Bones Festes de Nadal i feliç 2010

Cal replantejar el funcionament del Bus Interurbà

El grup municipal del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha presentat una proposta d’acord pel plenari del proper dilluns tal de fer un replantejament global i urgent del funcionament i utilització del Bus Interurbà per tal d’adaptar-lo a les necessitats reals de la població.

A la mateixa proposta també es proposa crear una comissió d’estudi amb representació de tots grups municipals, que, entre d’altres qüestions, estudiï reduir les parades, modificar els horaris, potenciar alguns recorreguts...

També la conveniència de canviar el model d’autobús per un de més petit que facilitaria l’accés a Castellciutat i aplicar preus reduïts i/o gratuïts als col·lectius com persones majors de 65 anys, famílies nombroses, persones amb algun de discapacitat física, nens/es de fins als 12 anys. Tanmateix, es creu necessari potenciar el servei als dies de mercat i ampliar-lo al dissabte.

Progrés recorda que l’auditoria Ambiental Municipal de la Seu d’Urgell recollia la necessitat de la creació d’una línia de transport col·lectiu que connecti els diferents nuclis urbans i el polígon industrial amb el centre de la ciutat (Acció 2.2.1) per tal de treballar cap a una mobilitat més sostenible.

Des del 24 de novembre de 2008 es va posar en funcionament el Servei de Transport Interurbà entre els municipis de la Seu d’Urgell, Ribera d’Urgellet, Alàs i Cerc, Montferrer i Castellbò i Valls de Valira. El grup municipal també afirma que després de gairebé un any des de la seva posada en funcionament, aquest, ha registrat una utilització molt per sota de l’esperada i desitjada provocant un augment de les aportacions dels diferents ajuntaments pels pocs bitllets venuts.

Aquest servei té un cost considerable pels diferents ajuntaments que hi participen i per la Generalitat, de prop de 140.000 € a l’any, sense que se’n tregui el rendiment esperat. Per contra, no s’ha contemplat cap mena de descompte ni bonificació en les tarifes del transport interurbà pels diferents col·lectius de la Seu i la difusió del mateix servei ha estat molt escassa.

Tot i la poca utilització del Bus Interurbà i la necessitat urgent de replantejar el funcionament actual des del grup de Progrés continuem apostant per fomentar un transport públic alternatiu al privat.

Resposta del Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha elaborat un informe que dóna la raó a la denúncia presentada per Progrés al mes de gener referent a l’accés a la informació, a les còpies i a la data de les convocatòries de les sessions.

L’informe també destaca que “l’Alcalde ha de tenir la voluntat efectiva de facilitar les tasques als regidors amb l’accés a la informació”.

El grup municipal del PSC-Progrés vol donar a conèixer la resposta del Síndic de Greuges de Catalunya a la denúncia presentada pel grup municipal el gener del 2009. La resolució del Síndic repassa i recolza les diferents demandes de Progrés i constata que cal vetllar per tal que tots els regidors del consistori puguin desenvolupar les seves tasques municipals amb plenes garanties. També, que s’ha de respectar l’accés a la informació i a la legalitat vigent en aquesta matèria.

Després d’estudiar la resolució, Progrés exigeix a l’alcalde Batalla, i a tot l’equip de govern, que compleixi la resolució del Síndic, facilitant l’accés a la informació als membres del consistori en el temps i forma que recull la normativa vigent. Així, es donaria compliment a les demandes i múltiples denúncies públiques realitzades per tots els grups de la oposició durant la present legislatura.

Des del grup municipal es lamenta que l’Ajuntament ha tardat més de sis mesos a contestar les peticions del Síndic tot i la insistència de Progrés i del mateix Síndic. No obstant això, deu mesos més tard, s’ha pogut obtenir una resposta de la institució de la Sindicatura. A continuació es detallen textualment alguns dels fragments més importants de la resolució del Síndic:

Sobre les convocatòries de les sessions ordinàries del plenaris:

“Els dies de la convocatòria compten a partir de l’endemà en que es fa la convocatòria, sense tenir en compte els festius i deixant transcórrer de forma sencera el dia de la sessió...” i “...en conseqüència hi ha d’haver dos dies sencers laborables per a fer les oportunes consultes”. Progrés assenyalava que no hi havia cap dia hàbil.

Sobre la documentació suficient pels regidors:

“...la informació ha de ser prou clara i complerta...” Progrés lamentava que els expedients estaven incomplerts i sense temps per consultar-los.

Sobre la còpia dels documents:

“...l’accés a la informació municipals documental, implica el dret del regidor a obtenir còpia”. Progrés no podia obtenir còpia en nombroses ocasions.

Sobre la resposta a les demandes escrites:

“l’Alcalde i l’equip de govern han de tenir la voluntat efectiva de facilitar les tasques dels regidors”. Progrés denunciava que hi havia una actitud obstruccionista i de manca de transparència de la informació.

Esperem un canvi d’actitud de l’alcalde Batalla per tal de complir d’una vegada amb la legalitat vigent i amb les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya. A més, no és normal que l’equip de govern tardi més de sis mesos a contestar els requeriments del Síndic.

Progrés proposa sol•licitar a l’ACA que inclogui la nova depuradora al pressupost del 2010

Aprovada la iniciativa de plenari del PSC-Progrés del Consell Comarcal per la unanimitat dels grups. L’acord es farà arribar a l’Agència Catalana de l’Aigua.

També es reitera la necessitat i urgència d’aquesta nova infraestructura, de més de 6 milions d’euros, degut a que l’actual és petita i està obsoleta.

El grup comarcal del PSC-Progrés al Consell Comarcal de l’Alt Urgell va presentar una proposta d’acord, durant el plenari d’ahir dijous, per reiterar a l’Agència Catalana de l’Aigua la necessitat i la urgència de la construcció de la nova estació depuradora de Montferrer (EDAR) i per tal que inclogui aquesta inversió als pressupostos de l’Agència pel 2010.

La proposta de Progrés es va incloure, com a punt d’urgència, a l’ordre del dia del plenari i va ser acceptada per la unanimitat dels grups del Consell. D’aquesta manera, durant els propers dies es farà arribar l’acord a l’Agència Catalana de l’Aigua com a administració responsable de l’obra.

La nova EDAR de Montferrer està inclosa dintre del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals i Urbanes del 2006-2008 (PSARU) i contempla una inversió de més de 6 milions d’euros. Aquest Programa de Sanejament (PSARU) és un instrument de la planificació hidrològica aprovat pel Govern de la Generalitat.

L’Estació Depuradora de Montferrer, propietat de l’ACA però gestionada pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, s’encarrega de depurar les aigües residuals i de donar servei als municipis de la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbó, Alàs, Arfa i Ribera d’Urgellet.

Progrés recorda que porta més de dos anys instant i insistint al President del Consell de la necessitat de mobilitzar els recursos i esforços que faci falta per tal que es puguin iniciar les obres el més ràpid possible.

Segons el portaveu del grup comarcal del PSC-Progrés, Òscar Ordeig, “serà una de les inversions més importants dels últims anys per la nostra comarca i no la podem deixar escapar ni retardar més”.

Ordeig també comenta que “no ens cansarem de demanar al Sr. Fierro que treballi en aquesta direcció per tal que s’iniciïn les obres durant el 2010”.

Plenari del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Dia: dijous, 8 d'octubre de 2009

Hora: 20:00 h

Lloc: Sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Caràcter de la Sessió: Ordinari

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I SERVEIS AL TERRITORI

2. Aprovació del Conveni amb l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per a l'execució de dues obres de camins.

3. Aprovació del Conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua pel Reglament dels serveis públics de sanejament.

4. Aprovació del Conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques pel Transport a la demanda de l'any 2009: Ratificació de Decret.

5. Ampliació del servei de transport a la demanda de la línia de Calbinyà- La Seu d'Urgell.

6. Declaració de BCIL del pou de gel d'Arfa (municipi de Ribera de l'Urgellet).

COMISSIÓ D' ATENCIÓ A LES PERSONES

7. Aprovació del Contracte Programa DASC Serveis Socials 2009.

8. Aprovació del Conveni amb el Departament de Governació i Administracions Públiques per al programa de cooperació interadministrativa en matèria d'accions comunitàries: ratificació de Decret.

9. Denúncia del Conveni-Contracte amb la Creu Roja referent al teleassistència domiciliària: ratificació de Decret.

10. Delegació puntual de representant: ratificació de Decret.

11. Donar compte dels Decrets de Presidència i de les Resolucions de Gerència.

12. Informes de Presidència.

13. Torn obert de paraules als alcaldes.

14. Precs i preguntes.

Pisos per a rics?

Encara que sembli impossible, CIU i ERC, van votar en contra de la nostra proposta que recollia establir un sistema de puntuacions per a l’adjudicació dels pisos de promoció pública que doni preferència a les famílies amb rendes baixes, famílies monoparentals, gent gran, joves, famílies nombroses, persones amb deficiència, etc.

És injust no donar puntuacions més altes a les rendes més baixes o a les situacions socials més desafavorides. D’aquesta manera, una persona empadronada a la Seu i amb una renda de 63.000 € a l’any tindrà exactament les mateixes possibilitats d’adquirir un habitatge que una altra amb uns ingressos precaris i amb possibles problemàtiques socials. On anirem a parar?

Proposta per convocar el Consell Escolar Municipal

A part de la proposta presentada anteriorment, també es debatrà una altra iniciativa de Progrés per tal de convocar el Consell Escolar Municipal. És la que segueix a continuació:

Els regidors del grup municipal PSC-Progrés Jordi Mas, Joan Travé, Amàlia Sanz, Conxita Rabassa, Òscar Ordeig i Santi Mallol, presenten al plenari la següent proposta d’acord:

Atès que el Consell Escolar Municipal és un òrgan de reflexió i de debat del conjunt de la comunitat educativa de la Seu que s’hauria de convocar el Plenari, com a mínim, una vegada cada trimestre (segons les Bases reguladores aprovades definitivament el 27/12/08).

Atès que durant una sessió plenària, a instàncies del grup de Progrés, la regidora d’Educació es va comprometre a convocar el Consell Escolar Municipal abans de finalitzar el curs escolar passat, sense que s’arribés a convocar.

Atès que hi ha alguns temes importants i urgents que cal debatre entre la comunitat educativa, com per exemple les futures construccions del nou Institut o del nou CEIP la Valira

Atès que la construcció d’un nou institut no es pot plantejar sense la participació de la comunitat educativa i cal una reflexió profunda sobre les necessitats del municipi.

Atès que, tal i com contemplen les Bases reguladores del CEM, es pot constituir al seu si Comissions diverses, també caldria proposar al Consell Escolar la constitució de les Taules Mixtes de Planificació.

Proposem al Ple que acordi el següent:

1. Convocar el Consell Escolar Municipal abans de finalitzar el mes d’octubre.

2. Informar al mateix Consell en quin moment es troben els tràmits per a la construcció del nou CEIP la Valira i del nou Institut.

3. Proposar al Consell Escolar la constitució de les Taules Mixtes de Planificació.

Proposta pels pisos de promoció pública

A continuació us detallo la proposta de Prgorés pel plenari del dilluns de la setmana que ve:

Els regidors del grup municipal PSC-Progrés Jordi Mas, Joan Travé, Amàlia Sanz, Conxita Rabassa, Òscar Ordeig i Santi Mallol, presenten al plenari la següent proposta d’acord:

Atès que el plenari de l’Ajuntament de la Seu va delegar a la Societat Municipal d’Habitatge i Urbanisme (HIULS) les competències per a la promoció i gestió de l’habitatge de promoció pública a la nostra ciutat.

Atès que la Societat HIULS ha aprovat unes bases amb els criteris d’adjudicació que serviran de referència per atorgar els 45 pisos de promoció pública en règim concertat que s’han de construir al nou sector de l’Horta del Vaira.

Atès que cal garantir el dret per accedir a un habitatge de promoció pública pensant amb les famílies que tenen condicions objectives més difícils per accedir als habitatges del mercat lliure. Atès que és obligació de les administracions públiques garantir aquest dret.

Atès que és del tot antisocial i injust deixar única i exclusivament a la sort d’un sorteig la possibilitat d’accedir a un habitatge. Atès que, per primera vegada en l’adjudicació d’habitatges protegits a la Seu, es vol exigir una paga i senyal del 3% del total de l’habitatge que suposarà un import d’entre 4.000 i 6.000 €.

Atès que és injust que les persones que superin els requisits mínims tinguin les mateixes possibilitats, sense donar puntuacions més altes a les rendes més baixes o a les situacions socials més desafavorides. D’aquesta manera, una persona empadronada a la Seu i amb una renda de 63.000 € a l’any tindrà exactament les mateixes possibilitats d’adquirir un habitatge que una altra amb uns ingressos precaris i amb possibles problemàtiques socials.

Proposem al Ple que acordi el següent:

1. Traslladar al Consell d’Administració de HIULS la voluntat d’aquest plenari d’incloure un sistema de puntuació en les bases d’adjudicació dels pisos de promoció pública de l’Horta del Valira per tal d’afavorir a les persones o famílies amb menys ingressos i amb situacions que cal una discriminació positiva.

2. Incloure, entre d’altres, els següents aspectes:

a. Elaborar un sistema de puntuació que doni més punts i preferència a les famílies amb rendes baixes, famílies monoparentals, gent gran, joves, famílies nombroses, persones amb deficiència, etc.

b. No exigir cap paga i senyal fins al moment de l’entrega dels pisos.

La Seu i la Vegueria del Pirineu

TAULA RODONA-COL.LOQUI

Dijous, 24 de setembre.

Hora: 20 hores.

Lloc: Centre Cívic del Passeig.

Ponents:

- Sr. Isidre Domenjó. Escriptor (moderador).

- Sr. Joan Obiols. Escriptor.

- Sr. Amadeu Gallart. Economista.

- Sr. Ricard Lobo. Arquitecte.

- Sr. Xavier Sanclimens. Geògraf.

També intervindran:

- Sr. Marcel.lí Pascual. Editor revista Viure als Pirineus.

- Sr. Jordi Grau. President Ass. Empresaris Alt Urgell.

- Sr. Xavier Falcó. Director IES Joan Brudieu.

- Sr. Àngel Rubio. Síndic de Greuges.

- Sr.Joan Guitart. Unió de Pagesos.

- Sr. Miquel Àngel Sánchez. President de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell.

- Sr. Joan Massa.

- Sra. Sol Gasch.

Qüestions a debatre:

- Estat actual i perspectives de futur de la Vegueria del Pirineu.

- La/les Capitalitat/s de la nova Vegueria.

- Conseqüències i avantatges de la nova divisió territorial.

- Posicionament polític i civil de la Seu entorn la Vegueria.

- Altres.

Augment de la quota fixa de l'aigua a la Seu

Quan es va fer el traspàs de la gestió de l’aigua a HIULS des del nostre grup ja varem posicionar-nos en contra ja que tot plegat només responia a la necessitat de poder augmentar més el deute. Com que l’Ajuntament està al màxim que permet la llei es fa a través de la Societat d’Habitatge que és propietat de l’Ajuntament i, per tant, un deute que haurà de tornar l’Ajuntament.

Tot aquesta operació, de dubtós benefici per la millora de la qualitat del servei municipal d’aigua porta a un augment de la quota del rebut de l’aigua per part dels ciutadans. Amb les noves tarifes l’Ajuntament ingressarà més de 200.000 € de mes respecte l’any anterior.

Si la quota fixa abans era de 2,4 € cada quatre mesos i abonat ara la quota fixa per rebut serà de 12 €. Un augment del 400 % en la quota. A més, aquest augment és injust ja que penalitza igual a totes les persones, independentment de les seves rendes i del consum d’aigua. Una persona amb una vivenda petita i una renda baixa se li augmentarà el rebut el mateix que una persona amb una casa amb jardí, piscina i amb renda alta. En tot cas s’havia de penalitzar els consums elevats d’aigua per incentivar a l’estalvi i pagar en funció del consum.

Per veure la notícia es pot seguir el següent link.

Homilies d´Organyà 2009

Aquest divendres i dissabte, Organyà acull l'Homilia 2009 que inclou la Festa i Fira del Llibre del Pirineu i els Premis Literaris Homilies d'Organyà. Veure Programa:

Progrés demana canvis a la Festa Major de la Seu

Des del nostre grup a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell es proposa un replantejament global de la Festa Major de la Seu que passaria per una millora de la programació dels actes, canvis en la distribució dels espais actuals i la implicació dels joves a la comissió de festes.

Des de Progrés es lamenta que s’hagi perdut l’ambient de festa al centre de la Seu i que no s’hi hagin buscat alternatives per solucionar-ho. Aquest fet perjudica els establiments comercials i d’hostaleria. L’any 2008, CiU i ERC es varen comprometre a buscar solucions sense que s’hagi produït cap canvi al respecte pel 2009.

A més, a l’edició d’enguany, hi ha hagut errors greus d’improvisació per part de l’Ajuntament en aspectes com la distribució de les caravanes, en la celebració del SeuRock, la rua del dissabte o en els horaris dels actes.

També cal potenciar el paper de la comissió de festes per tal que tingui més protagonisme i es busqui la implicació i participació dels joves de la Seu. Aquests, han estat un dels col·lectius més perjudicats pel plantejament de la Festa dels darrers anys. El qual ha originat múltiples protestes i queixes abans, durant i després de la Festa. Progrés recorda que s’ha creat una grup al facebook en contra de l’organització de la Festa Major 2009 amb més de 650 persones inscrites.

Cal recordar que l’any 2008 ja vàrem demanar un replantejament urgent de la Festa Major al detectar que el model dels últims anys està esgotat i que cal trobar noves idees i plantejaments.

Des de Progrés creiem que la Seu ha de recuperar una Festa Major de qualitat i que sigui una referència al Pirineu i a Catalunya. Els joves han demostrat les ganes d’implicar-se en la participació de la Festa, amb les més de 40 caravanes de colles que s’han instal·lat. En canvi, l’Ajuntament no ha sabut donar resposta a aquesta voluntat de participació dels joves ja que no ha escoltat les seves demandes amb una programació de més qualitat.

Passejant per la Vall de Cabó

El cap de setmana, passejada per la Vall de Cabó (de 12 hores) amb visita al cim del Boumort, el Pou de Gel, el Forat de la Paella, Senyus, etc... Un entorn natural difícil d'igualar tot i que el dia no era ben nítid.

Augment d´impostos a les rendes més altes

Augmentar els impostos de les rendes més altes: Amb la crisi, menys ingressos i més despesa... Em sembla que és la única manera d´equil.librar els pressupostos de l´Estat d´una manera justa i raonable. Només afectaria a les persones amb uns ingressos superiors als 60.000 € a l´any. Veure notícia.

Bones i males notícies sobre la crisi

La taxa interanual del segon trimestre, amb un -4,1%, suposa el pitjor registre en un trimestre des del 1970 (veure notícia). Tot i això, avui també es publiquen algunes dades que apunten tímides recuperacions en la borsa i en el PIB de França i Alemnya. Apunto alguns d'aquests símptomes de recuperació:

• El PIB dels dos motors europeus, Alemanya i França, puja un 0,3% en el segon trimestre de l'any revifant l'esperança d'una recuperació a l'Eurozona (veure notícia).
• 
  
• La borsa supera els 11.000 punts i marca màxim anual gràcies a la moderació de la crisi (veure notícia).
• 
  
• Segons el Banc Central Europeu, la zona euro sortirà de la crisi al 2010 i creixerà un 1,5% el 2011 (veure notícia).

Obama i el futur d'Àfrica

El president nord-americà Barack Obama va condemnar, l'11 de juliol, en un discurs al Parlament de Ghana, als tirans que s'enriqueixen i orquestren guerres a l'Àfrica i va instar els africans a lluitar pel seu propi destí, combatent les pràctiques antidemocràtiques, els conflictes i les malalties. Obama va assegurant el suport dels Estats Units en aquesta dura travessa. Us adjunto el vídeo de la visita i algun fragment del seu discurs.

El Nou Finançament de Catalunya

Ja fa algunes setmanes des de la presentació pública del nou acord de finançament entre els governs de la Generalitat i el de l’Estat. Des de llavors, s’han publicat múltiples i variades valoracions i opinions sobre el mateix, tant per part de la societat civil com dels diferents grups polítics. Tot i això, tal i com passa tot sovint, no s’ha reflexionat en profunditat sobre les característiques i particularitats d’aquest nou model de finançament. Els grans i genèrics titulars de la premsa sobre la qüestió no ajuden a donar missatges més neutrals i objectius sobre el contingut per tal que tothom en pugui fer una valoració individual i poc condicionada.

Per aquest motiu, a continuació presentaré alguns dels aspectes principals d’aquest nou model de finançament pel país que facilitarà la identificació de les novetats i millores en comparació amb el model anterior.

Entre aquests aspectes, cal destacar els següents: 1. Els ingressos de la Generalitat provindran gairebé exclusivament dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya. 2. El govern català disposarà de més capacitat de decisió sobre els seus impostos. 3. Els recursos per càpita de Catalunya se situaran, per primera vegada, per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes. 4. El sistema d’anivellament permetrà que una part dels impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana reverteixi en més recursos per a la Generalitat. 5. El model conté elements essencials de bilateralitat: la negociació ha estat de govern a govern; Catalunya fixa la seva contribució a la solidaritat i reforça el finançament de competències específiques. 6. La variable bàsica per distribuir els recursos anivellats serà la població. El model integra, doncs, l’augment de població registrat per Catalunya i, per tant, reconeix els efectes del fenomen migratori. 7. S’actualitzaran anualment les variables bàsiques del model, com la població, i es revisaran cada cinc anys els paràmetres estructurals del sistema.

Dintre dels aspectes enumerats es troba l’acord que fa referència al sistema tributari, el qual contempla que la Generalitat augmentarà el percentatge de participació en els impostos estatals del 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials. D’aquesta manera, el govern català podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos i, per tant, dissenyar una política fiscal pròpia. Això comportarà que la Generalitat disposi de més capacitat normativa sobre els seus tributs; és a dir, podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos. En l’IRPF, per exemple, podrà legislar sobre la tarifa, el mínim exempt o les deduccions. En l’acord s’insta al govern de l’Estat a buscar fórmules perquè la Generalitat disposi de capacitat normativa en la fase minorista de l’IVA, d’acord amb la normativa europea.

També apareix el concepte del mecanisme d’anivellament. Aquest concepte ve determinat pels serveis bàsics de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). Així, amb el nou model, el 75% dels recursos tributaris de cada comunitat es destinaran a un fons que es distribuirà de forma anivellada d’acord amb la població. L’altre 25% correspondrà a la Generalitat de Catalunya que, per primer cop, es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans. En concret, Catalunya estarà cinc punts per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en recursos per càpita. En valors absoluts, l’increment de recursos que suposarà el nou model és molt semblant a les estimacions realitzades per reconegudes institucions catalanes.

A més a més, les variables més rellevants per distribuir l’increment de recursos són: la variació de la població entre 1999 i 2009 (fet que corregeix la injustícia causada per una de les mancances més importants de l’acord del 2001 que no contemplava el fenomen immigratori), la població dependent (factor que tampoc preveia el model actual) i les disparitats entre la capacitat fiscal i els ingressos per càpita. Aquestes correccions permeten que els recursos que rebrà Catalunya siguin molts superiors als que ha rebut fins ara.

Cal tenir en compte que hi ha una parida de recursos necessaris i urgents que se situa entre els 3.400 i 3.600 milions d’euros. El nou model aportarà gradualment al conjunt de comunitats autònomes una xifra molt superior als 9.000M€ inicialment previstos per l’Estat.

Un altre element important a tenir en compte és el fons de garantia dels serveis bàsics el qual té per objectiu que totes les comunitats autònomes puguin prestar els serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions. Està integrat pel 75% dels tributs (la cistella d’impostos de cada comunitat autònoma) i una aportació del govern de l’Estat. Tal com estableix l’Estatut, la variable bàsica per distribuir aquests recursos és la població, ajustada per factors com els costos sanitaris, la població en edat escolar i la de més de 65 anys, entre d’altres.

Es distingeix entre dos fons complementaris d’ajustament: el de suficiència i el de competitivitat. El seu objectiu és fer viable la implementació generalitzada del nou sistema. El fons de competitivitat s’instrumenta per compensar aquelles comunitats que tenen uns recursos per càpita inferiors a la mitjana o a la seva capacitat fiscal. Aquest fons es reparteix d’acord amb la població de les comunitats afectades. El fons de suficiència actua com a element d’ajust del model amb l’objectiu de garantir un guany mínim per a totes les comunitats.

Aquesta estructura de finançament autonòmic permet afirmar que Catalunya avança cap a un model de relació de caràcter federal, ja que permet que una part de l’esforç fiscal que Catalunya realitza per sobre de la mitjana es destini a la solidaritat i una altra part acaba revertint en majors recursos per als seus ciutadans. El sistema defineix, per primer cop, un criteri d’equitat i racionalitza el funcionament de la solidaritat interterritorial. En resum, Catalunya aconsegueix un major autogovern, que li dóna més poder de decisió en la línia dels models que tenen estats federals com Alemanya o Canadà, els quals combinen l’autonomia tributària amb la solidaritat.

Aquest nou model entrarà en vigor el 2009 i, des del primer any d’aplicació, Catalunya quedarà per sobre de la mitjana en recursos per habitant. L’aportació addicional que realitza el govern de l’Estat es durà a terme de forma gradual: el 70% el 2009, el 85% el 2010 i el 100% el 2011. També existeix una garantia per tal que aquesta dotació s’incrementi un 30% l’any 2012. Es tracta d’una millora addicional dels resultats fruit de la negociació.

El nou model també és molt més transparent que l’anterior. El funcionament del principal fons de solidaritat del sistema, el fons de garantia dels serveis bàsics, permet visualitzar quines comunitats autònomes hi aporten recursos i quines en reben. Aquest mecanisme, doncs, fa explícita la solidaritat interterritorial, fet que permet acabar amb l’opacitat que havia caracteritzat el model vigent fins ara.

Finalment, l’acord preveu la millora substancial del finançament d’aquelles competències que són específiques de la Generalitat de Catalunya, com per exemple les institucions penitenciàries i els mossos d’esquadra. Aquests recursos addicionals s’incorporaran i es consolidaran a la dotació del fons de suficiència. A més, en el marc de les polítiques regionals, es crea el fons de cooperació, un instrument amb objectius semblants als de l’actual fons de compensació interterritorial (FCI).

En resum, tot aquest ball de xifres i normes financeres demostren que les negociacions entre les dues parts han estat llargues, intenses i gens fàcils. Aquest nou model aportarà més capacitat i autonomia en la gestió dels nostres recursos i, el què és més important, aportarà més diners per finançar els serveis i les infraestructures dels catalans. Sense cap mena de dubte, aquest augment de recursos per Catalunya ha estat la fita més important aconseguida mai per un Govern Català. Tot i això, tampoc vull obviar que cal seguir treballant per augmentar encara més el nostre autogovern de cara al futur per aconseguir esdevenir una societat més justa, solidària i competitiva.