La crisi i les noves oportunitats

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement” Albert Einstein. Crisi, crisi i més crisi... aquest és el tema que ens ocupa i que monopolitza tots els magazines, informatius i col·loquis des de ja fa alguns mesos. Les contínues males notícies sobre la nacionalització de bancs, la fallida d’empreses, els expedients de regulació d’ocupació i l’alça desmesurada de preus minen la confiança del més optimista.

L’exdirector del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, destacava les similituds de la crisi actual amb la del 1929, sobretot pel fet que ambdues situacions tenen el seu origen en una profunda crisi financera i de consum. Tot i això, no són pocs els experts que eviten comparar les dues crisis econòmiques entenent que les característiques del 1929 i del 2008 són incomparables.

De totes maneres, no hem de perdre de vista que, històricament, els grans canvis i les grans revolucions s’han alimentat de moments de crisi i incertesa. En aquests moments, en què el model econòmic capitalista trontolla i sembla no tenir uns fonaments prou sòlids sembla perillar la continuïtat del sistema actual. De ben segur que aquelles organitzacions que millor s’adaptin als nous escenaris i a les noves necessitats dels ciutadans seran les que surtin abans de la crisi i liderin amb èxit el nou model econòmic que convé construir.

Amparo Moraleda, Presidenta d’IBM a Espanya, destaca que “només podem competir amb la innovació i el coneixement”. D’aquesta manera, apunta una de les línies estratègiques que cal potenciar entre els governs i les empreses per tal de sortir de la crisi. També caldrà fomentar la creativitat, la imaginació i la productivitat en un entorn que serà molt més competitiu i exigent i on no sobreviuran les organitzacions que no ofereixin productes de qualitat i amb valor afegit.

“Els obstacles al camí del dèbils es converteixen en el camí dels forts” de Thomas Carlyle. Aquesta frase il·lustra prou bé la idea abans comentada de que les persones, empreses o territoris que millor s’adaptin i es basin en el coneixement i la innovació seran les que estaran al capdavant d’una societat que necessitarà recuperar-se d’aquesta ensopegada global. La motivació, les habilitats, les capacitats i la formació del personal i el treball en equip seran imprescindibles per adaptar-se a un mercat en canvi constant que demandarà persones creatives, assertives i empàtiques.

Durant aquest procés de transformació per adaptar-se al nou escenari econòmic les nostres empreses patiran més del compte pel fet de tenir una indústria antiquada i desfasada que no ha estat capaç d’aprofitar les èpoques de bonança econòmica per a modernitzar-se. Amb uns índex de productivitat que estan a la cua d’Europa i una gestió conservadora i tradicional qualsevol canvi de model productiu que ens plantegem no serà possible si no és a través d’una crisi com la que estem vivint.

Sempre he pensat que davant dels problemes cal buscar la millor de les solucions. També, que després d’una crisi sorgeixen noves oportunitats i que quan es tanca una porta se’n obra una altra. Aquest context posa de relleu la necessitat de veure l’ampolla mig plena i de generar la confiança necessària per traçar el nostre propi camí. Espero que aquestes línies serveixin per encoratjar a les persones emprenedores i amb inquietud que no es conformen amb una visió apocalíptica del futur que ens espera.