A PARTIR D'ARA EM TROBAREU A WWW.OSCARORDEIG.CAT

L’alternativa progressista a La Seu

Afirmava Saivit Simon que “és més important el govern de les persones que l’administració de les coses”. Podríem afegir-hi que per al govern de les persones és necessària una “visió”, un port d’arribada explicat als ciutadans i participat per ells. Són reflexions que se m’acudeixen a l’observar l’evolució de La Seu en els darrers 8 anys. Mirat amb perspectiva, sembla que l’ajuntament encapçalat per CiU no hagi estat a l’alçada ni en “govern de les persones ni en l’administració de les coses”.

Una atmosfera de lenta decadència ofega La Seu, accelerada amb la crisi econòmica general, però que ja s’albirava en els anys 2002 i successius, quan encara es vivia el boom de la construcció a tot el país i també al Pirineu. Què ha passat? Quins són els símptomes? Quina n'és la causa? Els símptomes són ben clars; L’Ajuntament governat per CiU i ERC no ha estat motor d’activitat econòmica (8 anys sense fer el nou polígon industrial ), ni ha actuat com a motor de projecció exterior de la ciutat. Aquella Seu exemple d’iniciatives i polítiques innovadores des de la recuperació de la democràcia, l’any 1979 fins al 2003, que actuava com a referència dels municipis del Pirineu, s’ha eclipsat, s’ha fos, ha perdut pistonada.

L’administració municipal resulta poc menys que inaccessible per als ciutadans, que troben portes i obstacles al contacte amb els responsables polítics. Aquella administració austera i eficient governada per Progrés ha deixat pas, amb un increment espectacular i innecessari de personal, a un ajuntament burocratitzat i amorf, que deixa perdre oportunitat rere oportunitat. Per exemple, no s’ha presentat a cap de les 7 convocatòries de la Llei de Barris de la Generalitat, que ha permès millores espectaculars a ciutats com ara Balaguer, Solsona, Tremp i Ripoll. Qui no ha sabut gestionar els temps d’abundància, probablement, no està en condicions de gestionar la precarietat. És, alhora curiós i trist constatar com el gran increment de l’endeutament des de l’any 2003 (d’un 180%) ha estat acompanyat de l’augment d’impostos més fort de la democràcia (33% dels principals impostos), en els 7 anys en que els municipis catalans han rebut més ajut econòmic que mai des de la Generalitat. Aquest lent deteriorament general de la ciutat pot observar-se cada dia amb la pèrdua constant de qualitat de l’espai públic.

Podem preguntar-nos ara quina és la causa de la situació descrita. Des del meu punt de vista, contrastat amb centenars d’urgellencs i urgellenques de totes les edats i condicions, la causa és l’absència de model de ciutat per part dels responsables de l’Ajuntament. No hi ha projecte, no hi ha aquella “visió” a que feia referència al començament del present escrit.

L’alcalde Batalla i CiU no tenen model, gestionen el dia a dia amb bona fe, sense dubte, però sense projecte gran, sense estratègia a mig termini, el que duu com a conseqüència el devessall d’anuncis de grans obres i equipaments que es queden en promeses incomplertes. On són el nou institut, el nou CAP, la nova escola LaValira, la nova residència de la gent gran, el nou cementiri, la nova piscina coberta o el nou teatre auditori proclamats als quatre vents? Què se n’ha fet d’aquella propaganda buida?

A la vista de les actuals circumstàncies, a la vista de la deriva cap a la pèrdua d’expectatives de futur i de qualitat de La Seu, es fa del tot punt necessari un replantejament a fons de la política municipal en el seu conjunt. Recordant les paraules del president Kennedy: “Lluny del què pot fer la nació per tu, planteja’t què pots fer tu per la nació”, hem de preguntar-nos cadascú de nosaltres, què podem fer per La Seu.

Em sembla imprescindible la formació d’una àmplia alternativa progressista, en la que hi tinguin un paper actiu tots els sectors ciutadans que volen el millor per la nostra ciutat, (joves, gent gran, professionals, gent dels àmbits cultural, esportiu, econòmic, etc.) persones molt preocupades per la manca de resposta de l’Ajuntament als reptes de futur i que volen un cop de timó per mirar el futur amb optimisme. Persones que sumin, que aportin idees, que participin activament en un nou projecte que dibuixi el camí cap una Seu, de nou, capdavantera del Pirineu. Model de creació de riquesa, de convivència i de progrés.

Els vehicles abandonats a la via pública

El grup municipal del PSC-Progrés ha constatat que darrerament s’ha incrementat considerablement el número de vehicles abandonats pels carrers de la ciutat.

Aquest fet suposa una degradació en l’espai urbà i un risc per a les persones.

Progrés ha reclamat a l’ equip de govern CiU-ERC més implicació per tal de donar una resposta ràpida a les queixes dels ciutadans davant la proliferació de vehicles abandonats en els carrers de la Seu.

Progrés vol que es faci complir l’ordenança que regula la utilització de la via pública que preveu que un cotxe només pot estar aparcat en un mateix lloc un màxim de set dies.

Cal evitar el deteriorament actual del paisatge urbà de la ciutat, amb vehicles abandonats que es desguassen en mig de la via pública, incrementant el malestar dels ciutadans més directament afectats.

En els darrers mesos, en zones com ara la dels voltants del carrer Monturull (al costat de la caserna de la guàrdia civil) o bé a l’explanada del davant del parc de bombers, al costat del cementiri, al passeig del parc,.... es poden trobar cotxes abandonats, en alguns casos, força deteriorats. Molts d’aquests vehicles han estat requisats prèviament per les autoritats judicials.

Els cotxes abandonats i desvalisats suposen a més un perill per les persones i, especialment, pels infants que juguen en espais propers als mateixos, justament pel seu elevat grau de deteriorament.

Progrés ja ha denunciat en reiterades ocasions durant els últims 7 anys la manca de sensibilitat de l’equip de govern municipal envers aquesta imatge de deixadesa que perjudica a La Seu.

A FAVOR DE LA DESCENTRALITZACIÓ DE LA GENERALIAT AL PIRINEU

L’anunci del nou delegat de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, d’una possible supressió de les delegacions sectorials de l’administració autonòmica, seria un “greu error polític” que comportaria més discriminació i més desigualtats entre territoris.

Progrés reitera la seva aposta per la descentralització al Pirineu, defensant un equilibri territorial propi que augmenti la representació política i acosti els serveis de l'administració de la Generalitat al territori.

El grup municipal del PSC-Progrés considera que tancar delegacions territorials i nomenar nous representants del govern, un per comarca, suposa un pas enrere en les polítiques descentralitzadores de reconeixement del Pirineu aplicades en els últims set anys i, al mateix temps, suposa un pas enrere en l'aposta del reconeixement del Pirineu per ajudar a resoldre les deficiències en els serveis públics i en les infraestructures.

Eliminant la major part de les delegacions territorials excusant-se en la crisi econòmica i l’estalvi és amagar la veritat, “CiU no creu en el Pirineu”, com es va demostrar durant l’etapa dels 23 anys de govern de Convergència i Unió.

Tal com recull una moció presentada pel grup municipal de Progrés a principis del mes de desembre en el plenari de l’ajuntament de La Seu, la crisi econòmica no ha de servir d’excusa per tal de retallar o fer marxa enrere en la descentralització de l’administració de la Generalitat, així com de gran part dels seus serveis al Pirineu.

Progrés creu que el nomenament, que ja ha anunciat CIU, de representants del delegat territorial al Pirineu a cada comarca, acompanyat de la supressió de les delegacions de cada Conselleria, tret de la de salut, no suposarà cap estalvi de diners. Ben al contrari. Serà pràcticament el mateix nombre que els directors territorials, amb la diferència que aquests tindran una funció clarament de comissari polític i no de millorar l' eficàcia de l'administració, com era en el cas dels anteriors delegats que havien de ser funcionaris de nivell A, per tant, llicenciats.

El PSC-Progrés creu que s’ha de seguir apostant d’una manera clara i contundent a favor del Pirineu amb polítiques descentralitzadores que millorin, en definitiva, la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Actes de la Festivitat de Sant Sebastià a La Seu

Dimecres, 19 de gener, a les vuit del vespre, se celebrarà la tradicional lectura del pregó, enguany a càrrec del doctor Joan Aixàs, en un acte que tindrà lloc a la Sala de Sessions de l’Ajuntament urgellenc. A les nou de la nit, es repartirà la tradicional torrada de pa amb all i oli, codonyat i altres complements gastronòmics, gratuït i exclusiu pels Germans, al centre cívic El Passeig.

La celebració continuarà dijous, 20 de gener, festivitat del patró i festiu a la Seu d'Urgell, se celebrarà a les 11 del matí amb un solemne ofici a la Catedral, amb cant dels Goigs en honor a Sant Sebastià i el repartiment de panets beneïts. A les 12 del migdia, a l’Ajuntament de La Seu es realitzarà l’Assemblea General Ordinària de la Germandat. A les dues del migdia tindrà lloc un dinar de germanor i a les sis de la tarda tindrà lloc un ball de tarda al saló Guiu de la ciutat, amb Joan Badia.

La commemoració de Sant Sebastià seguirà divendres, 21 de gener, amb una missa en sufragi dels Germans confrares difunts, a l’església de La Missió, a les vuit del vespre. A les nou de la nit, hi haurà una actuació de l'Estudiantina al centre cívic El Passeig de la Seu d'Urgell.

Per dissabte, 22 de gener, s'ha organitzat un concert de Sant Sebastià protagonitzat per l'Orfeó Andorrà, a dos quarts de nou del vespre a la sala de Sant Domènec.

Els actes culturals per commemorar la festivitat de Sant Sebastià finalitzaran diumenge, 23 de gener, amb la celebració d'un campionat per eliminatòries de Botifarra, que s'iniciarà a dos quarts de nou del matí i tindrà lloc al local de la Penya Barcelonista Urgellenca.

La Germandat de Sant Sebastià, que supera els 800 socis (la majoria d’ells caps de casa), s’anomenava històricament Associació de Socors Mutu i va crear-se el 1855, que ha ofert de manera ininterrompuda als seus associats els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. Actualment, la Germandat impulsa diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant la important recuperació de les tradicionals ‘Caramelles’ de Pasqua, amb prop de 100 cantaires. També participa en la processó de Divendres Sant, en l’Estudiantina del Carnaval i en d’altres manifestacions populars i folklòriques.

Calderada de Sant Antoni a La Seu

Reducció del 50% dels sous polítics

Progrés considera excessiu i innecessari que l'alcalde més 3 regidors i un assessor polític, tinguin la consideració d' alliberats amb sou públic. Això representa una despesa anual de més de 200.000 euros.

Davant l’actual situació de crisi econòmica Progrés veu del tot improcedent mantenir l' actual despesa de sous de polítics i assessors.

L’Ajuntament manté en nòmina, a banda de l’alcalde Albert Batalla que cobra el sou com a diputat autonòmic, a tres càrrecs electes, al tinent d’alcalde de finances, Jesús Fierro, i les regidores de benestar social, Anna Vives i de joventut, Mireia Pellicer. A més d' un assessor polític, Joan Carles Pie, que realitza aquesta funció des de Barcelona, ja que es entrenador d'un equip de basquet del FC Barcelona, (Fet del tot insòlit).

Progrés proposa reduir a la meitat els càrrecs públics amb sou i suprimir la figurar de l'assessor polític.

Progrés proposa que l’estalvi, conseqüència de la reducció a la meitat de les nòmines innecessàries de regidors i assessors, podria reinvertir en polítiques encaminades a millorar l’estat del benestar dels ciutadans de La Seu.

Des de l’any 2003 els successius governs de CiU–ERC han incrementat considerablement els sous dels tinents d’alcalde i regidors de l’Ajuntament. Només entre els anys 2004 i 2008 va augmentar en un 40 per cent la nòmina del tinent d’alcalde de CiU, passant dels 36.120 euros als 52.500 euros.

Un excés de despeses innecessàries que s’afegeix a un descontrol de la gestió dels diners públics. Més de la meitat del pressupost es destina a pagar al personal de l’Ajuntament. Una situació insostenible que fa imprescindible un replantejament i una reestructuració de determinants serveis. El grup municipal de Progrés aposta per l’austeritat, començant per donar exemple els representants polítics.