Article publicat al Periòdic d'Andorra:
Tot i que la situació de crisi econòmica actual i l’evolució dels últims anys, així com les percepcions i les previsions de futur, no són gaire engrescadores, sembla que el context actual va canviant lentament. Conscients de la gravetat de la crisi, amb efectes devastadors en l’ocupació i en el model productiu, hi ha algunes dades estadístiques i determinats sectors de l’economia que estan canviant i que val la pena analitzar. Per exemple, el fet que l’atur, tot i continuar augmentant, el mes de març passat, ho ha fet tres vegades menys que el mateix període de l’any passat. Si el mes de març d’aquest any ha augmentat en 6.751 persones, l’any passat ho va fer en 18.865. També puja el nombre d’afiliats a la Seguretat Social per segon mes consecutiu, en més de 8.000 persones, situant la xifra total de cotitzants per sobre dels 3 milions.
Val a dir que no penso, ni molt menys, que el problema de l’atur sigui menor, sinó tot el contrari. A més, els últims baròmetres d’opinió el situen com a principal aspecte de preocupació dels ciutadans de Catalunya i de la resta de l’Estat. Ara bé, és evident que s’ha produït un canvi de tendència i una desacceleració de la desocupació que ens ha d’esperonar, encara més, a implementar línies d’ajuda als treballadors que perden la feina o que se’ls acaba el subsidi i dotar a les nostres empreses de les infraestructures necessàries per poder sobreviure i créixer durant els propers anys.
S’ha parlat moltíssim sobre la necessitat de trobar un nou model productiu, de reformular el sistema financer, de garantir la sostenibilitat i la responsabilitat social de les empreses, d’impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació i un llarg etcètera. Però, de vegades, quan pensem com hauria de ser aquest escenari de futur no posem prou èmfasi en els sectors econòmics de tota la vida i que millor coneixem; sectors, com l’agroalimentari, de gran tradició i que compta amb empreses molt competitives que ens poden ajudar a alleujar l’alta tassa de desocupació actual. Algunes de les multinacionals catalanes més importants són Agroaliment, Nutrexpa i Freixenet, exportadores, entre d’altres, de porc, vi, cava i fruita arreu del món.
No es pot fer un diagnòstic precís de la situació econòmica de casa nostra sense tenir en compte que l’agroalimentari és el primer sector industrial a Catalunya en facturació, amb 18.000 milions d’euros l’any 2008. A més, és el segon sector en nombre de persones ocupades, amb 200.000 llocs de treball i, segons la Unió Europea, el primer clúster agroalimentari d’Europa.
A més, les seves empreses, si es saben posicionar, tenen un futur prometedor ja que la demanda mundial d’aliments augmenta un 15% cada any, la qual cosa genera unes expectatives i un potencial comercial molt més alt que la majoria d’indústries.
No obstant això, “el pastís” no està gaire ben repartit quan veiem els problemes de subsistència que tenen els pagesos i els petits empresaris del sector agrari i alimentari per tirar endavant. El camí no pot ser un altre que apostar per donar suport als agricultors i ajudar a millorar la qualitat de vida del món rural. També a través de la recerca agroalimentària, com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la inversió que permeti augmentar l’eficiència de les explotacions agràries.
Algunes de les mesures endegades pel conseller Llena han estat la millora de l’accés dels agricultors a nous crèdits, la facilitació del relleu generacional de les explotacions, fer arribar el finançament i la modernització de les cooperatives o impulsar l’Observatori de Preus per oferir més transparència a tots els agents. Cal seguir avançant en aquesta línia i realitzant les inversions necessàries per tal de potenciar i modernitzar un sector que, tot i les dificultats actuals, té molt futur.
No es pot perdre de vista que, des del seu naixement durant el Neolític fa prop de 10.000 anys, l’agricultura i la ramaderia són dues de les activitats econòmiques més antigues que existeixen. No tenir en compte la importància que tingut en el passat, la rellevància que té en el present i el protagonisme que tindrà en el futur ens faria perdre posicions en aquesta carrera de fons per sortir de la crisi i ens allunyaria del model de país equilibrat i pròsper que sempre hem defensat.
Tot i que la situació de crisi econòmica actual i l’evolució dels últims anys, així com les percepcions i les previsions de futur, no són gaire engrescadores, sembla que el context actual va canviant lentament. Conscients de la gravetat de la crisi, amb efectes devastadors en l’ocupació i en el model productiu, hi ha algunes dades estadístiques i determinats sectors de l’economia que estan canviant i que val la pena analitzar. Per exemple, el fet que l’atur, tot i continuar augmentant, el mes de març passat, ho ha fet tres vegades menys que el mateix període de l’any passat. Si el mes de març d’aquest any ha augmentat en 6.751 persones, l’any passat ho va fer en 18.865. També puja el nombre d’afiliats a la Seguretat Social per segon mes consecutiu, en més de 8.000 persones, situant la xifra total de cotitzants per sobre dels 3 milions.
Val a dir que no penso, ni molt menys, que el problema de l’atur sigui menor, sinó tot el contrari. A més, els últims baròmetres d’opinió el situen com a principal aspecte de preocupació dels ciutadans de Catalunya i de la resta de l’Estat. Ara bé, és evident que s’ha produït un canvi de tendència i una desacceleració de la desocupació que ens ha d’esperonar, encara més, a implementar línies d’ajuda als treballadors que perden la feina o que se’ls acaba el subsidi i dotar a les nostres empreses de les infraestructures necessàries per poder sobreviure i créixer durant els propers anys.
S’ha parlat moltíssim sobre la necessitat de trobar un nou model productiu, de reformular el sistema financer, de garantir la sostenibilitat i la responsabilitat social de les empreses, d’impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació i un llarg etcètera. Però, de vegades, quan pensem com hauria de ser aquest escenari de futur no posem prou èmfasi en els sectors econòmics de tota la vida i que millor coneixem; sectors, com l’agroalimentari, de gran tradició i que compta amb empreses molt competitives que ens poden ajudar a alleujar l’alta tassa de desocupació actual. Algunes de les multinacionals catalanes més importants són Agroaliment, Nutrexpa i Freixenet, exportadores, entre d’altres, de porc, vi, cava i fruita arreu del món.
No es pot fer un diagnòstic precís de la situació econòmica de casa nostra sense tenir en compte que l’agroalimentari és el primer sector industrial a Catalunya en facturació, amb 18.000 milions d’euros l’any 2008. A més, és el segon sector en nombre de persones ocupades, amb 200.000 llocs de treball i, segons la Unió Europea, el primer clúster agroalimentari d’Europa.
A més, les seves empreses, si es saben posicionar, tenen un futur prometedor ja que la demanda mundial d’aliments augmenta un 15% cada any, la qual cosa genera unes expectatives i un potencial comercial molt més alt que la majoria d’indústries.
No obstant això, “el pastís” no està gaire ben repartit quan veiem els problemes de subsistència que tenen els pagesos i els petits empresaris del sector agrari i alimentari per tirar endavant. El camí no pot ser un altre que apostar per donar suport als agricultors i ajudar a millorar la qualitat de vida del món rural. També a través de la recerca agroalimentària, com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la inversió que permeti augmentar l’eficiència de les explotacions agràries.
Algunes de les mesures endegades pel conseller Llena han estat la millora de l’accés dels agricultors a nous crèdits, la facilitació del relleu generacional de les explotacions, fer arribar el finançament i la modernització de les cooperatives o impulsar l’Observatori de Preus per oferir més transparència a tots els agents. Cal seguir avançant en aquesta línia i realitzant les inversions necessàries per tal de potenciar i modernitzar un sector que, tot i les dificultats actuals, té molt futur.
No es pot perdre de vista que, des del seu naixement durant el Neolític fa prop de 10.000 anys, l’agricultura i la ramaderia són dues de les activitats econòmiques més antigues que existeixen. No tenir en compte la importància que tingut en el passat, la rellevància que té en el present i el protagonisme que tindrà en el futur ens faria perdre posicions en aquesta carrera de fons per sortir de la crisi i ens allunyaria del model de país equilibrat i pròsper que sempre hem defensat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada