(IN)CIVISME A LA NOSTRA CIUTAT?

El divendres de la setmana passada llegia a la premsa que desgraciadament hi va haver un altre atropellament d’un vianant al carrer Josep de Zulueta. La veritat és que son d’aquests fets que et deixen de pedra i et preguntes si es podia haver evitat l’accident i, fins a quin punt, tots plegats tenim la responsabilitat i mecanismes per tal d’evitar que es repeteixi en un futur.

Arrel d’aquest succés escric aquestes línies com a reflexió sobre el deteriorament i la necessitat de reforçar les normes de convivència. Com a ciutadans hem de tenir molt clar que qualsevol col·lectiu necessita unes normes de comportament i de civisme per tal de garantir els drets individuals però també uns deures i restriccions per no perjudicar a terceres persones que conviuen i comparteixen els mateixos espais que nosaltres.

Veig amb certa preocupació com augmenta a marxes forçades l’interès individual per sobre del general amb efectes perjudicials per la qualitat de la convivència i del patrimoni públic. La nostra ciutat no és una excepció d’aquesta deixadesa dels interessos col·lectius i posa de relleu la necessitat d’analitzar la situació per, posteriorment, posar-hi “fil a l’agulla” amb les mesures oportunes.

Crec que la Seu necessita un “pla de xoc”, “programa de civisme” o “pla de convivència” (qualsevol nom és bo si els continguts del programa son encertats) per tal de millorar la conscienciació i el civisme de les persones que compartim els espais públics.

Els excrements de gossos, la brutícia al carrer, els cotxes mal aparcats, el respecte als passos de vianants, el manteniment de balcons i façanes, el reciclatge o el respecte als veïns son alguns dels problemes quotidians i creixents que ens trobem als nostres carrers cada dia.

Estic convençut que la solució no passa només per endurir les sancions a les conductes irresponsables, sinó en engegar actuacions de conscienciació a tots els sectors socials de la ciutat per tal de donar a conèixer la repercussió de les nostres accions sobre els nostres veïns i també els beneficis individuals i col·lectius d’emprendre accions respectuoses i responsables.

Des de les institucions, als centres educatius, a les entitats sense ànim de lucre, a les empreses, fins als diferents col·lectius de persones cal consensuar i assumir les noves pautes de comportament per tal de tenir ciutadans compromesos, responsables i coherents amb les seves accions quotidianes. Crec que tots estaríem d’acord en que cal una actuació decidida de conscienciació i, posteriorment, sancionadora per reconduir aquesta situació.