Segur que tots els camins porten a Roma?

Sempre he pensat que quan una persona inicia qualsevol tipus de projecte o activitat el primer que ha de fer és reflexionar sobre l’objectiu final i, sobretot, sobre com s’aconseguirà. Quantes vegades hem estat testimonis i ens hem quedat estupefactes i, fins i tot indignats, al veure que es gasten múltiples esforços i diners inútilment com a conseqüència de no planificar les actuacions rigorosament? La resposta és ben clara. Per desgràcia és una pràctica habitual que limita les nostres possibilitats d’obtenir una millor rendibilitat del temps i dels esforços que hi dediquem.

Personalment, em quedo amb les cites que ens han deixat sobre l’estratègia dos autors de reconegut prestigi com el londinenc Sigmund Freud i el rus Savielly Tartakoven en relació a la importància de l’estratègia en la presa de decisions.

Freud, el pare de la psicoanàlisis, destaca que “no es pot solucionar alguna cosa si repeteixes el mateix que la va causar. Si utilitzes noves estratègies, el resultat canviarà”. Per Tartakoven, que era tot un mestre dels escacs, “La tàctica consisteix en saber què fer quan hi ha alguna cosa per fer. L’estratègia, en saber què fer quan no hi ha res per fer”.

L’estratègia, deixant de banda interpretacions massa tècniques i rebuscades, és el mecanisme de la planificació per excel·lència. Sense una estratègia clara, definida i pertinent no avançarem d’una forma prou coherent i rigorosa cap a objectius col·lectius de futur prou ambiciosos. En aquest sentit, la tradicional frase popular que diu que “tots els camins porten a Roma” cauria en total contradicció amb els principis de la planificació ja que si no es prenen les decisions encertades en cada moment les possibilitats d’assolir els objectius s’evaporen.

En relació a la importància de la planificació i d’una estratègia consistent m’agradaria reflexionar sobre el camí, estratègic o no, que actualment s’està traçant a la nostra comarca. Un tema que, com a conseller comarcal i com a alt urgellenc, m’inquieta. Aquesta comarca necessita tenir un horitzó de futur prou ambiciós i planificat que li permeti donar un pas definitiu en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i, alhora, que potenciï el sector econòmic d’una manera clara i ambiciosa.

Avui, més que mai, hem d’agafar el timó i marcar el rumb per afrontar amb garanties els reptes que se’ns plantegen. Hem de definir on som, on volem arribar i com ho farem per arribar-hi. Si no és així, no estarem en condicions de manifestar el nostre posicionament i negociar amb garanties temes tant importants com l’aeroport, la vegueria, la capitalitat, els fronterers, els projectes interterritorials, la relació amb Europa, la inversió en projectes de muntanya, les comunicacions viàries i tecnològiques i un llarg etcètera d’oportunitats que no es poden deixar escapar.

Després de molts anys amb la mateixa dinàmica de govern comarcal veiem que no hi ha una visió global del territori ni una planificació que ens identifiqui i diferenciï de la resta de comarques. Manca trobar un segell, una marca o una personalitat pròpia que ens permeti, a través d’un procés estratègic, ser la comarca de referència del Pirineu.

Sense anar més lluny, l’Institut Català d’Estadística de Catalunya situava, no fa gaires dies, la nostra comarca a la quarta posició per la cua pel què fa a la cobertura en el servei de noves tecnologies.

La comarca i, els seus veïns, necessiten urgentment un nou impuls i noves accions per revitalitzar i dinamitzar els sectors turístic, empresarial i social. Cada nova oportunitat perduda ens allunya de la possibilitat de poder construir una comarca més justa, cohesionada i amb projecció de futur. Cal apostar per treballar amb el consens necessari entre tots els grups polítics pel benefici comú, fugint dels interessos partidistes que hem de lamentar tot sovint.

Per acabar, només voldria destacar que el nostre grup al Consell ja està treballant en aquesta direcció i amb les idees clares per tal de liderar un canvi que doni més garanties de progrés per a la comarca. Tot i això, només ho aconseguirem si ho fem de manera planificada, consensuada i tranquil·la amb el conjunt del territori i els seus alcaldes.