Acabo de llegir, a través de la pàgina web de RadioSeu (veure notícia) que, mitjançant un comunicat, l’associació de veïns del poble de Castellciutat demanen algunes mesures per tal de millorar la circulació de vehicles del poble. M’agrada veure com els veïns s’organitzen i defensen els seus interessos i reivindicacions d’una manera conjunta i consensuada. Aquesta fórmula formal d’agrupar-se els hi dona credibilitat i legitimitat per parlar en nom de tot el poble en els diferents temes que els afecten. D’altra banda, crec que qualsevol decisió que es prengui sense haver estat consensuada amb l’associació perd, inevitablement, la seva raó de ser. El poble que evoluciona amb comunió i diàleg intensiu amb els seus habitants esdevé més cohesionat i integrador.
Sempre he pensat que qualsevol societat, per avançar i modernitzar-se, necessita la implicació i participació dels seus ciutadans a través de múltiples i variats canals de comunicació. La societat civil ha de conèixer, opinar, participar i decidir sobre els temes que ens afecten a cadascun de nosaltres. Segurament que, si entre uns i altres ho féssim així, no hi hauria aquest desencís i fatiga col·lectiva cap als interessos comuns, com es dóna en el cas de les institucions que ens representen.
A la Seu crec que anem per bon camí ja que, a part del Poble de Castellciutat, altres barris, com el de St. Antoni, el Poble Seu, el Serrat de la Capella, el Carrer Canonges, Sta. Magdalena i altres zones de la ciutat ja s’han constituït com a associació de veïns o estan en procés per fer-ho. Estic content doncs, al meu entendre, aquest és un clar símptoma d’interès per a participar dels interessos col·lectius. És d’admirar que, tot i les dificultats per a poder compaginar la vida personal i professional, a més a més, aquestes persones encara facin l’esforç de reservar un espai de temps per a fer reunions i activitats amb els seus veïns.
Tot i això, per tal que aquestes iniciatives populars tinguin èxit cal que els veïns defineixin i formalitzin el tipus de relació que volen tenir amb tercers, com pot ser amb les seves institucions públiques. Sinó es fa un sobreesforç per tal de clarificar quines son les necessitats i reivindicacions i com es materialitzaran, definint com i quan, s’arriba a un punt mort que no ens porta enlloc.
L’essència de la democràcia, per moltes vegades que s’hagi repetit, es basa en la participació de tots i cadascun de nosaltres en les qüestions comunes d’una manera lliure i responsable. De totes maneres, a part de ser un dret, jo soc dels que defenso que també hauria de ser un deure cívic el participar per millorar, d’una manera o d’una altra, la societat on vivim. Si tots plegats ho féssim així, segurament que abandonaríem aquest excés de conformisme i de resignació en el qual moltes persones s’estan instal·lant actualment.
Sempre he pensat que qualsevol societat, per avançar i modernitzar-se, necessita la implicació i participació dels seus ciutadans a través de múltiples i variats canals de comunicació. La societat civil ha de conèixer, opinar, participar i decidir sobre els temes que ens afecten a cadascun de nosaltres. Segurament que, si entre uns i altres ho féssim així, no hi hauria aquest desencís i fatiga col·lectiva cap als interessos comuns, com es dóna en el cas de les institucions que ens representen.
A la Seu crec que anem per bon camí ja que, a part del Poble de Castellciutat, altres barris, com el de St. Antoni, el Poble Seu, el Serrat de la Capella, el Carrer Canonges, Sta. Magdalena i altres zones de la ciutat ja s’han constituït com a associació de veïns o estan en procés per fer-ho. Estic content doncs, al meu entendre, aquest és un clar símptoma d’interès per a participar dels interessos col·lectius. És d’admirar que, tot i les dificultats per a poder compaginar la vida personal i professional, a més a més, aquestes persones encara facin l’esforç de reservar un espai de temps per a fer reunions i activitats amb els seus veïns.
Tot i això, per tal que aquestes iniciatives populars tinguin èxit cal que els veïns defineixin i formalitzin el tipus de relació que volen tenir amb tercers, com pot ser amb les seves institucions públiques. Sinó es fa un sobreesforç per tal de clarificar quines son les necessitats i reivindicacions i com es materialitzaran, definint com i quan, s’arriba a un punt mort que no ens porta enlloc.
L’essència de la democràcia, per moltes vegades que s’hagi repetit, es basa en la participació de tots i cadascun de nosaltres en les qüestions comunes d’una manera lliure i responsable. De totes maneres, a part de ser un dret, jo soc dels que defenso que també hauria de ser un deure cívic el participar per millorar, d’una manera o d’una altra, la societat on vivim. Si tots plegats ho féssim així, segurament que abandonaríem aquest excés de conformisme i de resignació en el qual moltes persones s’estan instal·lant actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada