30 hores, al local del PSC-Progrés de la plaça del Carme, parlarem sobre l'àrea de Serveis al Territori amb l’ordre del dia següent:Cinyell verd
Mini deixalleria
Externalització de la neteja viària
Acessos a Castellciutat
Infraestructures i equipaments dels barris del Poble Sec, de Sant Antoni i del Serrat de la Capella.
Pla de millora Urbana del poble de Castellciutat
Pla Especial del Centre Històric
Torn obert de paraules
divendres, 16 de novembre del 2007
I TU, QUÈ VOLS PER A CASA TEVA?
Acabo de llegir, a través de la pàgina web de RadioSeu (veure notícia) que, mitjançant un comunicat, l’associació de veïns del poble de Castellciutat demanen algunes mesures per tal de millorar la circulació de vehicles del poble. M’agrada veure com els veïns s’organitzen i defensen els seus interessos i reivindicacions d’una manera conjunta i consensuada. Aquesta fórmula formal d’agrupar-se els hi dona credibilitat i legitimitat per parlar en nom de tot el poble en els diferents temes que els afecten. D’altra banda, crec que qualsevol decisió que es prengui sense haver estat consensuada amb l’associació perd, inevitablement, la seva raó de ser. El poble que evoluciona amb comunió i diàleg intensiu amb els seus habitants esdevé més cohesionat i integrador.
Sempre he pensat que qualsevol societat, per avançar i modernitzar-se, necessita la implicació i participació dels seus ciutadans a través de múltiples i variats canals de comunicació. La societat civil ha de conèixer, opinar, participar i decidir sobre els temes que ens afecten a cadascun de nosaltres. Segurament que, si entre uns i altres ho féssim així, no hi hauria aquest desencís i fatiga col·lectiva cap als interessos comuns, com es dóna en el cas de les institucions que ens representen.
A la Seu crec que anem per bon camí ja que, a part del Poble de Castellciutat, altres barris, com el de St. Antoni, el Poble Seu, el Serrat de la Capella, el Carrer Canonges, Sta. Magdalena i altres zones de la ciutat ja s’han constituït com a associació de veïns o estan en procés per fer-ho. Estic content doncs, al meu entendre, aquest és un clar símptoma d’interès per a participar dels interessos col·lectius. És d’admirar que, tot i les dificultats per a poder compaginar la vida personal i professional, a més a més, aquestes persones encara facin l’esforç de reservar un espai de temps per a fer reunions i activitats amb els seus veïns.
Tot i això, per tal que aquestes iniciatives populars tinguin èxit cal que els veïns defineixin i formalitzin el tipus de relació que volen tenir amb tercers, com pot ser amb les seves institucions públiques. Sinó es fa un sobreesforç per tal de clarificar quines son les necessitats i reivindicacions i com es materialitzaran, definint com i quan, s’arriba a un punt mort que no ens porta enlloc.
L’essència de la democràcia, per moltes vegades que s’hagi repetit, es basa en la participació de tots i cadascun de nosaltres en les qüestions comunes d’una manera lliure i responsable. De totes maneres, a part de ser un dret, jo soc dels que defenso que també hauria de ser un deure cívic el participar per millorar, d’una manera o d’una altra, la societat on vivim. Si tots plegats ho féssim així, segurament que abandonaríem aquest excés de conformisme i de resignació en el qual moltes persones s’estan instal·lant actualment.
Sempre he pensat que qualsevol societat, per avançar i modernitzar-se, necessita la implicació i participació dels seus ciutadans a través de múltiples i variats canals de comunicació. La societat civil ha de conèixer, opinar, participar i decidir sobre els temes que ens afecten a cadascun de nosaltres. Segurament que, si entre uns i altres ho féssim així, no hi hauria aquest desencís i fatiga col·lectiva cap als interessos comuns, com es dóna en el cas de les institucions que ens representen.
A la Seu crec que anem per bon camí ja que, a part del Poble de Castellciutat, altres barris, com el de St. Antoni, el Poble Seu, el Serrat de la Capella, el Carrer Canonges, Sta. Magdalena i altres zones de la ciutat ja s’han constituït com a associació de veïns o estan en procés per fer-ho. Estic content doncs, al meu entendre, aquest és un clar símptoma d’interès per a participar dels interessos col·lectius. És d’admirar que, tot i les dificultats per a poder compaginar la vida personal i professional, a més a més, aquestes persones encara facin l’esforç de reservar un espai de temps per a fer reunions i activitats amb els seus veïns.
Tot i això, per tal que aquestes iniciatives populars tinguin èxit cal que els veïns defineixin i formalitzin el tipus de relació que volen tenir amb tercers, com pot ser amb les seves institucions públiques. Sinó es fa un sobreesforç per tal de clarificar quines son les necessitats i reivindicacions i com es materialitzaran, definint com i quan, s’arriba a un punt mort que no ens porta enlloc.
L’essència de la democràcia, per moltes vegades que s’hagi repetit, es basa en la participació de tots i cadascun de nosaltres en les qüestions comunes d’una manera lliure i responsable. De totes maneres, a part de ser un dret, jo soc dels que defenso que també hauria de ser un deure cívic el participar per millorar, d’una manera o d’una altra, la societat on vivim. Si tots plegats ho féssim així, segurament que abandonaríem aquest excés de conformisme i de resignació en el qual moltes persones s’estan instal·lant actualment.
dimecres, 14 de novembre del 2007
INAUGURACIÓ D'EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA
Avui dijous a les 8 del vespre es celebrarà una inauguració d'una exposició que estic convençut que serà molt interessant i que gaudirà d'una crítica excel.lent. Es tracta de l'exposició de fotografia "ANÒNIMS. AUTORS INESPERATS" de l'autor Raimon Cartró. La inauguració es farà a la Delegació del Pirineu del Col.legi d'Arquitectes que es troba situada al Passeig Joan Brudieu nº20.
Per altra banda, també m'agradaria destacar, pel seu gran valor històric i la seva trascendència, l'exposició dels aiguats del 82 que ja es pot veure al Centre Cívic el Passeig fins el 18 de novembre. Aquesta exposició, creada el 2002 pel Consell Comarcal, s'enmarca en els actes de conmemoració dels 25 anys de les riuades. Crec, sense cap mena de dubte, que és una cita que els ciutadans de la Seu no ens podem perdre per tal de recordar uns fets que, desgraciadament, varen marcar un punt d'inflexió a la nostra ciutat.
dimarts, 13 de novembre del 2007
DEMÀ, "LA LLEI SECA" ARRIBA A LA SEU!
M’acabo d’assabentar que demà estarem tot el dia sense aigua. El motiu de les restriccions és la connexió de la xarxa d’aigua al nou dipòsit que s’acaba de construir just a sobre del barri del Poble Sec. No cal dir que es tracta d’una obra del tot necessària per donar servei a tots els veïns ja que els antics dipòsits eren insuficients i ja tenien alguns anys.
De totes maneres, no entenc com no es realitza aquesta obra de nit, tal i com s’ha fet altres vegades amb obres que afecten serveis bàsics. Quan es prenen decisions així, cal tenir en compte les conseqüències i perjudicis que poden causar a empreses i ciutadans. L’hospital, els bars i restaurants, les escoles, els centre públics, la neteja, etc. Algú s’ha preguntat quin serà el perjudici econòmic i/o personal que suposarà aquesta decisió per a tots aquests serveis?
Per altra banda, la informació sobre el tall ha estat totalment deficient i amb poca anel·lació. No es pot avisar amb menys de 48 hores ja que no hi ha temps per buscar alternatives de subministrament pels afectats.
S’ha de planificar millor aquest tipus d’actuacions i millorar els canals de comunicació cap als ciutadans per tal d’evitar confusió i neguit.
De totes maneres, no entenc com no es realitza aquesta obra de nit, tal i com s’ha fet altres vegades amb obres que afecten serveis bàsics. Quan es prenen decisions així, cal tenir en compte les conseqüències i perjudicis que poden causar a empreses i ciutadans. L’hospital, els bars i restaurants, les escoles, els centre públics, la neteja, etc. Algú s’ha preguntat quin serà el perjudici econòmic i/o personal que suposarà aquesta decisió per a tots aquests serveis?
Per altra banda, la informació sobre el tall ha estat totalment deficient i amb poca anel·lació. No es pot avisar amb menys de 48 hores ja que no hi ha temps per buscar alternatives de subministrament pels afectats.
S’ha de planificar millor aquest tipus d’actuacions i millorar els canals de comunicació cap als ciutadans per tal d’evitar confusió i neguit.
dissabte, 3 de novembre del 2007
EL DILLUNS, PLENARI DE L'AJUNTAMENT
El dilluns es celebrarà un altre plenari, a les 20 hores del vespre, a la sala d'actes de l'Ajuntament.
A part dels punts proposats pel govern, el nostre grup farà dues propostes d’acord a totes les forces del consistori. Per una banda, demanarem que es torni a incloure la rotonda d’accés al poble de Castellciutat des de la N-260 que ha estat suprimida del projecte inicial. Segons el nostre grup aquesta rotonda és del tot necessària per garantir la seguretat dels veïns del poble. Per altra banda, també es proposarà que el Carrer dels Canonges torni a acollir parades durant la Fira de St. Ermengol, tal i com s’havia fet durant molts anys.
FIRA D'OLIANA
El dijous es va celebrar la Fira de Tots Sants d'Oliana que acull ramaders i agricultors. A la foto es pot veure a Jordi Mas, Fermí Tordecillas, Quim Llena i Ton Vilaginés (d'esquerra a dreta) durant la inauguració.
dilluns, 29 d’octubre del 2007
SOLUCIÓ AL TÚNEL DE VIELLA
Tot i que encara no s'ha rebut la notificació oficial per part del Ministeri de Foment, extraoficialment ja se sap que el túnel de Viella tindrà tres carrils. D'aquesta manera es posa punt i final a la "minicrisis" que es va originar arrel de la supressió d'un dels tres carrils que contemplava el projecte inicial.
Al meu entendre se li ha donat un ressò mediàtic excessiu que ha derivat en una sensació de falta de coordinació entre les diferents administracions públiques. Potser s'havia d'haver seguit els mateixos passos de coordinació i comunicació abans de prendre la decisió de suprimir el tercer carril, tal i com s'ha acabat fent durant les últimes setmanes.
Crec que el Ministeri no va actuar del tot bé anulant el tercer carril sense consensuar-ho amb la Generalitat o la Diputació. De totes maneres també s'ha de destacar la predisposició i celeritat que totes les parts hi han posat per trobar la millor solució al conflicte.
Estic segur que amb altres equips de govern al capdavant d'aquest problema no hi hauria hagut la meteixa coordinació i entesa i, per tant, no hauríem aconseguit solucionar-ho tan fàcilment.
dijous, 25 d’octubre del 2007
ESTRIDÈNCIES PROVINCIALS
Sembla ser que s’ha destapat la caixa dels trons i comencem a veure un reguitzell de notícies sobre salaris i dietes milionàries a la Diputació de Lleida a l’etapa de l’expresident Isidre Gavín. Cada setmana som coneixedors d’alguna o altra estridència o escàndol de la gestió de l’antic equip de govern el qual ha estat víctima de la seva pròpia mala gestió, fent un ús desproporcionat i vergonyós de les seves compensacions econòmiques, a través dels salaris o de les dietes.
Resulta certament lamentable veure com es fa una utilització tan poc rigorosa i barruera dels diners públics, per després escoltar-se que no hi ha recursos econòmics per invertir al territori. Veient les grans mancances que tenim a la nostra província en infraestructures i en equipaments, agreujat per la gran extensió de terreny i per les seves característiques orogràfiques, només ens faltava tenir un govern provincial que actuï amb aquests excessos del tot innecessaris.
El poder polític que s’exerceix des del govern s’ha de saber administrar amb responsabilitat, coherència i austeritat per tal que els ciutadans obtinguin els màxims beneficis de l’actuació i gestió de les seves institucions i, al mateix temps, s’hi sentin degudament representats.
Amb la formació del nou equip de govern de la Diputació pels propers quatre anys s’enceta una nova etapa. Una legislatura amb noves persones, amb nous projectes i amb un nou estil d’entendre la gestió pública. Treballant, com no pot ser d’altra manera, per millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a tot el territori. Caldrà treballar de valent per tal de recuperar la pèrdua galopant de credibilitat de la institució i engegar projectes ambiciosos i il·lusionadors que ens permetin mirar el futur amb optimisme.
Resulta certament lamentable veure com es fa una utilització tan poc rigorosa i barruera dels diners públics, per després escoltar-se que no hi ha recursos econòmics per invertir al territori. Veient les grans mancances que tenim a la nostra província en infraestructures i en equipaments, agreujat per la gran extensió de terreny i per les seves característiques orogràfiques, només ens faltava tenir un govern provincial que actuï amb aquests excessos del tot innecessaris.
El poder polític que s’exerceix des del govern s’ha de saber administrar amb responsabilitat, coherència i austeritat per tal que els ciutadans obtinguin els màxims beneficis de l’actuació i gestió de les seves institucions i, al mateix temps, s’hi sentin degudament representats.
Amb la formació del nou equip de govern de la Diputació pels propers quatre anys s’enceta una nova etapa. Una legislatura amb noves persones, amb nous projectes i amb un nou estil d’entendre la gestió pública. Treballant, com no pot ser d’altra manera, per millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a tot el territori. Caldrà treballar de valent per tal de recuperar la pèrdua galopant de credibilitat de la institució i engegar projectes ambiciosos i il·lusionadors que ens permetin mirar el futur amb optimisme.
dimarts, 23 d’octubre del 2007
COMENÇA EL SALÓ INTERNACIONAL D'EQUIPAMENTS I SERVEIS MUNICIPALS DE LLEIDA
Avui dimarts s'inicia una nova edició de Municipàlia a la Fira de Lleida (del 23 al 26 d'octubre). Aquest gran aparador dels serveis municipals combina la presència de múltiples empreses del sector amb la programació de diverses conferències i taules de treball de diferents temàtiques (veure programa d'activitats). Personalment recomano la següent taula de treball:
Certificació ISO 9001:2000 a les administracions locals (divendres 26 al matí)
Organitza: ACM, AENOR i GOVAQ
Lloc: SALÓ VEYRAT
10.00 Recepció d'assistents i lliurament de la documentació
10.15 Obertura de l'acte
10.30 QUÈ ÉS LA ISO 9001:2000
11.00 IMPLANTACIÓ DE SISTEMES DE QUALITAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS. CAS PRÀCTIC
11.30 Pausa - cafè
12.00 LA CERTIFICACIÓ ISO 9001:2000 A LES ADMINISTRACIONS LOCALS
12.30 Col·loqui
13.00 Cloenda
divendres, 19 d’octubre del 2007
PLENARI DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL
El passat 11 d’octubre es va celebrar plenari al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Dels diversos temes de l’ordre del dia que es varen tractar crec que seria bo destacar alguns aspectes importants per la comarca, així com el posicionament i argumentació del nostre grup durant la sessió plenària.
A continuació aniré assenyalant alguns dels punts més importants que es varen sotmetre a votació:
Ens sembla una iniciativa molt bona per part dels governs de l’Estat i de la Generalitat de crear aquesta Xarxa d’Oficines Integrades amb l’objectiu d’oferir un model integrat d’atenció al ciutadà facilitant d’una manera notable la relacions ciutadà-administracions i evitaran haver-se de desplaçar.
Aprovació del compte general de l’exercici 2006, si s’escau:
Serem coherents amb el vot contrari del pressupost inicial del 2006. Llavors ja varem dir:
· Inversions repetides diferents anys que no s’executen.
· Dubtes sobre la viabilitat i la gestió de la planta fotovoltaica i de la biomassa.
· Comentava la necessitat d’augmentar la presència dels SAT als Ajuntaments.
· La incoherència de contractar 2 assessors en una institució de les dimensions i característiques del Consell.
· També ens oposàvem a la despesa exagerada dels consellers que formen el govern.
Per altra banda, després de més de vint mesos des de l’aprovació del pressupost inicial també creiem que cal fer noves aportacions: El resultat pressupostari del 2006 ha estat de 272.000 € que valorem com a positiu. Per altra banda, si mirem el resultat acumulat (romanent de tresoreria) suma un total de 628.849 €. Tancar l’exercici amb positiu és bo però creiem que no ho és acumular molt romanent de tresoreria ja que es desaprofiten recursos econòmics disponibles que podrien servir per a noves accions.
Pressupost inicial: 8.975.000 € i el pressupost final: 10.752.000 € ( augmentant el 20 % respecte a la previsió inicial). Per altra banda, d’aquest 10.752.000 € només n’executen el 70 %. Per tant, hi ha més de 3.000.000 € que no s’ha executat i que no sabem si al final es faran.
La major part d’aquests 3.000.000 € no executats venen del capítol d’inversions:
· Despesa en inversions executada ha estat: 1.528.000 €.
· Despesa en inversions no executada: 2.812.000 €
· No hem executat 65 % dels diners de les inversions.
No hi ha endeutament. Està més que estudiat, que és bo que les administracions s’endeutin per tal d’incentivar l’economia de la zona. Sempre en funció de les dimensions i el pressupost del consell.
Tampoc entenem com és que fa tants anys que pressupostem fer el nou edifici del Consell (pressupostat també al 2007) i no es tira endavant.
Conveni amb l’ajuntament de la Seu per a la fibra òptica:
L’Ajuntament de la Seu té un projecte per a la canalització de la fibra òptica. Aquest projecte contempla la connexió de diversos edificis públics, entre els quals es troba inclòs el CCAU, i amb la subvenció per part de territorios digitales.
No entenem com el CCAU, es gasta més de 30.000 € en una obra que creiem que l’hauria de finançar l’Ajuntament de La Seu (igual que fa amb els edificis propietat de la Generalitat i els de l’Estat). A més a més, si tenim en compte els problemes a nivell d’infraestructura tecnològica a la comarca, segur que aquests 30.000 € haurien estat millor invertits en municipis que a dia d’avui tenen molts problemes per accedir a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Aprovació de protocol d’actuació en matèria d’atenció a la infància, adolescència i joves de risc:
Creiem que aquest protocol dona un pas més des de la creació de la Comissió Tècnica per a l’atenció dels menors en risc al 2001. Amb l’objectiu de coordinar les diferents institucions (ajuntament de la Seu, CCAU, hospital de la Seu, Institut català de la Salut, Mossos d’esquadra i Generalitat) en els casos de sospita o certesa d’abusos o maltractaments a menors. El protocol contempla la creació d’una comissió de seguiment i execució del protocol que permeti avaluar l’eficàcia i adaptar-lo a les necessitats reals.
Nosaltres creiem que s’ha de donar prioritat a la creació d’aquesta comissió de seguiment per tal de liderar i supervisar el protocol i evitar que es converteixi, com passa moltes vegades, en una pura declaració d’intencions.
Torn de precs i preguntes:
Creiem que seria interessant, coincidint amb el final de la subvencions de territorios digitales, que es faci una sessió informativa per fer balanç i explicar tota la feina que s’ha realitzat en relació a les noves tecnologies de la informació i la comunicació a la comarca.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
PER A UN NOU IMPULS DEL SOCIALISME CATALÀ
Si voleu us podeu descarregar el document de debat i reflexió de cara a l'XIè. Congrés del PSC a l'adreça: http://es.geocities.com/onzecongres/Doc_CAT.pdf
L'EQUIP DE REGIDORS DEL PSC-PROGRÉS A L'AJUNTAMENT
D'esquerra a dreta: Joan Travé, Amàlia Sanz, Jordi Mas, jo mateix, Conxita Rabassa i Santi Mallol.
El PSC Progrés s’oposa a l’ampliació del cementiri municipal i censura la gestió de l’Ajuntament
El grup del PSC-Progrés ha convocat una roda de premsa per tal de manifestar la seva oposició frontal a l’ampliació del cementiri municipal que va anunciar l’equip de govern. D’aquesta manera es trenca el consens de tots els grups polítics de l’any 2002 del Pla General d’Ordenació Urbana, quan es va acordar una nova ubicació per a la construcció d’un nou cementiri i no ampliar l’existent. Progrés també denúncia la pèssima gestió de l’Ajuntament dels últims 4 anys, el qual ha estat incapaç d’adquirir els terrenys del nou cementiri.
L’Ajuntament, sense consultar-ho a cap grup polític, aprovava per sorpresa a la Junta de Govern local del passat dilluns 24 de setembre la contractació d’un projecte a un arquitecte per ampliar l’actual cementiri amb 200 nínxols més, al terreny de l’aparcament situat entre l’actual cementiri i la comissaria dels Mossos d’esquadra. El PSC Progrés vota en contra al·legant que s’ha realitzat una gestió deficient, poc responsable i negligent per part de l’Ajuntament i que trenca el consens de tots els grups de l’any 2002 del Pla General d’Ordenació.
Per altra banda, durant els últims 4 anys, l’Ajuntament ha estat pressupostant la compra dels terrenys i la construcció dels edificis per al nou cementiri.
Ara farà un any, l’Ajuntament va anunciar que ja havia arribat a un acord amb els propietaris i que ocuparia els terrenys immediatament i començaria les obres a la primavera del 2007.
Relació temporal de les actuacions i compromisos municipals per a la construcció d’un nou cementiri:
Any 2002 :
- Aprovació del nou Pla General d’Ordenació Urbana. El Pla preveu destinar uns terrenys a la carretera de Cerc com equipament funerari.
- Tots els grups polítics van estar d’acord a ubicar el nou cementiri a la carretera de Cerc, al terrenys coneguts com la “Torre del Cap”.
Any 2004 :
- L’Ajuntament preveu en el pressupost una quantitat de 144.000 € per a l’adquisició dels terrenys (que no gasta).
Any 2005 :
- L’Ajuntament preveu en el pressupost la quantitat de 96.000 € , que s’afegeix als 144.000 € previstos l’any anterior, per a l’adquisició dels terrenys (que no gasta).
Any 2006 :
- L’Ajuntament preveu en el pressupost la quantitat de 55.990 € per a l’adquisició dels terrenys, que se suma a les previstes en anys anteriors. Total 295.990 € per adquirir els terrenys. (que no gasta).
- L’Ajuntament preveu en el pressupost la quantitat de 667.000 € per a la construcció del nou cementiri.
- L’Ajuntament contracta a la Sra. Anna Rovira, arquitecte guanyadora del concurs, la redacció del projecte.
- El grup del PSC-Progrés adverteix en el plenari del mes de setembre que només queden 50 nínxols al cementiri, i que cal actuar amb més eficàcia i celeritat en la gestió del nou cementiri.
- L’Ajuntament afirma mitjançant un comunicat oficial del 3/10/06 que ja ha arribat a un acord amb els propietaris dels terrenys i que ocuparà els terrenys abans d’acabar el mes d’octubre i iniciaran les obres del nou cementiri en el segon trimestre de l’any vinent.
Any 2007 :
- L’Ajuntament torna a pressupostar la quantitat de 667.000 € per a la construcció del nou cementiri (que no gasta).
- L’Ajuntament aprova, a través de la Junta de Govern local del passat dilluns 24 de setembre, la contractació d’un projecte a un arquitecte per ampliar l’actual cementiri amb 200 nínxols més al terreny de l’aparcament situat entre l’actual cementiri i la comissaria dels Mossos d’esquadra.
L’Ajuntament, sense consultar-ho a cap grup polític, aprovava per sorpresa a la Junta de Govern local del passat dilluns 24 de setembre la contractació d’un projecte a un arquitecte per ampliar l’actual cementiri amb 200 nínxols més, al terreny de l’aparcament situat entre l’actual cementiri i la comissaria dels Mossos d’esquadra. El PSC Progrés vota en contra al·legant que s’ha realitzat una gestió deficient, poc responsable i negligent per part de l’Ajuntament i que trenca el consens de tots els grups de l’any 2002 del Pla General d’Ordenació.
Per altra banda, durant els últims 4 anys, l’Ajuntament ha estat pressupostant la compra dels terrenys i la construcció dels edificis per al nou cementiri.
Ara farà un any, l’Ajuntament va anunciar que ja havia arribat a un acord amb els propietaris i que ocuparia els terrenys immediatament i començaria les obres a la primavera del 2007.
Relació temporal de les actuacions i compromisos municipals per a la construcció d’un nou cementiri:
Any 2002 :
- Aprovació del nou Pla General d’Ordenació Urbana. El Pla preveu destinar uns terrenys a la carretera de Cerc com equipament funerari.
- Tots els grups polítics van estar d’acord a ubicar el nou cementiri a la carretera de Cerc, al terrenys coneguts com la “Torre del Cap”.
Any 2004 :
- L’Ajuntament preveu en el pressupost una quantitat de 144.000 € per a l’adquisició dels terrenys (que no gasta).
Any 2005 :
- L’Ajuntament preveu en el pressupost la quantitat de 96.000 € , que s’afegeix als 144.000 € previstos l’any anterior, per a l’adquisició dels terrenys (que no gasta).
Any 2006 :
- L’Ajuntament preveu en el pressupost la quantitat de 55.990 € per a l’adquisició dels terrenys, que se suma a les previstes en anys anteriors. Total 295.990 € per adquirir els terrenys. (que no gasta).
- L’Ajuntament preveu en el pressupost la quantitat de 667.000 € per a la construcció del nou cementiri.
- L’Ajuntament contracta a la Sra. Anna Rovira, arquitecte guanyadora del concurs, la redacció del projecte.
- El grup del PSC-Progrés adverteix en el plenari del mes de setembre que només queden 50 nínxols al cementiri, i que cal actuar amb més eficàcia i celeritat en la gestió del nou cementiri.
- L’Ajuntament afirma mitjançant un comunicat oficial del 3/10/06 que ja ha arribat a un acord amb els propietaris dels terrenys i que ocuparà els terrenys abans d’acabar el mes d’octubre i iniciaran les obres del nou cementiri en el segon trimestre de l’any vinent.
Any 2007 :
- L’Ajuntament torna a pressupostar la quantitat de 667.000 € per a la construcció del nou cementiri (que no gasta).
- L’Ajuntament aprova, a través de la Junta de Govern local del passat dilluns 24 de setembre, la contractació d’un projecte a un arquitecte per ampliar l’actual cementiri amb 200 nínxols més al terreny de l’aparcament situat entre l’actual cementiri i la comissaria dels Mossos d’esquadra.
No a la zona blava de la Seu !
El PSC-Progrés proposa la realització d’un estudi per analitzar la necessitat de la nova zona blava
El grup del PSC-Progrés presentarà una moció al ple de l’Ajuntament amb l’objectiu de replantejar l’ampliació de la zona d’aparcament de pagaments que va realitzar el govern de CiU i ERC tot just després de les eleccions. La proposta recull la necessitat d’encarregar un estudi que determini en quins carrers de la Seu estan justificades les zones de pagament i en quines condicions. Progrés critica que s’ha fet una ampliació arbitrària, i en molts carrers, del tot innecessària, amb l’únic objectiu de recaptar més diners.
Fa més de tres mesos que va començar a funcionar la instal·lació i gestió de l’aparcament de pagament (zona blava) aprovat per CiU I ERC i amb l’oposició del grup del PSC-Progrés. Aquest contracte recollia l’ampliació de les zones d’aparcament de pagament en diferents carrers de La Seu, com ara, els carrers :Llorenç Tomàs i Costa, Mare Janer, Bisbe Benlloch, Av. de Pau Claris o c/.Tres Ponts, entre altres.
Des del grup de Progrés es critica que no s’elaborés cap estudi tècnic que avalés i justifiqués la necessitat de l’ampliació de les zones de pagament. Després de més de 3 mesos d’experiència de l’actual concessió, en la major part dels carrers de zona de pagament, no hi ha usuaris que utilitzin el servei en la franja horària de pagament.
Per altra banda, el plec de clàusules tècniques que varen firmar l’Ajuntament i l’empresa contempla que la Junta de Govern Local podrà ampliar o reduir l’abast de la concessió sense necessitat de modificació de les condicions d’adjudicació sempre que sigui per raons justificades i es mantingui l’equilibri econòmic.
Segons paraules del cap del PSC-Progrés, el Sr. Jordi Mas, “cal encarregar l’elaboració d’un estudi tècnic que justifiqui quins són els carrers que cal que tinguin zones d’aparcament de pagament, així com les bonificacions pels veïns afectats”.
A través del Ple Municipal del proper dilluns es proposarà que es realitzi aquest estudi i que es renegociï el contracte vigent amb l’empresa adjudicatària per tal que s’adaptin les zones d’aparcament de pagament a les conclusions del mateix. També que l’Ajuntament acordi amb l’empresa adjudicatària una bonificació de tarifes per als veïns dels carrers afectats finalment per l’ampliació.
El grup del PSC-Progrés presentarà una moció al ple de l’Ajuntament amb l’objectiu de replantejar l’ampliació de la zona d’aparcament de pagaments que va realitzar el govern de CiU i ERC tot just després de les eleccions. La proposta recull la necessitat d’encarregar un estudi que determini en quins carrers de la Seu estan justificades les zones de pagament i en quines condicions. Progrés critica que s’ha fet una ampliació arbitrària, i en molts carrers, del tot innecessària, amb l’únic objectiu de recaptar més diners.
Fa més de tres mesos que va començar a funcionar la instal·lació i gestió de l’aparcament de pagament (zona blava) aprovat per CiU I ERC i amb l’oposició del grup del PSC-Progrés. Aquest contracte recollia l’ampliació de les zones d’aparcament de pagament en diferents carrers de La Seu, com ara, els carrers :Llorenç Tomàs i Costa, Mare Janer, Bisbe Benlloch, Av. de Pau Claris o c/.Tres Ponts, entre altres.
Des del grup de Progrés es critica que no s’elaborés cap estudi tècnic que avalés i justifiqués la necessitat de l’ampliació de les zones de pagament. Després de més de 3 mesos d’experiència de l’actual concessió, en la major part dels carrers de zona de pagament, no hi ha usuaris que utilitzin el servei en la franja horària de pagament.
Per altra banda, el plec de clàusules tècniques que varen firmar l’Ajuntament i l’empresa contempla que la Junta de Govern Local podrà ampliar o reduir l’abast de la concessió sense necessitat de modificació de les condicions d’adjudicació sempre que sigui per raons justificades i es mantingui l’equilibri econòmic.
Segons paraules del cap del PSC-Progrés, el Sr. Jordi Mas, “cal encarregar l’elaboració d’un estudi tècnic que justifiqui quins són els carrers que cal que tinguin zones d’aparcament de pagament, així com les bonificacions pels veïns afectats”.
A través del Ple Municipal del proper dilluns es proposarà que es realitzi aquest estudi i que es renegociï el contracte vigent amb l’empresa adjudicatària per tal que s’adaptin les zones d’aparcament de pagament a les conclusions del mateix. També que l’Ajuntament acordi amb l’empresa adjudicatària una bonificació de tarifes per als veïns dels carrers afectats finalment per l’ampliació.
dilluns, 10 de setembre del 2007
INFRAESTRUCTURES I DEMAGÒGIA
Fa alguns mesos que ens trobem immersos en un intens debat que s’està centrant bàsicament en la responsabilitat política de les incidències en les infraestructures catalanes. Estem veient com cada dia gran part de la programació dels mitjans de comunicació es centra en notícies sobre el creuament d’acusacions entre els diferents grups polítics. Alguns d’ells més interessats del compte en atiar el debat i la polèmica per treure’n víctimes a les files contràries.
Aquests oportunistes s’han apuntat al carro de les crítiques amb un únic objectiu: treure’n el màxim rendiment mediàtic i, de pas, arrencar alguns vots de les persones afectades per les últimes incidències. Malauradament han estat molt poc interessats per proposar solucions als problemes i evitar que es repeteixin situacions similars en el futur. Aquesta demagògia, en un aspecte tan estratègic i complex com son les infraestructures, ens apropa inevitablement a un debat etern, estèril i sense sentit per afrontar aquesta situació amb mínimes garanties d’èxit.
No fa falta ser un expert en la xarxa de Rodalies de trens, de carreteres, d’aeroports, o de la indústria elèctrica per tal d’adonar-se que a Catalunya s’hi havia d’haver invertit abans en la millora de totes les seves infraestructures. La responsabilitat de fer-ho queda força repartida entre els diferents governs de la Generalitat i de l’Estat, els quals en tenien les competències. Els antics governs de CiU a la Generalitat i el del PP a l’estat tenien la obligació de realitzar inversions importants a llarg plaç per tal d’assegurar-se que les infraestructures no es col·lapsessin amb el creixement econòmic i social català.
No obstant això, les reiterades crítiques cap als governs socialistes no s’han fet esperar de boca, sota el meu punt de vista, dels principals responsables de la desinversió a Catalunya. Realitzant lectures simplistes i poc rigoroses de les causes que han provocat les contínues incidències i, el què és més lamentable, sense aportar solucions creïbles.
Per altra banda, la responsabilitat d’arreglar aquest desgavell i posar-hi solucions ràpides i efectives correspon, com no pot ser d’altre manera, als Presidents Zapatero i Montilla. S’han creat comissions bilaterals de seguiment de les obres de l’AVE i també de seguiment de la inversió de l’Estat a Catalunya amb l’objectiu de millorar la coordinació Estat-Generalitat i conèixer de primera mà, tant les necessitats urgents, com les de futur del nostre país.
L’anàlisi de la situació i les decisions que es prenguin a partir d’ara son de vital importància per tal de no hipotecar el futur desenvolupament de Catalunya que té, per altra banda, una necessitat imperiosa de poder competir d’una vegada amb els països punters de la Unió Europea.
Cal doncs, solucionar les emergències sobrevingudes de la millor manera possible i paral·lelament això, elaborar una planificació realista i ambiciosa de les infraestructures que es mereix el nostre país i els seus ciutadans.
Aquests oportunistes s’han apuntat al carro de les crítiques amb un únic objectiu: treure’n el màxim rendiment mediàtic i, de pas, arrencar alguns vots de les persones afectades per les últimes incidències. Malauradament han estat molt poc interessats per proposar solucions als problemes i evitar que es repeteixin situacions similars en el futur. Aquesta demagògia, en un aspecte tan estratègic i complex com son les infraestructures, ens apropa inevitablement a un debat etern, estèril i sense sentit per afrontar aquesta situació amb mínimes garanties d’èxit.
No fa falta ser un expert en la xarxa de Rodalies de trens, de carreteres, d’aeroports, o de la indústria elèctrica per tal d’adonar-se que a Catalunya s’hi havia d’haver invertit abans en la millora de totes les seves infraestructures. La responsabilitat de fer-ho queda força repartida entre els diferents governs de la Generalitat i de l’Estat, els quals en tenien les competències. Els antics governs de CiU a la Generalitat i el del PP a l’estat tenien la obligació de realitzar inversions importants a llarg plaç per tal d’assegurar-se que les infraestructures no es col·lapsessin amb el creixement econòmic i social català.
No obstant això, les reiterades crítiques cap als governs socialistes no s’han fet esperar de boca, sota el meu punt de vista, dels principals responsables de la desinversió a Catalunya. Realitzant lectures simplistes i poc rigoroses de les causes que han provocat les contínues incidències i, el què és més lamentable, sense aportar solucions creïbles.
Per altra banda, la responsabilitat d’arreglar aquest desgavell i posar-hi solucions ràpides i efectives correspon, com no pot ser d’altre manera, als Presidents Zapatero i Montilla. S’han creat comissions bilaterals de seguiment de les obres de l’AVE i també de seguiment de la inversió de l’Estat a Catalunya amb l’objectiu de millorar la coordinació Estat-Generalitat i conèixer de primera mà, tant les necessitats urgents, com les de futur del nostre país.
L’anàlisi de la situació i les decisions que es prenguin a partir d’ara son de vital importància per tal de no hipotecar el futur desenvolupament de Catalunya que té, per altra banda, una necessitat imperiosa de poder competir d’una vegada amb els països punters de la Unió Europea.
Cal doncs, solucionar les emergències sobrevingudes de la millor manera possible i paral·lelament això, elaborar una planificació realista i ambiciosa de les infraestructures que es mereix el nostre país i els seus ciutadans.
diumenge, 2 de setembre del 2007
Inauguració del poble de Tiurana
Avui diumenge hem assistit a la inauguració del poble de Tiurana per part del President Montilla i el Conseller Llena. Ha sigut un acte senzill i carregat de simbolisme ja que s'ha hagut de construir el poble una altra vegada de nou. Degut a la construcció de l'embassament l'antic poble de Tiurana va quedar submergit. La veritat és que vàrem quedar sorpresos de lo bonic que ha quedat el poble ja que ha conservat moltes construccions antigues.
divendres, 24 d’agost del 2007
“Transformació Social” i “Afirmació Nacional”
El passat dilluns 20 d’agost es va celebrar l’acte inaugural de la Convenció pel Futur. Aquesta convenció neix amb l’objectiu d’establir un espai de reflexió sobre els nous reptes de la societat catalana. Compartint uns ideals socialistes i d’esquerres s’intenta aprofundir sobre aspectes econòmics, socials, culturals o polítics d’especial rellevància. En són exemple, la cohesió social, l’autogovern, la projecció de Catalunya a l’exterior, la gestió eficaç dels serveis públics, la potenciació de la cultura i els coneixements i un llarg etcètera de temes ben diversos.
Va ser durant l’acte d’obertura d’aquesta convenció que el Sr. Antoni Castells, Conseller d’Economia de la Generalitat, va afirmar que el PSC ha de saber combinar “transformació social” i “afirmació nacional” per poder ser el partit de referència. El Conseller va comentar que els principis del socialisme i el catalanisme han d’anar lligats i degudament complementats per tal que tothom s’hi senti identificat.
Personalment, m’agrada veure com una de les figures polítiques més rellevants de Catalunya reivindica que el partit dels socialistes lideri el canvi social i identitari del futur. En un context integrador, tolerant i participatiu el sentiment d’autoafirmació nacional sorgirà de manera espontània i natural, fruit de les diverses sensibilitats que conviuen a casa nostra. Sempre he pensat que la por i la desconfiança d’uns i altres és el principal escull pel qual una gran part dels catalans mai s’han sentit com a casa. Cal trobar un discurs nacional basat més en les persones i menys en les idees per tal que tothom que visqui a Catalunya se’n senti orgullós. Un discurs que no sigui patrimoni exclusiu de determinats partits polítics ni de col·lectius concrets.
Els moviments migratoris han fet i estan fent que la demografia de Catalunya estigui en transformació constant des de fa molts anys. Cal aprofitar aquesta riquesa cultural i ètnica per redefinir qui som i què pensem. Només en un procés inclusiu i lliure es crearà un ambient de confiança que farà que tothom estimi Catalunya i la seva cultura.
De totes maneres, aquest debat serà del tot estèril si no som capaços de construir una societat més justa, més solidària amb els més desafavorits. Hem de prioritzar la integració i la igualtat del poble per evitar exclusions socials. També cal que Catalunya sigui una potència econòmica per tal que generi prou riquesa i llocs de treball que permetin viure-hi dignament. Si una persona no té les seves necessitats bàsiques cobertes i té dificultats per sobreviure és improbable que es preocupi pel lloc on viu.
Amb la suma de tots construirem una identitat nacional que vertaderament englobi a tothom, una identitat nacional integradora i canviant. Només així totes les persones que viuen a Catalunya se’n sentiran orgulloses i, de pas, evitarem repetir errors del passat.
Va ser durant l’acte d’obertura d’aquesta convenció que el Sr. Antoni Castells, Conseller d’Economia de la Generalitat, va afirmar que el PSC ha de saber combinar “transformació social” i “afirmació nacional” per poder ser el partit de referència. El Conseller va comentar que els principis del socialisme i el catalanisme han d’anar lligats i degudament complementats per tal que tothom s’hi senti identificat.
Personalment, m’agrada veure com una de les figures polítiques més rellevants de Catalunya reivindica que el partit dels socialistes lideri el canvi social i identitari del futur. En un context integrador, tolerant i participatiu el sentiment d’autoafirmació nacional sorgirà de manera espontània i natural, fruit de les diverses sensibilitats que conviuen a casa nostra. Sempre he pensat que la por i la desconfiança d’uns i altres és el principal escull pel qual una gran part dels catalans mai s’han sentit com a casa. Cal trobar un discurs nacional basat més en les persones i menys en les idees per tal que tothom que visqui a Catalunya se’n senti orgullós. Un discurs que no sigui patrimoni exclusiu de determinats partits polítics ni de col·lectius concrets.
Els moviments migratoris han fet i estan fent que la demografia de Catalunya estigui en transformació constant des de fa molts anys. Cal aprofitar aquesta riquesa cultural i ètnica per redefinir qui som i què pensem. Només en un procés inclusiu i lliure es crearà un ambient de confiança que farà que tothom estimi Catalunya i la seva cultura.
De totes maneres, aquest debat serà del tot estèril si no som capaços de construir una societat més justa, més solidària amb els més desafavorits. Hem de prioritzar la integració i la igualtat del poble per evitar exclusions socials. També cal que Catalunya sigui una potència econòmica per tal que generi prou riquesa i llocs de treball que permetin viure-hi dignament. Si una persona no té les seves necessitats bàsiques cobertes i té dificultats per sobreviure és improbable que es preocupi pel lloc on viu.
Amb la suma de tots construirem una identitat nacional que vertaderament englobi a tothom, una identitat nacional integradora i canviant. Només així totes les persones que viuen a Catalunya se’n sentiran orgulloses i, de pas, evitarem repetir errors del passat.
dilluns, 30 de juliol del 2007
Opinar sobre les infraestructures per fer demagògia
Fa alguns mesos que ens trobem immersos en un debat polític entorn de les infraestructues de Catalunya arrel de les últimes incidències i avaries de la xarxa de trens de rodalies i de les apagades de llum de Barcelona.
Com no podia ser d'altra manera, alguns sectors polítics i civils, han estat més interessats en utilitzar aquesta problemàtica com a eina per a desacreditar el govern de la Generalitat que no pas per a proposar solucions als afectats. No estic gens d'acord amb les lectures simplistes i poc rigoroses que centren totes les crítiques i la responsabilitat del problema sobre el seu "rival" polític. En matèria d'infraestructures la planificació a llarg plaç és molt important ja que la majoria dels projectes tenen un termini d'execució plurianual. A més a més, si tenim en compte que les competències estan repartides entre les diferents administracions (Estat, Generalitat i ajuntaments) la complexitat per determinar la responsabilitat augmenta.
Per tots aquests motius, crec que la problemàtica de les infraestructures s'ha sobre dimensionat per treure'n beneficis polítics. Pel què fa a la responsabilitat de les administracions crec que totes hi tenen certa culpa. Des de l'antic govern de CiU a la Generalitat fins al del PP a l'Estat. Sense amagar la responsabilitat que tenen els governs de PSC i PSOE de posar-hi fil a l'agulla i assegurar-se que no es repeteixin errors similars en el futur.
Per a més informació podeu veure les declaracions del President Montilla sobre les inversions de l'Estat a Catalunya.
divendres, 25 de maig del 2007
“DIUMENGE 27, PARTICIPA I VINE A VOTAR!”
Ja falta poc perquè s'acabin les campanyes electorals de tots els municipis d’arreu de l’Estat. Uns comicis marcats per la proximitat i l’accessibilitat de les persones que formen part de les candidatures. Si alguna cosa tenen d’especial i diferent les eleccions municipals respecte les autonòmiques, les estatals o les europees, és sense cap mena de dubte aquesta relació directa i propera entre el ciutadà i el polític. Aquest polític que regenta, per exemple, la ferreteria del barri on hem anat a comprar tota la vida i que coneix prou bé la ciutat, les persones i les seves necessitats. I que està il·lusionat en poder treballar per fer de la seva ciutat un lloc més acollidor i pròsper.
A la Seu d’Urgell la majoria dels ciutadans poden conèixer sense cap problema tots i cadascun dels candidats a l’alcaldia, així com els seus membres de la llista, i d’aquesta manera poder-se fer una idea de què pensen i com són. Crec que és un privilegi per tots els urgellencs poder anar a les urnes el diumenge coneixent a les persones i els seus projectes polítics de primera mà. Segurament, les municipals, són les eleccions que tindran una incidència més gran sobre les nostres vides ja que l’Ajuntament és l’administració que té una relació més directa i propera amb el ciutadà.
Jo sempre he pensat que el nostre Ajuntament ha de vetllar pel desenvolupament de la ciutat i pel benestar dels seus ciutadans. Independentment de les competències que tingui l’Administració Local, aquesta té la responsabilitat de solucionar o sol·licitar a altres administracions respostes clares i satisfactòries per a la nostra gent. Els nostres veïns sempre han de trobar una mà amiga que els ajudi i els assessori en qualsevol dubte o problema que puguin tenir.
M’agradaria pensar que aquest caràcter de proximitat de les eleccions del diumenge faran que els ciutadans de la nostra ciutat vagin a votar en massa el dia 27 de maig. Però sincerament, per desgràcia crec que no serà així. Sembla que hem entrat en un espiral de conformisme i decepció de molts ciutadans que barrejada amb baixes dosis de consciència col·lectiva han minvat la participació dels processos electorals. Ara, crec que la responsabilitat té dues cares; per una banda, la falta de credibilitat i honestedat d’alguns polítics. I per l’altra, un desinterès general dels drets i deures dels ciutadans. Aquestes actituds no ajuden a construir el futur d’una família, una ciutat o un país, sinó que fomenten l’individualisme i beneficien els grups més radicals i catastrofistes.
La manera de fer que la nostra ciutat ens doni bons serveis és a través de la implicació i el treball de tots els seus ciutadans. Cal anar a votar i també cal participar del procés de construcció de la nostra ciutat per tal que tothom hi pugui dir la seva. L'única manera de tenir una Seu cohesionada, moderna i ordenada és a través de buscar un equilibri entre les necessitats i prioritats de tots plegats
A la Seu d’Urgell la majoria dels ciutadans poden conèixer sense cap problema tots i cadascun dels candidats a l’alcaldia, així com els seus membres de la llista, i d’aquesta manera poder-se fer una idea de què pensen i com són. Crec que és un privilegi per tots els urgellencs poder anar a les urnes el diumenge coneixent a les persones i els seus projectes polítics de primera mà. Segurament, les municipals, són les eleccions que tindran una incidència més gran sobre les nostres vides ja que l’Ajuntament és l’administració que té una relació més directa i propera amb el ciutadà.
Jo sempre he pensat que el nostre Ajuntament ha de vetllar pel desenvolupament de la ciutat i pel benestar dels seus ciutadans. Independentment de les competències que tingui l’Administració Local, aquesta té la responsabilitat de solucionar o sol·licitar a altres administracions respostes clares i satisfactòries per a la nostra gent. Els nostres veïns sempre han de trobar una mà amiga que els ajudi i els assessori en qualsevol dubte o problema que puguin tenir.
M’agradaria pensar que aquest caràcter de proximitat de les eleccions del diumenge faran que els ciutadans de la nostra ciutat vagin a votar en massa el dia 27 de maig. Però sincerament, per desgràcia crec que no serà així. Sembla que hem entrat en un espiral de conformisme i decepció de molts ciutadans que barrejada amb baixes dosis de consciència col·lectiva han minvat la participació dels processos electorals. Ara, crec que la responsabilitat té dues cares; per una banda, la falta de credibilitat i honestedat d’alguns polítics. I per l’altra, un desinterès general dels drets i deures dels ciutadans. Aquestes actituds no ajuden a construir el futur d’una família, una ciutat o un país, sinó que fomenten l’individualisme i beneficien els grups més radicals i catastrofistes.
La manera de fer que la nostra ciutat ens doni bons serveis és a través de la implicació i el treball de tots els seus ciutadans. Cal anar a votar i també cal participar del procés de construcció de la nostra ciutat per tal que tothom hi pugui dir la seva. L'única manera de tenir una Seu cohesionada, moderna i ordenada és a través de buscar un equilibri entre les necessitats i prioritats de tots plegats
dilluns, 21 de maig del 2007
PSC-Progrés, UN EQUIP PER GOVERNAR
Ja hem entrat de ple al Segle XXI i estem vivint una transformació global en tots els àmbits de les nostres vides. Aquesta situació de canvi constant afecta especialment a les empreses i organitzacions, sobretot pel què fa a les seves pautes i protocols d’actuació habituals i tradicionals. Resulta vertiginós veure com els criteris de productivitat que s’utilitzaven han quedat obsolets i s’han hagut de modificar en els últims anys.
Dins d’aquest replantejament dels criteris de productivitat en destaca el treball en equip com una de les principals novetats. Tot i ser un concepte molt conegut i popular poques organitzacions de persones creen unes xarxes de treball i unes relacions personals prou eficients per poder presumir de treballar, vertaderament, en equip.
El treball en equip requereix poder comptar amb persones amb perfils professionals i personals diferents i complementaris. És per aquest motiu que la selecció dels grups de treball és de vital importància doncs caldrà assegurar que totes les àrees de coneixement i els caràcters necessaris estaran representats entre els seus membres. Així doncs, ens haurem d’assegurar comptar amb una persona amb una personalitat líder, una altra de gestió, algú que com a punt fort tingui la visió de futur, una altra amb capacitat de mediació, etc. D’aquesta manera, cada membre podrà desenvolupar un rol diferent on es trobarà més còmode i serà més àgil i s’evitaran, així, interferències entre les competències d’uns i altres.
A l’hora de treballar en equip també s’han de tenir en consideració les pautes o hàbits de treball del grup. Cal establir mecanismes de comunicació constants i pràctics i fomentar un clima agradable que faciliti la participació, la corresponsabilitat i l’esperit de superació. També és imprescindible marcar uns objectius generals i específics i la seva avaluació per tal de poder fer un seguiment del treball de tot el grup.
Per sort puc presumir i estar orgullós de pertànyer a un equip de treball que compleix tots aquests requisits i que es presenta com la opció més sòlida per entrar a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. Per a aconseguir una bona gestió és vital disposar d’un equip de treball preparat, amb les idees clares i que faci pinya al voltant del seu líder.
La nostra filosofia de treball es basa en la participació i implicació de veïns, militants, simpatitzants i membres de la llista per tal de construir un projecte de ciutat integrador on tothom s’hi senti representat. Per tant, en el moment en què com a ciutadans ens feu arribar les vostres opinions, inquietuds o necessitats passeu a formar part, d’alguna manera, del nostre equip de treball. Això ens permet aconseguir buscar el màxim rendiment de l’esforç d’un col·lectiu seguint alguns dels principis del treball en equip.
En Jordi Mas ha confeccionat un equip a la seva mida i a la mida de l’Ajuntament de la ciutat. Compta amb en Joan Travé, una persona que està al capdavant d’una de les empreses més importants de la ciutat i que és un gran coneixedor de l’Administració Pública a través de la Generalitat. Els seus coneixements i experiència en els sectors empresarial, agrícola i ramader el converteixen en una peça clau dins el nostre grup humà.
També ens acompanya l’Amàlia Sanz, actual regidora de l’Ajuntament, empresària i professora. L’Amàlia és una persona eficient i dialogant que coneix la ciutat des de l’òptica empresarial, social i cultural degut a la seva gran implicació en els diferents àmbits. Sense dubte, una gran coneixedora de la Seu i les seves persones.
La Conxita Rabassa aporta decisió, solvència i rigor en tot el seu treball. La seva experiència com a directora de centres educatius, extensa formació i capacitat literària l’avalen per a ser un referent dins l’equip.
També comptem amb en Santi Mallol i en Lluís Sánchez. Tots dos acumulen una àmplia experiència com a Regidors i coneixen molt bé el funcionament i problemes de l’Ajuntament. A més a més, degut a les seves tasques professionals i afeccions tenen una estreta relació amb les entitats i els ciutadans. El seu bagatge i coneixements els converteixen en puntals del nostre projecte.
El vuitè lloc de la llista l’ocupa l’Anna Gómez, una jove empresària i coneixedora de la sanitat pública. La seva capacitat de treball i passió per la nostra ciutat la converteixen en una font inesgotable d’energia i idees noves.
També formen part del nostre equip el Vicenç Ripoll, l’Anna Moreno, el Lluís Martínez, el Carles Guiu, la Mª Queralt Perera, la Mireia Faus, el Salvador Maura, la Lurdes Porta, el Joan Ganyet, el Xavier Alís, la Laura Medina, l’Àlex Tarrés, la Rosi Badalamenti, el Joan Carles Fustà, la Mª José Rovira i la Mª Teresa Baez. Totes aquestes persones aporten a l’equip tot el necessari per tirar endavant un projecte polític que hem construït entre tots. L’experiència d’uns sumada a la joventut d’altres i la il·lusió de tots junts ens permetran arribar molt lluny.
Per tot l’expressat puc dir que em sento molt orgullós de pertànyer al grup de PSC-Progrés ja que s’aplica una política de treball en equip que ens permet obtenir els millors resultats sense malgastar recursos.
Dins d’aquest replantejament dels criteris de productivitat en destaca el treball en equip com una de les principals novetats. Tot i ser un concepte molt conegut i popular poques organitzacions de persones creen unes xarxes de treball i unes relacions personals prou eficients per poder presumir de treballar, vertaderament, en equip.
El treball en equip requereix poder comptar amb persones amb perfils professionals i personals diferents i complementaris. És per aquest motiu que la selecció dels grups de treball és de vital importància doncs caldrà assegurar que totes les àrees de coneixement i els caràcters necessaris estaran representats entre els seus membres. Així doncs, ens haurem d’assegurar comptar amb una persona amb una personalitat líder, una altra de gestió, algú que com a punt fort tingui la visió de futur, una altra amb capacitat de mediació, etc. D’aquesta manera, cada membre podrà desenvolupar un rol diferent on es trobarà més còmode i serà més àgil i s’evitaran, així, interferències entre les competències d’uns i altres.
A l’hora de treballar en equip també s’han de tenir en consideració les pautes o hàbits de treball del grup. Cal establir mecanismes de comunicació constants i pràctics i fomentar un clima agradable que faciliti la participació, la corresponsabilitat i l’esperit de superació. També és imprescindible marcar uns objectius generals i específics i la seva avaluació per tal de poder fer un seguiment del treball de tot el grup.
Per sort puc presumir i estar orgullós de pertànyer a un equip de treball que compleix tots aquests requisits i que es presenta com la opció més sòlida per entrar a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. Per a aconseguir una bona gestió és vital disposar d’un equip de treball preparat, amb les idees clares i que faci pinya al voltant del seu líder.
La nostra filosofia de treball es basa en la participació i implicació de veïns, militants, simpatitzants i membres de la llista per tal de construir un projecte de ciutat integrador on tothom s’hi senti representat. Per tant, en el moment en què com a ciutadans ens feu arribar les vostres opinions, inquietuds o necessitats passeu a formar part, d’alguna manera, del nostre equip de treball. Això ens permet aconseguir buscar el màxim rendiment de l’esforç d’un col·lectiu seguint alguns dels principis del treball en equip.
En Jordi Mas ha confeccionat un equip a la seva mida i a la mida de l’Ajuntament de la ciutat. Compta amb en Joan Travé, una persona que està al capdavant d’una de les empreses més importants de la ciutat i que és un gran coneixedor de l’Administració Pública a través de la Generalitat. Els seus coneixements i experiència en els sectors empresarial, agrícola i ramader el converteixen en una peça clau dins el nostre grup humà.
També ens acompanya l’Amàlia Sanz, actual regidora de l’Ajuntament, empresària i professora. L’Amàlia és una persona eficient i dialogant que coneix la ciutat des de l’òptica empresarial, social i cultural degut a la seva gran implicació en els diferents àmbits. Sense dubte, una gran coneixedora de la Seu i les seves persones.
La Conxita Rabassa aporta decisió, solvència i rigor en tot el seu treball. La seva experiència com a directora de centres educatius, extensa formació i capacitat literària l’avalen per a ser un referent dins l’equip.
També comptem amb en Santi Mallol i en Lluís Sánchez. Tots dos acumulen una àmplia experiència com a Regidors i coneixen molt bé el funcionament i problemes de l’Ajuntament. A més a més, degut a les seves tasques professionals i afeccions tenen una estreta relació amb les entitats i els ciutadans. El seu bagatge i coneixements els converteixen en puntals del nostre projecte.
El vuitè lloc de la llista l’ocupa l’Anna Gómez, una jove empresària i coneixedora de la sanitat pública. La seva capacitat de treball i passió per la nostra ciutat la converteixen en una font inesgotable d’energia i idees noves.
També formen part del nostre equip el Vicenç Ripoll, l’Anna Moreno, el Lluís Martínez, el Carles Guiu, la Mª Queralt Perera, la Mireia Faus, el Salvador Maura, la Lurdes Porta, el Joan Ganyet, el Xavier Alís, la Laura Medina, l’Àlex Tarrés, la Rosi Badalamenti, el Joan Carles Fustà, la Mª José Rovira i la Mª Teresa Baez. Totes aquestes persones aporten a l’equip tot el necessari per tirar endavant un projecte polític que hem construït entre tots. L’experiència d’uns sumada a la joventut d’altres i la il·lusió de tots junts ens permetran arribar molt lluny.
Per tot l’expressat puc dir que em sento molt orgullós de pertànyer al grup de PSC-Progrés ja que s’aplica una política de treball en equip que ens permet obtenir els millors resultats sense malgastar recursos.
JORDI MAS, EL MEU NOU ALCALDE !
Les properes eleccions municipals a l’alcaldia de la Seu tindran un encant especial per a mi ja que formo part de la candidatura del PSC-Progrés per primera vegada. Entro en un equip de treball que combina d’una manera òptima l’experiència dels anys de govern i les noves idees de la renovació. El PSC-Progrés defensa d’una manera clara i inequívoca uns ideals d’esquerres i progressistes on la igualtat entre les persones és un dels eixos principals sobre els quals es construiran les propostes polítiques.
Al capdavant de la nostra llista electoral hi ha el sr. Jordi Mas i Ortega, el qual aspira a l’alcaldia de la Seu. En Jordi és una persona amb molta formació i amb l’experiència política necessària per entrar amb garanties, juntament amb el seu equip, a la carrera per l’alcaldia. Tot i la seva joventut, en Jordi ha ocupat i liderat diversos càrrecs de responsabilitat, com per exemple el de coordinador del departament de Benestar i Família de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, el de director de serveis de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran o bé el de regidor del nostre Ajuntament.
Tots els que el coneixem sabem que sempre ha tingut un interès especial en poder treballar per tal d’aconseguir una societat el més justa possible. Tant des d’organitzacions humanitàries i solidàries com des de la política sempre ha pensat que si tots i cadascun de nosaltres posem el nostre gra de sorra, podrem construir una ciutat, un país o un món sense tantes desigualtats i amb prosperitat. Per aquest motiu, estic emocionat i orgullós de poder contribuir, amb el meu treball i el meu esforç, al recolzament d’un candidat a l’alcaldia de la Seu que té un projecte polític ambiciós, rigorós i basat en uns principis i valors que molts polítics han oblidat fa temps.
Jo animo a tots els urgellencs i urgellenques que no caiguin en la temptació de pensar que la classe política i els seus dirigents es miren els ciutadans des de la distància. No és gens constructiu fer generalitzacions d’aquest tipus, ja que només condueixen a la confusió i denoten una certa resignació i un conformisme preocupant que no ens condueix enlloc. Nosaltres hem basat el nostre projecte polític en múltiples trobades de participació ciutadana per poder conèixer les inquietuds i necessitats dels nostres veïns. De la mà d’en Jordi Mas hem intentat estar el més a prop possible de les persones, ja que la proximitat és i serà una eina essencial per a construir la nova Seu del futur.
Així doncs, engresco als ciutadans de la Seu a conèixer, si encara no ho han fet, en Jordi Mas per comprovar que és una persona apassionada, afable i amb les idees clares per portar el timó de la nostra ciutat. La seva proximitat, honradesa i disciplina fa que sempre estigui rodejat de persones que volen ajudar-lo a construir el nostre projecte polític. En Jordi Mas ha treballat per fer que tothom se senti part d’aquest, demanant una vegada i una altra l'opinió sobre diferents temes d’interès general.
Per tant, espero que si encara no ens has fet arribar la teva opinió sobre els temes que et preocupen o les teves propostes de futur per a la Seu, ho facis durant els propers dies a través del nostre correu electrònic (laseu@socialistes.cat) o bé personalment al nostre local de la plaça del Carme. Nosaltres tenim molt clar que la política de la Seu és cosa de tots i sense l’interès dels nostres veïns perd la seva raó de ser.
Al capdavant de la nostra llista electoral hi ha el sr. Jordi Mas i Ortega, el qual aspira a l’alcaldia de la Seu. En Jordi és una persona amb molta formació i amb l’experiència política necessària per entrar amb garanties, juntament amb el seu equip, a la carrera per l’alcaldia. Tot i la seva joventut, en Jordi ha ocupat i liderat diversos càrrecs de responsabilitat, com per exemple el de coordinador del departament de Benestar i Família de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, el de director de serveis de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran o bé el de regidor del nostre Ajuntament.
Tots els que el coneixem sabem que sempre ha tingut un interès especial en poder treballar per tal d’aconseguir una societat el més justa possible. Tant des d’organitzacions humanitàries i solidàries com des de la política sempre ha pensat que si tots i cadascun de nosaltres posem el nostre gra de sorra, podrem construir una ciutat, un país o un món sense tantes desigualtats i amb prosperitat. Per aquest motiu, estic emocionat i orgullós de poder contribuir, amb el meu treball i el meu esforç, al recolzament d’un candidat a l’alcaldia de la Seu que té un projecte polític ambiciós, rigorós i basat en uns principis i valors que molts polítics han oblidat fa temps.
Jo animo a tots els urgellencs i urgellenques que no caiguin en la temptació de pensar que la classe política i els seus dirigents es miren els ciutadans des de la distància. No és gens constructiu fer generalitzacions d’aquest tipus, ja que només condueixen a la confusió i denoten una certa resignació i un conformisme preocupant que no ens condueix enlloc. Nosaltres hem basat el nostre projecte polític en múltiples trobades de participació ciutadana per poder conèixer les inquietuds i necessitats dels nostres veïns. De la mà d’en Jordi Mas hem intentat estar el més a prop possible de les persones, ja que la proximitat és i serà una eina essencial per a construir la nova Seu del futur.
Així doncs, engresco als ciutadans de la Seu a conèixer, si encara no ho han fet, en Jordi Mas per comprovar que és una persona apassionada, afable i amb les idees clares per portar el timó de la nostra ciutat. La seva proximitat, honradesa i disciplina fa que sempre estigui rodejat de persones que volen ajudar-lo a construir el nostre projecte polític. En Jordi Mas ha treballat per fer que tothom se senti part d’aquest, demanant una vegada i una altra l'opinió sobre diferents temes d’interès general.
Per tant, espero que si encara no ens has fet arribar la teva opinió sobre els temes que et preocupen o les teves propostes de futur per a la Seu, ho facis durant els propers dies a través del nostre correu electrònic (laseu@socialistes.cat) o bé personalment al nostre local de la plaça del Carme. Nosaltres tenim molt clar que la política de la Seu és cosa de tots i sense l’interès dels nostres veïns perd la seva raó de ser.
diumenge, 20 de maig del 2007
Per un Ajuntament eficient
Transcorreguts gairebé quatre anys des de les últimes eleccions municipals per escollir els representants de l’Ajuntament de la Seu, la maquinària electoral ja s’ha tornat a activar per tal que els veïns de la ciutat hi diguin la seva.
Totes les opcions polítiques estan treballant amb l’objectiu de perfilar les seves candidatures, els programes electorals i les estratègies a seguir durant la campanya.
Cal fer una profunda reflexió sobre la rellevància que tindran els resultats electorals del proper dia 27 ja que d’aquí en sortiran les persones que han de liderar una de les empreses més importants de la ciutat, el nostre Ajuntament. Tots volem que el consistori ens doni uns serveis de qualitat i que sigui capaç de planificar i executar els millors projectes per a la Seu i la seva gent.
Tot i això, no resulta gens fàcil aconseguir que tots els seus representants i treballadors actuïn de manera rigorosa, coordinada i eficient; degut, en gran mesura, a les grans dimensions de l’Ajuntament i a la seva complexitat.
És per aquest motiu que des de la nostra candidatura donarem una importància capdal a la seva gestió, per tal d’optimitzar el seu funcionament. Per aconseguir-ho, farem que els treballadors del consistori se sentin motivats, valorats i orgullosos de pertànyer a aquesta organització.
Tanmateix, l’equip de govern ha de comunicar als seus treballadors quin és el projecte de ciutat i les pautes de treball per tal d’aconseguir els objectius marcats. Resulta inviable i catastròfic liderar una organització si no es marquen unes fites clares, concretes i assequibles. És llavors quan es malgasten els recursos, tan econòmics com humans, generant importants dèficits de pressupost i de servei al ciutadà.
Si el nostre Ajuntament és operatiu tots en sortirem molt beneficiats. Les empreses tindran més facilitats per generar beneficis, podrem ajudar a les persones més necessitades, atraurem més turistes, construirem equipaments de qualitat, ... Tots aquests beneficis ens ajudaran a construir una ciutat moderna i cohesionada, amb un present de benestar i un futur esperançador.
Per tots aquests motius, crec que tothom té el deure de fer un rigorós anàlisi de les diferents llistes i les seves propostes per tal de premiar, el dia de les eleccions, la que aposti per construir un Ajuntament eficient.
Totes les opcions polítiques estan treballant amb l’objectiu de perfilar les seves candidatures, els programes electorals i les estratègies a seguir durant la campanya.
Cal fer una profunda reflexió sobre la rellevància que tindran els resultats electorals del proper dia 27 ja que d’aquí en sortiran les persones que han de liderar una de les empreses més importants de la ciutat, el nostre Ajuntament. Tots volem que el consistori ens doni uns serveis de qualitat i que sigui capaç de planificar i executar els millors projectes per a la Seu i la seva gent.
Tot i això, no resulta gens fàcil aconseguir que tots els seus representants i treballadors actuïn de manera rigorosa, coordinada i eficient; degut, en gran mesura, a les grans dimensions de l’Ajuntament i a la seva complexitat.
És per aquest motiu que des de la nostra candidatura donarem una importància capdal a la seva gestió, per tal d’optimitzar el seu funcionament. Per aconseguir-ho, farem que els treballadors del consistori se sentin motivats, valorats i orgullosos de pertànyer a aquesta organització.
Tanmateix, l’equip de govern ha de comunicar als seus treballadors quin és el projecte de ciutat i les pautes de treball per tal d’aconseguir els objectius marcats. Resulta inviable i catastròfic liderar una organització si no es marquen unes fites clares, concretes i assequibles. És llavors quan es malgasten els recursos, tan econòmics com humans, generant importants dèficits de pressupost i de servei al ciutadà.
Si el nostre Ajuntament és operatiu tots en sortirem molt beneficiats. Les empreses tindran més facilitats per generar beneficis, podrem ajudar a les persones més necessitades, atraurem més turistes, construirem equipaments de qualitat, ... Tots aquests beneficis ens ajudaran a construir una ciutat moderna i cohesionada, amb un present de benestar i un futur esperançador.
Per tots aquests motius, crec que tothom té el deure de fer un rigorós anàlisi de les diferents llistes i les seves propostes per tal de premiar, el dia de les eleccions, la que aposti per construir un Ajuntament eficient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
