La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, una vella reivindicació

A través d’aquestes reflexions faig una petita contribució més i m’afegeixo a aquells que, de múltiples i variades maneres, defensen la personalitat i l’autonomia pròpia del nostre territori, del Pirineu. S’ha parlat molt sobre el Pirineu i, sobretot, entorn de quin ha de ser el seu paper en el mapa territorial català.

El poeta Jacint Verdaguer, a través de la seva obra l’Atlàntida, ja destacava els encants i la seva fascinació pel Pirineu en una de les seves obres més destacades i reconegudes. Altres, com polítics i l’opinió pública en general, també han analitzat la realitat de les zones de muntanya, sobretot entorn dels seus trets diferencials i de la necessitat de donar-li un tractament específic en relació a d’altres zones de la geografia catalana.

No és doncs, una novetat l’interès que ha suscitat al respecte, com tampoc les discrepàncies sorgides del mateix. Durant els anys de la República ja es parlava de les vegueries com la millor fórmula organitzativa pels catalans sense que aquestes, però, arribessin a materialitzar-se. Amb anterioritat a la democràcia el debat de la societat civil també impulsava aquesta reforma territorial i, sobretot, l’autonomia del Pirineu.

Posteriorment a aquests anys de dictadura, una vegada instaurades les institucions democràtiques, s’inclou l’especificitat de les zones de muntanya en un article de la Constitució Espanyola i es crea la Llei d’Alta Muntanya de 1983 per part del govern de la Generalitat.

A la nostra ciutat, Joan Ganyet, Amadeu Gallart o Joan Obiols, han estat personatges destacats que han fet doctrina sobre quin paper havien de jugar el Pirineu i la Seu en aquest nou escenari.

Una de les persones que millor representa aquesta defensa dels trets característics del Pirineu és, sense cap mena de dubte, el que va ser alcalde de la Seu entre els anys 1983 i 2003, en Joan Ganyet. Aquest apassionat de la Seu i de les muntanyes que ens envolten reflexionava entorn dels reptes de futur en la publicació La Seu 2012. Capital del Pirineu. Afirmant que “Ens interessa un Pirineu viu, jove, valoritzat, que jugui el seu paper, un paper distint però complementari de les grans ciutats veïnes, un Pirineu que afronti amb confiança el segle XXI”.

Ganyet, amb aquestes paraules, incidia en la necessitat d’estructurar un territori degudament planificat i amb ambició de futur per tal de reivindicar un paper protagonista.

Amb la nova divisió territorial que va començar a treballar el govern de Pasqual Maragall durant l’anterior govern tripartit i, ara, amb l’urgellenc Jordi Ausàs com a conseller, per fi es donarà resposta a una reivindicació històrica i llargament demandada per les poblacions pirinenques. No fa falta ser un expert per percebre que el dèficit de serveis i d’infraestructures és el més important de tot Catalunya. Cal dotar el Pirineu de personalitat administrativa pròpia i dels recursos suficients per minimitzar les desigualtats actuals.

De totes maneres, a ningú se li escapa que aquesta vegueria tan anhelada no serà una realitat fins que existeixi un consens ampli i incondicional per part de tots els pobles que ens permeti fer front comú entorn de les mateixes reivindicacions. La distància entre els pobles del Pirineu, fruit d’unes comunicacions pèssimes, ha limitat de manera important, al llarg dels anys, les relacions i les comunicacions entre nosaltres.

M’atreveixo a dir que la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, encara que a alguns no ho comparteixin, és una qüestió de temps. Tard o d’hora s’imposarà el sentit comú i es racionalitzarà la distribució territorial del nostre país donant resposta a realitats certament kafkianes. Només així, serem coherents i avançarem cap a la construcció d’una Catalunya justa amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus ciutadans.

El Pirineu i els seus habitants no podem esperar més anys per tal que la nostra vegueria sigui una realitat i no podem entrar en un debat, que semblava del tot superat, sobre la conveniència o no de la mateixa. Després de més de 70 anys de reflexions sobre aquest tema cal aprofitat l’escenari actual amb decisió i fermesa.

No cal dir que el nostre grup a l’Ajuntament de la Seu ha defensat, defensa i defensarà la nova divisió territorial que contempla la creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Amb aquesta finalitat sempre estarem oberts a sumar esforços i aprofitar sinèrgies amb els diferents pobles i forces polítiques del nostre territori per tal d’aconseguir-ho.