dijous, 13 de març del 2008

Jordi Ausàs deixa de ser alcalde de la Seu per iniciar una nova etapa

D’aquí a poques hores es celebrarà un plenari extraordinari a l’Ajuntament de la nostra ciutat per tal de donar compte de la renúncia de l’alcalde Jordi Ausàs. Aquest és un pas necessari per tal de poder exercir la seva nova tasca com a Conseller de Governació i Administracions Públiques del govern de la Generalitat.
La veritat és que tot ha estat molt ràpid, quasi sense temps per pair els resultats de les últimes eleccions generals i de poder fer balanç de tot plegat.

No se’m escapa que, independentment de la nostra rivalitat en el terreny municipal, aquest és un nomenament d’una responsabilitat i honorabilitat molt important, i com a tal, només puc fer que felicitar-lo sincerament i desitjar-li molta sort de cara al futur per tal de poder construir el país que tots volem des del govern d'Entesa.

Més enllà de les discrepàncies que hem pogut tenir al llarg dels últims anys (com a regidor de l’oposició i com Alcalde), avui acaba una etapa de 9 anys a l’Ajuntament de la Seu que de ben segur que recordarà durant molt de temps. En gran part, degut al fet que va recollir el relleu a l’alcaldia del Joan Ganyet.

Per acabar, només voldria comentar que estic convençut que amb en Jordi i la Conselleria de Governació trobarem el temps i la manera per tirar endavant nous projectes que beneficiïn les comarques del Pirineu i de la Seu.

Una vegada més Jordi, enhorabona i felicitats en aquesta nova etapa que comences.

dilluns, 10 de març del 2008

RESULTATS I COMPARATIVA DE LES ELECCIONS GENERALS A LA SEU D'URGELL

Després del nerviosisme per la baixada de la participació, en especial a Catalunya, els sondejos a peu d’urna primer i, els avanços dels recomptes després, ens acostaven a una majoria socialista suficient al Congrés dels Diputats.

Tot i la pujada singular del Partit Popular, amb un augment de cinc diputats, el PSOE ha aconseguit revalidar l’avantatge de la legislatura passada amb uns resultats excel·lents (169 diputats). El secret d’aquesta victòria electoral s’explica, sobretot, gràcies al vot dels catalans, els quals, conscients dels què ens hi jugàvem ens vàrem bolcar amb els nostres candidats; la Tere Cunillera, la Carme Chacón i el president Zapatero (45,33% de vots i 25 escons).

Pel què fa a la nostra ciutat, el resultat també ha estat excel·lent ja que el PSC ha aconseguit un 39% dels vots amb un augment del 4,65% respecte els vots del 2004. Cal tenir en compte que la participació ha baixat el què provoca que sigui més difícil mantenir el nombre total de vots. Ho demostra el fet que el PSC ha estat l’únic partit de la Seu que ha augmentat els seus vots respecte de l’any 2004.

Des d’aquestes línies el nostre grup vol agrair a totes les persones de la Seu que han confiat en nosaltres i ens han ajudat a mantenir un govern progressista que permeti materialitzar les necessitats i les aspiracions de Catalunya i dels catalans.
A continuació us passo els gràfics de resultats amb l'evolució del vot des de les eleccions del 2000 i del 2004 a la Seu.


Notícies relacionades:

diumenge, 9 de març del 2008

ACTE FINAL DE CAMPANYA AL PALAU SANT JORDI




El dijous passat vàrem estar al míting final de campanya al Palau Sant Jordi de Barcelona amb una delegació de simatitzants de la comarca. Segons els organitzadors de l'acte es van aplegar 40.000 persones per escoltar a Zapatero, Felipe González, Chacón, Hereu i Montilla. Encara no havia tingut temps de penjar les fotografies que heu vist de l'acte el qual va ser molt impressionant i espectacular.

dissabte, 1 de març del 2008

LIDERANT EL CONGRÉS DELS DIPUTATS TOT PASSANT PER NICARAGUA

Després del debat entre els dos clars candidats a la presidència del govern de l’Estat, Zapatero i Rajoy, semblava que ja no quedava quota mediàtica o protagonisme pels nostres candidats catalans al Congrés dels Diputats. Doncs bé, ni de bon tros ha estat així després de veure l’interessant debat organitzat per televisió de Catalunya on els nostres representants per ocupar un diputat a Madrid van exposar, amb més o menys encert, les seves propostes polítiques des de l’òptica i interessos catalans.

Una vegada acabada la interminable i ferragosa benvinguda del Sr. Cuní, amb un excés de pedagogia sobre el col·loqui i el seu funcionament, tots els candidats van marcar perfil ideològic amb pocs minuts. Tal i com va succeir durant el debat del dilluns, la candidata del Partit Popular, va centrar la pràctica totalitat dels seus esforços en posar de relleu els temes que més li interessaven, com la immigració, la possible crisis econòmica o la inflació, evitant entrar en els temes plantejats i argumentats per la resta dels tertulians, per tal de seguir la lamentable estratègia del seu líder estatal. Tot i la reduïda representació del Partit Popular a nivell català, degut en gran mesura a la pèssima imatge que ha donat de Catalunya a la resta de l’Estat, la seva representant va intentar desesparadament l’enfrontament directa amb la Sra. Chacón per reproduir la pugna PP-PSOE.

Crec que hi ha hagut coincidències puntuals, però importants, entre els postulats dels tres partits d’esquerres en el bloc de temes socials, sobretot en la necessitat de potenciar i millorar les línies mestres iniciades pel govern Zapatero. Per contra, les propostes de la Sra. Nadal i del Sr. Duran es varen centrar en adoptar mesures per fomentar la riquesa de les empreses i no en els mecanismes per redistribuir-la. Una vegada més, convergència ha navegat entre dues aigües sense desmarcar-se ni diferenciar-se dels seus antics socis de govern. Fet que indicar un símptoma clar de predisposició al pacte després de la jornada electoral.

Cal reconèixer el rol i les aportacions que varen desenvolupar els representats d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa, el Sr. Ridao i el Sr. Herrera respectivament, els quals varen mostrar el punt just de crítica i de propostes. D’aquesta manera, varen situar les seves reflexions en un bon nivell de rigor i d’interès, el qual, malauradament, no sempre ens tenen acostumats dintre dels seus propis partits.

Com era d’esperar, la tendència general al finalitzar el debat va estar, entre tots els grups, la d’atacar a la Sra. Chacón per tal d’intentar reduir la diferència en la intenció de vot que reflexen les enquestes. Amb una serenitat i senzillesa envejable, la candidata del PSC va argumentar i defensar la gestió feta i el projecte de futur pels propers quatre anys sense complexes i amb un liderat digna del polític més experimentat.

Tot i les diferències ideològiques i de programa electoral dels partits de Catalunya hem de tenir molt clar que el proper dia nou de març la presidència del govern es disputarà entre socialistes i populars. Les enquestes subratllen que la major part dels votants prefereixen que guanyi el PSOE per sobre del PP tot i que, després, aquesta preferència podria, si no recolzem el Sr. Zapatero el dia nou, no complir-se en benefici del Sr. Rajoy.

Cal doncs, fer un exercici de responsabilitat individual per tal de frenar una dreta conservadora, antiquada i arcaica que fomentarà la divisió lingüística, el transvasament de l’Ebre, la impugnació de l’Estatut i la defensa de les classes benestants, entre d’altres. Catalunya, i la resta de l’Estat, necessiten quatre anys més d’un govern progressista que pugui consolidar les polítiques engegades i apropar-nos a les garanties socials i col·lectives dels països nord europeus.