La "Punxada" del Riu Segre

“Una de les grans contradiccions de la naturalesa humana és que únicament valorem les coses una vegada es tornen escasses. Apreciem el valor de l’aigua quan el pou s’ha assecat. I els pous no només s’estan assecant en les regions tradicionals amb tendència a la sequera, sinó també en zones que no associem tradicionalment amb escassetat d’aigua” (Elizabeth Dowdeswell, Secretària General de les Nacions Unides).

Immersos en un medi natural que canvia i evoluciona constantment l’aigua ha deixat de ser un bé natural abundant per convertir-se en un recurs escàs que cal administrar amb eficiència i responsabilitat.

Actualment ens trobem capbussats en un intens debat sobre la sequera i les accions que cal emprendre per tal de gestionar amb eficàcia i celeritat la situació actual. Si persisteixen els pobres nivells de precipitacions i de reserves dels pantans dels últims mesos no tardarem a patir-ne les conseqüències en els consums de les nostres llars i indústries.

Cal, doncs, prendre consciència de l’extrema situació de sequera que pateix Catalunya i recolzar les accions pertinents i vàlides que assegurin el subministrament a tots els ciutadans. No podem caure en el parany de la confrontació entre diferents territoris per un bé de primera necessitat com és l’aigua. Alguns ja han aprofitat aquesta situació de crisis per a criticar el govern i la seva gestió en aquesta matèria.

Els catalans, en general, creiem fermament amb el principi de solidaritat entre els pobles i com a pirinencs també tenim molt interioritzat el dret universal de l’aigua. Tot i això, l’escenari actual requereix estudiar amb deteniment i responsabilitat les diferents opcions per tal d’aconseguir l’objectiu de portar aigua a la conca del Llobregat tot minimitzant els perjudicis col·laterals; siguin d’impacte mediambientals o econòmics.

La proposta presentada pel Conseller Baltasar per tal de fer front a la sequera, a través del transvasament del riu Segre a l’alçada d’Isòvol, no em deixa indiferent sinó que em preocupa ja que els cabals registrats en els últims mesos han estat molt minsos. Segons fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua, si l’opció del transvasament prospera, el cabal mínim ecològic es mantindrà en tot moment per tal de no causar danys medi ambientals i de consum al territori.

Per fer-ho, des de la Conselleria es garanteix que no es faran captacions d’aigua si el cabal no és superior a 3 m3 per segon. Paradoxalment, si analitzem els cabals oficials registrats des de l’estació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre a Isòvol dels últims sis mesos veurem que només es varen superar els 3 m3 per segon durant tres dies. Aquestes dades fan que sigui tècnicament inviable la captació d’aigua des de la capçalera del Segre d’1,1 m3 per segon durant sis mesos ja que la major part dels dies no hi baixa prou aigua.

Caldria destacar que les captacions d’aigua que es fan a les capçaleres dels rius perjudiquen notablement la seva continuïtat ja que habitualment no disposen d’afluents ni d’embassaments que puguin compensar i regular el desviament d’aigua i les seves conseqüències.

Durant els últims dies han estat molts els experts, tècnics o enginyers que han desaconsellat aquest mini transvasament del riu a Isòvol al·legant que cal tenir en compte altres opcions més viables i econòmicament més rentables. Aquesta seria una actuació que, segons informen els mitjans, costaria uns 40 milions d’euros i que tindria un caràcter provisional. La major part dels experts i estudis sobre el tema apunten a que una de les opcions més lògiques seria fer la captació al riu Ebre a l’alçada de Mequinensa. Altres també destaquen la possibilitat de repetir el transport d’aigua en vaixells tal i com s’ha fet altres vegades.

La solució no serà senzilla i de ben segur que no estarà exempta de polèmica, motius pels quals cal que tots estiguem a l’alçada de les circumstàncies per tal de posar remei a la crisis sobrevinguda i també planificar una nova cultura de l’aigua pel futur.

Ja per acabar, voldria destacar el nostre recolzament al manifest elaborat a la Diputació de Lleida durant aquesta setmana el qual ha estat recolzat per múltiples ajuntaments i consells comarcals de la província. Des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell també ens hem adherit al comunicat de la Diputació i hem afegit alguns aspectes que hem considerat rellevants. A instància del Sr. Jordi Mas, portaveu del grup del PSC, es va convocar una junta de portaveus per tractar el tema i elaborar un comunicat unitari. En aquest document, que s’aprovarà durant el plenari del dilluns que ve, es destaquen els següents cinc punts:

Primer. Subscriure en la seva totalitat la Declaració del Segre signada en data 31 de març de 2008 a la Diputació de Lleida, pels presidents del Consells Comarcals, alcaldes de capitals de comarca de tota la demarcació, i els representants dels partits politics presents a la Diputació de Lleida amb el següent contingut.

Segon. Demanar al Departament de Medi Ambient que millorin i assegurin els abastaments d’aigua als municipis del Pirineu que tenen problemes per obtenir aigua de boca i han d’abastir-se amb cisternes, sovint provinents de les reserves del nostre municipi.

Tercer. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que continuï invertint en infraestructures hidràuliques que permetin un us racional de l’aigua en l’agricultura com ja es va fer amb el rec dels 4 pobles i cal fer amb el rec del marge esquerra del Segre que abasta els municipis d’Alàs, la Seu d’Urgell, Montferrer i Ribera de l’Urgellet.

Quart. Continuar impulsant accions i campanyes per a fomentar un us racional de l’aigua al nostre municipi. La recent campanya de dosificadors permetrà un estalvi diari de 60.000 litres, però cal avançar en noves estratègies que reforcin, d’una banda, la pedagogia sobre el canvi d’hàbits i de l’altra, un major estalvi per part d’administracions i particulars.

Cinquè. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat, al President del Parlament, al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, al Síndic de greuges, als sindicats agraris, a les comunitats de regants, als Consells Comarcals de Catalunya, a les diputacions de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, al ministeri de Medi Ambient i a altres entitats que es puguin veure afectades pel transvasament del riu Segre.