No descobreixo res en afirmar que els resultats de les eleccions del passat 28 de novembre varen ser poc més que un desastre per el PSC. Els motius de la davallada, molt variats i complexos. Des de la crisi, al soroll del tripartit, la falta de comunicació, l’estatut, la manca d’un discurs de país, el desgast de la política, etc.
Més enllà d’entrar en valoracions excessivament pessimistes que impedeixin la necessitat de mirar endavant i replantejar tot el què calgui, crec que cal fer un punt i a part en un seguit d’aspectes estratègics.
Un punt i a part, tal i com ha anunciat el President Montilla, que passa per convocar un Congrés extraordinari del partit socialista que renovi la direcció, i al mateix temps, renovi cares i discursos.
Un punt i a part, amb l’objectiu de definir els fonaments ideològics i organitzatius de futur del PSC. On coincideixo plenament amb l’alcalde Ros al defensar que hem d’aspirar a ser “el pal de paller” de la política catalana amb un projecte d’esquerres i catalanista.
Un punt i a part, perquè la nova direcció faci seu el discurs de la socialdemocràcia europea, que treballa per tornar al creixement econòmic i a la prosperitat tot invertint en educació i innovació, i no en retallades socials i rebaixes d’impostos com defensen els partits conservadors.
Un punt i a part, per fusionar d’una vegada les dues ànimes del partit i redefinir les relacions entre el PSC i el PSOE, que passen per guanyar una major autonomia i independència entre les dues formacions.
Un punt i a part, que aposti clarament per una nació catalana amb les màximes competències polítiques, dins d’una Espanya federalista que en respecti la pluralitat i la diversitat identitària.
Un punt i a part, en la manera de fer política tal i com l’entenem avui, a través d’una major proximitat i implicació amb els ciutadans i ciutadanes. La política unidireccional i des de la distància s’ha acabat! La ciutadania reclama que els seus representants “es posin a la seva pell” i que donin solucions concretes als problemes del dia a dia. Cal donar missatges clars i entenedors i tenir una actitud oberta i receptiva permanentment. També amb canvis substancials de la llei electoral actual que donin la possibilitat, entre d’altres, de fer llistes obertes.
Un punt i a part, per reivindicar i rellançar els nostres valors i principis de solidaritat i justícia social, els quals són plenament vigents en el context de crisi i de canvis que estem vivint a tot Europa.
Un punt i a part, per tal de buscar la unitat d’acció i el consens indispensables entre les diferents sensibilitats del nostre partit. I això només s’aconseguirà amb generositat i amb un lideratge decidit i visionari.
Finalment, també un punt i a part, per tal de fer un relleu generacional de la nostra classe política que tingui perfectament interioritzats tots els aspectes anteriorment assenyalats i amb l’energia i il·lusió necessàries per tirar-los endavant.
Cal treballar bé i ràpid per tal de preparar una alternativa de govern progressista i fer un bon control des de l’oposició del Parlament. Les temptacions del futur nou govern de fer retallades socials per fer front a la crisi han de trobar una resposta clara i contundent.
De moment, pel què fa al Pirineu, tot apunta a que es farà marxa enrere en el procés de descentralització dels diferents Departaments de la Generalitat. Provocant, novament, que haguem de desplaçar-nos a la capital i que tornem a ser, tal i com afirma el Sr. Batalla, “el rerepaís” quan es refereix al Pirineu. Una expressió marginal i gens apropiada que il·lustra perfectament la percepció dels governs convergents cap a casa nostra.
Cal donar temps al Sr. Mas per tal que pugui aterrar i prendre decisions, però també haurà de tenir en compte que va a contrarellotge ja que la crisi i els problemes de la gent segueixen presents. De fet, podria ser que els mateixos motius que han ajudat a portar CiU a la Generalitat, i que abans he comentat, siguin al mateix temps, les principals preocupacions del futur Govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada