dimecres, 2 de juny del 2010

Economia local per sortir de la crisi


Els dies 3 i 4 de juny La Seu d’Urgell acollirà la vint-i-unena Trobada Empresarial al Pirineu sota el títol de “2010, remuntem el vol?”. Una cita que agrupa ponents i assistents del món polític i empresarial d’arreu de l’Estat i que s’ha convertit en una referència per la qualitat dels seus ponents. Avui, més que mai, el debat sobre l’evolució de l’economia i les incògnites que genera està a l’ordre del dia de la ciutadania.


Escric aquestes línies després de constatar que, un dia rere l’altre, es parla molt de la globalització, dels mercats financers internacionals o de les grans indústries, però molt poc de l’economia local. Sempre he pensat que des de les institucions públiques locals també cal dedicar esforços i recursos per donar suport al teixit productiu, impulsar la creació d’empreses i estimular l’emprenedoria local.


A vegades, dóna la sensació que el desconeixement, o el desinterès, sobre com es pot impulsar la indústria més pròxima pot portar a justificar-se i lamentant que tot depèn de Govern Central, de la Unió Europea, dels Estats Units o de les grans multinacionals. Aquest conformisme no ajuda a buscar solucions empresarials des del món local que puguin combatre la crisi actual i eliminar algunes males pràctiques del passat.


És important ressaltar que la ciutat de La Seu, per primera vegada des de que es tenen registres, es troba per sobre dels 750 desocupats, essent una de les principals preocupacions dels ciutadans en els baròmetres d’opinió.


Per aquest motiu, des del grup municipal del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu impulsem la creació del Consell Municipal d’Economia Local amb la representació dels diferents agents econòmics de la ciutat. Posteriorment, caldria que aquest Consell Econòmic impulsés un Pla d’Actuació de l’Economia Local pels propers anys. La proposta es debatrà al plenari del dilluns de la setmana que ve.

Alguns dels principals objectius de la creació del Consell Municipal d’Economia Local són els de definir les bases per al desenvolupament econòmic local, formular projectes i plans d'actuació, fer un seguiment de l'economia local, establir relacions amb entitats, empreses i institucions i la divulgació de les actuacions de desenvolupament econòmic de La Seu.


Igual que passa en d’altres ciutats de Catalunya, La Seu compta amb un nombre important d’associacions, entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta en la promoció de l’economia local a través de diferents àmbits i sectors. Algunes d’aquestes entitats i institucions són, per exemple, l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell, Turisme Rural Alt Urgell, Associació d’Hostaleria, la Cambra de Comerç, Unió de Botiguers, Consell Comarcal, Turisme La Seu, FIDEM, Departament de Treball, Associació de Transfronterers, Col·legi d’Arquitectes o el mateix Ajuntament, entre d’altres.


A més, aquest espai de debat sobre l’economia local ha de tenir la presència d’empreses i empresaris que han esdevingut una referència en el seu sector i, que alguns d’ells, comercialitzen els seus productes arreu del món. Les seves experiències i aportacions són fonamentals per planificar i materialitzar un pla de treball ambiciós i realista al mateix temps.


Cal destacar que actualment no hi ha un espai de debat i de trobada de tots els agents econòmics de la ciutat que ajudi a consensuar mesures i coordinar actuacions per a la creació de llocs de treball i de riquesa al nostre territori.


A més, la conjuntura econòmica actual fa més necessari que mai impulsar un Pla d’Actuació de l’Economia Local pels propers anys. També és important tenir en compte i anticipar els efectes que tindran els diferents canvis que s’estan produint a Andorra, on gran part dels urgellencs hi treballen.


Per acabar, voldria deixar constància d’una frase de John Kenneth Galbraith, economista americà de mitjans del segle XX, que deia que “si no penses en el teu futur, no el tindràs”. Una cita que insta a mirar endavant amb optimisme, per construir un futur millor, tot aprenent dels errors del passat.