dimecres, 6 de febrer del 2008

QUAN MIRAR-SE EL MELIC NO DEIXA VEURE MÉS ENLLÀ

Escric aquestes línies per comentar el resultat de la proposta que varem presentar al plenari de l’Ajuntament del dilluns. La nostra iniciativa va fer referència a la necessitat de redactar Plans Especials pels barris del Poble Sec, St. Antoni i St. Pere i, d’aquesta manera, poder ordenar el creixement urbanístic d’aquests nuclis. (veure proposta). La veritat és que es tracta d’una proposta molt treballada i consensuada amb especialistes en planificació urbanística, arquitectes, legalistes i els mateixos veïns dels barris; parteix de la nostra responsabilitat, com a principal grup de la oposició, de denunciar les coses que no es fan ben fetes, com el desgavell d’infraestructures, d’habitatges i de serveis que afecten a la qualitat de vida dels veïns i, al mateix temps, presentar una proposta per actuar eficientment.

Personalment, estava convençut que aquesta vegada l’equip de govern no buscaria dreceres ni excuses per tal de no votar a favor de la nostra proposta i, així, començar a treballar junts per a garantir un creixement ordenat i coherent amb les possibilitats reals d’aquests nuclis. Nosaltres, des de la nostra posició a l’Ajuntament, no tenim cap altra alternativa que sotmetre la proposta a votació al consistori per tal que sigui el mateix equip de govern qui llavors ho materialitzi i faci efectiva la seva responsabilitat de govern.

Crec que els arguments presentats al mateix plenari i, posteriorment, als mitjans de comunicació per votar-hi en contra son pobres i, alguns d’ells demagògics. Resulta lamentable i reprovable que l’equip de govern no fes mans i mànigues per tal de tancar un acord i, així, iniciar de forma immediata les accions oportunes. Nosaltres varem presentar la proposta per registre a l’Ajuntament cinc dies abans del plenari amb l’objectiu que la poguessin estudiar i no va ser fins el mateix moment de la sessió que l’equip de govern va presentar quatre esmenes pensades amb la única finalitat de no recolzar la proposta de Progrés. Crec que si hi havia la més mínima intenció d’arribar a un acord se’ns havia d’haver convocat amb antelació i treballar conjuntament.

La Llei d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya especifica molt clarament en el seu article 67 els supòsits i característiques dels Plans Especials Urbanístics i la seva posterior execució. La mateixa llei contempla que s’han de suspendre les llicències d’obres de forma obligatòria en el moment en què s’aprova la redacció d’un Pla Especial. Tal i com s’ha fet a Castellciutat i al Centre Històric, on s’han hagut de suspendre les llicències d’obres durant la redacció dels seus Plans de Millora i Especial, respectivament.

No entenc, doncs, com es vota en contra de la proposta al·legant que la suspensió de llicències és il·legal si la mateixa llei obliga a fer aquesta suspensió quan es redacta un Pla Especial. Aquest argumentari només pot indicar dues coses: la desconeixença de la legislació vigent i la necessitat de buscar tres peus al gat, tot realitzant una interpretació parcial de la proposta. Estic convençut que durant els propers mesos lamentarem la oportunitat perduda i patirem les conseqüències d’una mala gestió urbanística.

A banda de la decepció del nostre grup al veure com es deixa enrere una proposta tan ambiciosa i necessària, val a dir que m’indigna la interpretació que fa el Sr. Batalla al subscriure les següents afirmacions sobre el tema: “A banda d’aquest fet, cal recordar que suspendre llicències en aquestes zones suposaria també paralitzar el desenvolupament del SUD1 i el SUD2, cosa que evitaria obtenir ràpidament una parcel·la d’equipaments que la Seu necessita de forma urgent. Un motiu més per votar-hi en contra. Tinc la sensació que el PSC està més preocupat d’aturar el desenvolupament del SUD1 i el SUD2, que no pas per la construcció que s’estigui fent als barris al terme municipal de les Valls de Valira”.

En primer lloc, voldria comentar que la nostra proposta en cap moment parla d’aturar el desenvolupament dels sectors SUD-1 i SUD-2 sinó de la necessitat de posar ordre als barris. En segon lloc, trobo irrespectuós que es mofi de la nostra proposta dient que només tenim interès en posar pals a les rodes en el creixement dels dos sectors abans esmentats doncs, si per nosaltres fos, els equipaments als quals el Sr. Batalla fa referència ja faria temps que tindrien ubicació en terrenys molt més adients per a la seva proximitat centre urbà.

Tal i com va comentar una persona del públic en un dels plenaris, em preocupa que una persona que d’aquí poc serà alcalde no actuï, única i exclusivament, pels interessos de la Seu. És preocupant veure quin va ser el posicionament del Sr. Batalla des del Parlament respecte la descentralització de la Generalitat al Pirineu, com també ho és no voler veure la necessitat d’aturar aquest desgavell urbanístic per motius merament partidistes. La cultura popular diu que “rectificar és de savis” però sembla ser que això no és així per alguns polítics que sempre actuen en clau de partit, posant la carrera professional per davant dels interessos de les ciutats que governen o governaran...

Cal recordar que el regidor d’Urbanisme va haver de desmentir al Sr. Batalla durant aquest darrer plenari en relació a les declaracions que ell mateix havia fet als veïns dels barris, mostrant, així, una preocupant desconeixença de la realitat urbanística de la Seu. Batalla va assegurar als veïns que, en cap cas es destinaria el SUD-1 i SUD-2 al sector terciari logístic ja que el Pla General de la Seu els contemplava com a zona residencial, quan des del 2002 tothom és coneixedor de la seva classificació.

Aquest desconeixement de la realitat urbanística de la Seu i la seva excessiva doctrina de partit rebaixen la seva capacitació com a futur alcalde i dificulten les possibilitats d’afrontar amb garanties els reptes de futur de la nostra ciutat.

Des del nostre grup hem treballat, treballem i treballarem, ja sigui des de la oposició com des de govern, per tal de construir una ciutat ordenada, justa i plural; més enllà de visions simplistes, considerant que les bones idees poden venir de qualsevol direcció.