Fa alguns mesos que ens trobem immersos en un intens debat que s’està centrant bàsicament en la responsabilitat política de les incidències en les infraestructures catalanes. Estem veient com cada dia gran part de la programació dels mitjans de comunicació es centra en notícies sobre el creuament d’acusacions entre els diferents grups polítics. Alguns d’ells més interessats del compte en atiar el debat i la polèmica per treure’n víctimes a les files contràries.
Aquests oportunistes s’han apuntat al carro de les crítiques amb un únic objectiu: treure’n el màxim rendiment mediàtic i, de pas, arrencar alguns vots de les persones afectades per les últimes incidències. Malauradament han estat molt poc interessats per proposar solucions als problemes i evitar que es repeteixin situacions similars en el futur. Aquesta demagògia, en un aspecte tan estratègic i complex com son les infraestructures, ens apropa inevitablement a un debat etern, estèril i sense sentit per afrontar aquesta situació amb mínimes garanties d’èxit.
No fa falta ser un expert en la xarxa de Rodalies de trens, de carreteres, d’aeroports, o de la indústria elèctrica per tal d’adonar-se que a Catalunya s’hi havia d’haver invertit abans en la millora de totes les seves infraestructures. La responsabilitat de fer-ho queda força repartida entre els diferents governs de la Generalitat i de l’Estat, els quals en tenien les competències. Els antics governs de CiU a la Generalitat i el del PP a l’estat tenien la obligació de realitzar inversions importants a llarg plaç per tal d’assegurar-se que les infraestructures no es col·lapsessin amb el creixement econòmic i social català.
No obstant això, les reiterades crítiques cap als governs socialistes no s’han fet esperar de boca, sota el meu punt de vista, dels principals responsables de la desinversió a Catalunya. Realitzant lectures simplistes i poc rigoroses de les causes que han provocat les contínues incidències i, el què és més lamentable, sense aportar solucions creïbles.
Per altra banda, la responsabilitat d’arreglar aquest desgavell i posar-hi solucions ràpides i efectives correspon, com no pot ser d’altre manera, als Presidents Zapatero i Montilla. S’han creat comissions bilaterals de seguiment de les obres de l’AVE i també de seguiment de la inversió de l’Estat a Catalunya amb l’objectiu de millorar la coordinació Estat-Generalitat i conèixer de primera mà, tant les necessitats urgents, com les de futur del nostre país.
L’anàlisi de la situació i les decisions que es prenguin a partir d’ara son de vital importància per tal de no hipotecar el futur desenvolupament de Catalunya que té, per altra banda, una necessitat imperiosa de poder competir d’una vegada amb els països punters de la Unió Europea.
Cal doncs, solucionar les emergències sobrevingudes de la millor manera possible i paral·lelament això, elaborar una planificació realista i ambiciosa de les infraestructures que es mereix el nostre país i els seus ciutadans.
Aquests oportunistes s’han apuntat al carro de les crítiques amb un únic objectiu: treure’n el màxim rendiment mediàtic i, de pas, arrencar alguns vots de les persones afectades per les últimes incidències. Malauradament han estat molt poc interessats per proposar solucions als problemes i evitar que es repeteixin situacions similars en el futur. Aquesta demagògia, en un aspecte tan estratègic i complex com son les infraestructures, ens apropa inevitablement a un debat etern, estèril i sense sentit per afrontar aquesta situació amb mínimes garanties d’èxit.
No fa falta ser un expert en la xarxa de Rodalies de trens, de carreteres, d’aeroports, o de la indústria elèctrica per tal d’adonar-se que a Catalunya s’hi havia d’haver invertit abans en la millora de totes les seves infraestructures. La responsabilitat de fer-ho queda força repartida entre els diferents governs de la Generalitat i de l’Estat, els quals en tenien les competències. Els antics governs de CiU a la Generalitat i el del PP a l’estat tenien la obligació de realitzar inversions importants a llarg plaç per tal d’assegurar-se que les infraestructures no es col·lapsessin amb el creixement econòmic i social català.
No obstant això, les reiterades crítiques cap als governs socialistes no s’han fet esperar de boca, sota el meu punt de vista, dels principals responsables de la desinversió a Catalunya. Realitzant lectures simplistes i poc rigoroses de les causes que han provocat les contínues incidències i, el què és més lamentable, sense aportar solucions creïbles.
Per altra banda, la responsabilitat d’arreglar aquest desgavell i posar-hi solucions ràpides i efectives correspon, com no pot ser d’altre manera, als Presidents Zapatero i Montilla. S’han creat comissions bilaterals de seguiment de les obres de l’AVE i també de seguiment de la inversió de l’Estat a Catalunya amb l’objectiu de millorar la coordinació Estat-Generalitat i conèixer de primera mà, tant les necessitats urgents, com les de futur del nostre país.
L’anàlisi de la situació i les decisions que es prenguin a partir d’ara son de vital importància per tal de no hipotecar el futur desenvolupament de Catalunya que té, per altra banda, una necessitat imperiosa de poder competir d’una vegada amb els països punters de la Unió Europea.
Cal doncs, solucionar les emergències sobrevingudes de la millor manera possible i paral·lelament això, elaborar una planificació realista i ambiciosa de les infraestructures que es mereix el nostre país i els seus ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada