Hipotecant el futur amb la venda de l’aigua

Aquestes últimes setmanes hem viscut un intens debat municipal sobre les convocatòries i l’accés a la informació per part dels grups que formen part de la oposició del consistori urgellenc. Tot i això, aquest aspecte, imprescindible i necessari per a poder desenvolupar la responsabilitat política amb mínimes garanties, no ha deixat espai als mitjans de comunicació per explicar altres aspectes preocupants que està preparant l’equip de govern. Com ara, l’externalització o la venda del servei municipal d’aigua a la Societat d’Habitatge i Urbanisme, la qual és de capital municipal.

De fet, l’externalització del servei d’aigua, que tot seguit detallaré, ja s’hauria materialitzat si no hagués estat per les repetides deficiències i mancances de la documentació a l’expedient i per semblar més una maniobra financera i especulativa que no un pas endavant en la millora d’aquest servei per a tots els veïns de la Seu.

El pressupost municipal que el govern ha aprovat per a l’any 2009 preveu els ingressos que suposarà aquesta “venda” per 2,5 milions d’euros, per un període de 50 anys, i cobrant tot el preu el primer any. Per tant, a canvi de rebre 2,5 milions d’euros a l’any 2009 l’Ajuntament perdrà tots els drets d’explotació fins l’any 2059. Aquest fet suposa un clar perjudici per a tots els futurs governs municipals a partir d’ara ja que es quedaran sense un actiu i un ingrés molt important durant els 49 anys restants.

Per entendre aquesta maniobra, en primer lloc, és necessari recordar que, actualment, l’Ajuntament de la Seu té un deute de 15 milions d’euros, el 110 % dels recursos ordinaris, fet que suposa trobar-se al límit legal autoritzat. La impossibilitat d’endeutar-se més directament fa que el govern municipal actual vengui a la Societat d’Habitatge i Urbanisme el servei d’aigua per 2,5 milions d’euros. Per fer-ho, la Societat demana un crèdit de 2,8 milions d’euros i així pot pagar a l’Ajuntament la suposada venda. Al tractar-se d’una societat amb activitat econòmica pròpia els seus deutes no se sumen amb els de l’Ajuntament tot i que aquest crèdit l’hauran d’acabar pagant els ciutadans a través del rebut de l’aigua.

Tanmateix, ens trobem davant d’una maniobra financera o un “joc de mans” de dubtosa ètica i del tot reprovable en gestió pública per endeutar encara més l’Ajuntament i, al mateix temps, perdent un actiu important com és el servei municipal d’aigua i els seus ingressos per un període de 49 anys.

Això és més greu si tenim en compte que, amb aquesta aportació de 2,5 milions d’euros, l’Ajuntament finançarà despesa corrent i de personal. Per tant, es repeteix la situació de l’any passat quan es va vendre patrimoni municipal, amb la venda de parcel·les de l’Horta del Valira, per a finançar despeses del dia a dia. És evident que aquesta actitud no té futur ni a mig ni a llarg termini ja que esgota el patrimoni i els recursos municipals del futur amb la única justificació de poder fer front a les despeses corrents, sense aplicar un política de contenció i d’austeritat per equilibrar ingressos i despeses.

Aquesta operació també contempla un augment del preu de l’aigua per a tots els ciutadans durant el segon quadrimestre del 2009 ja que la quota fixa dels rebuts passarà de 1,98 a 9 €. Aquesta modificació representa un augment del 350%. També s’augmentarà notablement el 3r. tram del consum.

No deixa de sorprendre el fet que, havent augmentat en els darrers 6 anys, les aportacions de l’Estat Central i de la Generalitat de Catalunya en un 50% i un 400 % respectivament, això no hagi suposat una moderació i una contenció en l’augment dels impostos municipals. Si en els últims 6 anys els preus han augmentat un 21%, els ingressos de l’Impost de Bens Immobles (IBI), (ingrés més important de l’Ajuntament), ho ha fet un 50%. En aquest context, encara és més irracional i qüestionable haver de vendre patrimoni o alienar la gestió de l’aigua per tancar el pressupost del 2009.